350 likes | 534 Vues
Autors de la Guia HTA Membres del Grup de Treball en HTA de la Societat Catalana de MFiC que han participat en la redacci? de la mateixa (per ordre alfab?tic):. Agudo Ugena, Jos? Pablo. Diplomat en Infermeria. CAP La Mina, Sant Adri? de Bes?s. Albaladejo Blanco, Carles. Metge de Fam?lia. CAP Lle
E N D
1. SESSI e-actualitzaciCaMFiC, 24 de mar de 2010 Dr. Carles Albaladejo
Grup de Treball en HTA de la CaMFiC
2. Autors de la Guia HTA Membres del Grup de Treball en HTA de la Societat Catalana de MFiC que han participat en la redacci de la mateixa (per ordre alfabtic): Agudo Ugena, Jos Pablo. Diplomat en Infermeria. CAP La Mina, Sant Adri de Bess.
Albaladejo Blanco, Carles. Metge de Famlia. CAP Llefi, Badalona.
Bay i Llibre, Joan. Metge de Famlia. CAP El Clot, Barcelona.
Bentez Camps, Mncia. Metgessa de Famlia. CAP Gtic, Barcelona.
Burgos Remacha, Imma. Metgessa de Famlia. CAP Lepant, Sabadell.
Capillas Prez, Ral Miguel. Diplomat en Infermeria. CAP Sant Josep, LHospitalet de Llobregat.
Coll de Tuero, Gabriel. Metge de Familia. Director dels Serveis dAtenci Primria de lmbit de Girona.
Dalf i Baqu, Antoni. Metge de Famlia. CAP Gtic, Barcelona.
De la Figuera Von Wichmann, Mariano Metge de Famlia. CAP Sardenya, Barcelona.
Ferr Rey, Josep. Metge de Famlia. CAP La Granja, Tarragona.
Foguet i Boreu, Quint. Metge de Famlia. Hospital General de Vic.
Gibert i Llorach, Elvira. Diplomada en Infermeria. CAP Gtic, Barcelona.
Gros i Garca, Teresa. Metgessa de Famlia. CAP Ronda Cerdanya, Matar.
Isnard Blanchar, Mar. Diplomada en Infermeria. CAP El Masnou, Masnou.
Mengual Martnez, Lucas. Metge de Famlia. CAP Badia, Badia del Valls.
Navarro Gimnez, Mar. Metgessa de Famlia. CAP Bordeta-Magraners, Lleida.
Pepi i Vilaub, Josep M. Metge de Famlia. CAP Baix Ebre (Tortosa Oest).
Salleras i Marc, Narcs. Metge de Famlia. CAP Montilivi, Girona.
Salvad i Torregrossa, Anna. Diplomada en Infermeria. Centre Corporatiu de lICS. Barcelona.
Solanes Cabs, Mnica. Metgessa de Famlia. SAP Pl dUrgell, Noguera, Segarra, i Urgell (Lleida).
Vila i Coll, M Antnia. Metgessa de Famlia. CAP Gtic, Barcelona.
Vinyoles i Bargall, Ernest. Metge de Famlia. CAP La Mina, Sant Adri de Bess.
Tovillas Morn, Xavier. Metge de Famlia. CAP Mart i Juli, Cornell.
3. Col.laboradors i consultors COL.LABORADORS (en ordre alfabtic):
Camps Vil, Laura. Metgessa de famlia. CAP Gtic, Barcelona.
Rebagliato Nadal, Oriol. Metge de Famlia. CAP Sant Andreu, BCN.
Roca Saumell, Carme. Metgessa de famlia. CAP El Clot, Barcelona.
CONSULTORS (en ordre alfabtic):
Membres de la Societat Catalana dHTA que han revisat el material
Armario Garca, Pedro. Unitat dHTA i risc vascular. Hospital General de lHospitalet.
Bonet Sol, Josep. Servei de Nefrologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.
Cabau Rubies, Jacint. Servei de Cardiologia. Hospital Santa Maria, Lleida.
4. Principals novetats Autors nous
Consultors i col.laboradors nous
Apartats nous: malaltia renal crnica, minories tniques, nens i adolescents, malaltia mental, fase aguda de lictus, etc
Captols nous: HTA en la dona, HTA secundria, compliment teraputic, etc.
Annexes nous: ndex turmell-bra, etc.
