ELS MONSTRES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

1. ELS MONSTRES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA

2. Hidra de Lerna • Centaures • Sirenes • Medusa • Esfinx • Drac • Harpies • Quimera • Minotaure • Cíclops • Pegàs

3.  L'HIDRA Monstreimmortal amb el cos com el d’unaserp; era unabèstiaaquàtica de nou caps, quevivia al costat del riuLerna, en la part alta del golf d'Argos.Alguns del poetesafirmavenqueteniatants caps queesfeia impossible dibuixar-la. A mésteniaunarespiracióverinosaque la feiaencaramésperillosa.

5. L’HIDRA I HÈRACLES El reiEuristeulivamanar a Heràclesferdotzetreballsimatarl'hidrade Lernan’era un. Ambl'espasaanavatallant-liels caps, peròtornaven a eixir; aleshoresvacridarel seuajudantperquèencengueraunatorxaicremara les ferides per talque no tornaren a reproduir-se els caps. Després de donar mort a l'Hidraidestripar-la, vamullar les seuesfletxes en la fel del monstre per a fer-les mortíferes.

6. CENTAURES • El centaureés un animal mitològic que té cap humà i cos de cavall. • Els centaures eren fills de Ixió, reide Tessàlia. • S’alimentaven de carncrua i caçaven les seues preses.

7. AQUIL·LES I EL CENTAURE QUIRÓ • Quiró era un centaure, pero no era comelsaltres; tampocelsseusorígens eren elsmateixos. Era fill del tità Cronos, que va prendre la aparençad’uncavall i va tindrerelacionsamb la nimfaFilira, que tenia la forma de una egua. Per això era immortal i bondadós: quan l’ heroiPeleu va ser acusatfalsamentd’haverviolat una dona i el van llançarenmigd’ungrup de centaures, Quiró el salvà i evità que se’lmenjaren. Des d’ aleshoresQuiró i Peleu van ser amics i , quanPeleu va tenir el seufillAquil·les, li va confiar la seuaeducació a Quiró, que li va ensenyar la medicina,la caça i la doma de cavalls. Com que Quiró era molt savi, moltes persones li encarregaven l’educació dels seus fills.

8. LES SIRENES Segons els mites grecs les sireneseren filles de Forcis i d’una musa (Melpòmene, Terpsícore o Cal·líope). Veuresirenesera signe de mala sort per alsmariners, que, atretspelsseus cants seductors, podiennaufragar o perdre's i no tornar a casa. Vivien a una illa no ben delimitada; alguns la situavenprop de la badia de Nàpols, on la terra era blanca pelsossosblanquejatsdelsnavegantsmorts. Normalment eren representades en ceràmiques, mosaics, sarcòfagsamb cara de dona i cosd’ocell, ambcua i ales, tocant un instrument .

9. ULISSES I LES SIRENES Ulisses va ser advertit del perill de les sirenes per Circe. Seguint els seus consells, l’astut heroi va recórrer a un estratagema per poder sentir el seu cant i salvar la nau i els companys d’estavellar-se amb les roques on les sirenes vivien. Ulisses tapa les oïdes dels mariners amb cera i ordena que el lliguen al pal de l’embarcació. Així podrà satisfer la seua curiositat escoltant el cant de les sirenes sense cedir al seu encantament. Ulisses va començar a cridar que el deslligaren atret pel cant seductor de les sirenes, però ells no el sentien. Finalment la nau va sobrepassar els esculls on habitaven les sirenes i els herois escaparen del funest destí de tants altres mariners.

11. ELS ARGONAUTES I LES SIRENES Segons el mite delsargonautes, Orfeu, el famós poeta i cantor, tapàamb la sevaveu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roquesonhabitaven.  Butes, un dels membres de l'expediciódels argonautes, rei de Sicília, va sentir el cant de les sirenes i es va llançar per la borda, peròAfrodita el va salvar. SegonsOvidi , quanPersèfone va ser raptada per Plutó, les sirenes la van buscar per la terrasensetrobar-la, per la qual cosa imploraren alsdéus unes ales per poder buscar-la també per la mar.

12. LES SIRENES NÒRDIQUES La imatge de les sirenescom a criaturesmeitat dona, meitatpeix, amb la cuarecobertad’escates, es remunta a l’EdatMitjana i a les llegendescèltiques i germàniques. En la mitologianòrdicavore una sirena era com un pronòstic de sort, ja que era una mena de fada aquàtica que podiaconcedir un desig o curar una malaltia. (Ondina) • Es consideren éssersinabastables i bonics que es passen el diapentinant-se el seullargcabell ros en una mà i en l’altrasostenen un espill. També es diud’elles que endivinen el futur, que tenenpoderssobrenaturals i que elsseucants fan que elshomess’enamorend’elles, per transformar-los en elsseusamantsbaix de l’aigua.

