ARTICULACIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

1. ARTICULACIÓ DEL RÈGIM LIBERAL Imperfecte, fraudulent, violent i sotmès a continuats pronunciaments militars 1833-1874 REGÈNCIA Mª CRISTINA 1833-1840 REGÈNCIA ESPARTERO 1840-1843 LLARG ENFRONTAMENT BÈLIC ENTRE2 POSTURES SOCIOPOLÍTQUES: IMMBILISME (Carlisme) /CANVI (liberals) REGNAT D’ISABEL II 1843-1868 PACTE ENTRE UNA DÈBIL BURGESIA PERIFÈRICA I UNS PODEROS PRIVILEGIATS DEL “CENTRE” SEXENNI REVOLUCIONARI 1868-1874 DETERMINADA PER INTERVENCIÓ MILITAR CONTÍNUA per tal realitzar recanvis polítics .No hi ha alternança política Sana (Sobirania compartida) .Militars molt protagonistes des De la guerra contra el francés FRUIT de ESTANCAMENT ECONÒMIC que mantindrà formes productives pre-industrials i permetrà un dèbil i incomplert procés d’industrialització La consolidació del Nou Règim Liberal serà, doncs, precària, per la contínua repressió que necessitarà, per la seva escassa representativitat i pel dèbil creixement econòmic que l’acompanyarà LA PRÒPIA EVOLUCIÓ DEL LIBERISME EUROPEU, que a poc a poc va triomfant en la dècada dels 30 que generarà un CANVI SOCIAL, però limitat i gairebé imperceptible en Comparació a la resta d’Europa

2. REGÈNCIA M. CRISTINA 1833-1840 Es posen les bases del nou règim liberal l’acostament de la Regent als liberals Més moderaats com Martinez de la Rosa, Partidaris de moltes concessions als grups privilegiats. Els més progressistes són apartats determinat per 1ª guerra carlina: Zumalacarri a Navarra, Cabrera a Catalunya determina coordinada per les elits reaccionaries Que desitgen: Retornar a l’Absolutisme, DELS AUSTRIES(foral)!!!! exèrcit guerriller pagat, composat per delinqüents, pagesos acomodats que defensen l’església o es dediquen al pillatge. Recolzament internacional realitza una CARTA OTORGADA que permeti, amb els mínims canvis, iniciar una economia moderna, Introduint s. Censitari (0.15%), bicameralitat.. crema de la Bonaplata El primer vapor de BCN I que havia generat atur en tallers artesanals) bullangues urbanes afavorides per gana i malaltia i l’atur La guerra no va bé!!! El DEUTE ES ENORME I : No hi ha gaire pressupost , S'estén el desig de proclamar La Constitució del 1812 però “insurrecció de la Granja” (12-08-1836) descontent militar(mal pagat): Amb interferències es va confeccionar Una nova CONSTITUCIÓ, LA DE 1837, més moderada que la del 12. Sobirania Nacional amb forta Intervenció reial, s. Censitari (4%), conversió dels eclesiàstics en funcionaris, menys llibertats. S’acompanya de l’abolició de la Mesta, llibertat econòmica i de premsa. M. Cristina crida un progressista: MENDIZABAL que sembla tenir la forma d’obtenir $ per guanyar la guerra i poder aplicar el seu model liberal (abril 35) S’introdueix en les leves forçoses (en forma de QINTES des de 1830) la posiilitat de no anar a canvi d’una REDENCIÓ (+$) DESAMORTITZACIÓ I VENDA EN SUBASTA de les terres de les ordres Religioses masculines no dedicades a l’ensenyament i la sanitat, s’accepta :Títols del tresors com a forma de pagament. Els grans compradors serien capitalistes inversors o especuladors, no els pagesos que seguiran, doncs, Pobres, i sense conformar un Mercat Intern, indispensable Per realitzar una revolució industrial exitosa. Els nous Amos seguiran treballant-la de forma “primitiva”, `però augmentarà quantitativament la producció i la feina al camp les eleccions subsegüents donen el poder al moderats que si bé comencen a guanyar la guerra frenen L’obra “reformista” de Mendizábal tornen a haver-hi aixecaments Urbans contra el moderantisme M. Cristina, abans de tornar el Poder als progressistes dimiteix Conveni de Vergara (Maroto i Espartero), els carlins es rendeixen, els seus guerrillers passen a l’exèrcit Regular i es mantenen els furs bascos (1839) A Catalunya continua la guerra !!

3. REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO 1840-1843 Carismàtic i famós ÉS UN militar!!!, progressista però AUTORITARI . Continua desamortitzant Terra de l’Església i restaura el reformisme anterior NO ÉS UNA DICTADURA, ja que existeix llibertat armparada en la Constitució, però Espartero busca sanejar encara més Hisenda amb un nou préstec Anglès: A CANVI DE QUE ELIMINI EL PROTECCIONISME SOBRE EL TÈXTIL CATALÀ QUE FERRAN VII HAVIA CONCEDIT Espartero, ordena bombardejar Barcelona des de Montjui, que la ciutat pagui una multa, i Que els seus habitant reconstrueixin La Ciutadella ; limita la llibertat d’expressió REVOLTA A BARCELONA Nov. 1842., la massa assalta La Ciutadella: maig del 1843: Pronunciaments variats contra Espartero en varies localitats .Prim( progressista) des de Reus, Odonell i Narvaez a València (Conservadors i conspiradors amb M. Cristina) A Barcelona, la revolta salta des de les casernes al carrer, on les masses urbanes es desborden ESPARTERO dissolt Corts i convoca Eleccions. La nova Cambra li serà hostil onada de protestes a tota Espanya DIMISSIÓ D’ESPARTERO, s´’exilia a Londres .juny 1843. El poder queda en Mans de Prim, que tot i ser progressista i català No pot aturar la revolta a BCN. Ordena bombardejar-la de nou, deixant sortir abans de la ciutat aks ciutadans rics!!! Sense Regent,, ISABEL (II) és anomenada Reina i, guiada per M. Cristina, dóna el poder als MODERATS, la Constitució lii permet nomenar primer ministres EL REGIM LIBERAL QUE NEIX AIXÍ ,VINDRÀ MARCAT PER L’ALIANÇA DELS NOUS CAPITALISTES, PER LA DETERMINANT INTROMISSIÓ DELS MILITARS EN POLÍTICA I PER L’OBLIT VOLUNTARI DEL POBLE. Si de 1823 al 1833 hi va haver la DÈCADA OMINOSA DEL 1843 AL 1931 espera ÈL SEGLE OMINÓS

4. El Gen. NARVAEZ és nomenat cap d’un govern DOMINAT PEL PARTIT CONSERVADOR que comença a dirigir el govern de forma autoritària I es recolza en una oligarquia de Terratinents, banquers i industrials REGNAT ISABEL II 1843-1868 PARTIT PROGRESSISTA: Sobirania nacional, separació De poders reals sufragi censatari ampli, amplia declaració de Drets, i prioritzant l’educació: KRAUSSISME/Sanz de los Ríos es posen les bases del NOU ESTAT LIBERAL MODERAT prioritza l’escassa burgesia mitjana que s’acostarà a margina , maltracta i repressiona les classes populars que s’acostaran : IDEES MODERADES :Sobirania compartida, sufragi censatari Amb amplis poders reials, prioritzant l’ordre públic I LES FORCES DE SEGURETAT cada cop més pofessionals P. Demòcrata” 1849: Sufragi universal, amplia declaració de Drets, desamortitzacions, Fiscalitat Progressiva, Instrucció pública, Assistència social... “P. Carlí” (il·legal), amb seguidors a Navarra i a la Catalunya interior defensa, a través de l’ Estat : l’oligarquia terratinent i financera i en segon terme a la burgesia industrial P. Republicà” 1868. igual que l’anterior però republicà Incipient moviment obrer socialista/ Anarquista a Madrid, Catalunya, Andalusia i País Basc CONSITITUCIÓ 1845:reforma de la Constitució el 1837 : Sobirania Compartida, el rei anomena ministres, convoca Eleccions i anomena també els senadors vitalicis entre una breu llista, el Congrés s’elegeix per un sufragi censatària de l’1%.L’Estat és, de nou, confessional i l’amplia declaració De drets es manté però subjecta a lleis posteriors molt restrictives CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTRUCTURA D’ESTAT LIBERAL Inspirada en principis de CENTRALITZACIÓ I UNIFORMITZACIÓ I ORDRE PÚBLIC S’instaura el Sistema d’Instrucció Pública (llei Moyano), divideix l’educació en Primària ( a càrrec de l’Estat) ja! Secundària (instituts provincials) ii universitària..L’Església segueix, però, dominant l’educació (privada) Reforma fiscal: Alejandro Mon : unifica els impostos Indirectes:CONSUMS I estableix els directes Codi penal (1851) i codi civil Uniformitzador . S’adopta un codi De pesos i mesures i el sistema Mètric decimal LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL 1845 Ajuntaments molt centralitzats i manteniment De divisió provincial de 1833(- País Basc) concordat de la Santa Seu 1851 Frena les desamortitzacions, retorn d’allò no venut i financiació estatal del culte ORDRE PÚBLIC Governador militar provincial i capità general :màximes Autoritats provincials (Barcelona : estat d’excepcionalitat contínua), Dissolució de la Milícia Nacional i creació de LA GUARDIA CIVIL 1844 Cos civil de “seguretat pública” amb estructura militar OBRES PÚBLIQUES: Millora de camins, construccions de Canals (Urgell) I llei de ferrocarrils 1851: radial i de diferent amplada.