5. Captol 1. Generalitats Prevenci primria
Cribatge
Diagnstic
Classificacions
6. Captol 2. Avaluaci inicial Histria clnica
Exploraci fsica
Exploracions complementries:
Analtica sang i orina (quocient A/C)
Electrocardiograma
Fons dull
Altres exploracions:
Ecocardiograma
PA ambulatria: AMPA i/o MAPA
Altres: ecografia renal, RX trax/abdomen, hormones
7. Taula 2.2. Criteris diagnstics de sndrome metablica (SM): presncia de 3 a 5 dels segents factors de RCV
8. Taula 2.3. Taula de la SEH-SEC (2007)
9. Taula 2.3. Taula de la SEH-SEC (2007)
10. Captol 3. Tractament no farmacolgic Objectius del tractament
General per a tots els hipertensos majors de18 anys: disminuir i mantenir xifres de PA <140/90 mmHg, independentment de ledat i sempre que es tolerin.
Especfic per a hipertensos amb RCV alt/molt alt, aix com en els que ja presentin DM o malaltia CV/renal establerta, saconsellen xifres de PA ms baixes: <135/80 mmHg, malgrat la moderada evidncia existent (grau recomanaci B).
En lactualitzaci de les guia europea del 2009, lobjectiu tradicional de PA <130/80 mmHg est molt qestionat tant per la dificultat dassoliment a la prctica com per la manca destudis especfics.
11. Captol 4. Tractament farmacolgic Indicacions
Normes generals
Tractament inicial
Novetats teraputiques
Esquemes de tractament farmacolgic
s dassociacions antihipertensives
Retirada o reducci del tractament
12. Quan iniciar el tractament farmacolgic? En lnies generals, est indicat a partir de PA = 160/100 mmHg (HTA grau 2) i sha de comenar de forma raonablement rpida.
Segons les directrius de les Societats Europees (SEH-SEC,2007):
Hipertensos de grau 3: tots
Hipertensos de grau 1-2 amb RCV alt/molt alt: tots
Hipertensos de grau 1-2 amb RCV moderat: si desprs dun perode de vries setmanes amb MEV la PA segueix =140/90
Hipertensos de grau 1 amb RCV baix: si desprs dun perode de varios mesos amb MEV la PA es mant = 140/90
Persones amb PA normal-alta i RCV moderat: si desprs dun perode de varios mesos amb MEV la PA augmenta a =140/90
Diabtics amb PA normal-alta: tots
Persones amb malaltia CV o renal establerta (incls amb nivells de PA normal): tots
13. Quan iniciar el tractament farmacolgic? En la recent actualitzaci de la guia europea (SEH-SEC, 2009) es qestionen clarament les dues ltimes indicacions, argumentant la manca devidncies cientfiques respecte a iniciar tractament quan els valors de PA sn <140/90 mmHg.
En els diabtics amb PA normal-alta (130-139/85-89 mmHg) no shauria dindicar tractament antihipertensiu, tot i que podria justificar-se en presncia de microalbuminria.
La majoria dels pacients amb malaltia CV/renal associada i amb PA normal o normal-alta, probablement ja reben antihipertensius per la seva patologia de base (sobre tot si s cardaca o renal); si no fos aix (situaci possible en casos de malaltia cerebrovascular o arteriopatia perifrica), caldria una valoraci individualitzada dels pros i contres.
14. Quin ha de ser el tractament inicial? No existeix un consens uniforme -entre les diferents societats cientfiques nacionals e internacionals dHTA- respecte a quin ha de ser el tractament farmacolgic inicial en pacients sense indicacions especfiques per rebre un agent concret.
Tenint en compte totes les consideracions abans esmentades i malgrat que la evidncia sigui modesta (grau de recomanaci B), la nostra opini com a Grup de Treball es la de seguir el criteri de ledat del pacient per la seva simplicitat:
Hipertensos < 60 anys: comenar amb un IECA (substituir per un ARA II si apareix intolerncia) o b amb un BB (especialment dones en edat frtil).
Hipertensos = 60 anys: comenar amb un DIU tiazdic a dosis baixes o b amb un AC dacci perllongada.
15. Novetats teraputiques (2005-09) Inhibidors directes de la renina (IDR): Aliskiren 150-300 mg/dia
INDICACIONS
Intolerncia a la resta de grups antihipertensius
Terpia de combinaci mltiple com a 4t 5 frmac
CONTRAINDICACIONS i precaucions
Embar i lactncia
Insuficincia renal avanada (FG < 30 ml/min)
Hiperpotassmia
s concomitant de ciclosporina, quinidina, verapamil
No prendre amb suc de pomelo ni pats molt greixosos
No hi ha dades en estenosi arteries renals (uni/bilateral)
16. Figura 4.1. Combinacions racionals dantihipertensius
17. Captol 5. Situacions especials HTA i edat avanada
HTA i diabetis
HTA i malaltia renal crnica
HTA i dislipmia
HTA i minories tniques
HTA en nens i adolescents
HTA i malaltia mental
18. Malaltia renal crnica
19. Minories tniques Afroamericans (continent americ i caribenys)
Presenten una alta prevalena dHTA complicada i tenen un risc CV especialment alt.
