L'Herbari

1. 4t de Primària 07-08 L'Herbari Escola Solc

2. • Acàcia • Alzina • Arboç • Arbre de l’amor • Arç blanc • Avellaner • Bruc • Castanyer d’Índia • Desmai • Estepa blanca • Estepa borrera • Falguera • Figuera • Galzeran • Llorer • Marfull • Mimosa • Morera • Olivera • Pissardí • Pitòspor • Plàtan • Robínia • Roure • Saüc • Tamariu • Til·ler L'Herbari Índex

3. L’Acàcia de Constantinoble L’Acàcia de Constantinoble Índex

4. L’Acàcia de Constantinoble L’Acàcia de Constantinoble Característiques Arbre no massa alt ,de port gràcil i delicat, que crida l´atenció per l´aspecte de les seves flors, com borles de color vermell . Les fulles són molt lleugeres, i recorden les de les mimoses El fruit és un llegum aplanat en el qual en madurar , es marquen perfectament les llavors . El podem veure florit de juny a agost .A la tardor perd les fulles. És un arbre més aviat rar a Barcelona

5. L’Acàcia de Constantinoble L’Acàcia de Constantinoble Fulles

6. L’Acàcia de Constantinoble L’Acàcia de Constantinoble Acàcia de Constantinoble Acacia de Constantinopla Albizia julibrissin Lleguminoses L’escorça

7. L’Alzina L’Alzina Índex

8. L’Alzina L’Alzina Característiques Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla. Floració:L'alzina floreix als mesos d'abril maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Úsos:La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal.

9. L’Alzina L’Alzina Imatges El fruit L’escorça

10. L’Alzina L’Alzina Poesia Frondosa alzina del brancam fort, verdor immutable que roba el cor. T´han apartada del baix terrat, i a la muntanya cerques recer. Carbó d´alzina, era el millor! Si abans se´n feia, ara ja no. Ets bona fusta, i el bon fuster mànecs i eines de tu sap fer. Mediterrani, fosc alzinar, t´ha prés la terra fràgil pinar Si el bosc es crema el pi ja és mort, i tu rebrotes després del foc. Per què no et deixen, bell alzinar, la terra baixa tornar a ocupar? Frondosa alzinar del brancam fort, verdor immutable que roba el cor. La flor

11. L´Arboç L´Arboç Índex

12. L´Arboç L´Arboç Característiques Arbre verd tot l'any , sovint poc desenvolupat i d'aspecte arbustiu ; branques joves enrogides i peludes . Fulles lluents lanceolades finament dentades amb el pecíol curt. Les fulles s'alternen a la tija . És una espècie que viu principalment en el sòls silicis . Floració :D'octubre a febrer . Les flors són blanques de corol·la petita amb forma de vas .El fruit és comestible, la cirera d'arboç , presenta una superfície granelluda i és vermell quan és madur. Triga un any a madurar . Usos: Es fan confitures amb el fruit . Cal tenir en compte que el fruit quan és madur, conté petites quantitats d'alcohol.

13. L´Arboç L´Arboç Imatges Les fulles L’escorça

14. L´Arboç L´Arboç Poesia Fruites i floreixes ben bé al mateix temps. Si les flors antigues són els fruits presents, les que ara llueixes seran els vinents. D´aquest fruit rogent qui vulgui menjar-ne ha de ser puden. Els romans ja ho deien : “Només un”.Amén. El fruit

15. L’Arbre de l’amor L’Arbre de l’amor Índex

16. L’Arbre de l’amor L’Arbre de l’amor Característiques Arbre petit,de fulla caduca,molt original i de bellesa poc corrent per les seves nombroses flors,d’un color rosa intens,que surten directament del tronc i de la fusta de les branques,fins i tot de les més velles. Arriben a omplir tota la capçada. Floreix entre abril i maig. Les fulles,molt característiques,arrodonides en forma de cor,apereixen després de la floració. Els fruits,uns llegums estrets i aplanats,contenen unes quantes llavors. A la tardor prenen un to vermellós i generalment resten a l’arbre durant tot l’hivern.

