1 / 12

P L A T Ó

P L A T Ó. Teoria Antropològica de Plató ( Teoria de l’home ). Plató concep l’home com un ésser dual  Compost d’ànima i cos (poca importància al cos). La vida que porti l’home en el món influirà en el destí posterior de la seva ànima.

arnav
Télécharger la présentation

P L A T Ó

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. P L A T Ó

  2. TeoriaAntropològica de Plató (Teoria de l’home) Plató concep l’home com un ésser dual Compost d’ànima i cos (poca importància al cos). La vida que porti l’home en el món influirà en el destí posterior de la seva ànima. L’ànima és anterior a l’individu al a qui constitueix. La unió entre l’ànima i el cos és accidental i només per algun temps. L’ànima està condicionada per les característiques del cos on es troba empresonada. L’ànima té 3 parts: - Part Concupiscible Representa els déus. - Part Irascible Representa el valor. - Part Racional Representa la raó, la intel·ligència i aspira a conèixer la veritat. Aquestes parts lluiten entre si i representen aspectes de les activitats psicològiques de l’home: els apetits, les passions nobles i la raó..

  3. PER QUÈ L'ÀNIMA ÉS IMMORTAL? L'ànima existeix abans que el cos i continuarà existint un cop aquest hagi mort. Els arguments a favor de la immortalitat de l'ànima es troben en el diàleg Fedó , on Plató intenta de provar "científicament" aquesta opinió provinent de la mística òrfic -pitagòrica. El destí final de l'ànima també és descrit en forma mítica. Les ànimes que han usat dignament la pròpia raó tornaran després del període de prova terrena a l'estat originari i seran eternament felices. Les que n'hagin fet un ús indigne, transmigraran de cos en cos, passant d'home a un animal cada vegada més inferior segons quines hagin estat les passions que l'han dominada.

  4. Tres provessónavalades per la teoria de les Idees 1.- És l'ànima qui contempla les idees abans de "caure en el món dels sentits". En el món hi ha realitats visibles i invisibles. Les primeres estan lligades al cos i les segones a l'ànima. Tot el que és visible es corromp i mor; l'invisible és immutable i etern; per tant l'ànima serà immutable i eterna. 2.- L'home troba el coneixement dins la seva ànima perquè es presenta en forma de record de les coses apreses en vides anteriors. El coneixement que l'ànima té de les idees demostra una familiaritat entre les unes i l'altra. Si les idees són eternes, també ho serà l'ànima. 3.- Si un cos és fred no pot ser calent. Un ésser viu perquè té ànima; si morís voldria dir que la idea de mort ha expulsat la idea de vida, és a dir, l'ànima. Les coses són com són perquè participen de les idees. Però una cosa no pot participar de dues idees contradictòries. Si l'ànima participa de la idea de vida, no pot participar de la idea de mort.

  5. http://biblogtekafil2e.blogspot.com/2007/10/alegora-da-caverna-de-platn.htmlhttp://biblogtekafil2e.blogspot.com/2007/10/alegora-da-caverna-de-platn.html

  6. EL MITE DEL TIR ALAT L'ànima és com “el conjunt format per un parell de cavalls alats i el seu auriga”. En el cas dels déus, els dos cavalls són bons i de bona raça; en el cas dels mortals, un dels dos és també així, l'altre és el contrari. Gràcies a les seves ales, les ànimes dels déus es mouen per la volta celeste i es detenen sobre ella, durant aquesta instància contemplen el que aquesta fora del món sensible i aquest és el seu festí i el seu regal.

  7. EL MITE DEL TIR ALAT Les ànimes dels homes difícilment assoleixen seguir a les dels déus perquè quan arriben a treure el cap fora de la volta del cel i veure, més o menys, queda lliure de sofriment fins la pròxima revolució. Però, si l'ànima no ha aconseguit veure perd les ales i cau a terra, on pren possessió d'un cos. Si, de totes maneres, l'ànima ha vist alguna vegada, no serà fixada a un cos animal, sinó a un cos humà, i segons que hagi vist mes o menys.. La que hagi vist més, serà l'ànima d’un sabi, una altra un governant obedient, fins a les pitjors que serien un sofista i un tirà.

  8. EL MITE DEL TIR ALAT Al final d'una vida les ànimes són jutjades i fins a completar un mil·lenni porten una vida concorde amb els mereixements de la seva vida terrena. Transcorregut el mil·lenni, tornaran a la superfície de la terra, però aquesta vegada cadascun escollirà el tipus de vida que vol, en quina classe de cos ha de ser plantat, així cadascun triarà lliurement segons el seu propi caràcter i el seu propi valor. Cap ànima recuperarà les ales abans de deu mil anys, a no ser la qual s'hagi mantingut durant tres generacions successives en l'estat d'amant de la saviesa o de la bellesa.

  9. EL MITE DEL TIR ALAT SIGNIFICAT: En aquest mite Plató parla sobre l'ànima, dient que s’ha sembla a un tir alat conduït per un cotxer i per dos cavalls. En la seva teoria, Plató diu que l'ànima té tres parts: • La concupiscible: el cavall negre • La irascible: correspon al cavall blanc i mans • La racional: el conductor

  10. EL MITE DEL TIR ALAT En aquest mite es vol mostrar que quan el cotxer assoleix dominar el cavall negre i pot mirar cap amunt on esta la veritable realitat, això li permetrà a l'ànima quan s'encarni en un cos recordar aquest món ideal i li tornen a créixer les ales que la duen a un impuls cap al més enllà, de la mera matèria. Finalment Plató recorre a la seva teoria de la reminiscència que consisteix en el despertar del coneixement que l'ànima posseïa abans de venir a aquest món per haver gaudit de la contemplació de les Idees. “Aprendre no és adquirir nous coneixements sinó recordar el conegut en l'existència anterior.”

  11. Conseqüències de la visió platónica de l’home Les conseqüències d'aquestes visions foren que les cosmovisions a partir d'aquest moment començaren a ser més antropocentristes. Antropocentrisme: Doctrina que fa que el ser humà sigui la mesura de totes les, amb el que s’ha de evaluar tot.

  12. Jennifer Alvarez Paula Antonell Carla Gonza MariaFerrés

More Related