T cnics. R tio Llei 12

4. T�cnics. R�tio Llei 12/2007 7.500 habitants = 1 treballador/a social 5.000 habitants = 1 educador/a social Recursos humans SBAS 18 treballadors/es socials 12 educadors/es socials 1 coordinador

5. 10.971 expedients familiars oberts 5.724 expedients treballats durant el 2010 18,8% de la poblaci� de la Selva 17.419 entrevistes

6. 10.502 problem�tiques detectades: Econ�miques 35,70% Salut i drogodepend�ncies 16,80% Mancances socials 14,20% Laborals 13,02% Discapacitats 6,60% Maltractaments familiars 3,70% Aprenentatges 3,50% Habitatge 3,20% Altres 2,90%

7. SAD Social SAD Depend�ncia Sol�licituds de reconeixement de Grau de depend�ncia PIA elaborats Programa Renda M�nima d�Inserci� TAD Ajuts d�urg�ncia

8. Transport adaptat Productes de suport KITS aliments infantils i bolquers Ajuts d�aliments (C�ritas, Creu Roja, Banc aliments) Ajuts econ�mics municipals proposats Servei de Ter�pia Ocupacional Arrelament social

9. Processos SBAS Espai TS Laboratori d�idees (ES) Sekmet Beques de menjador Entre Maletes (SEIA/SBAS) Projecte Cases d�infants

11. Composici� de l�equip. 1 coordinador 1 educador social 2 diplomats/ades en treball social 2 pedagogues 2 psic�logues 1 administratiu/va

12. Poblaci� atesa: Mitjana de casos (expedients de menors) que estan oberts cada mes: 325 Expedients nous oberts el 2010: 80 Expedients tancats durant el 2010: 117

13. Funcions del SEAIA Assessorar altres agents socials i col.laborar-hi. Realitzar estudis diagn�stics de les situacions de risc en qu� es trobin els menors de la comarca. Fer els seguiments corresponents. Realitzar intervencions preferents.

14. Casu�stica per poblacions

15. Proporci� de menors que ha calgut tutelar per protegir-los: N�ha calgut tutelar un 41 % Estan sense tutelar un 59 %

16. Atenci� que es presta als menors tutelats: Preadopcions: 2,2 % En centre: 9,4 % En fam�lia extensa: 17,4 % En fam�lia aliena: 3,6 % Mesures cautelars: 5,8 %

17. Atenci� que es presta als menors no tutelats S�estan valorant o estan pendent de valorar: 24,4 % Estan en seguiment al medi: 32 % Assessoraments: 2.2 %

18. Dedicaci� al suport i la col�laboraci�. Pla de coordinacions amb les SBAS Reunions bimensuals:80 Reunions semestrals: 30 Coordinaci� amb l�EAP: 5 Coordinacions amb SAIA: 10 Coordinacions projecte CASA: 6

29.

30.

36.

37.

38.

43. Renovaci� de la subvenci� trianual � Gener 2011 Bona tarda. Els hi explicar� qu� estem fent des del PLIS. Com saben el Pla d�Inclusi� de la Selva �s un projecte subvencionat pel departament per un periode de 3 anys que vam iniciar el setembre del 2009 i que finalitza a l�agost de l�any que ve, del 2012. Com ja saben i vam presentar el Pla consta de tres fases, la diagnosi que mostra quina �s la situaci� real en termes d�exclusi� social de la comarca, �s a dir, quins s�n els col.lectius que vulnerables de caure en situacions d�exclusi� social. Un pla d�acci�, i una avaluaci�. Aquest any hem estat elaborant la diagnosi que est� previst presentar en una jornada de presentaci� prevista per despr�s de setmana santa. Al llarg de la diagnosi doncs hem elaborat el document i editarem el mapa de recursos. Bona tarda. Els hi explicar� qu� estem fent des del PLIS. Com saben el Pla d�Inclusi� de la Selva �s un projecte subvencionat pel departament per un periode de 3 anys que vam iniciar el setembre del 2009 i que finalitza a l�agost de l�any que ve, del 2012. Com ja saben i vam presentar el Pla consta de tres fases, la diagnosi que mostra quina �s la situaci� real en termes d�exclusi� social de la comarca, �s a dir, quins s�n els col.lectius que vulnerables de caure en situacions d�exclusi� social. Un pla d�acci�, i una avaluaci�. Aquest any hem estat elaborant la diagnosi que est� previst presentar en una jornada de presentaci� prevista per despr�s de setmana santa. Al llarg de la diagnosi doncs hem elaborat el document i editarem el mapa de recursos.

