1 / 51

L’ENERGIA FOTOVOLTAICA A L’EDIFICACIÓ: L’ÀMBIT NORMATIU I DE L’ADMINISTRACIÓ

L’ENERGIA FOTOVOLTAICA A L’EDIFICACIÓ: L’ÀMBIT NORMATIU I DE L’ADMINISTRACIÓ El cas de Barcelona. Proposta d'ordenança municipal reguladora dels sistemes d’energia solar fotovoltaica als edificis. Josep Vela Pitarch Director de projectes AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA

elinor
Télécharger la présentation

L’ENERGIA FOTOVOLTAICA A L’EDIFICACIÓ: L’ÀMBIT NORMATIU I DE L’ADMINISTRACIÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’ENERGIA FOTOVOLTAICA A L’EDIFICACIÓ: L’ÀMBIT NORMATIU I DE L’ADMINISTRACIÓ El cas de Barcelona. Proposta d'ordenança municipal reguladora dels sistemes d’energia solar fotovoltaica als edificis Josep Vela Pitarch Director de projectes AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA Barcelona, dijous 2 de juliol de 2009

  2. Index • Introducció • Planificació a nivell europeu, estatal, autonomica • Normativa i legislació de referència • CTE HE5 • Aplicació CTE. El cas de Barcelona • Normativa local: OMAIA, O.Obres Menors, proposta d’ordenança fotovoltaica

  3. Característiques solar fotovoltaica en edificis Inversió inicial elevada Manteniment i explotació de la instal·lació molt senzilles Converteix al titular de las plaques solars en productor de energia No hi ha relació directa amb el volum d’energia consumit Morfologies particulars (integració arquitectònica en cobertes i façanes) Possible utilitat de la inversió per a finalitats no energètiques (tancaments) Llargs períodes de amortització Legislació espanyola molt favorable a la venda d’energia elèctrica d’origen fotovoltaic 3

  4. Plan de Energías Renovables 2005-2010 • El 26 de agosto de 2005 fue aprobado por Acuerdo del Consejo de Ministros el Plan de Energías Renovables para el período 2005-2010. • Previsió pel 2010 d’un 12,1% del consum d’energia primària cobert amb energies renovables . • Objectiu de 400 MW de potencia fotovoltaica instal·lada al 2010 (371 MW RD661/07). Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 • Les previsions de creixement de l’energia solar fotovoltaica segons els resultats previstos al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 eren arribar als 100 MWp instal·lats l’any 2015. - 47.000 kWp en parcs fotvoltaics - 25.000 kWp al sector terciari - 13.000 MWp al sector domestic - 10.000 kWp al sector industrial

  5. Situació actual: s’ha superat la planificació • A finals del 2008, a Espanya s’havien instal·lat 3.354 MW ! • Espanya líder mundial al 2008 en: • - fotovoltaica instal·lada anualment (2.661 MW 2008), davant Alemanya i Estats Units, • - fotovoltaica instal·lada per càpita per davant d’Alemanya, amb 75,19 W/habitant • cobertura de la demanda de electricitat, amb l’1% al 2008 i una previsió del 1,5% al 2009. • I a Catalunya? • - Al Maig de 2009 hi han 161,2 MW fotovoltaics instal·lats. • - Objectiu final 2009: 231,1 MW.

  6. Només 2,2% sobre cobertes ! Aprox. 74 MW (6MW a Bcn, 8%) Tipologia de les instal·lacions Nota: 6 MW són a Barcelona ciutat, el que representa un 8%. Cal tenir en compte que en termes de població Barcelona representa un 3,4 % de la població d’Espanya (46 Milions)

  7. I el propers anys? • S’està treballant el próxim “Plan de Energias Renovables, 2011-2020” i la “Ley de energias renovables y eficiencia energetica” • ASIF estima que al 2020 la potencia FV acumulada instal·lada serà de 20 GWh, i al 2014-2015 s’arribarà a la paritat amb la xarxa.