14. Imatges:

15. LA MEDUSA En mitologia grega, Medusa era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes Gòrgones, Medusa, Esteno i Euríale, i l'única mortal de les tres. Medusa era originalment una bonica dona . Posidó es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atena. Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en el mateix monstre que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons altres versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps.

16. PERSEU I LA MEDUSA • En la mitologia grega, Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar. Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Del seu coll va nàixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisàor. Perseuamb el cap de la Medusa, de l’escultorCellini

17. L’ESFINX • L’esfinx és un monstre que té cos de lleó i cara humana. És una figura de la mitologia grega i egípcia. • L’esfinx representava al faraó en la mitologia egípcia i era un lleó amb cap d’home. • En la mitologia grega el lleó tenia el rostre d’una dona i portava ales d’ocell de presa. Esfinx de la mitologia grega. Esfinx de la mitologia egípcia.

18. ÈDIP I L’ESFINX Edip va ser un heroi de la mitologia grega fill de Laios, rei de Tebes, i Iocasta. Sense saber-ho va matar al seu pare i es va casar amb sa mare. Abans de casar-se, Laios i Iocastavan consultar l’Oracle de Delfos, que els va advertir que tindrien un fill que mataria al seu pare i es casaria amb sa mare. Quan va nàixer Èdip, el seu pare va manar a un servent que matara el xiquet, però el servent no va ser capaç i el va deixar abandonat a la muntanya. Quan Edip es va fer major, va consultar l’Oracle de Delfos, el qual li va predir que mataria al seu pare i es casaria amb sa mare. Edip, turmentat, va decidir no tornar mai més a Corint. Fugint cap a Beòcia, es va trobar amb un grup de persones i,un home vell, que anava amb aquests, li va dir que s’apartara del camí, perquè no podia passar el seu carro. Aleshores va haver-hi una disputa i Edip va matar el vell, sense saber que era el seu pare. Per aquells dies Tebes es va quedar sense rei i també va patir una altra desgràcia. L’Esfinx, un monstre amb cos de lleó i cap de dona, va horroritzar tota la ciutat. Creont, germà de Iocasta, la viuda d’Èdip, va dir que concediria la corona de Tebes i la reina a qui matara al monstre, el qual sols podien derrocar si aconseguien desxifrar el seu enigma: "Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la vesprada tres?" Edip va resoldre l’enigma: L'home. Quan és menut camina a quatre potes; quan és adult, amb dos peus, i quan és vell, va amb bastó. L’Esfinx, quan va sentir la resposta d’Èdip ,es va suïcidar. Aleshores Èdip va ser el rei de Tebes i es va casar , sense saber-ho, amb sa mare, com havia dit abans l’Oracle. Al cap del temps Edip es va assabentar de tot. Havia matat al seu pare i s’havia casat amb sa mare. Iocasta, en saber-ho tot, es va suïcidar penjant-se i Edip es va traure els ulls amb l’espasa perquè no volia veure tots els seus crims. Creont el va desterrar i va passar tot el que li quedava de vida cec i acompanyat sols per la seua filla menuda, Antígona.

19. EL DRAC El drac (del llatídraco, ‘escurçó' o ‘serp') és un animal mitològic. Pot ser una barreja de serps, lleons o bous. De vegades porta ales que ixen de l’esquena i llança foc per la boca. Apareix en moltes mitologies del món amb diferents simbolismes associats.

20. CADME I EL DRAC L’heroi Cadme va trobar una vaca a la porta d’un santuari i , tal com li havia ordenat l’oracle, va anar seguint-la fins arribar a Beòcia, on l’animal es va parar. Eixe era el lloc escollit pels déus per fundar la ciutat. Va enviar uns companys a cercar aigua i va descobrir que havien estat devorats per un enorme drac. Desprès de matar-lo, la deessa Atenea li va dir que li arrancara les dents i que les sembrara. Quan ho va fer, van aparèixer molts guerrers que van començar a lluitar entre ells. Només en van sobreviure 5, que es van convertir en els homés més fidels a Cadme, anomenats esparts.Allí va fundar la ciutat de Tebes.

