1 / 7

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Rigoletto de Verdi (*)

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Rigoletto de Verdi (*). ANÀLISI:. Quan Verdi estrenà Rigoletto a La Fenice de Venècia ja era popular a Itàlia, sobretot per obres d’inspiració nacionalista, com ara el Nabucco .

ardara
Télécharger la présentation

GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Rigoletto de Verdi (*)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaRigolettode Verdi (*) ANÀLISI:

  2. Quan Verdi estrenà Rigoletto a La Fenicede Venècia ja era popular a Itàlia, sobretot per obres d’inspiració nacionalista, com ara el Nabucco. El llibret, escrit pel col·laboradors més habitual, FM Piave es basà, de manera fidel, en l’obra teatral Le Rois’amuse(“El rei es diverteix”), del 1832, de Víctor Hugo Ens trobem davant l’òpera que va iniciar el cicle de la Trilogia popular: Rigoletto, IlTrovatore i La Traviata. L’obra va tenir molts problemes amb la censura, ja abans de l’estrena. El motiu consistia en presentar un rei que actuava de manera immoral. Verdi va haver de renunciar a identificar al monarca francès Francesc I i a canviar els noms dels protagonistes (Rigoletto és una deformació de Triboulet, el bufó real de Francesc I). En canvi, el poderós passava a ser un duc d’un petit estat renaixentista italià, sense nom concret. Recordem que ens trobe tres anys després que es sufoquessin els Intents revolucionaris de Caire liberal i nacionalista del 1848. També Hugo va veure com els eu drama només es representava una sola vegada i era prohibit per la censura Rigoletto representa un gir en l’obra de Verdi. Aquest buscava una obra que s’allunyés radicalment dels cànons clàssics. Buscava personatges i situacions més complexos i no idealitzats. Personatges ni necessàriament bells ni perfectes, amb contradiccions i personalitat complexa. Presentació Com a trets més innovadors presenta un protagonista que resulta físic ai moralment desagradable. També l’aparició d’un quartet (Bella figliadell’amore) que permetia apreciar la personalitat i sentiments de cada personatge. Finalment, a destacar l’ús de la tempesta del tercer acte no com a parèntesi en l’acció dramàtica, sinó accentuant en un crescendo els fets tràgics que conduiran a l'assassinat de Gilda Verdi en un retrat de l’any de l’estrena, el 1851 p. 1 (de 6)

  3. Monterone (baríton) Vell que increpa al Duc pel rapte i violació de la seva filla. Maleirà al Duc i a Rigoletto quan aquest se’n burla cruelment CORTESANS Actuen sovint com a grup, fent un cor. Hi ha algun petit paper solista (Marullo, Ceprano, Borsa i un patge) Rigoletto (baríton) Bufó de la cort i pare de Gilda. Ressentit i mordaç Giovanna (mezzo) Serventa de Gilda, que l’ha de vegilar i protegir per encàrrec de Rigoletto però que es deixarà subornar per permetre l’accés del Duc a la casa Personatges Maddalena (mezzo) Cortesana, germana de Sparafucile que atreu les víctimes del sicari. S’apiadarà, però, del Duc Duc (tenor) Senyor de Màntua. Cínic seductor, no dubta a usar qualsevol mètode per obtenir les dones que vol Sparafucile (baix) Assassí a sou que acceptarà l’encàrrec de Rigoletto per matar al Duc Gilda (soprano) Filla de Rigoletto i enamorada del Duc de Màntua p. 2 (de 6)

  4. ORQUESTRA: OBERTURA:Molt breu i contundent preàmbul. Apunta inequívocament tons tràgics Escena Ia 2’ 35” *: que *: * Escena: Dellamia bella incognitaborghese: En el palau hi ha una desenfrenada festa. El duc es deleix per una burgesa desconeguda que ha descobert a la sortida de l’església 2’ 23” Duc: Questa o quella: (aquesta o aquella)El Duc manifesta el seu tarannà: li agraden totes i de totes vol fruir 1’ 54” Acte 1(de 3) Escena. La festa continua i el Duc festeja la dona del comte de Ceprano, sobre el qual Rigoletto fa recaure una àcida burla. Els rumors corren entre els cortesans i arriben notícies que Rigoletto té una amant, cosa que dóna peu al compte de Ceprano a proposar als amics cortesans el rapte de la noia per tal de mortificar el bufó La festa conclou amb la irrupció de Monterone, que, irat, recrimina al Duc el rapte i violació de la seva filla per part del monarca. Rigoletto també l’escarneix i Duc fa empresonar a l’acusador. Aquest acaba llançant una maledicció contra el seu senyor i contra el bufó. Aquest acaba molt preocupat per l’amenaça. Fragment de text Escena.Rigoletto va cap a casa seva i poc abans se li dirigeix Sparafucile, assassí a sou que li ofereix els seus serveis. El bufó refusa l’oferiment però prem nota de com pot localitzar al sicari. Escena II a Podeu clicar sobre els botons per accedir a fragments musicals * DUO : Rigoletto-GildaDesprés de l’alegria del retrobament entre pare i filla, la noia pregunta encuriosida per la personalitat del pare i la procedència familiar. Rigoletto no en vol parlar però recorda la bondat de la mare de Gilda que “per compassion mi amò”. La noia veu tant afligit al pare que exclama: * Quanto dolor!: (Gilda, dirigint-se al seu pare a qui veu angoixat) 1’ 53” DUO. Duc-Gilda: El duc s’ha introduït a la casa amb la complicitat de Giovanna, la criada subornada. Descobreix que Gilda és filla del seu bufó. El galant manifesta el seu enamorament i la noia contesta que li correspon 5’ 03” ÀRIA de Gilda. Caro nome: “Nom estimat”. Gilda celebra commoguda el seu tendre amor per el jove que havia conegut a l’església i que, segons diu ell s’anomena GualtierMaldè, estudiant pobre (de fet, el Duc) 7’ 39” Escena: Els cortesans que van a raptar a Gilda veuen sortir a Rigoletto i per més escarni l’enganyen dient que volen segrestar a la comtessa de Ceprano. Alleugerit, Rigoletto a les fosques, accedeix a ajudar als raptors aguantant una escala. Finalment, un crit llunyà de Gilda delata la realitat. Rigoletto acaba lamentant la maledicció p. 3 (de 6)