  8. Unión Europea: 2020 i la Directiva 2009/28/CE • Aprovació del Paquet d’Energia i Canvi climàtic l’11 i 12 de desembre de 2008 pel Consell Europeu, ratificat pel Parlament Europeu el 17 de desembre. • Tres compromisos bàsics pel 2020: - 20% reducció emissions GEH respecte 1999 - 20% estalvi energetic - 20% del consum d’energia de la UE amb energies renovables • Aprovació de la Directiva 2009/28/CE pel foment de l’ús de la energia procedent de fonts renovables el 23 d’abril del 2009: - Distribució de l’objectiu del 20% entre tots els estats membres, en funció del seu potencial, del PIB per càpita, i la situació de partida. - Objectiu per Espanya en EERR: 20%. - Prioritzar la instal·lació en edificis (fomentar, obligar, públics, energia zero) • El parlament europeu ha aprovat que els edificis construits a partir de 2019 hagin de produir la seva propia energía !!

  9. CONDICIONS TÈCNIQUES i ADMINISTRATIVES RÈGIM ECÓNÒMIC Normativa FV Ley 54/1997 del Sector Eléctrico (articles 16, 27, 28, 30) OBLIGATORIETAT Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensió Real Decreto 1955/2000 Codi Tècnic de la Edificació Document Bàsic Ahorro de Energia HE 5 Real Decreto 1663/2000 sobre conexión de instalaciones fotovoltaicas a la red de baja tensión. Real Decreto 661/2007, de 25 de mayo, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica en régimen especial. Decret 352/2001, de 18 de desembre, de la Generalitat de Catalunya, sobre procediment administratiu aplicable a les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica Real Decreto 1578/2008 de 26 de septiembre, de retribución de la actividad de producción de energía eléctrica mediante tecnología solar fotovoltaica para instalaciones posteriores a la fecha límite de mantenimiento de la retribución del Real Decreto 661/2007, de 25 de mayo, para dicha tecnología. Resolución del Ministerio de Economía de 31 de mayo de 2001, de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se establecen modelo de contrato tipo y modelo de factura para instalaciones solares fotovoltaicas conectadas a la red de baja tensión. Real Decreto 7/1988 del Ministerio de Industria y Energía sobre exigencias de seguridad en el material eléctrico destinado a utilizarse en determinados límites de tensión (i la seva modificació al Real Decreto 154/1995 de 3 de febrero) Boletín Oficial del Estado de 20 de junio de 2009. Modificación del Real Decreto 1578/2008 para permitir instalaciones de mayor potencia sobre tejado. Esta reforma al alza llega hasta un máximo de 10 MW,

  10. Característiques de la connexió a xarxa de les instal·lacions fotovoltaiques • Marc legal establert al Reial Decret 1663/2000 (menys de 100 kW i connexió a BT) i al Decret 352/2001 (procediment administratiu), i al Reial Decret 661/2007 (ofertar al mercat elèctric a preu 0, penalitzacions per desviacions >15 kW) • Obligació de: • Registrar-se públicament al RIPRE • Facturació • Activitat econòmica (IAE / IVA / IRPF / IS) • Procediment d’autorització • Llicència municipal d’activitat i instal·lació /mediambiental, (OMAIIA en el cas de Bcn) i obres menors • Obligacions contractuals amb els operadors elèctrics/agents del mercat : • Manteniment de condicions tècniques de les instal·lacions • Responsabilitat per danys i perjudicis • 1-0,5 c€/kWh

  11. Retribució d’instal·lacions fotovoltaiques. Reial Decret 1578/2008 • La Ley 54/1997del Sector Elèctric, Reial Decret 661/2007 i el Real Decreto 1578/2008 estableixen un marc legal i un procediment que permet acollir les instal·lacions fotovoltaiques dins del Règim Especial de Producció elèctrica sota un règim d’incentius molt interessant. • La venta d’electricitat generada amb instal·lacions fotovoltaiques gaudeix d’un preu de venta a tarifa regulada, durant 25 anys, en funció de la potència instal·lada i el tipus d’instal·lació, superior al preu de venta d’electricitat generada en instal·lacions convencionals i superior al preu de compra del consumidor. 7,3228 Eólica (b.2.1.) 10,7540 Biomassa industrial, agrícola o forestal > 2MW (b.6.2) 34,00 Solar FV, P<20 kW (b.1.1) 4,2c€/kWh (Preu subasta Cesur 26/06/09)