21. SANT JORDI I EL DRAC Sant Jordi: lluita contra un drac que té retinguda a una princesa. Finalment venç Sant Jordi, i al lloc on ha caigut la sang del drac ix un roser com a símbol d’amor i amistat. Semblances: els dos dracs moren i fan que apareguen en el seu lloc altres éssers, en el cas de Cadme els esparts i en el de Sant Jordi el roser.

22. JÀSON I ELS ARGONAUTES Jàson, acompanyatpelsargonautes, va emprendre un viatge des de Grèciacap a la Còlquida a la recerca del Vellód'Or. Aquestvellópertanyia al moltó sobre el qual van escapar volantelsgermansFrixo i Hel·le, fugint de les males intencions de Ino, la seua madrastra. En arribar a la Còlquide, Frixoel sacrifica i oferix la seuapell al reiEetes, en agraïmentperquèaquestlidóna la màd’una de les seuesfilles. El reiEetespenja el vellód'unaalzina ubicada en el boscd'Ares i el posa sota la custòdiad’undrac. Quan la fama del Vellód'Or arriba a oïdes de Pelías, rei de Iolcos, decidixaprofitar-la per a enviar el seunebotJàson, a quihaviadestronat, a la Cólquide per a recuperar el Vellód'Oramb la promesa que açò el fariamoltfamós i respectat. En realitatesperava que no tornara.

23. Ésaixícom Jasón s'embarca en l'Argos en companyiad'herois , entre els que destaquen Hèracles, Teseu, Orfeu,…i moltsaltres. Abansd'arribar a la Còlquida, van passar mil aventures. FinalmentJasón arriba a la Còlquida, on el reiEetes el sotmet a diversesprovesabansd'accedir a tornar-li el velló: ha de llaurar un camp amb dos bous de peülles de bronze, matar el drac que custodiava el vellói sembrar les seuesdents. D’aquestes van nàixer dos terribles gegants que també van ser destruïts. Jasón va aconseguir superar les provesgràcies a Medea , filla del rei, que s'haviaenamoratperdudamentd'elli li va concedir el do de la invulnerabilitat. Medea fuigambellcap a Grèciaamb el velló i la promesa de ser la seua esposa.

24. LES HARPIES

25. Imatge:

26. EL MINOTAURE • És un monstre que té cos d’home i cap de bou. • El seu nom significa ‘’Bou de Minos’’. El minotaure va nàixer a conseqüència de la unió de Pasífae i un bou blanc consagrat a Posidó. Ella era la esposa de Minos, el rei de Creta. Minos va consultar un oracle i va construir un laberint per a clavar el Minotaure dins.

27. TESEU I EL MINOTAURE • Creta tenia una ciutat rival, Atenes, perquè les dos ciutats volien el domini de la Mediterrània. Aleshores les dues ciutats es van enfrontar i Creta va guanyar. Cada any Atenes havia d’enviar un grup de joves a Creta com a aliment del Minotaure. Teseu, fill d’Egeu, s’ofereix a anar i matar el Minotaure. • Abans d’entrar al laberint, Teseu va conèixer a la filla de Minos, Ariadna, que es va enamorar d’ell i va ajudar a matar el Minotaure al laberint, Ariadna li va donar una madeixa de fil per a que poguera eixir ràpidament del laberint. • Teseu va matar el Minotaure i aquesta història simbolitza el triomf de la civilització sobre la salvatgia.

29. ELS CÍCLOPS Eren gegantsamb un sol ull al front, que simbolitzava el poder i la força bruta. El mésfamós de totsfouPolifem.

31. POLIFEM I ULISSES

32. PEGÀS Pegás era un cavallblancamb ales quevanàixerquanPerseolivatallar el cap a la Medusa, una de les tresgorgones. Quanvolavamovia les potes com sicorreguerapelcel.

34. BEL·LEROFONT I PEGÀS Bel·lerofontera un heroigrecqueviviaobsessionatper capturar a Pegás sense èxit, peròuna nit la deessaAtenealivadonar la solució:unabridamàgicaquelipermetriadomar-lo. Bel·lerofontvaconseguirmuntar el cavall. Ambl'ajuda de Pegás, vaconseguirtriumfaren totes les aventures en les quevaparticipar. Per aquestaraòesvacreurecapaç de arribar al montOlimp on viuenelsdéuscavalcant al llom de Pegás. Zeus no el vatolerarilivaenviar un tàvecquevapicar al cavallencabritant-lo. AleshoresBel·lerofontvacaure a terra. Algunesllegendesdiuenquevamoririaltresdiuenquevaestarvagant per ahi fins quevamorir.