1 / 30

A questa presentació a estat feta, per recordar aquelles

A questa presentació a estat feta, per recordar aquelles persones que em el seu afany de volgué millorar el seu estatus de vida varen voler marxar a terres llunyanes a buscar “Fortuna.” Alguns la varen aconseguir però d'altres s`hi varen quedar en l´intent.

aoife
Télécharger la présentation

A questa presentació a estat feta, per recordar aquelles

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. A questa presentació a estat feta, per recordar aquelles persones que em el seu afany de volgué millorar el seu estatus de vida varen voler marxar a terres llunyanes a buscar “Fortuna.” Alguns la varen aconseguir però d'altres s`hi varen quedar en l´intent. Per això dedico aquest power als indians, al Rom i a las havaneres

  2. L'Havanera és un gènere musical dels denominats “d' anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indians", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.

  3. Musicalment té el seu origen en un ritme de procedència anglesa a què s'afegeixen influències del Carib En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos “Per” quatre i amb “tempo lento” com podrem comprovar mes avall.

  4. Les havaneres són tonades marineres originàries de Cuba. Les portaren els indians, nom amb el que es designava a la gent que a finals del XVIII i durant tot el XIX, anaren a “Fer les Ameriques” Aquets indians, que rics o pobres, tornaven a casa, i escampaven aquesta música de ritme indolent i gronxadís. Les entonaven de taverna en taverna, que era el lloc on cercaven refugi en dies de tràngol Grup Port Bo

  5. Hi ha varies fonts en les quals no queda clara quina va ser la primera havanera, però el que queda clar, es que l'Havanere més popular es “La paloma”, composada per Sebastián Iradier l’any 1840.Cal destacar que les havaneres van tenir una gran decaiguda de públic als anys 50, i solsament es van mantenir a les tavernes i barraques d´arran de mar de la costa empordanesa.

  6. Dos temes són imprescindibles amb aquesta popular cita de havaneres la tradicional “LA BELLA LOLA”, amb els mocadors resistents al aire, i “EL MEU AVI”, autor Josep Lluís Ortega Monasterio, entonada per tot el públic. Despedin als emigrans Calella de Palafugell

  7. Museo del Mar de Lloret de Mar Gràcies a les noves tècniques de museïtzació i a la incorporació d'elements didàctics i lúdics, el visitant del Museu del Mar es veu immers en un autèntic viatge per la història de Lloret i la seva estreta vinculació amb el mar.

  8. El Museu del Mar es troba ubicat a l'antiga Casa Garriga. Aquest edifici pertanyent a la segona meitat del segle XIX i situat al passeig Verdaguer és l'emblema d'un passat gloriós, quan alguns lloretons ho deixaren tot per anar a fer fortuna a les amèricas. Aquesta casa, exemple pervivent de la petjada dels indians.

  9. Les cases dels indians que varen tornar rics, a Begur

  10. Cuando en la playala bella Lola,su larga cola,luciendo va,los marineros se vuelven locos,y hasta el pilotopierde el compás. Ay que placer sentía yo, cuando en la playasacó el pañuelo y me saludópero después se acercó a mime dio un abrazoy en aquel actocreí morir. Después de un año de no ver tierraporque la guerra me lo impidióllegué al puerto donde se hallabala que adoraba mi corazón La cubanita lloraba tristede veras sola y en alta mary el marinero la consolabano llores Lolano te has de ahogar. La bella Lola Ay que placer sentía yo cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó pero después se acerco a mi medio un abrazo y en aquel acto creí morir

  11. “Fer les amèriques” no era, ni de bon tros, tan fàcil com podia semblar. La majoria dels catalans emigrats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. I així ho reflecteix una expressió cubana de l’època molt popular entre els negres: “Ay madre, quién fuera blanco, aunque fuese catalán!” Criats, aprenents o mossos eren alguns dels oficis que exercien a l’espera de poder complir el seu somni: convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, ser amos d’una gran fortuna. La gran majoria no ho van aconseguir

  12. Fins i tot hi havia els que, en tornar de Cuba a Catalunya, portaven persones de servei de color, moltes descendents d’antics esclaus: el tràfic d’esclaus va ser un negoci indigne, amb el qual van fer fortuna algunes famílies aparentment dignes.

  13. Encara avui a moltes cases es menja l’“arròs a la cubana” ⎯arròs blanc amb plàtans fregits, ous ferrats i salsa de tomàquet—. I de l’illa ens arribà el bon costum de la sobretaula, amb el “cafè, copa i cigar” que encara celebrem avui. JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE

  14. EL MEU AVI J.L. Ortega Monasterio El meu avi va anar a Cuba a bordo del “Catalá”, el millor barco de guerra de la flota d’Ultramar. El timoner i el nostramo i catorze mariners eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell... Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions en el mar de les Antilles retronaren els canons. I el mariners de Calella, el meu avi enmig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó! Quan el “Catalá” sortia a la mar Quan el “Catalán” sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat, mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar: Visca Catalunya! Visca el ”Catalá”!... cridava el meu avi: apa nois que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar tingueren la culpa els americans...

