html5-img
1 / 36

Comportaments pertobadors

Comportaments pertobadors. CARME HORTAL Octubre 2010. Conducta pertorbadora. Són manifestacions conductuals “ globalitzades ”. Existeix un contínuum d’intensitat, freqüència, severitat i cronicitat. En un extrem normalitat, en l’altre trastorns di socials.

Télécharger la présentation

Comportaments pertobadors

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Comportaments pertobadors CARME HORTAL Octubre 2010

  2. Conducta pertorbadora • Són manifestacions conductuals “globalitzades”. • Existeix un contínuum d’intensitat, freqüència, severitat i cronicitat. • En un extrem normalitat, en l’altre trastorns di socials. • La conducta pertorbadora pot estar associada a una patologia o ser un trastorn en sí mateixa.

  3. Existeixen conductes de desobediència en nens de 2 ó 3 anys, considerades no només normals sinó necessàries per a que el nen desenvolupi les sensacions d’independència i autonomia que li permetran conèixer i interaccionar amb el món. (Campbell,1993)

  4. Definició • Conducta d'oposició i desafiant, pot ser un precursor dels trastorns de conducta. •  Un nen és diagnosticat amb trastorn d'oposició desafiant quan ell o ella té senyals de ser hostil i desafiant durant al menys 6 mesos. • El trastorn d'oposició desafiant pot començar a preescolar, mentre que els trastorns de conducta en general apareixen quan els nens són més grans.

  5. Trastorn del comportament pertorbador • Patró de conducta persistent, repetitiu i inadequat per a l’edat del menor. • Incompliment de normes socials bàsiques. • Oposició als requeriments de les figures d’autoritat. • Conseqüència: deteriorament de les relacions socials i/o familiars.

  6. Alumnes amb trastorns de conducta • Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades".

  7. Què ens diu la Organització Mundial de la Salut ? • "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o ratador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l'edat de l'individu afectat i les característiques de la societat en la que viu".

  8. Prevalença estimada a Europa Ref: Mental health of children and young people in Europa, 2004

  9. Etiologia • La causa de l’aparició d’un trastorn de la conducta està en la interacció entre diversos factors i l’efecte que aquesta interacció produeix en les estructures psicològiques. (Arias, 2006)

  10. PRÀCTIQUES DE CRIANÇA • Pobre qualitat del vincle • Inconsistència de pautes • Factors associats a trets psicològics dels pares • CARACTERÍSITQUES DEL NEN@ • Temperament • Neuropsicobiologia EXPERIÈNCIES DEL NEN@ ETIOLOGIA TC FACTORS CONTEXTUALS Aillament de la mare, discordia matrimonial, estrés, influències ambientals... CARACTERÍSTIQUES DELS PARES inmadurs, hostils, inexperts, impulsius, depresius, consum Tòxics, genètica... Russell Barkley’s model. A etiological model to understand the conduct disorders, 1999

  11. Hipòtesi de formació d’aquest trastorn • Conseqüència d’un desenvolupament psicosocialdeficient (pautes educatives desajustades i models inadequats). • Manteniment i increment de comportaments disruptius. • La generalizació i el manteniment d’aquests comportaments al llarg dels anys serà el que determini la presència dels problemes de conducta o el comportamentpertorbador en el futur. (Díaz-Sibaja ,2005)

  12. Hipòtesi de formació d’aquest trastorn • Segueixenl’escolaritat amb un sobreesforç • A mesura que el nivell d’abstracció cognitiva augmentaapareixent conductes desadaptades i disruptives. • Sónl’expressió actuada del malestarque produeix la incapacitat de seguir el ritme proposat des del procés educatiu. • Elfracàs reiteraten els aprenentatges i la inseguretat en la relació amb elsaltres són viscuts com una agressió a la pròpia imatge • Desencadenant mecanismes de defensaque l’allunyen encara més de la realitat i de la vida en comunitat.

