Download
1 / 44
440 likes | 533 Vues
ELS ARGONAUTES. Atamant , rei d’Orcòmen, s’havia casat amb Nèfele . D’aquesta unió nasquèren dos fills, un varó, Frixo , i una nena anomenada Hele.
E N D
Atamant, rei d’Orcòmen, s’havia casat amb Nèfele. D’aquesta unió nasquèren dos fills, un varó, Frixo, i una nena anomenada Hele. Durant un temps la familia reial va viure en pau, però Atamant començà a desitjar Ino, filla de Cadme de Tebes. Repudià llavors Nèfele i prengué Ino com a esposa. Amb ella va tenir dos fills. Ino fou una cruel madrastra pels primers fills d’Atamant. Ino va fer que les dones del país torressin el gra de la sembra. Després d’haver-lo sembrat, no nasqué res. Atamant consultà l’oracle de Delfos, i aquest li digué que, si volia tenir collita, havia d’oferir en sacrifici Frixo.
Quan aquest ja es trobava sobre l’altar, la seva mare Nèfele va enviar un boc amb velló d’or, regal d’Hermes. Frixo i Hele van pujar-hi i el boc emprengué el vol. En un moment donat, Hele va mirar cap avall, es marejà i caigué al mar, al lloc dit ara Helespont (o Estret dels Dardanels).
Frixo arribà a la Còlquide, i demanà asil al rei Eetes. El rei l’acollí hospitalariament, i li donà la seva filla Calcíope com a esposa. Frixo sacrificà el boc daurat com a ofrena a Zeus, i lliurà la seva pell en agraïment a Eetes. El rei va penjar la pell daurada en una alzina consagrada a Ares, i va situar un drac (o una serp) per vigilar-la.
Pèlies, descendent de Frixo, va destronar el seu germà Èson a Iolcos. Pèlies fou advertit per un oracle de que tingués precaució d’un home calçat amb una sola sandàlia. Èson tenia un fill –Jàson- i. com que es trobava presoner, va lliurar Jàson al centaure Quiró per tal d’educar-lo.
Quan Jàson va tenir vint anys, es dirigí a Iolcos disposat a recuperar el tron que per herència li pertocava. Pel camí, va haver de creuar un riu i va perdre una de les sandàlies. En arribar a la ciutat, fou cridat per Pèlies i, en veure que aquell podía ser l’home que anunciava l’oracle, decidí allunyar-lo de la seva terra tot encarregant-li una difícil missió: viatjar fins la Còlquide (a l’est del Mar Negre), i portar el velló d’or.
Jàson, acompanyat per un grup de uns cinquanta herois grecs (Orfeu, Càstor, Pòlux, Peleu, Hèracles, Teseu, Laertes, Atalanta –única dona de l’expedició, famosa corredora i arquera—, Meleagre…) organitzà el viatge. Li encarregà a Argos, fill de Frixo, la construcció del vaixell el qual rebé el nom d’Argo en homenatje al seu constructor.
No molt després, arribàren a l’illa de Lemnos, on només habitaven dones. La reina, Hipsípila, s’enamorà de Jàson, i li explicà que les dones de l’illa havien estat castigades per la deesa Afrodita, per no retre-li cult, a desprendre una olor tan desagradable que els homes les rebutjaven, unint-se amb dones de les illes veïnes. Com a revenja, les lèmnies mataren els homes de l’illa. Els Argonautes romanguèren amb elles un temps i després marxaren.
Després de recòrrer alguns paisos, arribàren a Salmideso, on trobaren Fineu, cec i endeví, al qual els Argonautes ajudaren a desfer-se’n de les Harpies, monstres voladors amb rostre de dona, urpes i ales, les quals, complint un càstic imposat pels déus, impedien que Fineu pogués alimentar-se.
Fineu, en agraïment, informà als Argonautes sobre el camí a seguir fins la Cólquide i a més els digué com podien superar el perill que els esperava en arribar a les Roques Blaves, dos enormes pedres flotants en continu moviment.
Arribaren a la Còlquide. Jàson anuncià al rei, Eetes, el seu propòsit. Aquest li digué que li deixaria emportar-se el velló d’or si abans aconseguia ajuntar els dos toros que ho custodiaven, llaurar un camp amb ells, llençar sobre els solcs unes dents que havia lliurat Atena al rei, i després vencer una serp que mai dormia i que era al peu de l’arbre on es trobava el velló. Medea, la filla del rei Eetes, que era fetillera, s’enamorà de Jàson i l’ajudà a portar a terme el que Eetes li demanava (previ compromís de Jàson de emportar-se-la a Iolcos), posant en pràctica la seva bruixeria.
Va donar a Jàson una pòcima màgica per que no li fessin mal els toros monstruosos. Havent conseguit juntar els toros, llençà les dents sobre els solcs fets a la terra. D’ells sortiren cents d’homes armats que es llençàren contra l’heroi, però aquest, seguint les instruccions de Medea, tirà una pedra entre ells i els exèrcits s’enfrontàren entre sí. Després, Medea provocà una son terrible a la serp, Jàson s’apoderà de la preuada pell i fugí amb els seus homes i Medea.
Després d’això, els Argonautes emprenguèren la tornada sortejant diversos perills: tempestes, el setge de les Sirenes, l’atac dels monstres Escil.la i Caribdis.
Arribàren a Creta, però el gegant Talos els impedia desembarcar. Talos tenia una única vena que li arribava des del coll al peu i que acabava en un clau que impedia que li sortís la sang. Medea va fer beure al gegant una poció prometent-li que el faria immortal, però que en realitat era un potent somnífer. Després li retirà el clau i deixà que es desangrés, podent així arribar a Creta.
Finalment arribaren a Iolcos. Allí Pèlies rebé de Jàson el velló i després morí, a mans de les seves pròpies filles, degut a un engany de Medea.
Jàson i Medea fugiren a Corint. Tinguèren dos fills. Però més tard, Jàson repudià la seva dona per casar-se amb Glauce, filla del rei de Corint. Medea, per venjar-se, acabà amb la vida de Glauce i amb la dels fills que havia tingut amb Jàson.
Medea abandonà Corint en el carro de serps alades que li havia regalat el seu avi Hèlios.
Després de vagar per diferents llocs cercant protecció, Medea arribà a la ciutat d’Atenes, el rei de la qual, Egeu, no només li oferí hospitalitat sinò que es casà amb ella.