17. L’Arbre de l’amor L’Arbre de l’amor Imatges Les fulles

18. L’Arbre de l’amor L’Arbre de l’amor Poesia Arbret de ciutat, de flor atapeïda, quan és tot rosat potser l'amor crida. Que no ens manqui el foc de tanta florida ni l'amor tampoc al llarg de la vida. La flor

19. Arç blanc Arç blanc Índex

20. Arç blanc Arç blanc Característiques Arbre caducifoli que generalment presenta forma d'arbust .Es caracteritza per presentar nombroses branques que estan cobertes d'espines . L'escorça és de color gris clar. Les fulles apareixen al final de l'hivern són profundament dividides de 3 a 7 lòbuls i amb el marge dentat , Floració: Floreix des de finals de març a juny . Les flors són blanques i oloroses i s'agrupen formant ramells . Floreix després que apareguin les fulles . Fructifica a començaments de la tardor . El fruit és carnós de color vermell i esfèric d'aproximadament d’1 cm . Usos: Les seves flors s'utilitzen en medicina natural per fer infusions que tenen acció tonificant i sedant. La seva fusta és força apreciada

21. Arç blanc Arç blanc Imatges La flor Les fulles

22. Arç blanc Arç blanc Poesia M´agrada el març que l'aroma ens atansa del puny arç. La flor

23. Avellaner Avellaner Índex

24. Avellaner Avellaner Característiques Arbre caducifoli d'uns 5 m d'alçada i d'aspecte arbustiu. Escorça llisa i de color gris. Amb freqüència mostra més d'un tronc principal. Fulles arrodonides de marges doblement dentats recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte. El pecíol és curt . Floració :De gener a març. Les flors unisexuals, apareixen abans que les fulles i no presenten pètals .Fructificació : juliol - agost . Els fruits, les avellanes són molt apreciats com aliment i contenen gran quantitat de lípids És un arbre àmpliament cultivat . El trobem a les torrenteres i fondalades ombrívoles .L'avellaner suporta bé el fred . L'escorça de l'avellaner s'utilitzava com astringent i servia per tractar la diarrea i tallar les hemorràgies. L'avellaner ha tingut un important paper en les cerimònies i rituals màgics. Les varetes d'avellaner eren utilitzades pels mags i les fetilleres .

25. Avellaner Avellaner Imatges Les fulles L’escorça

26. Avellaner Avellaner Poesia Mig arbust , mig arbre bon avellaner, les valls pirinenques, ombroses i humides , et son fresc recer. Les avellanoses , viu avellaner més que les rouredes prou amunt s'enfilen en esquerp terrer. I també et conreen, bell avellaner, en unes comarques eixutes i tendres, d'espirt rioler. El Baix Camp n'és reia; el Tarragonès i l'Alt Camp, darrer; també el Penedès, Priorat ,la Selva i un xic del Vallès. Els cantants ho escampen , Lluis Llach , Els Pets: ''Mengem avellanes dels nostres conreus!'' Constantí,Porrera, el Morell i Reus. La flor

27. El Bruc El Bruc Índex

28. El Bruc El Bruc Característiques Arbust perennifoli que pot arribar a mesurar 3 o 4 m d'alçada . Fulles linears i molt petites de 3 a 4 mm . Branques primes . Les tiges joves són cobertes de pèls blancs . Floració: febrer - maig . Les seves flors oloroses són molt petites , 3 mm, de color blanc o lleugerament rosades amb forma de campana, s'agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges . El fruit, molt xic, és una càpsula que s'obre en quatre valves on estan les llavors Usos: Amb les arrels es fan les cassoletes de les pipes de fumar . Aquesta aplicació està relacionada amb la capacitat de suportar el foc que té la seva fusta . Antigament s'utilitzava per fabricar carbó vegetal.

29. El Bruc El Bruc Imatges Les fulles

30. El Bruc El Bruc Bruc Brezo Erica arborea Ericàcies La flor

31. Castanyer d’Índia Castanyer d’Índia Índex

32. Castanyer d’Índia Castanyer d’Índia Característiques Crida l’atenció per les seves fulles, grans, compostes, de forma arrodonida, amb cinc nervis que recorden la posició dels dits de la mà. FLOREIX Les flors blanques amb taques vermelles,de color de carbassa i grogues, molt atractives, estan agrupades en poms drets, de figura cònica FRUCTIFICA El fruit, rodó i cobert d’ una capa dura i espinosa conté una o dues castanyes no comestibles.