  12. Retribució d’instal·lacions fotovoltaiques. Reial Decret 1578/2008 • Sistema de cupos: - potencia màxima de uns 500 MW/any fins el 2011. - Reducció de la tarifa inversament proporcional al creixement dels cupos. (= si <75%) - Registro de preasignación de retribución. 4 convocatories anuals. Avals. • Divisió del mercat en dos segments: - instal·lacions en edificis, amb retribució diferent si són < 20 kW i entre 20 kW i 2 MW (ara 10 MW – 2x5 MW) - instal·lacions sobre terra, amb un màxim de 10 MW

  13. Retribució d’instal·lacions fotovoltaiques.Reial Decret 1578/2008 • Documentació que cal aportar, segons indiquen l'Annex I i l'Annex II del Reial Decret 1578/2008 i que es resumeix a continuació. 1. Sol·licitud segons model Annex I del reial decret. 2. Autorització administrativa de la instal·lació emesa per la Direcció General d'Energia i Mines. (si la potencia és superior a 20 kW, seguint el procediment establert per a les instal·lacions de més de 100 kW. Veure web OGE) 3. Notificació de l'atorgament del punt d'accés i connexió emesa per l'empresa distribuïdora 4. Llicència d'Obres atorgada per l’ajuntament. 5. Resguard de constitució de l'aval - 50 €/ kW a instal·lar fins a 20 kW i per a les de terra (Tipus I.2 i II) - 500 €/kW a instal·lar superior a 20 kW

  14. Exigències HE 5: contribució fotovoltaica mínima 15.5. Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica En edificios destinados a determinados usos y a partir de determinado tamaño, uEn los edificios que así se establezca en este Código se incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su ámbito territorial.

  15. HE-5: Generalitats • Promotors, titulars i/o usuaris d’immobles nous i rehabilitats rellevants. • Exempcions La potència elèctrica mínima es podrà reduir justificadament (Art 1.1.2) • EERR • Manca d’insolació • Limitacions arquitectòniques

  16. HE-5: Potència FV exigida Potencia (kW)= C · (A (m2)· S + B) • Potència pic mínima a instal·lar: • En qualsevol cas: • Potència pic mínima a instal·lar de 6,25 kW • Potència mínima del inversor de 5 kW

  17. NOTA IMPORTANT: Escala no lineal

  18. HE-5 Altres qüestions • Tècnicament es basa en l’aplicació del Real Decreto 1663/2000 (independentment de si la energia s’injecta a la xarxa o s’autoconsumeix). • S’estableixen unes condicions generals de les instal·lacions i uns criteris generals de càlcul • S’estableix un mètode pel càlcul de les pèrdues per orientació i inclinació • S’estableix un mètode pel càlcul de les pèrdues de radiació per ombres • S’estableixen unes prescripcions mínimes de manteniments, incloent un pla de vigilància i de manteniment preventiu.

  19. El cas de Barcelona. Incidencia del CTE HE5 Objectiu PMEB: 14 MW finals 2010 • S’estan projectant més instal·lacions en edificis existents que en edificis nous afectats pel CTE HE 5 • Els edificis afectats pel CTE HE5 són en la seva majoria oficines i hotels • Resten exempts nombrosos edificis d’oficines per causa de la seva superfície < 4.000 m2 • Resten exempts també nombrosos hotels per prioritzar la energia solar tèrmica 19

  20. Normativa a Barcelona • Les instal·lacións fotovoltaiques estan regulades per la Ordenança Municipal d’Activitats i Intervenció Integral de l’Administració Ambiental de Barcelona: - menor de 10 kW, segons l’Annex III.3, com a activitats innòcues sotmeses a comunicació prèvia; - entre 200 i 10 kW, segons l’Annex III.2, com a activitat sotmesa a comunicació prèvia i certificació tècnica; - més de 200 kW, segons l’Annex II.2, com a activitat sotmesa al règim de llicència ambiental municipal i control ambiental. • Títol III de l’Ordenança reguladora d’obres menors, sotmeses al regim de comunicació prèvia d’obres menors i classificades a l’epígraf 2.07b “plaques solars”, on s’especifica que s’haurà d’aportar “informe favorable de l’agència d’energia de Barcelona”. • Protecció del paisatge urbà: Normes urbanístiques del Pla General Metropolità, en especial, allò que s’estableixen els articles 73 a 75 i 231, les Ordenances Metropolitanes d’edificació, i allò que s’estableix als articles 86 a 89 l'Ordenança municipal dels Usos del Paisatge Urbà.

