Itinerari virtual de l’exposició Lleida, del 4 al 31 de desembre de 2006

Itinerari virtual de l’exposició Lleida, del 4 al 31 de desembre de 2006 Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Rambla d’Aragó, 8

Presentació A partir de la segona dècada del segle XX, els artistes de l’avantguar-da comencen a considerar els objectes com a elements susceptibles d’es-devenir material artístic, de tal manera que la seva incorporació a l’art, du-rant les avantguardes, segueix diversos camins. D’una banda, l’objecte pot ser creat per l’home o no, és a dir que pot ser manufacturat ―artificial― o natural. De l’altra, l’artista pot «actuar» sobre l’objecte, modificant-lo, si-gui sota la seva voluntat, a fi de crear un efecte determinat, sigui de forma inconscient, sota els designis de l’atzar. A l’igual d’altres artistes catalans, l’escriptor J. V. Foix se sentí fasci-nat pel paisatge del Cap de Creus, de manera que no només l’incorporà tot sovint als seus poemes en vers i en prosa sinó que també, al llarg de les seves habituals passejades per la contrada, va anar col·leccionant-ne pe-dres. Un cop recollides, les col·locava damunt una base en una posició tria-da per ell i els posava títols que els donaven un sentit, de la mateixa ma-nera com la tradició popular ha anat posant noms a certes formes capricio-ses d’alguns accidents geològics de la nostra costa: L’Àliga, El Camell, etc. És així com retrobem, en aquests poemes de pedra, la síntesi entre l’avantguarda ―la consideració de l’objecte, en aquest cas natural, com a art― i la tradició atàvica del seu poble ―donar sentit, amb el nom, a l’ob-jecte.

1 La investigació sobre els objectes . . . 1 1 3 8

1 La investigació sobre els objectes . . . Aquest primer espai vol donar compte, ni que sigui de forma sumà-ria, de dos aspectes d’aquests “poemes de pedra” sense els quals no es pot comprendre el seu sentit i abast. Es tracta dels dos referents contex-tuals d’aquesta mena de creació foixiana que l’expliquen i la justifiquen: la investigació avantguardista sobre els objectes i la contemplació del pai-satge del Cap de Creus. Quant a la primera qüestió, l’exposició recull un text d’André Breton (dels seus Entretiens. 1913-1914, de 1969) on estableix quatre camins convergents en la investigació sobre l’objecte com a material artístic. El primer va ser el de Marcel Duchamp, introductor del ready-made, que ell mateix definiria com a «objecte manufacturat, modificat o no, elevat a la categoria d’objecte artístic per la sola tria de l’artista». El segon camí el va traçar el mateix Breton, amb la proposta de realització i circulació de sè-ries d’objectes albirats en somnis. El tercer va ser el d’Alberto Giacometti, amb les seves sorprenents construccions. L’últim el va establir Salvador Dalí, centrat en la creació d’objectes «per a ús simbòlic de tipus auto-màtic».

Marcel Duchamp, Font, 1917 Salvador Dalí, Telèfon bogavant, 1936 Alberto Giacometti, Objecte mòbil i mut

1 . . . i el paisatge del Cap de Creus Pel que fa a la importància del paisatge del Cap de Creus en l’obra del poeta Foix, en aquest espai primer de l’exposició es mostren divesos tipus de materials que palesen aquesta importància. El paisatge del Cap de Creus és ple de figuracions esculpides de for-ma capriciosa pel vent, la pluja i la sal del mar. Tot sovint, aquestes es-cultures naturals han suggerit uns topònims que les designen amb els noms dels éssers que representen. L’exposició mostra imatges d’alguns d’aquests accidents geològics i dues instantànies fetes fer pel poeta d’es-tranyes figuracions lítiques del Cap. La descoberta d’aquest paratge representa per a Foix la possibilitat d’investigar sobre un nou univers, de manera que de seguida passa a formar part de la imatgeria de la seva obra. És per això que l’exposició recull fotografies del poeta per platges i paratges del Cap, així com també les primeres edicions de les seves obres on apareix el Cap, amb tres textos exemplificadors que es poden sentir recitats pel poeta mateix.

