1 / 34

Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané

Consell Comarcal del Garraf. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. PROGRAMA D’ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS Model comercial de Vilanova i la Geltrú. Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané. EL MODEL COMERCIAL: Criteris i objectius.

liluye
Télécharger la présentation

Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Consell Comarcal del Garraf Ajuntament de Vilanova i la Geltrú PROGRAMA D’ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS Model comercial de Vilanova i la Geltrú Line Staff Marçal Tarragó Jaume Montané

  2. EL MODEL COMERCIAL: Criteris i objectius

  3. EL MARC DEL POEC CIUTAT COMERÇ CONSUMIDORS

  4. QUIN comerç per la ciutat? ON posar el comerç? QUANT comerç posar? COM organitzar el comerç? EL MODEL COMERCIAL

  5. EL MODEL COMERCIAL A LA COMARCA DEL GARRAF

  6. DOTACIÓ COMERCIAL D’ESTABLIMENTS PER CADA 10.000 HABITANTS

  7. DOTACIÓ COMERCIAL DE SUPERFÍCIE DE VENDA PER 1.000 HABITANTS

  8. FLUXOS COMERCIALS ALIMENTACIÓ % de despesa evadida 19

  9. FLUXOS COMERCIALS NO ALIMENTACIÓ % de despesa evadida 39 19 3 33 39 1 16 23 2 14 38

  10. PREVISIONS DEL PTSEC COMARCA DEL GARRAF  Aquest dèficit en criteri PTSEC = 4905 m2

  11. L’equipament comercial local ha de respondre a criteris de CONTENCIO DE L’EVASIO DE DES- PESA: Comerç de proximitat pels productes de consum quotidià. L’equipament comercial de caràcter comarcal ha de respondre al criteri LES COMPRES A LA COMARCA: comerç urbà: moda, lleure, cultura; comerç no necessàriament urbà (llar, automòbil, subministraments). CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (1)

  12. Criteris de “vocacionalitat” municipal per la localització del comerç de centralitat: CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (2)  Complementar el gruix de la demanda local  La localització  La estructura urbana i l’urbanisme comercial  L’estructura econòmica local  La complementarietat comarcal

  13. CUBELLES SANT PERE DE RIBES CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (3) EL PAPER DE CADA MUNICIPI  L’espai de la segona residència Baix Penedès  Comerç amb necessitat de superfície: gardens  L’eix central de la N-246  Equipament de la llar, comerç d’exposició, i mitjanes superfícies

  14. SITGES VILANOVA CRITERIS DE CARÀCTER COMARCAL (4) EL PAPER DE CADA MUNICIPI  Les sinèrgies amb el turisme i el lleure  El comerç de centralitat urbana: equipament de la persona, lleure i cultura  L’espiga de la Rambla i l’espai Pirelli

  15. EL MODEL COMERCIAL A VILANOVA I LA GELTRÚ

  16. Els diferents sectors comercials i els seus requeriments: paper del comerç i la localització. L’aposta urbana pel comerç de centralitat CRITERIS DE CARÀCTER GENERAL (1)  Consums quotidians i comerç de proximitat  Moda, lleure i cultura, centralitat i urbanitat  Equipament de la llar i les necessitats de superfície

  17. La ciutat sostenible i els consumidors: disminuir els desplaçaments per les compres diàries El comerç fa ciutat: determinació de la centralitat i la continuïtat dels eixos del comerç urbà El centre de Vilanova d’acord amb el paper del comerç de centralitat en el context del Garraf com a comarca receptora de visitants de la RM CRITERIS DE CARÀCTER GENERAL (2)

  18. 1.- Un comerç de capitalitat que eviti fugues. 2.- Creixement del centre tradicional com a centre comarcal 3.- El comerç de proximitat, barris i eixos secundaris 4.- Els mercats municipals. 5.- Les locomotores de centralitat. 6.- El comerç, el lleure i la població no resident. 7.- Equipaments de suport al comerç ELS OBJECTIUS DEL POEC

  19. 1.- UN COMERÇ DE CAPITALITAT QUE EVITI FUGUES ELS DÈFICITS DEL GARRAF CONSOLIDAR ELS FLUXOS DE COMPRES NO ALIMENTÀRIES CAP A VILANOVA EVITAR LA PÈRDUA DE VENDES EN NO ALIMENTACIÓ  Criteris PTSEC: un dèficit de 50 M. € equivaldria a 5000 m2 de nou comerç en grans establiments  73 M. € (12.300 M. Ptes.) 14% anual

  20. 2.- CREIXEMENT DEL CENTRE TRADICIONAL COM A CENTRE COMARCAL LA DIMENSIÓ GEOGRÀFICA: Reforçar l’espiga de la Rambla i creixement cap a mar i l’espai Pirelli DIMENSIÓ DE L’OFERTA: Fer el centre més atractiu. Nous formats, nous sectors ADEQUAR ELS ESTABLIMENTS: Possibilitar el comerç modern ESPECIALITZACIÓ I ELS SECTORS: Moda, lleure, cultura, equipament llar especialitzat