44. Durant aquest 2010 a part d�elaborar la diagnosi hem estat: elaborant informes i estudis socials, aquest en s�n els que hem elaborat, estem liderant la comissi� de discapacitats que agrupa els centres de discapacitats de la comarca i l�objectiu principal �s l ainserci� laboral de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquest any hem elaborat el cat�leg de productes de nadal que ha consistit en� i a hores d�ara la comissi� t� com objectiu optimitzar el transport adaptat Per altra banda hem donat suport en l�organitzaci� de jornades de l��rea d�acci� social i de ger�ncia.Durant aquest 2010 a part d�elaborar la diagnosi hem estat: elaborant informes i estudis socials, aquest en s�n els que hem elaborat, estem liderant la comissi� de discapacitats que agrupa els centres de discapacitats de la comarca i l�objectiu principal �s l ainserci� laboral de les persones que tenen algun tipus de discapacitat. Aquest any hem elaborat el cat�leg de productes de nadal que ha consistit en� i a hores d�ara la comissi� t� com objectiu optimitzar el transport adaptat Per altra banda hem donat suport en l�organitzaci� de jornades de l��rea d�acci� social i de ger�ncia.

45. Aqu� presentem el mapa de recursos previst, es tracta d�una proposta web. Aquest �s un espai que pret�n donar informaci� a la ciutadania directament, per� tamb� a les persones que en el seu lloc de treball han d�ajudar-ne a d�altres a accedir a aquells recursos que poden permetre una millor inclusi� social en els seg�ents �mbits: el treball i la renda, la salut i el benestar (incloent els recursos de serveis socials), l�educaci� i la formaci�, l�habitatge, la mobilitat, la ciutadania i la participaci�, i la xarxa relacional. Aquest espai �s din�mic, �s a dir, s�anir� modificant en el temps, ja que els recursos tamb� canvien en el temps. S�ha plantejat com a eina de construcci� col�lectiva, on els diferents agents promotors actualitzen, inclouen i suprimeixen els recursos que ofereixen. La decisi� sobre quins recursos formen part d�aquest mapa es basa en els eixos del pla d�inclusi� social. quins no s�estableix segons els seg�ents criteris:- Que permetin l�acc�s als �mbits descrits a persones i fam�lies (no es recullen els recursos per a persones jur�diques)- Que les persones de la Selva hi puguin accedir- Que els recursos no siguin d�iniciativa privada lucrativa (respecte al que la relaci� cap a les persones benefici�ries suposa) Segurament hi ha recursos que no s�han recollit, que han caducat, que continguin informaci� incorrecta... Si es detecta qualsevol mancan�a o error s�agrairia posar-se en contacte amb el mapa mitjan�ant l�apartat �Contacta�. La creaci� d�aquesta eina s�ha realitzat des del Programa Transversal d�Inclusi� Social de l�Ajuntament de Manresa, amb el suport de l�Institut Catal� d�Assist�ncia i Serveis Socials (ICASS) del Departament d�Acci� Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i amb la col�laboraci� de tots els agents que l�han constru�t col�lectivament. Aqu� presentem el mapa de recursos previst, es tracta d�una proposta web. Aquest �s un espai que pret�n donar informaci� a la ciutadania directament, per� tamb� a les persones que en el seu lloc de treball han d�ajudar-ne a d�altres a accedir a aquells recursos que poden permetre una millor inclusi� social en els seg�ents �mbits: el treball i la renda, la salut i el benestar (incloent els recursos de serveis socials), l�educaci� i la formaci�, l�habitatge, la mobilitat, la ciutadania i la participaci�, i la xarxa relacional. Aquest espai �s din�mic, �s a dir, s�anir� modificant en el temps, ja que els recursos tamb� canvien en el temps. S�ha plantejat com a eina de construcci� col�lectiva, on els diferents agents promotors actualitzen, inclouen i suprimeixen els recursos que ofereixen. La decisi� sobre quins recursos formen part d�aquest mapa es basa en els eixos del pla d�inclusi� social. quins no s�estableix segons els seg�ents criteris:- Que permetin l�acc�s als �mbits descrits a persones i fam�lies (no es recullen els recursos per a persones jur�diques)- Que les persones de la Selva hi puguin accedir- Que els recursos no siguin d�iniciativa privada lucrativa (respecte al que la relaci� cap a les persones benefici�ries suposa) Segurament hi ha recursos que no s�han recollit, que han caducat, que continguin informaci� incorrecta... Si es detecta qualsevol mancan�a o error s�agrairia posar-se en contacte amb el mapa mitjan�ant l�apartat �Contacta�. La creaci� d�aquesta eina s�ha realitzat des del Programa Transversal d�Inclusi� Social de l�Ajuntament de Manresa, amb el suport de l�Institut Catal� d�Assist�ncia i Serveis Socials (ICASS) del Departament d�Acci� Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i amb la col�laboraci� de tots els agents que l�han constru�t col�lectivament.

