2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics

1. Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics Pren-ne Nota! pàgina 112 • Introducció • Precedents L’escepticisme sofista (Gorgies) encara que el terme és d’aquesta època • Significat etimològic “Sképsis”, “skeptikós”(escèptics): “aquells que miren o examinen curosament” abans de pronunciar-se sobre res o prendre una decisió • Dimensions • Teòrica(doctrina/ teoria del coneixement): no hi ha cap saber ferm i segur ni pot trobar-se cap opinió absolutament segura • Pràctica (actitud): s’ha de “suspendre el judici”(no adherir-se a cap opinió determinada)per tal d’aconseguir la serenitat • Si és en ambdós sentits s’anomena “pirronisme” • En aquesta època és més una actitud que una doctrina • Paradoxalment es van dedicar a elaborar arguments a favor del “raonable” i “assenyat” que era “suspendre el judici”

2. Pàg. 112 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • L’escepticisme antic: etapes i representants • El pirronisme • Ni la raóni els sentits ens poden proporcionar un coneixement cert • Representants: Pirród’Èlide (360-270 aC) i Timó de Fliunte (320-230 aC) • L’escepticisme medi o acadèmic • Són més platònics que escèptics • Desenvolupen teories sobre la probabilitat i la versemblança • Representants: Arcesilau de Pítana (315-240 aC) i Carnèades(214-219 aC) • L’escola escèptica • Va desenvolupar els “Trops” o arguments escèptics que es referien als canvis i les modificacions a que estan sotmesos tots els judicis i als motius pels quals hem de “suspendre el judici” i no dir res (aphasia) • Representants: Enesidem de Cnossos (80-10 aC) i Sext Empíric (segles II-III dC, va ser el més influent sobretot al renaixement amb el seu “Esbós del pirronisme”)

3. Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • La recerca de la felicitat

4. Pàg. 113 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.5 Els escèptics • La praxis escèptica • Necessitat d’unes certes guies per viure: ètica del sentit comú • La vida pràctica s’ha de regir per les següents quatre regles (Sext Empíric): • L’experiència de la vida (les tradicions de les lleis i els costums) • Les indicacions que la naturalesa ens dona mitjançant els sentits • Les necessitats del cos • Les regles de les arts • En conclusió, cal “Seguir les aparences dels fenòmens” (empirisme) • Valoració • Positiva • Combat el dogmatisme ja que obliga a les altres escoles a revisar els seus arguments (encara que, curiosament, no fa crítica de si mateixa) • Negativa • Augmental’irracionalisme, l’abandonament de la investigació científica i l’apropament al misticisme

5. Pàg. 114 3. La ciència alexandrina • Caràcters generals • Biblioteca (amb més de mig milió d’exemplars) i centre d’investigació científica impulsat per PtolomeoSoter • Abandonament de l’ intent de crear sistemes filosòfics generals, especialització del saber i separació de la ciència de la filosofia • Allunyament de la mentalitat religiosa (que posava límits a la investigació científica) • Va haver un gran desenvolupament però només de l’aspecte teòric. Per què?: • Consideració superior del coneixement teòric (theorein) sobre la seva aplicació pràctica (techné) • No hi havia necessitat de noves eines o màquines que fessin les tasques ja que per això ja hi havia esclaus

6. Pàg. 114 3. La ciència alexandrina • Representants • Matemàtica • Euclides: els “Elements” model de sistema axiomàtic – deductiu • Arquímedes: aplicació de la matemàtica a la mecànica, valor de l’experimentació • Hipàtia: matemàtica i astrònoma, directora de la biblioteca - museu • Astronomia • Aristarc de Samos: primer sistema realment heliocèntric. Mesura les distàncies del Sol i la Lluna • Hiparc, Apoloni i Ptolomeo: geocentristes, desenvolupen el sistema epicicle – deferent per poder fer millors prediccions • Erastòstenes: matemàtic i geògraf mesura la circumferència terrestre • Medicina • Heròfil, Erasístrat i Galè: disseccions humanes, anatomia i fisiologia del sistema nerviós, vascular, etc. José Vidal González Barredo