Com afecten les polítiques de desenvolupament rural al meu municipi?

1. Com afecten les polítiques de desenvolupament rural al meu municipi? Gemma Estany Ferrer, tècnica de projectes i cooperació Vilagrassa, 24 gener 2014

2. ÍNDEX: • INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL: • Què és el desenvolupament rural? • Què és la ruralitat? • LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT RURAL. • Història de la PAC • El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (2007-2013) • El programa LEADER • Nova programació europea 2014-2020 • Bibliografia

3. I. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL

4. I. Introducció conceptual Què es el desenvolupament rural? 1945-1965: • El concepte de desenvolupament va ser definit en termes econòmics inicialment a mitjans del s.XX com a resposta als processos de descolonització que van donar lloc als països del Tercer Món (països sub-desenvolupats i països industrialitzats).  Economia del desenvolupament (creixement econòmic i productiu) “The process whereby simple, low-income national economies are transformed into modern industrial economies. Although the term is sometimes used as a synonym for economic growth, generally it is employed to describe a change in a country’s economy involving qualitative as well as quantitative improvements”. (Enciclopèdia Britànica).

5. I. Introducció conceptual Què es el desenvolupament rural? 1965-1980: • Seguidament va aplicar-se per pal·liar les diferències dins d’un mateix estat “industralitzat”, per a aquelles zones desfavorides entre les quals s’inclouen les zones rurals. • Desenvolupament regional/local • Desenvolupament rural • Es comença a posar èmfasi en altres vessants més enllà de l’econòmic com els canvis estructurals i qualitatius que impliquen el desenvolupament (desenvolupament econòmic i social). Accions i iniciatives dutes a terme per millorar la qualitat de vidade les comunitats no urbanes. Aquestes comunitats humanes que inclouen gairebé la meitat de la població mundial tenen en comú una densitat geogràfica baixa. Les activitats econòmiques més generalitzades són les agrícoles i ramaderes tot i que avui dia poden trobar-se altres molt diferents al tradicional sector primari. El desenvolupament rural té en compte la cultura local, ja que el medi rural és indissociable de la seva pròpia cultura.

6. I. Introducció conceptual Què es el desenvolupament rural? 1980-1990: transició causa per la crisi de l’estat del benestar A partir de 1990: • El desenvolupament rural en el sentit humà i sostenible del concepte, integrant necessàriament el creixement econòmic amb els sostenible i social de la societat rural. • Desenvolupament sostenible • Desenvolupament endògen • Desenvolupament integrat "El desenvolupament humà és una procés mitjançant el qual s’ofereix a les persones més oportunitats. Entre aquestes, les més importants són: una vida prolongada i saludable, la educació i accés als recursos necessaris per tenir un nivell de vida decent. Altres oportunitats inclouen la llibertat política, la garantia dels drets humans i el respecte a un mateix" (Programa de las Nacions Unides per al Desenvolupament -PNUD-, “Desenvolupament Humà. Informe 1990"). “Procés de canvi social que fa referència a un procés deliberat que persegueix com a finalitat última la igualtat d’oportunitats socials, polítiques i econòmiques en el pla social i en la relació de les societats amb patrons més elevats de benestar" (O. Sunkel y P. Paz)

7. I. Introducció conceptual Com es defineix la ruralitat?

8. I. Introducció conceptual Algunes definicions més inclusives: “El món rural és un espai pluriactiu (és a dir, format per una pluralitat d’activitats econòmiques) amb unes característiques geogràfiquesi socio-econòmiquesdeterminades. A més, és un espai que dóna resposta a unes funcions àmplies i específiques per al conjunt de la societat.” “El món rural no és una delimitació geogràfica, sinó un tot socioeconòmic que inclou un conjunt d’activitats molt diverses que compleixen una sèrie de funcions vitals per al conjunt de la societat” (Comissió Europea (1988), “El futur del món rural”).

9. I. Introducció conceptual Per què és important poder mesurar la ruralitat?? Perquè això influirà en la implementació de les polítiques de desenvolupament rural.

