Segon Tema Filosofia i Ciutadania

1. Segon Tema Filosofia i Ciutadania La societat

2. Per què vivim junts? • Sempre hi ha hagut persones que viuen solas, els ermitans, però la majoria de la gent no escull aquesta vida. Ens agrada viure en grup, reunir-nos associar-nos i compartir les nostres vides. La nostra manera de ser ens obliga a buscar els altres per intercanviar idees, ajudar-nos i conviure. • El primer grup amb qui compartim és la família i els amics. Els altres: aquells amb els qui compartim i establim relacions siguin a prop o lluny de nosaltres. Estem en diferents grups, intercanviem idees, sensacions, sentiments, ens expressem i creixem amb els altres, ens fem persones socials

3. Formes d’organització social i econòmica (Marx) • Comunitat primitiva: l’horda, forma més simple d’organització social, són nòmades i no distingeixen la paternitat. Format per pocs membres. Clan: són exogàmics, escullen la parella. Tribu: Es distribueixen per gran nombre de pobles, tenen un territori determinat, un dialecte definit, cultura homogènia i organització política • Esclavisme. Sistema d’explotació de les persones. Egipte, Mesopotàmia, Grècia, Xina, Roma, Hebreus i fenicis. Prioritat de la propietat privada, desenvolupament de l’agricultura i estructura en classes socials. • Feudalisme: es conreen gran extensió de terres per a producció d’autoconsum. Estratificació piramidal. L’església exerceix domini profund sobre la societat. • Modernitat: desenvolupament de la indústria i el comerç. Estat nacional com a nucli social i polític. Capitalisme: Es fonamenta en l’intercanvi de mercaderies, lliure competència i acumulació de riqueses. Treball lliure i dependència econòmica i tecnològica entre països. Socialisme: Els mitjans de producció són propietat col·lectiva, l’economia es planifica de manera centralitzada. Estat del benestar: Mescla dels dos sistemes on hi ha certa justícia retributiva pels més febles.

4. El bé com a felicitat. Aristòtil • La felicitat és l’objectiu fonamental de tothom. Com definim però, la felicitat?. • Bé i felicitat són creacions humanes que parteixen d’un model individual. • Bé com a plaer. Es valora la vida voluptuosa. Però el plaer que provoca satisfacció corporal no és un bé perfecte, s’acaba i ens deixa insatisfets, l’hem de continuar buscant. No és un bé autèntic. • Bé com l’honor. És el premi a la virtut, a la feina ben feta. Però depèn més de qui el concedeix que de qui el realitza. És una conseqüència de la felicitat no la base. • Bé com la fama o la glòria. Aquests valors poden ser falsos, depenen dels admiradors i no tenen un pes propi. • Bé com a riquesa. Provoca un fort domini sobre l’afecta de la persona. Es pot comprar gairebé tot i quan més se’n tenen, més se’n volen. No té satisfacció. • Bé a com a poder. Tots defugim de la servitud. Però no fa desaparèixer l’angoixa de les preocupacions ni ens permet escapar de la por. El poder serveix tant per al mal com per al bé. Pot ser arrabassat per altres homes i pot tenir un origen injust.

5. Conclusió sobre el bé. Aristòtil • La felicitat és el bé més complet. Un bé que s’anhela pel seu valor intrínsec i no per una altra cosa. No és un medi, és un fi. És l’activitat de la millor part de l’home: la raó. • La felicitat és l’activitat de la intel·ligència segons la virtut. Vida contemplativa a la que podem arribar si posseïm béns externs, una família que ens aculli i ens estimi i un caràcter moderat.

6. Dret a la felicitat • En la Declaració d’Independència dels EEUU (1776) es reconeix que l’Estat ha de garantir unes condicions mínimes per a la felicitat. Però no podem deixar en mans del govern (els altres) la consecució d’aquest benestar fonamental • Segons la psicologia la felicitat depèn del grau de satisfacció amb l’existència pròpia, un cop cobertes les necessitats elementals i bones relacions interpersonals (amor, família, amics). Si el progrés professional i els diners s’allunyen d’aquest context no ens serveixen de res. • El patiment psicològic que afecta la nostra societat es caracteritza per la sensació soledat i l’individualisme. Cada cop som més pobres en afecte. Perquè la felicitat depèn de l’interès amistós per les persones i les coses. Molts cops hipotequem el primer en benefici del segon. Aquest pot ser l’origen del malestar contemporani. • La felicitat depèn més de la personalitat individual que de les circumstàncies externes, és més fàcil de perdre que de guanyar; les que es declaren feliços de joves segurament ho continuaran sent de grans. Tenir una percepció optimista de la vida ens pot durar sempre.

7. Felicitat 2 • Segons Demòcrit d’Abdera la felicitat no depèn de les circumstàncies externes o la sort o el destí o dels déus, sinó de la nostra estructura mental. El caràcter, el bon humor, harmonia entre cos i esperit, ens fan sentir-nos millor que la percepció contrària. Molts cops ens refiem massa de les condicions externes per a ser feliços i això ens porta a la infelicitat. El caràcter marca el destí dels homes segons Heràclit. En funció del caràcter una persona afrontarà la vida amb il·lusió, o desencís, amb empenta o amb pessimisme i amargor . Els diferents pensadors estan d’acord: La persona pot controlar el seu destí i assolir el mític benestar que tots desitgem mitjançant la saviesa (Aristòtil, Epicur, Boeci, Shopenhauer, Russell). Altres autors (Sèneca, Tomàs d’Aquino, More, La Mettrie o Freud), en sintonia amb les arrels més profundes del pensament arcaic defensen que la nostra vida està controlada per factors externs. Però cal conservar la serenitat davant aquestes circumstàncies per a poder fer-hi front. Altre cop el caràcter. Una fortalesa de caràcter ens fa més feliços.

8. Felicitat 3 • Deia Ortgega y Gasset: “jo sóc amb les meves circumstàncies” i si no salvo es meves circumstàncies, tampoc no em salvaré jo. De vegades es personifica equivocadament la felicitat amb diferents arquetips: Triomfador, Seductor, Ric, Poderós. Molt sovint identifiquem felicitat amb diners, consum i diversió. Consumir espectacles, vacances, àpats, companyies, conferències, discs, llibres. El món com deia Fromm és una gran poma, una gran ampolla, un gran pit, un gran desig. Però com més mengem, més gana tenim, com més rics, més pobres, com més gaudim, més ens avorrim. El remei a aquesta apatia continua sent dins nostre, en el nostre pensament.