5. La degeneració de la política deixa en mans de CAMARILLES(uns quants) del Partit Moderat el poder. l'Estat es converteix, així,en un mitjà d’enriquiment d’aquesta minoria (Salamanca....) Dificultats econòmiques per a les Masses populars, augmentades pels “Consums”, les “quintes”, la forta explotació laboral i la repressió Descontent i indignació (lògica) del Progressistes (dirigits per Espartero) al comprovar la FARSA d’un sistema parlamentari on no existeix ni el torn de partits, ni eleccions legislatives.... 1ª CRISI DEL PRIMER PERÍODE MODERAT 1854-56 Al Juny del 54 hi ha un pronunciament a la Caserna de Vicalvaro, dirigida per un conservador legalista (O’Donell), que s’acompanya d’un Manifest on es reclamen Eleccions, reformes electoral I constitucionals.. Són Reformes desitjades també pels progressistes. Les classes urbanes de ciutats obreres s'animen. A Barcelona s’inicia l’enderrocament de les odiades muralles, que feien de la Ciutat una de les urbes mésdures d’Europa La reina anomena Primer Ministre a Espartero que a l’hora anomena Mte de la Guerra a O Donell. Es convoquen eleccions a corts Constituents, (sufragi del 37) i es forma un govern de coalició unionista-progressista-demòcrata/republicans. Comença el canvi, Reforma econòmica:Represa DESAMORTITZADORA ( DE MADOZ) Sobre els bens eclesiàstics que restaven i Sobre els BENS COMUNALS: molta terra que només podria ser comprada amb $. L’objectiu era Sanejar Hisenda i aconseguir recursos per endegar una Important INVERSIÓ PÚBLICA per la modernització Econòmica i la Construcció del ferrocarril (La llei deia que havia de ser r´de tram adial, d’amplada ampla i les Inversions seien subvencionades per l’Estat. LA INVERSIÓ SERIA ESTRANGERA !!!! Atreta per la subvenció estatal en la construcció. El benefici no és la seva explotació, sinó únicament la sevac construcció!!! comença l’elaboració d’una nova Constitució, La “nonnata”, ambiciosament progressista: Majors llibertats, jurats populars, Milícia Nacional, prohibició de desterrament o pena de mort per casos polítics... PERÒ: 1854-55 Demandes populars (millores salarials, reducció de la jornada laboral, reducció dels consums, abolició de les quintes) empitjorades a BCN per una epidèmia de febre groga. Es cremen algunes fàbriques davant la indignació de l’obrerisme, i els causants són afusellats 1856-1868 Espartero es nega a la repressió massiva i dimiteix. La reina el substitueix per O’Donell, que reprimeix i torna a restaurar el règim que 2 anys abans havia intentat destruir. A poc a poc els conservadors aconseguiran tornar al poder dirigits per Narvaez, que tornarà a imposar sense problemes la repressió i l’autoritarisme (Les Corts no es reuneixen) Les protestes es redueixen perquè hi ha feina en les terres recentment desamortitzades i en la construcció del ferrocaril, que reportarà grans beneficis a tots aquells Polítics moderats ben relacionats amb el govern i les empreses estrangeres (CORRUPCIÓ!!!!)