10. I. Introducció conceptual Com mesurem i delimitem la ruralitat? • Necessitat de delimitar les zones rurals per tal de determinar l’aplicació de les polítiques de desenvolupament rural. • Dificultat d’aplicar criteris únics i universals: percepció, context i mesura d’indicadors. • A Europa es reconeix la dificultat d’establir una definició única per al concepte de zona rural tenint en compte les diferents característiques i percepcions dels 28 estats que la integren, per això reconeix la necessitat d’establir criteris a mida. • Importància del factor escala.  Es defineix en els programes de desenvolupament rural de cada regió/país

11. I. Introducció conceptual Com mesurem i delimitem la ruralitat? • A Europa la base geogràfica és la definida per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE,1994) basada en la densitat geogràfica: • Municipi rural: densitat menor a 150 habitants / km2 i menys de 10.000 hab. • Comarca rural: densitat menor a 100 habitants / km2 Zones predominantment rurals: més del 50% viu en municipis rurals. Zones significativament rurals o intermèdies: entre el 20-50% viu en municipis rurals. Zones predominantment urbanes: menys del 20% viu en municipis rurals.

12. I. Introducció conceptual Font: EUROSTAT (2013)

13. I. Introducció conceptual Font: Viladomiu i Rosell, 2008

14. I. Introducció conceptual Com mesurem i delimitem la ruralitat? • Espanya (Llei 45/2007, de 13 de diciembre, para el desarrollo sostenible del medio rural): “espacio geográfico formado por la agregación de municipios o entidades locales menores definido por las administraciones competentes que posean una población inferior a 30.000 habitantes y una densidad inferior a los 100 habitantes por km²” • Espanya (Instituto Nacional de Estadística): • Municipi urbà: més de 10.000 hab. • Municipi intermedi: entre 2.000 i 10.000 hab. • Municipi rural: menys de 2.000 hab. • Catalunya (Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013):

15. I. Introducció conceptual Mapa de la ruralitat de Catalunya • Comarques rurals: • -Criteris OCDE • Densitat mitjana 70 hab./km2 • 33 comarques • -90% superfície i 29% població Font: IDESCAT

16. I. Introducció conceptual Com es defineix la ruralitat?

17. I. Introducció conceptual • Factors de canvi en la transformació de les zones rurals: • Augment del turisme • Productes locals de qualitat • Descentralització i desenvolupament d’empreses locals • Integració en les xarxes • Noves eines de comercialització i deslocalització del treball (TIC) • Nous Jaciments d’Ocupació: vessant social i de medi ambient • Fluxos migratoris positius: millora qualitat de vida i costos menors • Millora de la mobilitat Hi ha intervingut factors endògens (propis/interns) i exògens (externs) que han donat com a resultat una major diversificació interna i una multiplicació de formes d’integració amb l’exterior, tot reduït la dependència dels nuclis urbans propers i del factor distància.

18. II. LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT RURAL I. Història de la PAC

19. I. Història de la PAC Política Agrària Comunitària (PAC): Principal eina de la UE per al sector agrari i el desenvolupament de les zones rurals. 2000-2013 1960-1980 1990-2000

20. I. Història de la PAC 1ª Etapa: polítiques sectorials d’augment i sostén de la productivitat agrícola (I) 1960s-1980s • Canals d’ajuda: • Polítiques d’estructura: finançament per a la modernització de les explotacions agropecuàries: • Ampliació d’explotacions • Adquisició de maquinària i equipaments • Compensació per zones desafavorides (muntanya) • Polítiques de sosteniment de preus (subsidis): per mantenir preus de mercat pels productes agraris per assegurar el salari dels agricultors. • Objectiu: augment de la producció agrària en un context de demanda i revolució verda. • Bàsicament són polítiques sectorials destinades a agricultors.