  21. La Ordenança Solar Fotovoltaica de Barcelona • L’objectiu és promoure i regular, mitjançant la legislació local, la instal·lació de centrals fotovoltaiques en edificis del sector terciari per a producció elèctrica. • Afectarà a promotors, titulars i/o usuaris d’edificis nous o grans rehabilitacions. • Només aplicaria a la ciutat de Barcelona, essent els usos afectats grans comerços, oficines, edificis públics, poliesportius, escoles i d’altres equipaments, com hospitals, clíniques i hotels. • Superfícies afectades a partir de 1.500 m2 per oficines i 3.000 comerços. Requisits per a las instal·lacions: 7 Wp/m2 • El contingut tècnic bàsic és el disposat pel Codi Tècnic de l’Edificació i la regulació fotovoltaica bàsica (Real Decreto 1663/2000). • Aprovació inicial prevista per 2009. • Entrada en vigor prevista per 2010. • Impacte estimat  1-1,5 MW FV instal·lats anualment. (200.000 m2 afectats, 80.000 comercial i 60.000 oficines)

  22. Ordenança FV vs. CTE (HE5) NOTA: 150 m2 equivaldrien a un llit i 100 m2 a una plaça hotelera

  23. Ordenança FV vs. CTE (HE5) OFV vs CTE HE5

  24. Rentabilitat de les instal·lacions

  25. Procés de participació i recerca de consens en la aprovació de l’OSFV: la Taula solar • Constitució de la Taula solar l’11 de gener 2005 • Presentació d’una primera proposta d’OSFV a la taula solar el 22/06/05 • Reunions periòdiques de la taula solar i amb tots els actors • Reunió amb Urbanisme 26/10/05 • Discussió del text amb altres grups de treballs • Establiment de Convenis i Acords de col·laboració per implantar mesures d’acompanyament • Aprovació d’un text definitiu per la taula solar el 30/06/06 • Inici del procés administratiu a Octubre 2007 (Revisió Serveis Jurídics) • Procés de refosa de la Ordenança General de Medi Ambient Urbà on s’integra la Ordenança Fotovoltaica. En curs.

  26. Integrants de la Taula per la Energia Solar de Barcelona • Agència d’Energia de Barcelona • Ajuntament de Barcelona (Urbanisme, Paisatge Urbà, Medi Ambient, PMHB) • Institut Català d’Energia • Direcció Gral d’Energia i Mines. Generalitat de Catalunya. • Associació de Promotors i Constructors de Edificis de Barcelona • FECSA - ENDESA • ASIF - Asociación de la Industria Fotovoltaica • Associació de Professionals de las Energies Renovables de Catalunya • Associació Espanyola d’Empreses de Energia Solar y Alternatives • Associació per la promoció de les energies renovables i l’estalvi energètic, BARNAMIL • Col·legi d’Administradores de Finques de Barcelona y Lleida • Col·legi d’Aparelladores y Arquitectes Tècnics de Barcelona • Col·legi d’Arquitectes de Catalunya • Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya • Gremi d’Instal·ladors de Barcelona, FERCA • Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, OCUC • Institut Tecnològic de la Construcció, ITEC

  27. Annexos Annex Text de la OFV Annex HE-5 del Código Técnico de la Edificación

  28. Proposta d'ordenança municipal reguladora dels sistemes d’energia solar fotovoltaica als edificis • Article 1.- Objecte • Article 2.- Àmbit d’aplicació • Article 3.- Exempcions • Article 4.- Usos afectats • Article 5.- Garantia del compliment de l’ordenança • Article 6.- Millor tecnologia disponible • Article 7.- Requisits de les instal·lacions • Article 8.- Protecció del paisatge urbà • Article 9.- Sistema adoptat • Article 10.- Instal·lació, comprovació i manteniment del sistema • Article 11.- Responsables del compliment d’aquesta Ordenança • Article 12.- Inspecció, requeriments, ordres d’execució i multa coercitiva • Article 13.- Mesures cautelars • Article 14.- Infraccions • Article 15.- Sancions • Article 16.- Procediment sancionador • Annex I. Contingut del projecte bàsic de la instal·lació.