33. Castanyer d’Índia Castanyer d’Índia Imatges Les fulles L’escorça

34. Castanyer d’Índia Castanyer d’Índia Poesia Tarda tèbia de tardorencesa com un llum d'oli,al llindar tot blanc de neude l'hivern que ix de les crestes.El sol de l'estiu que fuigha deixat braser pels boscos;i ja les flames del faigtota la muntanya assalten.Al serrat un vinyer d'asprefa mirall al sol ponent,ofrena d'un tall de brescaen la mà dolça del vent.Al fons de la comaladaque guarda el fred de la nit,la ribera és estrelladade les fulles que ha collit.El poble, rostre arrugatcom la crosta del pa negre,arreplega en els llosatsl'encant de la tarda blava.Tarda tèbia de tardor,tot és quiet i el pagès canta;la castanya esclata al bosci la nespla dorm al sostre. La flor

35. El Desmai El Desmai Índex

36. El Desmai El Desmai Característiques El desmai és el típic arbre que trobem, en els nostres parcs i jardins, sempre al voltant dels estanys . I és que, en realitat li agraden els terrenys molt humits . Es reconeix fàcilment pel seu port: les branques joves, molt primes i cobertes de fulles allargades, estretes i verdes per una cara i blavoses per l’altra, pengen de vegades fins a terra. A l’hivern perd les fulles i deixa al descobert tots els branquillons, molt llisos i tons clars, que brillen amb la llum del sol.

37. El Desmai El Desmai Imatges Les fulles L’escorça

38. El Desmai El Desmai Desmai Sauce llorón Salix babylonica Salicàcies La copa

39. Estepa blanca Estepa blanca Índex

40. Estepa blanca Estepa blanca Característiques L'estepa blanca és un arbust de fulla perenne, el seu nom deriva del color grisenc o blanquinós característic de les seves fulles . Les fulles es disposen de forma oposada a la tija, són peludes i no tenen pecíol i mostren el marge enter. Presenten 3 nervis principals ben marcats. Té un tacte que recorda al del vellut.  Floració: Floreix de març fins a juliol . Les flors són d'un delicat color rosa amb els pètals lleugerament rebregats que tenen entre 5 i 6 cm d'amplada.El fruit és una càpsula ovoide que s'obre en 5 valves. Dins de la càpsula estan contingudes les llavors que presenten una mida molt reduïda.  Aquesta planta sovint es cultiva com ornamental. Habitualment creix en indrets assolellats secs i calcàris.

41. Estepa blanca Estepa blanca Imatges Les fulles L’arbust

42. Estepa blanca Estepa blanca Estepa Blanca Jara Blanca Cistus Albidus Cistàcies La flor

43. Estepa borrera Estepa borrera Índex

44. Estepa borrera Estepa borrera Característiques jArbust ramificat, recobert d'un toment blanc, no enganxós, que no passa del 80 cm d'alçada. Les fulles estan unides a les branques per un curt pecíol. Es disposen de forma oposada i són ovalades o el·líptiques, aspres i rugoses amb les nerviacions molt marcades. Recorden a les de la sàlvia. Es pot trobar en brolles que han substituït alzinars i garrigues degradats, preferentment sobre terreny silici. Pel seu tacte aspre s'havia utilitzat per a eliminar la borra de la roba de llana, d'on li ve el nom.A Grècia es feia servir per fer infusions com a substitut del te. Floració : de març a juny. Les flors són blanques, de 3 a 4 cm, amb cinc sèpals desiguals i 5 pètals. Presenta nombrosos estams de color groc intens, més llargs que el pistil . El fruit és una càpsula de 5 a 7 mm que s´obre en 5 valves per alliberar les petites llavors .

45. Estepa borrera Estepa borrera Imatges Les fulles El fruit

46. Estepa borrera Estepa borrera Estepa borrera Jaguarzo morisco Cistus salvifolius Cistàcies La flor

47. La Falguera La Falguera Índex

48. La Falguera La Falguera Característiques Falguera molt elegant constituïda per una tija subterrània gruixuda i negra, que penetra força en el terreny i emet fulles molt grans, de forma triangular, una mica endurides, sostingudes per llargs pecíols, poden arribar a fer fins a 2m d'alçària. A l'hivern les frondes d'aquesta falguera s'assequen. Les pínnules són triangulars, amb el marge cargolat cap a sota, amb els sorus de forma linear, difícil d'observar ja que aquesta falguera, rarament fèrtil, es reprodueix vegetalment molt bé per l'activitat del rizoma. Sovint envaiex conreus i pastures gràcies a l'activitat del rizoma.Es troba en indrets humits de Collserola.

49. La Falguera La Falguera Imatges Les fulles

50. La Falguera La Falguera Falguera Helecho Pteridium aquilinum Polipodiàcies La flor