21. I. Història de la PAC 1ª Etapa: polítiques sectorials d’augment i sostén de la productivitat agrícola (II) 1960s-1980s • Es van mantenir independents d’altres polítiques de desenvolupament regional, com per exemple a zones desfavorides no agrícoles (ex. muntanya). • 1975: indemnitzacions compensatòries a agricultors en zones desfavorides per cobrir el sobre-cost de producció. • 1980s: Programes integrats mediterranis quan s’incorporen Espanya, Grècia i Portugal. • 1985: Canvi de mentalitat de les polítiques que no afavorien als agricultors pluriactius (poc eficients i en vies d’abandonament) per premiar la diversificació com mesura per assegurar la continuïtat de l’explotació i vida rural (s’inclouen com mesures de subvenció activitats rurals no agràries i per reduir la producció agrícola).

22. I. Història de la PAC 2ª Etapa: la diversificació d’activitats i les mesures agroambientals (I) 1990s-2000 • Diversificació i pluriactivitat en zones rurals, complementàries a les agrícoles que augmentaven l’atracció i competitivitat de l’economia rural i permeten el sostén de petits agricultors i de la població rural en general. • Integració de polítiques de promoció a la diversificació (especialment en zones marginals on no havia ocorregut) a més de les sectorials: • Polítiques sectorials agràries (DG Agricultura) • Polítiques territorials (DG Desenvolupament Rural) • 1992: introducció de les mesures agroambientals en les polítiques de desenvolupament rural (Agenda 2000). Apareix com el segon pilar de la PAC.

23. I. Història de la PAC 2ª Etapa: la diversificació d’activitats i les mesures agroambientals (II) 1990s-2000 • Reglament unificat de desenvolupament rural: 22 mesures. • Coordinació d’actors i institucions locals, regionals, estatals i europees  Programes de Desenvolupament Rural (PDR) • Cada estat/regió ha de diagnosticar les necessitats de les seves zones rurals i elaborar aquests plans estratègics i plans plurianuals tot escollint les mesures disponibles que més s’adiuen a cada realitat. • Cofinançament de les mesures amb fons europeus (inici de la redefinició dels fons estructurals europeus cap a la cohesió).  El 1991 es va començar a implementar el programa LEADER.

24. I. Història de la PAC 3ª Etapa: equilibri entre les mesures sectorials i territorials i programa LEADER (I) 2000-2013 • Cerca de la diferenciació entre les polítiques rurals de cada regió/país per obtenir més diferenciació i competitivitat. • Únic fons de desenvolupament rural FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural) • Transferència progressiva de fons del primer al segon pilar: Segon pilar Primer pilar Política de DR Béns públics Política de mercat Ajudes a la renta Producció alimentària Funció mediambiental Funció rural Eix 3 Eix 1 Eix 2

25. I. Història de la PAC 3ª Etapa: equilibri entre les mesures sectorials i territorials i programa LEADER (II) 2000-2013 Prioritats de les polítiques de desenvolupament rural  PDRs: • Eix 1. Competitivitat (10%): sectorial agrícola i forestal, per mantenir la competitivitat del sector (joves, formació, qualitat i seguretat alimentària, etc.). • Eix 2. Medi Ambient i gestió de la terra (25%): mesures ambientals vinculades a les ajudes de l’eix 1 (zones desfavorides, biodiversitat, canvi climàtic, paisatge, etc.). • Eix 3. Diversificació econòmica i qualitat de vida (10%): polítiques territorials de diversificació d’activitats i qualitat de vida a les zones rurals (ocupació, microempreses, turisme rural, TIC, formació, etc.).  El 2007 el programa LEADER (5%) s’integra a les polítiques de desenvolupament rural de la PAC, com a eix transversal.