  15. El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafurgell, el costum de fer un recital d'havaneres amb un bon cremat inclòs s'ha estés per tot el litoral, fins i tot terra endins.

  16. PER FER UN BON CREMAT PER A 200 A 300 PERSONAS • Fórmula • Una ampolla de Ron Pujol 49% vol. 70 cl. • -Sis ampollas de Ron Pujol Cremat 30% vol. 200cl. • 1/3 part de la pell d´una llimona • 50 grams de sucre • Una canyella de 10 centimetres

  17. Per a fer el Cremat necessitem dues cassoles de terrissa i abocarem el contingut de la botella de Rom de 49%, la pell de la llimona, la canyella i el sucre. Encendrem el foc i deixarem escalfar les cassoles durant 3 o 4 minuts. A continuació hi abocarem poc a poc els 6 litres de Rom Pujol Cremat a cada cassola i una vegada estiguin ben enceses, ho remenarem em un cullerot duran uns 25 minut sense parar, i ja tenim el cremat fet. Just abans d'apagar-lo, si es vol, espot afegir 2 o 3 taces de cafè exprés i ja està a punt de servir El moscatell a galet, però... El cremat am gotet home!

  18. EL MEU AVI és l'havanera catalana més coneguda i cantada. Fou composta per JOSEP LLUIS ORTEGA MONASTERIO, El 1968 i homenatjà els soldats morts En la guerra de CUBA

  19. Poc desprès de que comences la guerra entre Estats Units i Espanya, Theodore Roosevelt, que tres anys mes tard es convertiria en president del Estats Units, crea un regiment de voluntaris que varen anar a Cuba per lluitar contra els Espanyols. Al quadro representa un moment de la batalla de “La Colina de San Juan”, assaltada per els voluntaris de Roosevelt.

  20. EL MEU AVI J.L. Ortega Monasterio El meu avi va anar a Cuba a bordo del “Catalán”, el millor barco de guerra de la flota d’Ultramar. El timoner i el nostramo i catorze mariners eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell... Arribaren tems de guerres de perfídies i traïcions en el mar de les Antilles retronaren els canons. I el mariners de Calella, el meu avi enmig de tots, varen morir a coberta, varen morir al peu del canó! Quan el “Catalán” sortia a la mar Quan el “Catalán” sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat, mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar: Visca Catalunya! Visca el ”Catalán”!... cridava el meu avi: apa nois que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar tingueren la culpa els americans...

  21. ELS HOMES QUE VAREN ANAR AFER LES AMERICAS ELS INDIANS SEGLE XIX

  22. Corre l’any 1830 i, del port de Sitges, parteix un vaixell rumb al nou món. A bord hi viatja un jove de només 15 anys amb la seva família: un de tants que salpa cap al Carib amb les butxaques buides i al cap només un objectiu: fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen una gran aventura que, molts anys més tard, culminarà amb la creació d’una de les empreses familiars més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited.

  23. Pere Catasús i Ferret (Sitges 15 de setembredel 1841–Barcelona 20 de decembre del 1914), empresari d‘hidrocarburs. Amb dotze anys seguí les passes de molts altres sitgetans i emigrà a Cuba, on s'establí a Santiago, com ja havia fet son germà Antoni el 1845. Amb els seus germans Josep i Antoni fundà a mitjans del segle XIX la societat comercial Catasús Hnos., dedicada a la comercialització, especialment de queviures. L'entrada de nous socis portà la seva reconversió en Catasús y Casanovas, fins que la guerra dels deu anys els portà el 1868 a abandonar l'illa.

  24. La Transatlàntica" va ser fundada a Cuba al 1850 com la "Compañia de Vapores Correos A. López" per l'empresari espanyol A.Lopez i Lopez Va començar amb un vapor de 400 tones. Al 1883 mor Antonio López, (Marqués de Comillas des del 1878) i el seu fill, Claudi Lopez i Bru, es fa càrrec de l'empresa. Al 1894 la flota de la Companyia Transatlàntica ja comptava amb 33 vaixells amb un total de 93.500 TRB (tones de registre brut. Colón a PORT SAID de transatlàntica va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà a les filipines durant l'any 1898

  25. D'altres que també varen fer las grans fortunes a Cuba varen ser : VICHI CATALÁN Museu de ciment Asland ASLAND FLOR DE TABACO PERTEGÀS Y COMPAÑIA

  26. CALELLA DE PALAGURGELL

  27. LES HAVANERES SÓN -LA PALOMA, Autor Sebastian Iradier -LA BELLA LOLA, Autor anonim -EL MEU AVI, Autor, Jose Luis Ortega Monasterio -L´AMOR AL MAR, Autor, Lletra, Joaquim Espinet Música, Xavier Folgarona

  28. També n’hi van haver que no varen fer diners, i varen tornar tant o mes pobres que quan se’n van anar. O que també varen morir a Cuba sense ni tan sols poguer tornar a casa seva. Desitgem que us hagí agradat Fotos i comentaris Google Fet per lolita ardanuy Candimoore.ardanuy20@gmail.com Amb l´ajuda de: Montserrat Lledó amb els ajustaments de presentació i Enriqueta Nebot emb el Rom cremat

More Related