RESPONSABILITAT COMPARTIDA

1. QUÈ FEM A L’ESTIU? COM RECOLZEM ALS PRODUCTORS RESPONSABILITAT COMPARTIDA COM ES CONSTRUEIX LA CONFIANÇA MÚTUA PLANIFICACIÓ DEL CONSUM CULTIU DE VARIETATS LOCALS

2. PLANIFICACIÓ DEL CONSUM • Consum mínim d’Ufs-> com es gestiona? (paga l’Aixada? Paga la UF?) • Usar historial de consum via programa nostre informàtic. • Comprar autoclau entre coopes i productors per a fer conserves quan tinguem excedents (regulant els preus). • Producte manufacturat-> tenir en compte la caducitat. • Que els productors ens avisin del temps que falta de cada producte de temporada. compromís de cada UF -> consum mínim? • Parlar directament amb els productors.

3. COM RECOLZEM ELS PRODUCTORS • Producció compartida: que els consumidors paguem estris per a fer conserves. • Estacionalitat dels productes més clara i més evident a l’Aixada (consum???). • Comprar-ho tot a l’Aixada? Anàlisis del consum a l’Aixada (Consum) • Membres de la cooperativa: productors consumidors (olives,taronges, nous, ametlles…) => establir criteris. • Preguntar als productors quines són les seves necessitats: estiu i tot l’any. • Els de Feixa Verda ja tenen l’estiu muntat -> la proposta ha de venir de nosaltres. • Integrar productors + consumidors (model BAH).

4. QUÈ FEM A L’ESTIU • Que a l’estiu la família ocupi el lloc de les Ufs que no hi són. • Fer vacances als camps de la cooperativa. • Serveis socials-excedents-menjadors socials (Caritas, cistelles de menjar). • Què passa amb l’excedent de l’estiu quan les cooperatives tanquen. • Cada UF farà una comanda mínima encara que no hi sigui. • Conserves: pagès – nosaltres. Excedents? Estiu? Durant l’any? -> negociar preus!! • -> arrisquem tots! -> que no ens donin els excedents que els hi sobren. • Preu més baix dels excedents a l’estiu. • Elaborar torn de vacances i cadascú s’ocupa de com i qui el fa. • Torns a l’estiu només de fresc? És més fàcil gestionar? • Excedents als menjadors socials: proposta dels productors? Com participem/ajudem als consumidors? • Qui fa les conserves? Com es fa? • Preparar l’estiu durant l’any. • Feixa Verda, quan tinguin excedent gran, que ens truquin. • Comissió de les CONSERVES durant tot l’any (termomix?). • Coordinar-se amb altres cooperatives. • Cop de fred -> els tomàquets s’obren: comprem molts Kg a finals d’octubre i fem conserves? -> cada UF compra 10Kg de tomàquets. • Fer conserves de manera organitzada amb l’excedent de tot l’any. • Que la gent es planifiqui les vacances en funció de l’Aixada. • L’estiu és l’únic moment que tenim per viatjar. Ens podem comprometre? -> és difícil pactar les vacances a la feina. • Obrir per fresc. • No tancar, planificar l’estiu. • Els productors tenen altres canals per a col·locar els excedents de l’estiu?? • Realment és pràctic delegar o coordinar l’elaboració de conserves? No és més fàcil fer-ho dins de l’àmbit de l’Aixada? • Fer tallers de conserves.

5. COM ES CONSTRUEIX LA CONFIANÇA MÚTUA • Portal d’internet cooperatives + productors -> informació i contactes. • Comunicació – relació compartida. • Mapa de necessitats d’una cooperativa: portal obert (web d’intercanvi). • Feed-back productors – Aixada: de què tenen excedent? Els necessitem? • Compartir recursos: comprar l’equipament per fer les conserves entre vàries cooperatives (nivell comunitari).

6. CULTIU DE VARIETATS LOCALS • Suport a la sobirania alimentària. • Suport a la nostra herència (històrica – cultural). • Recuperació.

7. PRIORITAT EN L’ELECCIÓ DE PRODUCTES RELACIÓ AMB ALTRES COOPERATIVES COMPRES CONJUNTES MODELS DE DISTRIBUCIÓ QUÈ IMPLICA DIFERENTS VARIETATS D’UN MATEIX PRODUCTE? BALANÇ ENERGÈTIC COMPRA DIRECTA A PROVEÏDORS/PRODUCTORS

8. RELACIÓ AMB ALTRES COOPERATIVES • Estris de relació. • La relació amb els productors es pot mantenir -> traçabilitat. • Col·laboració per accedir a petits productors que no siguin distribuïdors. • Lloc d’intercanvi d’experiències. • Gestió dels ports. • Cens de productors. • Utilitzar la plataforma d’ecoconsum. COMPRES CONJUNTES: • Proposta dels productors: espai de pas? Dipòsit? • Penalitza el petit productor. • Només amb determinats productes. • Una central de compres reprodueix el sistema que hi ha i trenca la relació directa. • Organització que suposa tenir una central ≈ mercat ordinari.

9. QUÈ IMPLICA TENIR DIFERENTS VARIETATS D’UN MATEIX PRODUCTE • Multipliquem la despesa energètica? • ≠ qualitats => biodiversitat. • Com gestionem l’espai? • Com gestionem els proveïdors? • Positiu per als models de distribució si són varietats locals. • Negatiu si implica ampliar geogràficament l’abast de la distribució.

