1 / 50

Ensenyar a llegir i a escriure: principis teòrics i propostes didàctiques

Ensenyar a llegir i a escriure: principis teòrics i propostes didàctiques. Carme Durán i Mireia Manresa cduran4@xtec.cat / mireia.manresa@uab.cat XXXIV Escola d ’ Estiu per a Ensenyants . Ciutadella, del 22 al 26 d ’ agost de 2011. Programa del curs. Objectius:

Télécharger la présentation

Ensenyar a llegir i a escriure: principis teòrics i propostes didàctiques

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Ensenyar a llegir i a escriure: principis teòrics i propostes didàctiques Carme Durán i Mireia Manresa cduran4@xtec.cat / mireia.manresa@uab.cat XXXIV Escola d’Estiu per a Ensenyants. Ciutadella, del 22 al 26 d’agost de 2011

  2. Programa del curs • Objectius: • Actualitzar els coneixements cientificodidàctics sobre lectura i escriptura des d’una perspectiva socioconstructivista. • Generar un procés de millora docent a partir de la reflexió sobre la pràctica i impulsar la posada en marxa de projectes de treball a l'aula. • Conèixer les característiques bàsiques de les metodologies d'aula basades en treballs per projectes com a instrument per millorar les habilitats lingüístiques de l’alumnat.

  3. Continguts: • L’alfabetització en la societat actual • Què és llegir i escriure • La reflexió sobre la llengua • La formació literària • Anàlisi de models contrastats per ensenyar a llegir i a escriure • Implicacions per a l’aula de l’enfocament socioconstructivista per ensenyar a llegir i a escriure: tipologia d’activitats per incidir en els processos de lectura i d’escriptura. • Un mètode global: els projectes de treball i les seqüències didàctiques

  4. Algunes preguntes prèvies • Què és llegir, per vosaltres? • Què creieu que vol dir ser una persona alfabetitzada en la societat actual? • Per a què llegim? Per a què escrivim? • Quan es comença a aprendre a llegir i a escriure? • Quan s’acaba aquest aprenentatge? • Quina és la millor manera d’E/A a llegir i a escriure?

  5. Què és llegir?

  6. MPRXSIURTHJKLMDERTHGGWRTQHGASC

  7. TAULES ANY CINEMA LLARG MIRADA

  8. ELS TURISTES PUGEN A L’AUTOBÚS

  9. Els pequidans llandaven funes per la catena conta. Wan llandaven, els pequidans tatien les neles mat mopa i sataven “nico”, “nico”. • ¿Què feien els pequidans? • ¿Com era la catena? • ¿Què tatien wan llandaven? • ¿Com les tatien? • ¿Què sataven?

  10. Llegir… 1. Las acciones desde el aire sobre Kabul han provocado daños colaterales (CNN) 2. Los bombardeos sobre Kabul han provocado víctimas civiles (Al Jezira) Exemples extrets de Rere les línies,de Daniel Cassany

  11. Com es poden interpretar aquests acudits sense anar més enllà del literal? [IRONIA = element clau de la comprensió > la rialla la provoca la comprensió del sentit:]

  12. Com interpreteu aquestes combinacions de paraules? nena – àvia – llop home – arbre – bou

  13. IMPORTÀNCIA DELS REFERENTS CULTURALS PER FER SENTIT LA CAPUTXETA VERMELLA home – arbre – bou > LAO TSE nena – àvia – llop >

  14. Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.

  15. Com es pot entendre aquest poema si no sabem que parla del pas, a través dels Pirineus, dels exiliats republicans després de la guerra civil? Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. Pere Quart. Corrandes d’exili

  16. Llegir… • Llegir és comprendre un text: • Diferents nivells d’interpretació • Per comprendre s’han de posar en joc diferents habilitats i processos: no n’hi ha prou a saber descodificar.

  17. Què vol dir ser una persona alfabetitzada en el segle XXI?

  18. Llegir i escriure no es pot considerar només saber de lletra, sinó que esdevé imprescindible saber adequar les estratègies lectores i escriptores a les situacions, a la diversitat d’usos que s’atorga a la llengua escrita en una societat alfabetitzada. No és el mateix llegir un conte, que un text de tema científic o de contingut tècnic; no és el mateix llegir una carta al director, que les instruccions de funcionament d’una rentadora; etc. CAMPS, A.; SOLÉ, I. (2007). “Introducció: llegir i aprendre a llegir”. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 41: 5-14.