  5. ÀRIA del Duc, Ella mi furapita!: (“Me l’han raptada”). El compte, de nou al palau, apareix dessolat en haver descobert que han raptat el seu nou amor. Posteriorment, quan els cortesans li diuen que li porten a la suposada amant de Rigoletto perquè el comte en gaudeixi, el senyor dedueix que es tracta de Gilda, de manera que exclama juvilós, “Possente amor mi chiama” (és la cabaletta, part més ràpida de l’ària anterior) 5’ 39” 1’ 53” Acte 2(de 3) Escena: Rigoletto, vestit de bufó, arriba al palau de Màntua i veu als nobles tramant quelcom. ÀRIA: Cortigiani, vil razzadannata ... Ebben, piango, Marullosignore: “Cortesans, vil raça maleïda ... Doncs sí, ploro, Marullo, senyor” Rigoletto comença a maleir els cortesans amb gran fúria. Però, després, en veure’s impotent i angoixat per la filla implora pietat 7’ 53” DUO, Gilda-Rigoletto: Gilda es dirigeix al seu pare i manifesta la seva vergonya per la deshonra. Rigoletto, després de fer fora els cortesans, acarona la seva filla i vol consolar-la Escena: En mig de les lamentacions de pare i filla passa Monterone (l’altre pare també ultrajatque és conduït pels guàrdies a la seva execució. El vell es lamenta que la maledicció no hagi sorgit efecte. Rigoletto li diu que molt aviat serà venjat tot le mal que ha fet el Duc Fi del duo, Rigoletto-Gilda: Sí vendetta, tremenda vendetta: “Sí, venjança, tremenda venjança” Final ràpid (cabaletta) del duo que havia quedat interromput. El bufó promet una venjança justiciera, en canvi, la filla implora perdó per a l’home que l’ha forçat però que encara estima 2’ 22” p. 4 (de 6)

  6. *’*” *: que *: * ORQUESTRA: PREÀMBUL: Molt breu L’àriamés famosa de tota l’òpera ? La donna è mobile Qualpiuma al vento, Muta d'accento e di pensiero. Sempre un amabile leggiadro viso, In pianto o in riso, è menzognero. La donna è mobile, ecc È sempremisero Chi a leis'affida, Chi le confida mal cauto ilcore! Purmai non sentesi Feliceappieno Chi su quel seno Non liba amore! La donna è mobile, ecc Escena: Rigoletto porta a la Gilda a la taverna on ha encarregat l'assassinat del duc per tal que vegi com el seu estimat la traeix amb una prostituta. El duc ha arribat a l'apartada taverna i demana a Sparafucile vi i els serveis de la seva germana (aquesta és Maddalena, qui atreu, amb els seus encants, les víctimes que el sicari ha de matar). I mentre espera, el Duc canta la cançó més cèlebre de l’obra: La dona és inconstant com una ploma que floti, canvia d’idees i de pensament. La seva amable i encantadora cara, tant rient com plorant, resulta enganyosa. La dona és inconstant, etc.. Està sempre perdut el qui confiï en ella, qui li confia incautament, el cor! En canvi, ningú no se sent feliç plenament si del seu si no beu l’amor! La dona és inconstant, etc. Escena Ia Acte 3(de 3) 2’ 34” DUC. ÀRIA.La dona è mobile : la dona és insconstant com una ploma que floti Fragment de text QUARTET. Bella figliadell’amore: El Duc comença amb la frase “Bella filla de l’amor” un concertant en què quatre persones expressen simultàniament les seves emocions 4’ 18” * * TERCET DE LA TEMPESTA: després que el Duc puja a l’habitació Maddalena demana al seu germà que no mati a un noi tant simpàtic. Després de discussió Sparafucile accedeix a canviar la víctima per la primera persona que entri a la taverna. Gilda sent la conversa i decideix sacrificar-se per salvar a qui encara estima 2 50” Escena IIa EscenaRigoleo arriba satisfet a recollir el cos del seu encàrrec. Així que toquen les dotze, Sparafucille li lliura un sac amb un cos. Però, quan el bufó està a punt de llançar el sac al riu, sent llunyanament la cançó del Duc, novament: “La dona è mobile”: per tant aquell cos no és del seu enemic ...” DUO FINAL.Gilda demana perdó al pare i aquest es lamenta. . Rigoletto, així que Gilda espira crida “Ah, la maledizione” i tot s’acaba amb uns breus i contundents acords. 6’ 19” p. 5 (de 6)

  7. Enregistraments i referències Versióoferaen cinemesl’’octubredel 2011 1 (56’ 58”) 1 (1h 2’ 26”) 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, octubre 2011 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 p. 6 (de 6)

More Related