CANVIS EN ELS ECOSISTEMES

1. CANVIS EN ELS ECOSISTEMES Tema 6

2. Canvis naturals Successions ecològiques 2.1 tipus Autoregulació de les poblacions 3.1 estratègies de reproducció 3.2 control de les poblacions Canvis antròpics i les seves conseqüències 4.1 Perills per a la biodiversitat 4.2 Impactes ambientals 4.3 Avaluacions d’Impactes Ambientals 4.4 Protecció front als impactes ambientals

3. Canvis naturals Tots els ecosistemes estan en un continu canvi, malgrat això sempre tendeixen a un equilibri més o manco estable. Aquest estat s’anomena clímax, el qual és el màxim desenvolupament a que pot arribar un determinat ecosistema. Així i tot, mai pot ser estable del tot perquè no estan aïllats.

4. Per poder estar en equilibri cal: • Els factors ambientals no han de canviar contínuament. • El nombre d’individus ha de ser constant. • No hi ha d’haver factors externs a l’ecosistema que el puguin modificar.

5. Segons l’origen, els canvis poden ser: • Naturals: procedents de la mateixa dinàmica de l’ecosistema. • Artificials: generalment solen ser provocats per l’activitat humana. Ex un foc. • Segons la durada, poden ser: • Graduals: es produeixen lentament a fi que el propi ecosistema s’hi pot adaptar. • Catastròfics: tenen lloc molt ràpidament. Ex: inundacions.

6. Els canvis que es produeixen al biòtop, solen produir-se de forma molt gradual, en qüestió de milers d’anys, llavors es diu que es mesuren amb temps geològic. Mentre que els canvis que es donen a la biocenosi solen ser a curt termini, de manera que una generació es pot veure afectada, llavors es mesura amb temps biològic.

8. Les accions provocades per l’activitat humana i que té les seves repercussions immediates o en dècades, s’anomenen temps social. Ex la crema d’un bosc. A més a part dels canvis a llarg i mig termini, s’han de tenir en compte els canvis rítmics, són aquells que estan associats al dia i la nit o bé als canvis d’estacions.

9. En el cas del dia i la nit els ecosistemes varien ja que hi ha uns organismes que són nocturns i uns altres diürns o bé en el cas de les plantes durant el dia predomina la fotosíntesi i a la nit predominen els processos de respiració. D’aquesta manera s’eviten competències i poden ocupar els mateixos nínxols ecològics.

10. Per altra banda, les estacions també fan variar el tipus d’espècies, hi ha canvis en la durada del dia i la nit, de manera que varien les espècies vegetals, és a dir hi ha espècies de fotoperíode llarg o de fotoperíode curt. Ex: fotoperíode llarg: plantes d’estiu fotoperíode curt: lletugues aus migratòries

12. Successions ecològiques Def: seqüència de canvis que tenen lloc a un ecosistema a causa de la seva dinàmica. Es considera un canvi gradual i a llarg termini. Consisteix en una sèrie de canvis que van d’un mínim de diversitat i mínima complexitat a un màxim de complexitat i biodiversitat. Això té lloc perquè unes espècies substitueixen a unes altres, a causa

13. que les condicions abiòtiques també canvien ja que es van convertint amb més estables.

14. Els canvis que es produeixen en una successió ecològica són: • Augment de la biodiversitat: per tant augmenten els nínxols ecològics, les espècies oportunistes són substituïdes per les especialitzades. • Augmenta la complexitat estructural: augmenta la complexitat de les xarxes tròfiques com també les relacions tròfiques.

15. Increment de la biomassa: als inicis de la successió hi ha un augment exponencial, però a mesura que madura la biomassa es manté constant. • Augment de l’eficiència d’energia: augmenta segons el nivell tròfic. • Disminueix la productivitat: està relacionat en la producció de biomassa. • Augmenta l’estabilitat de l’ecosistema: es fa més resistent als canvis

16. Tipus de successions: • Primàries: són aquelles que es donen en llocs on mai hi hagut sòl ni cap ev. Per exemple en el moment que surt una illa volcànica.

17. Secundàries: són aquelles que es donen en llocs on ja anteriorment hi hagut un ecosistema. Per exemple són aquelles que es donen després d’un incendi. • En molts casos mai s’arriba a la d’abans, ja que quan hi ha una pertorbació sol faltar qualque factor que fa impossible que s’arribi a l’estat anterior. Per ex en el cas d’un incendi a un alzinar i hi ha una forta erosió del sòl, probablement no s’arribi al clímax.