  13. Canvis Socials • Canvis en les estructures familiars occidentals: • Menor nombre de fills • Augment de la edat dels pares • Mares treballadores fora de casa • Menor presència dels avis • Augment de divorcis • Modificació en relacions de vinculació amb la mare. • Molt aviat, el nen ha de reconèixer a un majornombre d’adults.

  14. Pràctiques de criança • La criança dels fills està influenciada pel context familiar: • Valors • Rols familiars • Actituds • Expectatives cap als fills • Pares amb moltes dificultats per posar límits

  15. Però l'absència de Pràctiques Negatives a la família no necessàriament es tradueix en habilitats i conductes positives del fill. • El desenvolupament de l'autoregulació del nen és un pas fonamental cap a conductes pro socials i ajust psicològic a casa i a l'escola.

  16. Què és la teoria de la ment? • "L'habilitat psíquica que posseïm per representar en la nostra ment els estats mentals d'altres (pensaments, desitjos, creences, intencions, coneixements) i mitjançant aquesta representació psíquica poder explicar i predir la seva conducta" (Telléz, 2006)

  17. Implicacions • Resolució de problemes. • Desenvolupament del pensament. • Sensibilitat social. • Cognició Social. • Judici Moral. • Empatia • Interpretació d'emocions bàsiques

  18. Percepció de les expressions emocionals. Estudia l'Individu dins d'un context social i cultural i se centra en com la gent percep i interpreta la informació que ells o altres generen COGNICIÓ SOCIAL Capacitat per atribuir desitjos, intencions i creences als altres. Capacitat per Explicar Aspectes cognitius i emocionals que ens permeten posar-nos en ellloc de l'altre "dilemes morals".

  19. Competències Socials • AUTOESTIMA • EMPATIA • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES • PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LES NOSTRES EMOCIONS I LA CAPACITAT D’EXPRESSAR-LES

  20. Empatia… Fonamental • En els trastorns de conducta es presenta alta consciència de la presència de sentiments en l'altre però hi ha una inhabilitat per compartir aquests sentiments (Disposició empàtica) • Juntament amb l'emoció juguen un paper fonamental en el desenvolupament moral i de la conducta • L'empatia per si mateixa és un inhibidor del comportament violent

  21. Entrenar en l'experimentació de sentiments d'empatia • Disminueix no solament lesrespostes agressives i hostils • Incrementa la presentacióde comportaments socialsmés adequats

  22. Intervenció • PER A TREBALLAR AMB AQUESTS ALUMNES NO HI HA SOLUCCIONS ÚNIQUES...

  23. Perfil psicològic • Baixa autoestima • Dificultats de relació • Baixa resistència a la frustració • Sentiment de fracàs • Creences, pensaments i/o racionalitzacions distorsionades • Desmotivació • Sentiment de soledat • Sentir-se diferent

  24. Allò que fem... i falla. • A les escoles, l'exclusió i el càstig són les respostes méshabituals als desordres de conducta (Lane& Murakami, 1987; Rose, 1988; Nieto, 1999; Sprick, Borgmeier, & Nolet, 2002) • L'exclusió i el càstig no són efectius per reduir a llarg termini les conductes problemàtiques (Costenbader i Markson, 1998) • S'ha demostrat que l'exposició a disciplines basades en l'exclusió no millora els resultats escolars, sinó que està associada a majors taxes d'abandonament escolar.” (Skiba, Peterson i Williams, 1997; Ekstrom, Goertz, Pollack i Rock, 1986; • Wehlage i Rutter, 1986; Sprick, Borgmeier i Nolet, 2002)

  25. Allò que fem... i falla. • Tendència a utilitzar respostes poc sistemàtiques, reactives i punitives al comportament agressiu i violent dels infants i joves. • Les pràctiques que fallen: • L’atenció “negativa” i les possibilitats de fugir. • Les estratègies que es basen en actituds de “tolerància zero” • Emplaçament en entorns educatius més restrictius.