  29. Article 1. Objecte • L’objecte d’aquesta Ordenança és regular la incorporació de sistemes d'energia solar fotovoltaica en els edificis i construccions situats al terme municipal de Barcelona, tant per a l'ús directe com per a la seva injecció a la xarxa elèctrica, per tal de fomentar la utilització d’energies renovables a l’entorn urbà.

  30. Article 2.-Àmbit d’aplicació • Realització de noves edificacions o construccions o grups d’edificis o condominis; o, • rehabilitació o reforma integral de l'edifici, construccions o grups d'edificis o condominis; o, • canvi d’us rellevant de l’edifici o construccions existents o grups d’edificis o condominis. Es considerarà un canvi d'ús rellevant aquell que afecti a més del 30% de la superfície útil de l'edifici i impliqui que l'edifici quedi inclòs dins d'algun dels casos previstos en l'article 4 següent. A aquests efectes, es consideraran conjuntament els canvis d'usos produïts en un període de 12 mesos.

  31. Article 3.- Exempcions ...es podrà eximir total o parcialment del compliment d’aquesta Ordenança a aquells edificis on concorri una qualsevol de les següents circumstàncies: • Edificacions que no comptin amb suficient accés al sol per barreres externes, sempre que s’hagi fet el projecte d'obres o rehabilitació de manera que s’aprofiti al màxim l’accés permès per el planejament vigent i segons les condicions establertes al CTE. • Edificacions preexistents que siguin objecte de rehabilitació, reforma integral o canvi d’ús, quan existeixin greus limitacions arquitectòniques derivades de la configuració prèvia. • Que no sigui possible disposar de superfície suficient per a la instal·lació dels sistemes de captació d’energia fotovoltaica. • Els edificis de nova construcció només podran quedar exempts, total o parcialment [...] quan s’acrediti suficientment la impossibilitat tècnica o urbanística de preveure en el projecte superfícies aptes per la captació solar de dimensions suficients. • Edificacions sotmeses a l’obligació de disposar de sistemes de captació d’energia solar tèrmica. [...] en aquells casos en que les instal·lacions de captació d’energia solar tèrmica ocupin la coberta de l’edificació de manera que no quedi lliure una superfície mínima de 16 m2. • Potència a instal·lar inferior a 2 kWp

  32. Article 4.- Usos afectats ...Queden subjectes a aquesta Ordenança les construccions que estiguin destinades a un o varis dels usos següents (epígraf 4.1): • Comercial, allotjament o qualsevol altre servei obert al públic no inclosos en altres epígrafs d’aquest article: superior a 3.000 m2 • Centres cívics, casals i altres edificis destinats a usos socials: superior a 1.500 m2 • Oficines: superior a 1.500 m2 • Industrial i/o magatzems: superior a 1.500 m2 • Instal·lacions i edificis públics, destinats a qualsevol ús: superior a 1.500 m2 • Edificis destinats a centres d’ensenyament: superior a 1.500 m2 • Centres esportius: superior a 3.000 m2 • Centres sanitaris: superior a 3.000 m2 • Aparcaments: superior a 3.000 m2

  33. Article 4.- Usos afectats (2) • Als efectes de determinació dels usos d’una construcció, s’entendrà que la totalitat de l’edificació es destina a aquell ús que ocupi una superfície igual o superior al vuitanta per cent de la superfície construïda (epígraf 4.2): • Quan cap dels usos individualment considerat ocupi la superfície abans indicada, l'edificació es subjectarà igualment a aquesta Ordenança quan la superfície ocupada per la totalitat d'usos inclosos en l'epígraf 4.1. assoleixi la dimensió de superfície mínima de qualsevol d'ells.