2 Els “poemes de pedra” i les “morques marines” 24 18 17 16 15 14 25 23 22 21 20 19 2 1 13 3 12 9 10 11 8

2 Els “poemes de pedra” i les “morques marines” En aquest segon espai s’exposa per primer cop tota l’obra original foixiana d’aquest tipus, que Foix anomenava poemes de pedra o també escultures visuals, amb la sola excepció de dues peces, actualment no disponibles, de les quals, però, s’exposen sengles fotografies. Algunes peces, per motius diversos que s’expliquen més endavant, són exposades a l’espai . Quan troba la pedra, Foix hi cerca una forma ―una idea, un sentit―, que és la que proposa al “lector” d’aquests poemes en disposar-la d’una manera determinada amb un títol determinat: «Una roca, una pedra, un arbre o un joc d’arrels de canyes, us descobreixen», diu Foix al número de «Serra d’Or» d’abril de 1973, «si hi sou hàbil, una figura, una testa, un paisatge insòlits. Els isoleu, i si la troballa és vàlida, quisvulla hi veurà allò que la vostra finor hi haurà vist. L’estiu passat, en una platjola del Cap, […], vam descobrir […] una vena de pedra del mig de la qual en partien vuit més de pedra rogenca i en forma d’estrella. Talment com la còpia d’una singular estrella de mar. No era cap fòssil ni cap ficció provocada. Heus ací el meravellós.» 3

Poema de pedra número 1

Morca marina número 2

3 Unitat i multiplicitat dels poemes de pedra 1 2 3 4 5 6 7 3 2 4 6 5

3 Unitat i multiplicitat dels poemes de pedra Aquest tercer espai pretén de posar de manifest les múltiples visua-litzacions que admeten les pedres. I això bàsicament en dos sentits. Per una banda, des del punt de vista de l’eix espacial, en tant que il·luminacions o angles de visió diferents poden revelar formes distintes en una mateixa pedra: a tall d’il·lustració, l’exposició presenta dins una caixa negra dos d’aquests poemes de pedra amb la possibilitat que l’es-pectador-lector pugui il·luminar-los des de punts focals diferents. Per l’altra banda, des del punt de vista de l’eix cronològic, ja que la mostra documenta com algunes d’aquestes pedres han anat canviant de posició i fins de configuració al llarg dels anys. Aquesta part, que exhi-beix tres pedres amb fotografies d’altres èpoques que presenten una o altra variant, es complementa amb una projecció que posa en relleu pre-cisament els diferents estadfis per què han passat algunes de les peces.

Focus Focus

Primera versió Segona versió Darrera versió

Direcció, organització i disseny Aula Màrius Torres amb la col·laboració de Vicerectorat d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida Fundació J. V. Foix - Barcelona i el suport de Institut Municipal d’Acció Cultural - Ajuntament de Lleida Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - SSTT a Lleida Fotografies Josep Maria Dacosta, Pierre d’Harville, Lourdes Jansana, Genís Muñoz, Arnald Plujà, Ramon Roca i Carmen Sobrevila (L’AMT agraeix als autors les facilitats donades per reproduir fotografies seves en aquesta exposició) Impressió de reproduccions i cartells Servei de Reproducció i Imatge de la Universitat de Lleida Agraïments Josep Armengol (Serveis Culturals - Universitat de Lleida) Jamue Barrull (VACPU – Universitat de Lleida) Xavier Goñi i Xavier Piqué (SRI - Universitat de Lleida) Jordi Madern, Mercè Mestres i Carmen Sobrevila (Fundació J. V. Foix) Josep Tort (Departament de Cultura - ST a Lleida) Xavier Cabañero, Helena Guasch i Ramon Salvo

Itinerari virtual de l’exposició Lleida, del 4 al 31 de desembre de 2006