  26. Allò que fem... i falla. El càstig de les conductes problemàtiques (sense un sistema de suport proactiu) està associat a augments de (a) les agressions, (b) el vandalisme, (c) l'absentisme i (d) l'abandonament escolar. Mayer, 1995; Mayer i Sulzar-Azaroff, 1991;Skiba i Peterson, 1999

  27. Allò que fem... i promet. • Comprendre el comportament (antecedents, funció, conseqüents...). • Establir una bona comunicació amb l’alumne ( relació amable amb límits clars). • Acordar les normes del comportament. • Reparar els seus actes ( una reflexió, escriure, fer un dibuix...) • Sensibilitzar el pares perquè s’involucrin de manera positiva. • Desenvolupament de l’autocontrol, de les habilitats socials i del pensament positiu sobre un mateix (reconeixement de les emocions, empatia, pensaments d’autoajuda...). • Resolució de conflictes col·laboració mestre-alumne. • Gestió de l’agressivitat i la ira.

  28. Resultats de les investigacions Les mateixes anàlisis indiquen que les respostes més efectives són: Formació en habilitats socials Col·laboració amb la família Intervencions conductuals Gottfredson, 1997; Elliott, Hamburg i Williams, 1998; Tolan i Guerra, 1994 ; Lipsey, 1991;

  29. Formació en habilitats socials • L'expressió Habilitats Socials es refereix a un repertori de comportaments verbals i no verbals a través dels quals els nens inclouen les respostes d'altres individus (companys, pares, germans, etc.) en el context interpersonal. Aquest repertori actua com un mecanisme a través del qual els nens incideixen en el seu medi ambient obtenint, suprimint o evitant conseqüències desitjades i no desitjades en l'esfera social ... En la mesura que tenen èxit per obtenir les conseqüències desitjades i evitar o escapar de les no desitjades sense causar dolor als altres, es considera que tenen habilitats socials

  30. Habilitats socials, exemples: • Expressar queixes de manera eficaç i adequada al contextSaber dir "no“Demanar un favorPreguntar per què de forma adequadaDemanar a companys o amics el canvi de conductes que ens pertorbenDefensar els nostres dretsIniciar una conversa amb algú que ens interessaLes habilitats socials no verbals (gestos, mirada, distàncies, vestuari, etc.)Prendre decisions de forma racional

  31. Normes • Han de permetre a l’alumne saber en tot moment les conductes que s’esperen d’ell. • S’han d’escollir un nombre limitat de normes. • Han de ser observables, les que no ho són, són difícils de cumplir i de reforçar. • Buscar normes que es puguin aplicar cada dia i en tot moment. • Las normes han de ser referides únicament al comportament (no als resultats obtinguts).

  32. Intervencions conductuals Reforç Positiu: • Estimula a comportar-se bé i a mantenir aquesta conducta. • Ajudarà a instaurar conductes apropiades i a establir relacions positives. Elogiar sovint. Motivar als alumnes amb privilegis especials Buscar un sistema de premis.

  33. Intervencions conductuals Consequències negatives: • No funcionen per si soles, han de ser equilibrades amb reforç positiu. • No han de ser “severes” per a ser efectives. • Han de ser apropiades per l´edat. • Han d´estar organitzades en una jerarquia que defineixi clarament què passarà des del moment en què no es respecti per primera vegada. • Sanciones conductes, no castiguem persones.

  34. Com aplicar les conseqüències • Ser constant. • De manera ferma i calmada. • No entrar en el joc de discutir. • Després d’una conseqüència, reforçar positivament el primer que faci bé. • Donar recursos quan estan preocupats o nerviosos i volen parlar del que ha passat.

  35. El treball amb la família... • Demanar ajuda als pares • Escoltar-los • Organitzar el temps de conversa amb els pares • Convocar-los a tots dos • Ajudar-los a detectar les dificultats que han tingut al llarg del procés • No acceptar que s’atribueixi el canvi a la casualitat o a circumstàncies externes • Ajudar-los a que potenciïn la seva posició dins la jerarquia familiar • Neutralitat davant el sistema de creences de la família • No entrar en escalades simètriques • Mostrar confiança em les possibilitats de canvi

  36. Mai s’ha aconseguit res important sense entusiasme! Ralph Waldo Emerson Gràcies!

More Related