Biografia

2. Biografia ·Va nàixer a Atenes l’any 470 aC. i morí l’any 399 aC. ·Va ser el gran iniciador de la filosofia, va dedicar la seua vida a la recerca de la veritat, al be humà, la justícia, la felicitat i la virtut. ·Va crear la maièutica com mètode que permet la resolució de problemes, es plantejaven mitjançant el diàleg, preguntes i respostes. ·Sòcrates es va oposar als que es consideraven savis, de fet ell no es considerava savi. La seua frase més famosa es la famosa frase: “ només sé que no sé res”.

3. Antecedents: · Estava a favor de les lleis però al mateix temps criticava la democràcia ridiculitzant-la. · Va realitzar diverses referències a la inspiració espiritual o pensament creador (daimon). · El seus contemporanis consideraven que la seua creença era un rebuig a la religió de l’Estat. • El judici: · Fou enjudiciat i condemnat pels tribunals del govern democràtic de Atenes. · Baix els càrrecs de: corrompre als joves i no creure en els déus ancestrals.

4. El procés: • · El primer element del judici fou la acusació formal. Els tres homes en presentar càrrecs contra ell van ser: • - Anito, fill d’un atenès prominent, Antemión. • - Meleto, poeta, és el que presenta la denúncia davant l’arcont (magistrats amb importància en el govern). • Licón, era representant dels oradors. • · L'arcont fa que es presenteenfront d'un jurat format per 500 ciutadans atenesos, els quals el van condemnarper majoria.

5. · Va acordar pagar 3.000 dracmes (idea de Plató, Critón, Critóbulo i Apolodoro) però el seu acusador va proposar la pena de mort. · El jurat va estar a favor de la pena per gran majoria, Sòcrates havia perdut suport a causa del seu to de lleugeresa i el fet de no demanar disculpes. · Els seus seguidors li van recomanar fugir; ell es nega per principis. Per coherència amb la seua filosofia d'obediència cap a les lleis, va dur a terme la seua pròpia execució bevent la cicuta, un verí mortal. · Així, es va convertir en un dels primers "màrtirs" intel·lectuals a l'edat de 70 anys.

6. Teoria • 1. Defensa d’unaconcepció absolutista de la veritat i delsvalorsmorals: · Per a Sòcrates sols hi ha un únic coneixement vertader, la veritat no es relativa com deien els sofistes. · Nomes aquells que es consideren ignorants podran arribar a eixe coneixement. · A més diferenciava entre les opinions i la veritat, que podien ser absolutes, objectives i universals.

7. 2. Educació i dialècticasocràtica: • ·La finalitat de l’educació ha de ser aconseguir un gran coneixement i així la veritat i, d’aquesta manera, arribarien a tindre la felicitat i la virtut.  • · La dialèctica: mètode educatiu que utilitza per tal d’aconseguir la veritat. • Basat en un diàleg entre el mestre i l’alumne. • Per a Sòcrates la veritat es troba dins de qualsevol home. • L’orientador nomes a de guiar i orientar de manera conveniet per a que ell mateix descobrisca la veritat a través del diàleg. • Consta de dues fases: • _Ironia • _Maièutica

8. Ironia Sòcrates començava el seu diàleg entre els que considerava els més savis, considerant-se ell una persona ingènua. Finalitat: que el deixeble qüestione totes les creences de què estava segur i convençut. Conclusió a la que arriba: no sap tot allò que creia saber, ja que dubta en les sues respostes i es contrauen. “ Només se que no se res”. ... Ja es troben preparats per iniciar el camí de la veritat.

10. Maièutica Sòcrates es considera com una comare. Ajuda als seus deixebles a donar a llum la veritat que es troba dins d’ells.

11. 3. La recerca de les definicions essencials: • · Sòcrates considera que hi ha una definició que engloba a tots els valors: • La realitat en sí són • les idees. • Aqestadefinició és la que ens serveix per a distingir el bo del roino el simpàtic del antipàtic. • · Sòcrates es plantejà diverses preguntes com “què és el bé?” o “què és la justícia”.

12. 4. L’intel·lectualisme moral: · La virtut consisteix en el coneixement, es pot diferenciar en tres principis relacionats: - És el coneixement, sense coneixement no pot haver-hi virtut, es a dir, una persona no pot ser justa si no coneix la justícia. - El vici és ignorància, tindre la ignorància del bé serà el que ens fa obrar malament y caure en el vici. - Si realment coneix que es el bémai podrà obrar mal, en el cas que que no el coneixereni actuaren malament, és perquè és ignorant i no sap que significa el bé.

13. Influència en Plató • · Plató volia dedicar-se a la política però el conèixer a Sòcrates i el seu judici es va quedar desil·lusionat amb la democràcia atenesa. • · Els primers diàlegs i llibres de Plató es caracteritzen per preocupacions ètiques i influenciades de la filosofia de Sòcrates. • · Mètode Maièutic (dialèctica) mètode educatiu i recerca de les definicions universals, en contra del relativisme (filosofia sofista) recerca de les idees. • · Intel·lectualisme ètic: qui coneix la idea de bé actuarà bé. El mal es sinònim de la ignorància i les passions, per actuar bé és fonamental una bona educació Plató l’aplica a la política.

14. · L’ètica de Plató: es dirigeix cap a la perfecció que només s’aconsegueix en la societat, desenvolupant la seua virtut segons la part de l’ànima que aquesta classe correspon. • · Recerca de definicions essencials Existència universal (Ontologia i Epistemologia de Plató). • Plató va dividir el món intel·ligible, el perfecte, i el món sensible, el que es relaciona amb el sentits i les coses efímeres. • Dins del món intel·ligible es troba el MÓN DE LES IDEES que son eternes. • Aquestes també estan jerarquitzades, la veritat és la idea de bé, és el més perfecte, causa de tot lo just i lo bell. • · Idees bàsiques i morals concepció absolutista de la veritat i dels valors morals (reminiscència platònica). • · Mètode Maièutic (dialèctica) mètode educatiu, en contra del relativisme recerca de les idees.

15. Gema Pau Sonia Pinilla Andrea Rubio Salva Gimeno Carolina de la Poza