  34. Article 5.- Garantia del compliment de l'Ordenança La construcció, rehabilitació i ús de les edificacions han de complir aquesta Ordenança. A aquests efectes, l'Ajuntament condicionarà l'atorgament de les llicències, autoritzacions i permisos de la seva competència a l’acreditació del compliment de l'Ordenança. llicència de primera ocupació llicència mediambiental comunicació prèvia d'inici d'activitat llicència de canvi d'ús llicència d'obres indicació de l'expedient de llicència d'obres Projecte instal·lació FV? PROJECTE FV NO SI Certificat instal·lació, legalització, etc.

  35. Article 6.- Millor tecnologia disponible En l’aplicació d’aquesta Ordenança s’utilitzaran les tecnologies més adients a cada cas i disponibles al mercat, adoptant-les en funció de l’espai disponible. L’Alcalde dictarà les disposicions adients per adaptar les previsions tècniques d’aquesta Ordenança als canvis tecnològics que es puguin produir.

  36. Article 7.- Requisits de les instal·lacions (Epígraf 7.1) • El sistema a instal·lar haurà de tenir una potència elèctrica igual o superior a com a mínim de 7 Wp per metre quadrat de sostre construït dels usos afectats. • Es defineix com a “sostre construït dels usos afectats” a la suma de les superfícies de sostre dels usos afectats per la present ordenança i continguts en les edificacions construïdes o rehabilitades, ja sigui sostre construït a sobrerasant com a sotarasant. Exemple d’aplicació: 48.000 m2 d’oficines + 31.000 m2 comercials = 79.000 m2 totals Potència FV a instal·lar  553 kWp

  37. Article 7.- Requisits de les instal·lacions (Epígraf 7.2 i posteriors) • La potència dels inversors instal·lats serà de, com a mínim, el 80% de la potència pic real del generador fotovoltaic. • Les instal·lacions podran realitzar-se tant a la coberta de l'edifici com en altres elements d'aquest, mitjançant elements sobreposats o integrats a l'edifici, sempre que la normativa urbanística i de paisatge urbà ho permetin. • Les instal·lacions hauran de complir els requisits tècnics previstos al Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març. • Els elements que composin el sistema a instal·lar hauran d’estar degudament homologats per una entitat legalment habilitada i d’acord amb la normativa que sigui d’aplicació en cada moment a les instal·lacions fotovoltaiques. • Així mateix, en el cas d’instal·lacions no aïllades, hauran de complir els requisits que, d’acord amb la legislació aplicable en cada moment, els imposi l’empresa distribuïdora.

  38. Article 8.- Protecció del paisatge urbà • A les instal·lacions regulades en aquesta Ordenança els és d’aplicació les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità, en especial, allò que s’estableixen els articles 73 a 75 i 231, les Ordenances Metropolitanes d’edificació, i allò que s’estableix als articles 86 a 89 i l'Ordenança municipal dels Usos del Paisatge Urbà, en ordre a impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o el trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica i també a la preservació i protecció dels edificis, els conjunts, els entorns i els paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni. • L’autoritat competent verificarà l’adequació de les instal·lacions a les normes urbanístiques i valorarà la seva integració arquitectònica així com els seus possibles beneficis i perjudicis ambientals.

  39. Article 9.- Sistema adoptat • Serà lliure l’opció entre instal·lacions aïllades i instal·lacions connectades a la xarxa. L’opció per un o altre sistema haurà de ser incorporada a l’estudi d’aplicabilitat d’acord amb les previsions de l’article 5 d'aquesta Ordenança. • Serà lliure l’opció pels titulars de les activitats que es desenvolupin a les edificacions objecte d'aquesta Ordenança de ser propietaris i explotadors directes de la instal·lació o de cedir-ne la propietat o explotació a un tercer. • La cessió a un tercer només serà vàlida i exonerarà a l'obligat inicial del compliment posterior d'aquesta Ordenança quan el tercer assumeixi de forma expressa la totalitat d'obligacions i deures existents, estableixi garanties suficients del seu compliment, i des del moment en que la citada cessió, el seu contingut i les garanties existents es comuniquin a l'Ajuntament. Sens perjudici del dret de qualsevol tercer a constituir-se com a propietari o explotador de les instal·lacions, l'Ajuntament impulsarà la creació d'un ens que oferirà aquest servei.

