SOL IXENT. IMPRESSIÓ

1. SOL IXENT. IMPRESSIÓ Claude Monet Pintura segles XVIII i XIX.

2. 1.- Documentació Títol: Sol ixent. Impressió.            Autor: Claude Monet            Cronologiadel’obra: 1872 País: França Estil: Impressionisme

4. 2.- Tema És un paisatge: una marina. Tres bots de rems naveguen pel port de Le Havre, mentre que al fons, entre les boires matinals i el fum de les fàbriques, surt el sol.

5. 3.- Descripció: • Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. • La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). • L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

6. És una vista del port de Le Havre a la sortida del sol. En primer terme naveguen tres bots de rems. Al fons, entre la boira matinal, es poden distingir les fàbriques i grues del port, així com també diversos vaixells. El sol, una rodona vermella, s’obre pas entre la boira i es reflecteix sobre les aigües del port.

7. 4.- Elements formals i compositius a.- Forma oberta o pictòrica. b.- Composició centrífuga o oberta (tots els elements fugen del centre del quadre). c.- Perspectiva geomètrica.

8. d.-Línia de l’horitzó(Punt de vista): Alt. e.- Asimetria: La part esquerra del quadre concentra els tres bots i els tinglados més grans del port. f.- Geometria: No s’aprecia una geometrització, encara que podem parlar de la disposició dels tres bots en diagonal. g.-Llum: Neix dels mateixos colors. Les taques de color d'aquesta tela apareixen soltes amb la finalitat d'aconseguir efectes de llum subtils. h.- Cromatisme: Intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat. Destaquen les pinzellades vermelloses que presenten els reflexos del sol.

10. 5.- Antecedents i influències posteriors. Antecedents: * Escola de Barbizon: Fou Boudin qui introduí personalment Monet en la pintura de plein air. * Delacroix havia descobert que es podia augmentar l’efecte dels colors substituint el clarobscur per forts efectes cromàtics, és a dir, mitjançant la juxtaposició de colors complementaris en la composició. Aquesta revelació fou crucial en el desenvolupament del tractament del color dels impressionistes. * Els paisatgistes romàntics anglesos, Turner i Constable, influenciaren Monet i els impressionistes amb els seus estudis sobre la llum i els efectes de la pluja i el vent.

11. Influències posteriors: Monet va ser també un artista important en la concepció pictòrica dels impressionistes, que veieren en ell, en certa manera, el seu mestre.L’art japonès, que començava a difondre’s per París, també els admirà . Monet al final de la seva carrera es caracteritza per pintar reiteradament el mateix tema, com es el cas de la sèrie dedicada a la façana de la catedral de Rouen, en que intentà registrar les variacions i els canvis de llum provocaven en la percepció d’aquesta façana. L’impressionisme havia de convertir-se en un referent de primer ordre per entendre l’art del postimpressionistes, amb Cézanne, Gauguin i Van Gogh al capdavant.

12. 6.- Relacions amb obres similars de l’autor Monet va pintar moltes marines. Pintava del natural (plein air). El caràcter mutable de la llum, l’aigua i del paisatge en general el portaven a una pintura ràpida, amb petites pinzellades de colors purs que donen al quadre un aspecte d’esbossat, d’inacabat, quan es mira d’aprop, però que es fonen a l’ull de l’espectador en allunyar-se’n. El pont d’Argenteuil Regates a Argenteuil

13. 7.- Diferències amb altres solucions coetànies Monet: femmes au jardin Charles Durant: La dame au gant