19. Autoregulació de les poblacions Def població: conjunt d’organismes d’una mateixa espècie que comparteixen un temps i espai. El creixement d’una població bàsicament depèn dels recursos que té en el medi, sobretot de l’aliment. Per altra banda hi ha tota una sèrie de factors que limiten el seu creixement, s’anomena resistència ambiental.

20. Les poblacions no són estàtiques, les seves dimensions depenen dels naixements, de les defuncions, de les migracions. A l’hora d’estudiar les poblacions es té en compte el tipus de corbes.

21. k

22. 3.1 estratègies de reproducció Segons el creixement de les poblacions, les poblacions poden presentar dues estratègies: - De la r: són espècies oportunistes, que solen colonitzar ràpidament els ecosistemes. Es caracteritzen per tenir un cicle vital curt, però amb una taxa de natalitat molt elevada, fins i tot són de mides reduïdes.

23. - De la k: són espècies especialitzades a determinats ecosistemes estables. Es caracteritzen per tenir cicles vitals llargs, amb una taxa de natalitat baixa.

25. 3.2 control de les poblacions • En ecosistemes que no estan ben equilibrats hi solen aparèixer plagues, és a dir aquelles espècies que són estreteges de la r. • Per això hi ha diverses maneres per combatre’ls: • Control químic • Control biològic • Control integrat

26. Control químic: es realitza a partir de productes químics especialitzats en realitzar el control sobre fongs, insectes i inclús herbes arvenses. • El problema que solen tenir és: • Aparició de resistència. • Contaminació del medi • Persistència dels productes químics • No són selectius

27. Control biològic: consisteix en fer front a les plagues a partir dels mateixos organismes de l’ecosistema, és a dir s’intenta que l’ecosistema estigui en equilibri. L’objectiu no és fer desaparèixer els individus que provoquen plagues, sinó que el nombre d’individus sigui baix a fi que els organismes de l’ecosistema no els deixa augmentar la població.

28. Control integrat: es basa en emprar productes químics, però en casos extrems, ja que s’intenta realitzar el control biològic. • D’aquesta manera no es contamina (tant), s’eviten les resistències, es sol ser més selectiu...

29. Canvis antròpics i les seves conseqüències Al llarg de la història de la Terra hi hagut canvis en els ecosistemes, els quals sempre han estat graduals i no han suposat grans catàstrofes, però en el moment que l’espècie humana ha pres control de tot els canvis que es produeixen tenen unes conseqüències greus a causa que són molt ràpid.

30. En el cas de la humanitat creix exponencialment, sense tenir en compte cap dels factors limitants, els recursos naturals. • Def: recursos naturals: tot allò que es pren de la natura per satisfer les necessitats de la humanitat. • Els recursos naturals es poden dividir en: • Renovables • No renovables

32. 4.1 Perills per a la biodiversitat • Les activitats antròpiques que suposen un perill per a la biodiversitat són: • Sobreexplotació: és quan s’utilitzen tant les plantes com els animals a una velocitat més elevada que es pot regenerar de forma natural. En aquests casos es parla d’explotacions intensives.

34. Destrucció d’hàbitats: suposa la desaparició d’espècies, i en conseqüència la pèrdua de biodiversitat genètica. • Introducció d’espècies invasores: són les responsables de la desaparició de les espècies autòctones.

37. 4.2 Impactes ambientals • Def: qualsevol alteració en el medi i provocada per l’acció antròpica. • Tipus: • Positius: suposen una millora pel medi ambient.

38. Negatius: són aquells que suposen una degradació del medi ambient. Poden ser: • Crema de combustibles fòssils • Activitat industrial • Canvis de l’ús del sòl • Sobreexplotació dels recursos biològics

39. 4.3 Avaluacions d’Impactes Ambientals (AIA) • Són uns informes rigurosos que avaluen cada un dels paràmetres que poden veure afectats per una determinada acció antròpica. Ex: prospeccions petrolífera • Es fa un estudi a nivell: • Social - Comunicacions • Econòmic • Ambiental (aire, sòl, aigua, flora i fauna)

40. Les AIA consten tres fases: • Estudi de l’impacte ambienta • Informació pública • Declaració de l’impacte ambiental