  40. Article 11.-Responsables del compliment d’aquesta Ordenança • Són responsables del compliment de l’obligació d’instal·lació de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica prevista en aquesta Ordenança el promotor de la construcció o reforma, el facultatiu que projecta i dirigeix les obres dins l’àmbit de les seves facultats, el titular de l’activitat i el propietari del immoble afectat. • El propietari de la instal·lació està obligat a utilitzar de forma efectiva la instal·lació i a realitzar les operacions de manteniment i les reparacions que siguin necessàries per a mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència, de forma que el sistema operi adequadament i amb els millors resultats. Així mateix, en el cas de instal·lacions no aïllades, el propietari de la instal·lació estarà obligat a subscriure amb les empreses distribuïdores els corresponents contractes de venda d'energia.

  41. Article 10.-Instal·lació, comprovació i manteniment del sistema • Haurà de posar-se en funcionament en el termini màxim d’un any posterior a la finalització de l'actuació objecte de llicència i [...] tant bon punt estiguin executades, [...] en funció del procediment previst al Decret 352/2001, de 18 de desembre i, en general, al Reial Decret 1663/2000 de 29 de setembre. • Quan es prevegi la impossibilitat legal o tècnica de complir els requisits temporals previstos, es podrà sol•licitar una pròrroga en el moment de tramitació de la corresponent llicència. • El propietari de la instal·lació estarà obligat a portar a termes les operacions de manteniment, incloent-hi les mesures periòdiques i les reparacions necessàries per a mantenir la instal.lació en perfecte estat de funcionament i eficiència.

  42. Article 11.-Responsables del compliment d’aquesta Ordenança • Són responsables del compliment de l’obligació d’instal·lació de sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica prevista en aquesta Ordenança el promotor de la construcció o reforma, el facultatiu que projecta i dirigeix les obres dins l’àmbit de les seves facultats, el titular de l’activitat i el propietari del immoble afectat. • El propietari de la instal·lació està obligat a utilitzar de forma efectiva la instal·lació i a realitzar les operacions de manteniment i les reparacions que siguin necessàries per a mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i eficiència, de forma que el sistema operi adequadament i amb els millors resultats. • El propietari de la instal·lació connectada a la xarxa està obligat a utilitzar de forma efectiva la central injectant l’energia elèctrica produïda a la xarxa. • Per a instal•lacions aïllades no connectades a la xarxa o connectades que no injectin la totalitat d'energia elèctrica produïda a la xarxa, els titulars de les activitats dutes a terme als edificis o construccions hauran d'utilitzar efectivament l'energia produïda i no cedida a la xarxa.

  43. Annex I. Contingut del projecte bàsic de la instal·lació • Projecte bàsic: documentació que defineix, tant en l’àmbit tècnic com estructural, el sistema fotovoltaic i la seva relació arquitectònica amb l’edificació; tindrà com a continguts mínims: • Direcció i emplaçament de la instal·lació fotovoltaica • Normativa considerada • Fitxa de les característiques tècniques de la instal·lació solar • Els càlculs analítics escaients per justificar el compliment d’aquesta ordenança. • Estimació mensual de la producció d’energia elèctrica • Estimació econòmica de la venda d’electricitat generada. • Especificacions tècniques dels equips, incloent les dades de rendiment d’aquests • Plànol general de l’edifici en planta i en alçat, amb la ubicació de la instal·lació fotovoltaica i la ubicació dels seus equips principals. • Fotografies que reflecteixin l’estat original on es pretén col·locar la instal·lació, acompanyades i que reflecteixin l’edificació en relació als espais colindants. • Fotomuntatge (18x24) de l’efecte final de la instal·lació • Plànol de la solució estructural del sistema fotovoltaic i la seva relació arquitectònica/estructural amb l’edificació • Esquema unifilar del sistema fotovoltaic i la interconnexió amb l’empresa elèctrica subministradora. • Pressupost estimatiu de la instal·lació.