14. Representa una nova manera de concebre la pintura. - sus personajes, aunque se inspiran en parte en los grabados de moda, son tratados de manera totalmente diferente de La dama del guante: no hay esa preocupación por la semejanza de los rostros (la mujer de Monet, Camille, ha posado para los tres personajes de la izquierda). No hay ningún deseo de darles las características de su rango social;- estos personajes están perfectamente integrados en el paisaje: el deseo de Monet era justamente lograr esta integración en un cuadro de gran formato. Primero trabaja al aire libre directamente sobre el motivo, con un equipo complicado dado el formato, y después termina su cuadro en el taller; • observar la influencia de las estampas japonesas: grandes superficies de colores vivos sin modelado; • observar el tratamiento de la sombra y de la luz: la vegetación y los personajes son tratados con colores lisos y las sombras son coloreadas, en vez de conseguir el efecto, de acuerdo con la enseñanza académica, con el pardo o el negro • observar la pincelada: es visible, y hay que retroceder para captar el conjunto del motivo. El uso de la pincelada visible es precisamente lo que hará calificar los cuadros de inconclusos, en comparación con el "acabado perfecto" de la pintura académica; • mostrar que lo que interesa a Monet, y a sus amigos, es el juego de la luces y de las sombras, el hecho de captar el instante, y que es eso lo que se convierte en el tema de la pintura.

15. Carolus-Duran (sobrenombre de Charles Durant) (1837-1917): La dame au gant (La dama del guante), 1869* elementos que hacen que el cuadro de Charles Durant pertenezca a la escuela de retratos femeninos tradicionales: - la pose favorable, las maneras reservadas de la modelo;- la elegancia de la joven, los diversos matices de negro de su vestido;- el toque de exotismo aportado por las imitaciones del traje español: vestido oscuro, toca parecida a la mantilla;- los detalles: joyas, decorado, que sitúan socialmente al personaje;- la ausencia del cuerpo, totalmente disimulado bajo el vestido;- la impresión de ligera perspectiva de abajo hacia arriba que alarga la silueta;- la influencia del grabado de moda sobre este tipo de retrato;- la sobriedad del marco: muro desnudo y friso del revestimiento;- la presencia del guante en el suelo, que permite conducir la mirada de una a otra mancha clara (rostro, manos, guante) y también sobre la firma, es el único signo de cierta desenvoltura de la modelo. Algunos comentaristas han visto en él el signo de un deseo de emancipación de la mujer que se libera de un accesorio mundano.

16. 8.- Funció i significat de l’obra Significat: Com ja va comentar l’autor, aquest quadre no era un retrat del port de Le Havre sinó la impressió que li causà en veure’l a la sortida del sol. No volgué captar una escena sinó una atmosfera. El nom d’impressionisme ve d’aquesta obra de Monet qui, juntament amb altres pintors com Renoir, Pissarro, Cézanne i Sisley, organitzaren una exposició el 1874 a París. La crítica va ser molt negativa. El crític Louis Leroy va batejar-la com “l’exposició dels impressionistes” i, els pintors, en comptes d’enfadar-se van considerar-ho un afalac i adoptaren el terme. Tot i exposar junts, l’estil dels anomenats impressionistes era bastant divers. El que més els unia era el rebuig a l’art oficial.

17. Funció: Sol ixent. Impressió expressava una nova concepció artística que, en comptes de representar escenes, pretenia captar la llum, l’atmosfera en què aquestes es produïen. Fou el referent de l’impressionisme i de tota una manera nova d’entendre la pintura. Aquest nou concepte de pintura té molt a veure amb l’aparició de la fotografia. Per captar la realitat, aquesta era molt més exacta. La pintura, doncs, ja no havia de ser una còpia de la realitat sinó que podia ser una expressió del que l’artista portava dintre.

18. 9.- Context històric i artístic Històric: * Impressionisme: Segona meitat del segle XIX a París. * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

19. Artístic: • Monet és un pintor impressionista. Aquests són un grup relativament reduït de pintors francesos que treballen com a grup coherent de 1870 a 1880 (Monet; Degas, Renoir, Pissarro, Sisley, Berthe Morisot). • Aversió a l’art acadèmic dels Salons • Orientació realista. Desinterès total pel tema, preferència pel paisatge. • Treball “plein air”. • Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. Pinzellades soltes, taques de color. • Repetició dels temes sota diferents llums. • Estudi de les ombres i les relacions entre colors complementaris. No utilitzen el color negre per enfosquir els colors a l’ombra.