26. I. Història de la PAC Política Agrària Comunitària (PAC): 2014-2020 1960-1980 1990-2000 2000-2013 Medi rural amb diversificació d’activitat Polítiques regionals que promouen la competitivitat, menys subsidis Desenvolupament rural integrat Medi rural centrat en el sector primari Polítiques assistencialistes i estandaritzades Desenvolupament sector primari

27. II. LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT RURAL II. El PDR de Catalunya 2007-2013

28. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) Política agrària comunitària (42 mesures disponibles, Reglament fons FEADER) Europa: Espanya: MAGRAMA Pla Estratègic Nacional (prioritats d’intervenció estatal FEADER) Marc Nacional (elements comuns PDR regionals i 7 mesures horitzontals) Programa Red Rural Nacional Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (2007-2014) (28 mesures) Catalunya: DAAM Beneficiaris: població rural, ajuntaments, consells comarcals, agricultors, empreses, entitats

29. Estratègia de desenvolupament rural Eix 2 MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L’ENTORN RURAL: • Protecció del paisatge rural • Programes agroambientals • Gestió forestal sostenible Eix 3 QUALITAT DE VIDA A LES ZONES RURALS I DIVERSIFICACIÓ DE L’ECONOMIA RURAL: • Diversificació agrícola • Noves activitats econòmiques • Xarxa de serveis bàsics per al desenvolupament econòmic Eix 1 INCREMENTAR LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR AGRÍCOLA I FORESTAL: EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • Modernització i inversions sostenibles • Promoció del capital humà SISTEMA AGROALIMENTARI • Competitivitat I inversions sostenibles • Programes de qualitat alimentària Eix 4 DESENVOLUPAMENT D’ESTRATÈGIES LOCALS Programa Leader (basat en els eixos 1 i 3) II. El PDR de Catalunya (2007-2013) 72,4M € • 10% del FEADER total • 7,7% del total PDR Pressupost PDR programat total 942.168.891,00 €

30. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) Cofinançament mitjà: 33% FEADER, 67% DAAM (i MAGRAMA)

31. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 1: AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR AGRÍCOLA I FORESTAL (12 mesures) Mesures que prioritzen a joves (18-40 anys): Dades 2012 • Mesura 111: Activitats d’informació i formació professional • Formació per a l’assessoria i ajuts per a projectes empresarials de joves agricultors. • Mesura 112: Instal·lació de joves agricultors • Ajuts a joves agricultors (18-40 anys) que s’instal·lin per primera vegada a l’activitat agrària. • Mesura 121: Modernització de les explotacions agràries • Projectes d’inversió per a la millora de l’explotació. • Prioritat: joves agricultors instal·lats en els darrers 5 anys els quals poden incrementar un 10% de l’ajut. • Mesura 123: Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals (12301, 12302, 12303 i 12304) • Inversió en millores del processament i comercialització dels productes agraris a les zones rurals LEADER i zones peri-urbanes: noves empreses, noves ocupacions, especialment per a dones i joves en l’economia rural. 5.487 assistents 72% homes 770 sol·licituds aprovades 74% homes 29% zones desafavorides 966 projectesaprovats (joves) 89,2% homes LEADER 12301

32. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 1: AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR AGRÍCOLA I FORESTAL (12 mesures) Mesures que prioritzen a joves: • Mesura 113: Jubilació anticipada d’agricultors i treballadors agrícoles • Objectiu: cessió de l’explotació a joves agricultors instal·lats en els darrers 5 anys. • Mesura 114: Utilització de serveis d’assessorament per part dels agricultors i silvicultors • Prioritat: joves agricultors instal·lats en els darrers 5 anys. • Mesura 131: Compliment de les normes basades en la normativa comunitària: traçabilitat dels productes agraris • Prioritat: joves agricultors instal·lats en els darrers 5 anys.

33. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 1: AUGMENT DE LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR AGRÍCOLA I FORESTAL (12 mesures) Altres: • Mesura 115: Implantació de serveis de gestió, substitució i assessorament • Mesura 124: Cooperació per al desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies en el sector agrícola i alimentari i en el sector forestal • Mesura 125: Infraestructures relacionades amb l’evolució i l’adaptació de l’agricultura i la silvicultura(gestió de recursos hídrics, concentració parcel·lària i millora de terres, infraestructures rurals viàries) • Mesura 132: Participació dels agricultors en programes relatius a la qualitat dels aliments • Mesura 133: Activitats d’informació i  promoció (agrupacions de productors)

34. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 2: MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L’ENTORN NATURAL (8 mesures) Mesures que prioritzen a joves agricultors: • Mesura 211: Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats naturals en zones de muntanya • Mesura 212: Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats en zones diferents de les de muntanya Zones de muntanya Urgell: Omells de na Gaia i Vallbona de les Monges Zones sotmeses a dificultats especials Altres zones desfavorides • Mesura 214: Ajudes agroambientals (zones RAMSAR, agricultura ecològica i integrada, Natura 2000, conservació, biodiversitat, pastures, paisatge, etc.) • Mesura 216: Ajudes per a inversions no productives • Projectes d’integració de les explotacions en el paisatge (zones protegides).

35. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 2: MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L’ENTORN NATURAL (8 mesures) Altres: • Mesura 215: Ajudes relatives al benestar animal (producció ecològica) • Mesura 221: Primera forestació de terres agrícoles: millora del balanç de C • Mesura 226: Recuperació del potencial forestal i implantació de mesures preventives: Mitigació de la desertificació: prevenció d'incendis forestals • Mesura 227: Ajudes per a inversions no productives: Conservació i desenvolupament de Xarxa Natura 2000 en el medi forestal

36. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 3: MILLORA QUALITAT DE VIDA EN LES ZONES RURALS I DIVERSIFICACIÓ DE L’ECONOMIA RURAL (5 mesures) Mesures que prioritzen a joves: • Mesura 311: Diversificació cap a activitats no agrícoles (CGE) • Prioritat: projecte promoguts per dones, joves, creació de llocs de treball, zones desfavorides. • Mesura 312: Creació i desenvolupament de microempreses • Prioritat: dones, joves, creació de llocs de treball, creació d’empreses. • Mesura 313: Foment d’activitats turístiques • Prioritat: dones, joves, creació de llocs de treball, creació d’empreses. • Mesura 321: Prestació de serveis bàsics per a l’economia i la població rurals • Mesura 323: Conservació i millora del patrimoni rural LEADER 312 LEADER 313 Altres: LEADER 323

37. II. El PDR de Catalunya (2007-2013) EIX 4: APLICACIÓ DE L’ENFOCAMENT LEADER (3 mesures) Mesures que prioritzen a joves: • Mesura 410: Estratègies de desenvolupament rural • Descriu les mesures gestionades per al LEADER i descripció dels GAL a seleccionar. • Mesura 421: Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d'acció local • Mesura 413: Funcionament dels grups d'acció local, adquisició de capacitats i dinamització del territori Altres:

38. II. LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT RURAL III. El programa LEADER

39. III. El programa LEADER Programa LEADER: Liaison Entre Actions de Développement de l'Économie Rurale (Leader approach): metodologia dissenyada per ajudar als agents del món rural a mobilitzar i millorar el potencial del seu territori i per promoure l’aplicació d’estratègies integrades no sectorials i des de baix. Es basa en assegurar la participació de la població local en la presa de decisions (planificació, execució, seguiment i avaluació). El programa s’implementa a partir de Grups d’Acció Local (GAL) El programa va començar a implementar-se de forma pilot i paral·lela a les polítiques europees de DR el 1991 i en l’actualitat és un eix transversal de la PAC per fomentar la diversificació del medi rural i la implicació dels actors locals.

40. III. El programa LEADER Què és un Grup d’Acció Local? • Entitat en forma d’associació o consorci formada per una representació dels principals actors públics i privats d’un territori rural determinat, obligatòriament un 50% ens privats (entitats privades com associacions d’empresaris, cooperatives, sindicats, etc.). • Cada grup defineix una estratègia de desenvolupament rural comú per al seu territori a partir d’un diagnòstic i la participació dels actors implicats (enfocament bottom-up). • Per tal d’implementar l’estratègia els GAL gestionen unes mesures concretes del PDR. • Promoció de la cooperació entre GALs a escala regional i europea.

