Download
1 / 43
1.19k likes | 3.97k Vues
LES CATEGORIES GRAMATICALS. Classes de paraules. Les categories gramaticals. Noms Adjectiu Determinants Pronoms Verbs Adverbis Preposicions Conjuncions. 1. Nom. Els noms o substantius són paraules que serveixen per indicar persones, animals o coses.
E N D
LES CATEGORIES GRAMATICALS Classes de paraules
Les categories gramaticals • Noms • Adjectiu • Determinants • Pronoms • Verbs • Adverbis • Preposicions • Conjuncions
1. Nom • Els noms o substantius són paraules que serveixen per indicar persones, animals o coses. • Els noms varien segons gènere i nombre. • Els noms comuns fan referència a tots els referents d’una mateixa naturalesa, mentre que els propis corresponen a un únic referent (persona, país, ciutat, institució...)
Els noms concrets ens remeten a referents perceptibles pels sentits, que pertanyen al món físic, mentre que els abstractes corresponen a referents que corresponen al món de les idees. • Els noms individuals fan referència a un sol individu, mentre que els col·lectius corresponen a un conjunt d’individus.
2. Adjectius • Són paraules que indiquen una característica o propietat d’un nom. • Els adjectius varien segons gènere i nombre. • Els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb els noms que acompanyen.
3. Determinants • Són paraules que acompanyen el nom, normalment el precedeixen i n’aporten informació gramatical i, de vegades, semàntica. Sempre concorden amb el nom. • Els determinants poden ser: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits. • Alguns relatius i interrogatius també poden fer de determinants. • També se’ls coneix com a Adjectius determinatius, exceptuant-ne l’article.
3.1 Articles • Els articles són àtons inomés aporten informació gramatical (indiquen que la següent paraula és un nom), però no tenen valor semàntic. • Varien segons gènere i nombre (el del nom que acompanyen). • Els articles generals són EL, LA, ELS i LES. • Els articles personals són EN i NA (van davant dels noms propis de persona).
3.3 Possessius • Els possessius indiquen relacions de propietat del nom que acompanyen. • Hi ha possessius per a un posseïdor o per a més d’un posseïdor. • Hi ha possessius àtons que, a hores d’ara, s’usen bàsicament en l’àmbit familiar. • Sovint van darrera del nom: el nostre amic, l’amic nostre, el teu bolígraf, el bolígraf teu...
3.4 Numerals • Els numerals indiquen quantitats precises i objectives referides al nom que acompanyen. • Hi ha diferents classes de numerals: cardinals, ordinals, partitius, múltiples o col·lectius.
3.4.1 Numerals cardinals • Expressen els nombres. • Si exceptuem un (una), dos (dues), i -cents (-centes), són invariables. • Porten guionet entre: desenes i unitats: vint-i-cinc, trenta-nou... unitats de centena i –cents/es: dos-cents, dues-centes... • Recordeu DUC
3.4.2 Numerals ordinals • Expressen l’ordre. • Varien segons gènere i nombre. • Els quatre primers tenen forma pròpia: primer, segon, tercer i quart. • La resta es formen amb la combinació: cardinal + -è / -ena / -ens / -enes cinquè, sisè, tretzè, divuitè, vint-i-tresè, centè...
3.4.3 Numerals partitius • Expressen parts o divisions d’una unitat. • Alguns són invariables i d’altres varien segons gènere i nombre. • Podem formar-los amb l’expressió: una + ordinal femení + part de... mig plàtan, mitja taronja, un terç de pastís, un terç de llibreta, una quarta part de, una vintena part de...
3.4.4 Numerals múltiples • Expressen múltiples d’una unitat. • Són invariables. • Podem formar-los amb l’expressió: cardinal femení + vegades més de... tinc el doble de plàtans, vull el triple de resultats, tinc dues vegades més de plàtans, vull tres vegades més de resultats...
3.4.5 Numerals col·lectius • Expressen quantitats precises, avalades per la tradició. • En són exemples: parell, dotzena...
3.5 Quantitatius • Expressen quantitats poc precises, subjectives. • Tenen una graduació: cap (comptables), gens de (incomptables),poc/poca/pocs/poques, gaire/gaires, prou, força, molt/molta/molts/moltes, massa, tot/tota/tots/totes - No useu molt per gaire.