  44. El Código Técnico de la Edificación • La Ley 38/1999, de 5 de Noviembre, de Ordenación de la Edificación (LOE) autoritzava al Govern per tal d’elaborar el conjunt de normes i requisits bàsics que els edificis haurien de complir per tal de millorar la seva qualitat i fomentar la innovació i el progrés tecnològic en l’edificació, harmonitzant la normativa espanyola amb la comunitària. • Aquest conjunt de mesures constitueix el Codigo Técnico de la Edificación (CTE), iniciativa molt complexa doncs unifica en un únic document totes les disciplines relacionades amb el procés de l’edificació (el primer projecte de maig de 2002 tenia més de 1700 pàgines i tenia inscrits al Forum de treball més de 500 experts i va originar més de 3.000 al.legacions). • El segon projecte de 2004 (–www.codigotecnico.org-) es va remetre als serveis de la Comisió Europea de Brusel.les i després dels períodes de informació i exposició pública està pendent de la seva publicació al BOE. Aquest nou marc identifica, simplifica i completa la reglamentació tècnica existent, facilitant la seva aplicació i el seu apropament a les normatives internacionals més avançades.

  45. Els aspectes energètics del CTE • Dins del document específic “HE –Habitabilidad. Ahorro Energético” es recullen les prescripcions relacionades amb l’estalvi d’energia, i buscant que una part del consum d’energia de l’edifici provingui de fonts renovables. El document s’estructura en: • HE 1 - Limitación de la demanda energética. • HE 2- Rendimiento de las instalaciones térmicas. • HE 3- Eficiencia energética de las instalaciones eléctricas. • HE 4- Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria. • HE 5- Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica. • Via l’apartat HE-5 es regula la incorporació de sistemes fotovoltaics de captació i transformació de l’energia solar en energia elèctrica, ja sigui per a ús propi o pel bolcat a la xarxa elèctrica; això es determina en funció de la zona climàtica on es trobi la nova construcció, de l’ús al que estigui dedicat l’edifici i de la superfície construïda (o les places o llits previstos segons siguin hotels o hospitals). • Els valors derivats d’aquesta normativa tindran la consideració de mínims, de forma que valors més estrictes puguin ésser establerts per a d’altres administracions competents .

  46. Exigències HE 5: contribució fotovoltaica mínima 15.5. Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica En edificios destinados a determinados usos y a partir de determinado tamaño, uEn los edificios que así se establezca en este Código se incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su ámbito territorial.

  47. HE-5: Generalitats • Promotors, titulars i/o usuaris d’immobles nous i rehabilitats rellevants. • Exempcions La potència elèctrica mínima es podrà reduir justificadament (Art 1.1.2) • EERR • Manca d’insolació • Limitacions arquitectòniques

  48. HE-5: Potència FV exigida Potencia (kW)= C · (A (m2)· S + B) • Potència pic mínima a instal·lar: • En qualsevol cas: • Potència pic mínima a instal·lar de 6,25 kW • Potència mínima del inversor de 5 kW

  49. HE 5: Potència FV exigida • Es limiten les pèrdues de l’aportació energètica degudes a la orientació i inclinació dels captadors i ombres  eficiència mínima dels sistemes • Es tenen en compte les interferències d’ombres de l’entorn existent. • Es consideren tres casos possibles per a la instal·lació de moduls: general, superposició i integració • Admet específicament el que anomena “integración arquitectónica”, això és mòduls fotovoltaiques amb doble función energètica i arquitectónica que pugui substituir elements constructius convencionals. • Quan per raons arquitectòniques excepcionals no es pot assolir la contribució solar mínima anual, es justificarà aquesta impossibilitat analitzant les distintes alternatives d’ubicació i s’optarà per aquella que més s’apropi a les condicions de màxima contribució solar.

  50. HE-5 Altres qüestions • Tècnicament es basa en l’aplicació del Real Decreto 1663/2000 (independentment de si la energia s’injecta a la xarxa o s’autoconsumeix). • S’estableixen unes condicions generals de les instal·lacions i uns criteris generals de càlcul • S’estableix un mètode pel càlcul de les pèrdues per orientació i inclinació • S’estableix un mètode pel càlcul de les pèrdues de radiació per ombres • S’estableixen unes prescripcions mínimes de manteniments, incloent un pla de vigilància i de manteniment preventiu.

More Related