10. PRIORITAT EN L’ELECCIÓ DE PRODUCTES • On poso els diners? Reflexió conjunta: criteris sostenibles, ecològics i socials. • Consum individual ≠ Consum de la cooperativa. • Discussió / Reflexió col·lectiva sobre els productes de primera necessitat. • Criteris de localitat per decidir els productes de primera necessitat -> sostenible/no sostenible  EDUCACIÓ: aprendre a consumir determinats productes. • Debat necessari/no necessari => ens qüestiona. • Productes històricament propis de la regió: Recuperació. • Productes de 1ª necessitat/de luxe => CONSENS? • Tot tipus de productes a l’Aixada o consens sobre quins productes volem tenir i quins són decisió personal. • Ser conscients i honestos amb el nostre dia a dia => Contradiccions/Coherència  partir de la REALITAT. • Productes que faciliten la vida i la comoditat de les Ufs (exemple:sofregit, base pizzes, melmelades, patates xips,…). • PROCÉS/APRENENTATGE/CAMÍ. • Ajustar els criteris.

11. COMPRA DIRECTA A PROVEÏDORS/CONSUMIDORS • Respectar l’estacionalitat. • Com distribueixen els productes des de la “central de compres”? • Esbrinar la petjada ecològica (programa informàtic). • Productes amb menys “petro-dependència” en transport.

12. BALANÇ ENERGÈTIC • Granel -> cada UF s’ha de responsabilitzar d’endur-se el granel a casa. • Establir uns límits de localitat per a productes concrets => Mediterrani. • Localitat versus ecològic / Local versus global. • No posar límits -> anar als casos concrets. • Països “vetats-prohibits” a nivell de balanç energètic, condicions dels treballadors, política??? => recolzar determinades iniciatives dins d’aquests països.

13. PRESÈNCIA PÚBLICA COORDINACIÓ AMB LLUITES PAGESES PARTICIPACIÓ EN LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL IMPORTÀNCIA D’AQUEST EIX A L’AIXADA

14. PRESÈNCIA PÚBLICA • Grup de difusió pública i presència mediàtica. • Identificació de polítiques públiques contràries al model agroecològic i socialment sostenibles. • Contemplar la presència mediàtica local més que en grans mitjans. Ens interessa realment? Quin tipus de presència? • Impulsar la participació en el barri (dinar públic ecològic, participar en mercat d’intercanvi,…)

15. COORDINACIÓ AMB LLUITES PAGESES • Grup de pressió política. • Grup d’enllaç cooperatives – pagesos. • Participació campanyes i reivindicacions del sector agroecològic. • Participació coordinada de cooperatives a la plataforma rural. • Formalitzar La Repera com a espai de trobada entre pagesos i cooperatives de consumidors. • Partir de plataformes ja existents com ecoconsum.

16. IMPORTÀNCIA D’AQUEST EIX A L’AIXADA • Com a cooperatives de consumidors, col·laborar directament amb feines de pagesia (recollida,…). • Cinquena comissió i compartir aquesta experiència a d’altres cooperatives. • Identificar conceptes i eixos de la transformació social que volem. • Reflexionar si l’Aixada respon i és coherent amb la transformació social que volem. • Quina és la realitat de la gent que estem a l’Aixada? (cultura, consciència, nivell econòmic…)-> popularitzem allò ecològic i determinats criteris a la resta de la societat. Fer-ho accessible. EDUCACIÓ. • Popularitzar i fer entenedor el cultiu/consum agroecològic. • Fomentar el debat intern, sobre pràctiques de consum que impliquen una transformació social. • Considerar l’Aixada com a espai de transformació i/o participació social des de la vessant de consum responsable i transformació en xarxa amb altres espais.

17. CRITERIS DE COMPRA SEGELL CCPAE INFORMACIÓ SOBRE EL CONSUM SEGELL PARICIPATIU VISITES A PRODUCTORS

18. SEGELL CCPAE • No sempre serà necessària la certificació: necessitat d’avaluar cada productor individualment. Tenir en compte les seves circumstàncies. • Necessitat d’incorporar l'origen de la matèria primera dels productes transformats certificats per la CCPAE. • Desconfiança que genera el segell (falta de criteri localitat, crítiques de pagesos,…) -> necessitat d’algun tipus de garantia real.

19. SEGELL PARTICIPATIU • Segell participatiu basat amb l’informació socialitzada i contrastada de la xarxa de consumidors crítics. • Ecoconsum com a plataforma de certificació alternativa. • Creació d’una certificació alternativa amb criteris de proximitat. • Creació de diferents tipus de segell o sistemes de puntuació: social / ambiental/ proximitat… • Segell o estampeta de caire no únicament tècnic, sinó també social. • Els criteris comuns consensuats no han de ser “controladors” sinó també de referència per als nous productors.

20. CRITERIS DE COMPRA • Més coneixement de la normativa del segell. • Revisió periòdica dels criteris de compra. • Variables en funció de cada cooperativa -> és possible l’unificació via Ecoconsum??

21. VISITES A PRODUCTORS • Mantenir el sistema de visites periòdiques. • Sistematitzar un “dia de participació” amb els nostres productors. • Documentar i publicar el seguiment dels nostres productors. • Conèixer més a fons el productor, el procés de producció, les implicacions,etc. • Donar-li més pes al Consum dins l’Aixada.