46. Per aquest any 2011 pretenem seguir en la mateixa l�nia de treball que fins ara. Est� previst, com deia abans, presentar el resultat de la diagnosi del Plis conjuntament amb el mapa de recursos web, i iniciar l�elaboraci� del pla d�acci�. Per altre banda continuar amb l�elaboraci� d�informes, projectes, estudis socials. I accions de sensibilitzaci� i formatives del fenomen de l�exclusi� social. Continuar amb la dinamitzaci� de la comissi� de discapacitats, centrats aquest any amb reformar o optimitzar el sistema de transport adaptat I continuar amb el suport en l�organitzaci� de jornades, actes, etc.. . Per aquest any 2011 pretenem seguir en la mateixa l�nia de treball que fins ara. Est� previst, com deia abans, presentar el resultat de la diagnosi del Plis conjuntament amb el mapa de recursos web, i iniciar l�elaboraci� del pla d�acci�. Per altre banda continuar amb l�elaboraci� d�informes, projectes, estudis socials. I accions de sensibilitzaci� i formatives del fenomen de l�exclusi� social. Continuar amb la dinamitzaci� de la comissi� de discapacitats, centrats aquest any amb reformar o optimitzar el sistema de transport adaptat I continuar amb el suport en l�organitzaci� de jornades, actes, etc.. .

49. INTRODUCCI� Necessitat de realitzar un esfor� com�. Adaptar la nostra capacitat de resposta a les necessitats i expectatives dels ciutadans. Noves estrat�gies orientades a la millora de la qualitat. Tenir present les especificitats del territori

50. Oferir informaci� entenedora dels serveis. Tenir en compte les necessitats i expectatives de la ciutadania, Fixar est�ndards de refer�ncia comuna. Gestionar els serveis de manera planificada. Crear valor p�blic i mesurar l�impacte de la cartera de serveis. Avaluar la pr�pia gesti� i els nivells de satisfacci� dels usuaris. Desenvolupar actuacions de millora cont�nua.

51. Agrupar els serveis per �mbits. Elaborar fitxes d�identificaci� dels serveis. Elaborar fitxes d�indicadors. Disposar d�un sistema d�avaluaci� quantitatiu i qualitatiu. Elaborar un quadre de control econ�mic.

52. 1.- L�organitzaci�: el CONSORCI de Benestar Social de la Selva. 2.- L�administraci�: AJUNTAMENTS (com a marc de refer�ncia). La recerca de solucions conjuntes a problemes comuns, que s� �s possible quan comparteixes el treball i els recursos (consensuar, mancomunar i optimitzar).

53. Qu� suposa: Una resposta alternativa a la manca d�instruments de control de la gesti�. Un PLA DE MILLORA ORGANITZATIVA. Una visi� global i adaptada a la necessitat real de cada moment. Reforma de les administracions.

54. PASSAR D�ORGANITZACIONS ORIENTADES A LA REGULACI� I AL COMPLIMENT DE LA NORMA A ORGANITZACIONS QUE, TOT I GARANTIR EVIDENTMENT LA SEGURETAT JUR�DICA, ESTIGUIN ORIENTADES A UNA ACCI� P�BLICA QUE PRODUEIXI VALOR P�BLIC.

55. ELS CIUTADANS VOLEN M�S I MILLORS SERVEIS, I PER TANT ES NECESSITEN ADMINISTRACIONS MODERNES, ACTUALS, QUE PRODUEIXIN RESULTATS I QUE SIGUIN CAPACES D�EXPLICAR AQUESTS RESULTATS A LA CIUTADANIA.

56. La CARTERA DE SERVEIS �s un instrument de millora de la qualitat. Permet avaluar la gesti� i satisfacci� dels serveis prestats, i ajudant a prendre decisions de millora. La Cartera de Serveis s�ha de complimentar amb un o varis documents amb informaci� d�utilitat per a les persones usu�ries i la poblaci� en general (cat�leg de serveis). Sense sistema de gesti� i indicadors d�avaluaci�, de resultats i de nivell de satisfacci� dels ciutadans, no tenim Cartera de Serveis.

57. Metodologia. Inici del projecte. Cartera de serveis. Planificaci� i prioritzaci� dels continguts: IDENTIFICACI� DELS SERVEIS. CONCEPTUALITZACI� DELS SERVEIS. ORDENACI� PER PROGRAMES. ELABORACI� FITXES DE SERVEI. FITXES DE CONTROL. CONSTRUCCI� D�INDICADORS: EXPLORAR LA DEMANDA. DEFINIR COMPROMISOS.

58. La crisi segons Albert Einstein. �No pretenguem que les coses canvi�n si sempre fem el mateix. La crisi �s la millor benedicci� que pot succeir a les persones i als pa�sos, perqu� la crisi porta progr�s. La creativitat neix de l�angoixa, com el dia neix de la nit fosca. �s en la crisi, que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estrat�gies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar �superat�. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i pen�ries violenta el seu propi talent i respecta m�s els problemes que les solucions. La veritable crisi �s la crisi de la incompet�ncia. L�inconvenient de les persones i dels pa�sos �s la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiament, sense desafiament la vida �s rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha m�rits. �s en la crisi, que aflora el millor de cadasc�, perqu� sense crisi tot vent �s car�cia. Parlar de crisi �s promoure-la, i callar en la crisi �s exaltar el conformisme. En comptes d�aix�, treballem durament. Acabem d�una vegada amb l��nica crisi amena�adora, que �s la trag�dia de no voler lluitar per superar-la.