41. III. El programa LEADER On s’implementa el LEADER? • Acció territorial al 66% del territori català, • 8% de la població de Catalunya, • 490/946 municipis (21 comarques), • Densitat mitjana 27 hab./Km2 (màx. 90 hab./km2) CRITERIS DE DELIMITACIÓ: Població total: 20.000-60.000hab./GAL, Envelliment (% pobl. major 65 anys), Distribució d’ocupació segons sectors, Evolució de l’ocupació no agrària municipal, Evolució del padró de població, Taxa de masculinització

42. III. El programa LEADER Eines per a l’actuació: Mesures 410- Estratègies locals. 431- Despeses de funcionament i dinamització territorial.

43. II. El programa LEADER Eix 4 LEADER en el PDR de Catalunya 2007-2013 Mesures • Mesura 12301.-Millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris • Mesura 312.- Creació i desenvolupament de microempreses • Mesura 313.- Foment d’activitats turístiques • Mesura 323.-Conservació i millora del patrimoni rural Fins al 40% d’ajut 11,4M€ Fins al 40% d’ajut 47,1M € Fins al 40% d’ajut 80% d’ajut Valor afegit i innovador a Catalunya: Aplicació de la Responsabilitat Social i Empresarial (l’aplicació d’un codi de gestió sostenible amb un assessorament i actuacions de caire econòmic, medi ambiental i de responsabilitat social a les empreses beneficiàries d’ajuts Leader (fins un 5% més d’ajut)

44. III. El programa LEADER Superfície: 905,30 km2 Població: 70.713 hab. Densitat de pobl.: 78,11 hab./ km2 Municipis: 37 municipis Al vostre territori: CONSORCI LEADER URGELL – PLA D’URGELL Estratègia de desenvolupament local: • Inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris: noves aplicacions en la producció agrícola, modernització del procés productiu, fomentar els productes ecològics, i agrobotigues. • Creació i desenvolupament de microempreses:fomentar la millora de les microempreses lligades als sectors industrials emergents ajudarà a consolidar un ús del territori no dispers i a la creació de nous llocs de treball. • Foment de les activitats turístiques:micro, petites i mitjanes empreses, adreçats a la creació i millora d’establiments turístics, especialment destinats a la difusió i promoció de la gastronomia comarcal. • Conservació i millora del patrimoni rural:intervenció en petits nuclis de població amb operacions d’embelliment i qualitat urbanística, recuperació de l’arquitectura tradicional i la millora dels centres històrics de les grans poblacions vinculat amb aspectes turístics.

45. III. El programa LEADER Qui en forma part? Membres públics (23): Consells comarcals i ajuntaments Membres privats (23): Ass. empresarials: Federació d'empresaris metal·lúrgics de la província de Lleida, Associació Mollerussa Comercial i Cultural, Cambra de Comerç de Tàrrega, Unió General de Treballadors de Catalunya, Associació Foment Targarí, Associació de Sobrestant de Catalunya Ass. socials/culturals: Societat Sant Antoni Abat, Federació d'associació de dones Pla d'Urgell Sindicats/Ass. agràries: Comunitat de Regants dels Canals de l’Urgell, Comunitat de regants del Canal Segarra-Garrigues, JARC, Unió de pagesos, Federació de coop. agràries FECAC, Consell Regulador IGP “Torró d’Agramunt”, Associació de Professionals de Fruites i Hortalisses – Asofruit, Consorci de la Llotja de Bellpuig Ass. turisme rural: Associació de cases i allotjaments de turisme rural del Pla d'Urgell, Associació de turisme rural de l'Urgell, Federació d'Hostaleria de Lleida Altres: ADF Protecció de la Natura, Consell Esportiu de l'Urgell, Camp i Secció de Crèdit de Bellpuig i comarca SCCL, Associació de Fotògrafs Professionals de les Comarques de Lleida

46. III. El programa LEADER Com es demana un projecte LEADER? • Si una empresa o institució pública té un projecte que s’adiu a alguna de les mesures subvencionables presenta el projecte a l’equip tècnic dels GAL. • S’avalua la idoneïtat de la proposta i viabilitat del projecte en el cas que sigui empresarial. • Es sol·licita l’ajut a partir de convocatòries anuals. • A partir d’un sistema de puntuació segons criteris d’avaluació en consonància amb l’estratègia de desenvolupament s’atorga una puntuació que juntament amb la decisió dels membres del grup (actors locals) determinaran quins projectes s’aproven.