  21. EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS LES DOTACIONS D’UNA XARXA DE SUPER- MERCATS (700 - 1300 m2) ALS BARRIS ELS SUBCENTRES O EIXOS DE PROXIMITAT 3.- EL COMERÇ DE PROXIMITAT, BARRIS I EIXOS SECUNDARIS  Veure apartat 4  30% de quota de mercat  Entorns comercials  Alimentació i serveis de proximitat  Identificació d’eixos per barri

  22. DIMENSIONAMENT MITJANS ESTABLIMENTS ALIMENTARIS  Veure disposició addicional primera PTSEC: un supermercat per cada 450 nous habitatges

  23. 4.- EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS EL PAPER DELS MERCATS EL MERCAT DEL CENTRE: ELS MARXANTS: Equipament, animació, modernització  El mercat del centre com mercat de referència  Mercat de Mar: comerç de proximitat  Les galeries d’alimentació Sant Jordi  Motor de centralitat  Atractivitat comarcal

  24. 5.- LES LOCOMOTORES DE CENTRALITAT CENTRALITAT COMARCAL I ELS SECTORS  L’atractivitat del comerç urbà concentrat: l’espiga de la Rambla  El mercat central  Nous formats i nous sectors: la Rambla i l’espai Pirelli  Els barris de mar i l’especialització en el lleure

  25. 6.- COMERÇ, LLEUREI POBLACIÓ NO RESIDENT (1) ETCA: Concepte de l’Institut d’Estadística de Catalunya: població equivalent a temps complet anual: suposa la consideració de turistes, segones residències i saldo treballadors diaris. El cas de Sant Pere de Ribes i Vilanova infravalorats.

  26. 6.- COMERÇ, LLEUREI POBLACIÓ NO RESIDENT (2) EL LLEURE AL CENTRE EL POTENCIAL DE CENTRALITAT DEL PORT OPORTUNITATS TEMÀTIQUES: MODERNISME I LA MAR  Potenciar usos de lleure familiar al centre i espai Pirelli per tal d’evitar desplaçaments deslocalitzats (cinema i altres)  Oportunitats comercials per una atractivitat a nivell comarcal i de Regió Metropolitana

  27. 7.- EQUIPAMENTS DE SUPORT AL COMERÇ: ACCESSIBILITAT I ESPAI RELACIONAL ELS ESPAIS COMERCIALS: ESPAIS DE RELACIÓ L’APARCAMENT  Potenciar les àrees de vianants i els eixos de circulació invertida. Els entorns comercials de nova projectació (espai Pirelli i eixos de proximitat com a espais de relació ciutadana)  Estimació necessitats aparcaments centrals: 472 places  Noves necessitats: el lleure  Les noves locomotores i els MEC: pàrking propi

  28. EL MODEL COMERCIAL: Dimensionament

  29. EL COMERÇ DE PROXIMITAT DISMINUIR ELS DESPLAÇAMENTS QUOTES DE MERCAT PER FORMATS COMERCIALS EN CONSUMS QUOTIDIANS * Actualment suposen entre un 50 i un 70% en les compres més quotidianes (un 10% a àrees perifèriques)  Mercats municipals 35% (35%)  Autoserveis i botigues 27% (31%)  Mitjans establiments 30% (23%)  Hipermercats i altres 8% (11%)

  30. EL COMERÇ ESPECIALITZAT REFORÇAR EL CENTRE I LA SEVA ATRACTI- VITAT I DISMINUIR L’EVASIÓ (15% en equip persona i 7% en lleure) QUOTES DE MERCAT PER FORMATS COMERCIALS EN CONSUMS NO QUOTIDIANS NOU DIMENSIONAMENT: Article 8.2.e del PTSEC (15.000 m2)  Comerç especialitzat 75% (75%)  Nous formats 20% (10%)  Altres formats 5% (15%)

  31. EL REEQUILIBRI DE FLUXOS COMERCIALS SITUACIÓ ACTUAL OBJECTIUS DE FUTUR  Evitar l’evasió: 14% (7.4 M €, 1250 M. ptes)  Evitar l’evasió comarcal: Sitges 33%, Ribes 19%, Cubelles 23% (11.8 M €, 1975 M. ptes)  Atractivitat actual Vilanova: (13 M €, 2150 M. ptes)  Disminuir l’evasió global fins un 8% a Vilanova i un 15% comarcal  Atraure compres de turistes i no residents

  32. 1.- Urbanisme comercial (Ordenació). 2.- Actuacions en obra urbana. 3.- Difusió d’aparcaments i accessibilitat. 4.- Les ordenances municipals. 5.- La consolidació dels mercats municipals. 6.- L’oficina del comerç: orientació de noves oportunitats. 7.- La dinamització comercial 8.- Organismes de participació i seguiment del POEC INDEX DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ

  33. GRÀCIES

More Related