3.6 Indefinits • Expressen quantitats poc precises i referents poc definits. un/una/uns/unes, algun/alguna/alguns/algunes, qualsevol/qualssevol...
3.7 Interrogatius i relatius • Quan els interrogatius i relatius introdueixen un nom, fan de determinants. Quina persona ho ha fet? (interrogatiu determinant) Una noia, la qual noia va venir aviat (relatiu determinant)
4. Pronoms • Són paraules que poden ocupar la mateixa posició que un nom (ser el nucli del SN sense ser un nom), que el poden substituir. • N’hi ha de diferents tipus: personals, interrogatius, determinatius i relatius.
4.1 Pronoms personals forts - Són pronoms que poden fer de subjecte i tenen síl·laba tònica. - Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.
4.2 Pronoms personals febles - Són pronoms que acompanyen el verb i són àtons. - Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.
4.3 Pronoms determinatius Es tracta de paraules que correspondrien a determinants (menys articles), però que no acompanyen cap nom, i que fan de nucli del SN. El meu menja millor que el teu. (pronoms possessius) Aquest m’interessa més que aquell. (pronoms demostratius) El primer i el segon són amics meus. (pronoms numerals)
5. Els verbs Els verbs són una classe de paraules que indiquenaccions (saltar, ballar), processos ( créixer, florir), fets (caure, trobar) o estats (estar, trobar-se). Els verbs també són el nucli del sintagma verbal i, en conseqüència, una de les parts fonamentals de l’oració gramatical.
La flexió verbal En la majoria de verbs hi ha una part invariable o lexema, que ens aporta informació sobre el seu significat, i una altra part que canvia segons la forma concreta del verb que expressem, es tracta del morfema, però com que en els verbs la flexió, és a dir, la diversitat de formes que pot tenir un mateix verb, depèn de moltes variables gramaticals (persona, nombre, temps, aspecte o mode), parlarem de flexió verbal per referir-nos a aquest conjunt de morfemes gramaticals en cada cas.
6. Adverbis Els adverbis modifiquen un adjectiu, un verb, un altre adverbi o tota l’oració. Els adverbis indiquen circumstàncies i poden ser de diferents classes: de lloc, de temps, de manera, de quantitat, de dubte, d’afirmació o de negació. Els adverbis són invariables.
7. Preposicions Les preposicions són mots que serveixen per enllaçar una paraula amb un sintagma nominal que els complementa. Hi ha diferents tipus de preposicions, les dividirem en preposicions febles, fortes, compostes i locucions prepositives.
7.1 Preposicions febles Les preposicions febles són àtones i simples, formades per una sola paraula: a, amb, de, en, per. Vaig a casa, Fes-ho amb compte, Ve del jardí, Ho fa en un minut, Vine per la vorera.
7.2 Preposicions fortes Les preposicions fortes són tòniques i simples: contra, durant, entre, fins, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, vers (envers). Anaven els uns contra els altres, Va venir durant el sopar, S’ho van repartir entre dos amics, No vindrà fins l’any vinent, Se’n va sortir malgrat les poques expectatives, Ho va fer públic mitjançant una carta oberta, Ho va fer segons les prediccions, Se’n sortirà sense cap ajuda externa, Ho trobaràs sobre la taula, Ho havia posat sota el llit, No té cap respecte vers / envers els altres.
7.3 Preposicions compostes Les preposicions compostes són combinacions de més d’una preposició: cap a, des de, fins a, per a. Tornaré cap a les deu del matí, Ho porta des del seu poble, Anirà fins a la primera plaça, Va bé per a la panxa.
7.4 Locucions prepositives Les locucions prepositives són grups de paraules que funcionen com una preposició: a causa de, a favor de, a fi de, a partir de, arran de, en lloc de, en comptes de, en contra de, enfront de, entorn de, llevat de, tret de... Va morir a causa de les ferides, Actuava a favor del grup, Ho vaig fer a fi de trobar-ne les causes, Vindrà a partir de les deu de la nit, Va emmudir arran de l’accident, Vindrà en lloc de la seva mare, Es trobava enfront del mateix problema, Discutien entorn de les possibilitats d’èxit, Van venir tots llevat del seu pare, Ho feien tots tret del Pere.
8. Conjuncions Les conjuncions són paraules que uneixen dues estructures (oracions, sintagmes o paraules) i les relacionen de diferents maneres: per coordinació o per subordinació.