47. III. El programa LEADER Qui participa en les decisions? Junta executiva (13 membres) Comissió tècnica (6 membres)

48. III. El programa LEADER I com el valora el meu territori? • Exemple de criteris de selecció del GAL Urgell-Pla d’Urgell: Projectes de naturalesa productiva (mesures 12301, 312 i 313) (màxim 400 punts) Criteris de qualitat i competitivitat territorial (màxim 200 punts). 1. Contribució al desenvolupament integral de la zona (màxim 50 punts). 2. Impacte ambiental i millora de l’entorn (màxim 20 punts). 3. Creació d’ocupació directa (màxim 30 punts). 4. Afavoriment de les condicions necessàries per a l’ús de noves TIC (màxim 10 punts). 5. Característiques del promotor (màxim 40 punts). 6. Cooperació empresarial, sectorial i intersectorial (màxim 10 punts). 7. Adequació als objectius del programa (màxim 40 punts). Criteris d’estratègia de desenvolupament sectorial (màxim 125 punts). 1. Millora dels processos de transformació i comercialització de productes agroalimentaris i agrobotigues (màxim 125 punts). 2. Diversificació de les activitats mitjançant microempreses (màxim 125 punts). 3. Foment de les activitats turístiques (màxim 125 punts). Només per a 10 projectes empresarials seleccionats (+5% ajut): Criteris de Responsabilitat social empresarial (màxim 75 punts). 1. Estratègia econòmica: 25 punts. 2. Estratègia ambiental: 25 punts. 3. Estratègia social: 25 punts. Total màxima puntuació: 400 punts. 0-150 punts: projecte rebutjat. 151-175 punts: 20% de subvenció. 176-200 punts: 22,5% de subvenció. 201-225 punts: 25% de subvenció. 226-250 punts: 27,5% de subvenció. 251-275 punts: 30% de subvenció. 276-300 punts: 32,5% de subvenció. 301-400 punts: 35% de subvenció.

49. III. El programa LEADER I com el valora el meu territori? • Exemple de criteris de selecció del GAL Urgell-Pla d’Urgell: Projectes de naturalesa no productiva (mesura 323) (màxim 400 punts) 1. Adequació del projecte a l’estratègia territorial de desenvolupament: 140 punts. 2. Viabilitat tècnica, caràcter innovador i demostratiu: 130 punts. 3. Altres criteris motivats per la comissió tècnica: 130 punts. Total màxima puntuació: 400 punts. 0-199 punts: projecte rebutjat. 200-250 punts: 50% de subvenció. 251-300 punts: 60% de subvenció. 301-350 punts: 70% de subvenció. 351-400 punts: 80% de subvenció. ORDRE AAM/336/2013, de 16 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts per a la diversificació econòmica de les zones rurals del programa en el marc de l'eix 4 Leader del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, i es convoquen els corresponents a l'any 2013. Termini: 22 febrer 2014.

50. III. El programa LEADER Que és un projecte de cooperació? • Els projectes de cooperació impliquen el treball conjunt amb altres Grups d’Acció Local a partir de convocatòries de projectes a escala catalana i escala espanyola/europea. • Exemples de projectes de cooperació al vostre territori: Cooperació espanyola: • Ornitología y Desarrollo Sostenible (2009, 62 GAL) • Red de Espacios de Turismo Ornitològico (RETO Natura 2000) (2009-2011, 28 GAL) Cooperació catalana: • Energia i Forest • Vivers d’empresa rurals • Odisseu • 2014? (2011-2015) www.gustum.org (2009-2012) www.ca.gsrural.org Cooperació catalana: 13 GAL Cooperació espanyola: 11 GAL Cooperació catalana: 13 GAL Cooperació espanyola: 18 GAL