  19. Algunes implicacions per a l’aula del que hem dit fins ara • Ensenyar a llegir vol dir ensenyar el codi. • Però sobretot, vol dir… • ensenyar a inferir dels textos la intencionalitat de l’autor. • partir del coneixement del món dels aprenents i ajudar-los a fer seus els referents culturals de la societat. • ensenyar per a què serveixen els textos i com estan construïts.

  20. Per a què llegim? Per a què escrivim?

  21. Llegir… • La comprensió té a veure amb els objectius de lectura: • A l’aula cal crear situacions de lectura amb finalitats clares. No només per aprendre • Segons els objectius activem unes estratègies o unes altres.

  22. Llegir… • El lector té un paper actiu en el procés de comprensió d’un text: • No només “s’extreuen” les informacions del text • El lector construeix el significat segons els seus interessos i els seus coneixements sobre el món i sobre la lectura.

  23. LLEGIR = comprendre TEXT (concepció lingüística) LECTOR (concepció Psicolingüística) CONTEXT (concepció Sociocultural) Factors implicats en la lectura

  24. LLEGIR TEXT LECTOR CONTEXT Quin text Nivell de complexitat Coneixements i Experiències prèvies intencionalitat (OBJECTIUS ESCOLARS) Text = origen Social. Particularitats culturals Sobre l’escrit: habilitats Sobre el món Llegir a l’escola Socialització de la lectura: la web

  25. Factors que incideixen en la comprensió lectora Intenció del lector Coneixements aportats pel lector Sobre l’escriptura Sobre el món Factors de la situació comunicativa El text • qui escriu • esquemes textuals • per a qui • quin gènere • mecanismes cohesius • quina acció verbal realitza i amb quina intenció • organització sintàctica • lèxic • trets paralingüístics Font: Colomer, T. y Camps, A. (1991): Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre.

  26. Llegir… • La lectura en pantalla

  27. La credibilitat dels webs (Martí, 2008) • Els estudiants utilitzen criteris i estratègies intuïtius i poc elaborats. • No es qüestionen l’autoria de la web, ni la seva fiabilitat. • No es plantegen la lectura de la ideologia ni de la visió del món que hi ha darrere de la pàgina web. • En canvi, donen molta importància a qüestions relacionades amb el disseny. • Fan una lectura en diagonal • No han fet una reflexió sistemàtica sobre la lectura en pantalla i la credibilitat dels webs, ni han estat ensenyats i ensinistrats en aquest sentit. IMPLICACIONS A L’AULA: necessitat de desenvolupar l’actitud de llegir de manera crítica davant de la pantalla.

  28. Llegir… • Els llibres il·lustrats Font: ¿Qué hacen las niñas?, de Nikolaus Heidelbach

  29. Llegir… • Els textos discontinus dels llibres de text, o dels diaris…

  30. Font: Informe PISA (2005)

  31. Font: Los textos discontinuos, de Felipe Zayas http://www.slideshare.net/felipezayas/textos-discontinuos-301807

  32. Quan es comença a aprendre a llegir i a escriure? Quan s’acaba aquest aprenentatge?

  33. Els infants inicien molt aviat l’aprenentatge del llenguatge escrit, molt abans de començar el cicle inicial de primària

  34. Aprendre a llegir i a escriure és un procés llarg i complex… …que dura tota la vida.

  35. Quina és la millor manera d’ensenyar a llegir i a escriure?

  36. Lectura individual

  37. Nen que llegeix a un grup

  38. Comentar en grup allò que s’ha llegit

  39. Nen que llegeix en veu alta a tota la classe

  40. Mestraque llegeix en veu alta a tota la classe

  41. Mestraque llegeix a un grup

  42. I ara llegirem nosaltres…

  43. Diari d’aula • Dediqueu aquests últims 10 minuts a escriure un parell de paràgrafs sobre algun aspecte de la sessió que vulgueu recordar i compartir: • Un breu resum del que s’ha dit (elaboració reflexiva) • Alguna cosa que us hagi sobtat (idees noves) • Alguna cosa que us hagi donat idees per dur-la a terme a les vostres classes • Algun dubte o algun aspecte amb què no hi esteu d’acord…

More Related