La resposta hipotensora a la monoterpia amb frmacs que actuen sobre el SRA (IECA, ARA-II, IDR i, en menor grau, BB) s baixa.
Langioedema per IECA s de 2 -4 vegades ms freqent en afroamericans que a la resta dtnies.
Com a primra lnia pel tractament saconsellen tiazides i AC; en una segona lnia estarien els blocadors-alfa i els hipotensors dacci central.
20. Nens i adolescents
21. Malalt psiquitric
22. Captol 6. HTA en la dona HTA durant la gestaci
HTA en el postpart i lactncia
HTA i anticonceptius
Comporta un augment del risc de desenvolupar HTA entre 2-3 vegades en relaci a les dones que no els prenen.
Entre un 1-5% desenvoluparan HTA.
Normalment lincrement de les xifres de PA es produeix a partir dels 6 mesos ds, i s mxim al cap d1-2 anys.
Al retirar-los, la PA es normalitza en els 6 primers mesos.
Hi ha alguns casos en qu no es produeix aquesta normalitzaci i que requeriran tractament farmacolgic.
HTA i menopausa
23. Antihipertensius delecci a lembara Metildopa
Inicialment 250-500 mg. amb un mxim de 2 g /24 hores repartit en 2-3 preses
A baixes dosis til en monoterpia, per a dosis altes risc de retenci hidrosalina
Labetalol
Inici amb 100-400 mg. amb un mxim de 1200 mg/24 hores repartit en 2-3 preses
Alternativament un altre BB (excepte atenolol)
Nifedipina retard/oros
de 20 a 80 mg. cada 24 hores, repartit en 1-2 preses
Alternativament un altre AC dihidropiridnic dacci perllongada
24. Captol 7. Increments tensionals aguts Definicions i tipus
Abordatge (figura 7.1)
Increments tensionals a la fase aguda de lictus
Atenci a les constants vitals i permeabilitat de la via aria.
Determinaci de la PA, freqncia cardaca, T i glicmia.
Trasllat a lhospital amb ambulncia medicalitzada.
Dentrada, no sha dadministrar tractament antihipertensiu i es aconsellable fer-ho a lhospital per aconseguir una reducci gradual i amb monitoratge de la PA.
En cas de retard en el trasllat a lhospital i xifres de PAS = 220 i/o PAD = 120 mmHg es podria comenar tractament a lAtenci Primria (captopril 25 mg VO).
25. Figura 7.1 Abordatge de les crisis hipertensives
26. Captol 8. HTA secundria Renal
Nefrognica: glomerulonefritis, nefropatia diabtica, nefropaties intersticials, poliquistosi renal, litiasi renal, litotrcia...
Vasculorenal: arteriosclerosi, displsia fibromuscular
Endocrinolgica
Hiperaldosteronisme primari
Feocromocitoma
Sndrome de Cushing
Hiper o hipotirodisme
Pulmonar
Sindrome dapnea de la son
27. Captol 9. Mesura i instruments Estandaritzaci de la mesura de la PA
Pacient
Entorn
Observador
Material
Tcnica
Dificultats que poden aparixer
Factors que poden causar errors
Instruments de mesura de la PA
Tensimetres electrnics automtics
Esfigmomanmetre de mercuri
Manmetre aneroide
28. Captol 10. AMPA Avantatges i inconvenients
Indicacions
Aspectes prctics
Validaci daparells
Tcnica
Valors de referncia
Poblacions especials
Informaci pel professional
Informaci pel pacient
29. Figura 10.1. Algoritme diagnstic (adaptat de Pickering TG et al. Hypertension. 2008;52:1-9.)
30. Captol 11. MAPA Indicacions
Aspectes prctics
Interpretaci
Recomanacions pel pacient
31. Captol 12. Seguiment i control Objectius
Periodicitat de les visites de control
Avaluaci peridica
Criteris dinterconsulta:
Unitat dHTA
Servei de Nefrologia
Urgncies hospital
Reavaluaci peridica del RCV: consideracions dinstaurar tractament antiagregant (AAS a dosis baixes) i/o hipolipemiant (estatines)
32. Captol 13. Compliment teraputic Introducci
Prevenci de lincompliment
Detecci de lincompliment
Intervencions per millorar el compliment
I el compliment del professional?
El terme inrcia teraputica definit com la manca dinici o dintensificaci del tractament apropiat quan aquest s necessari, implica reconixer el problema per sense actuar-hi.
Causes de la inrcia teraputica.
Estratgies per evitar la inrcia.
33. Captol 14. Annexes Taules de risc cardiovascular
Dietes: hiposdica i mediterrnia
Efectes adversos dels antihipertensius
Funcions de lequip datenci primria
Educaci sanitria a la persona hipertensa
Indicadors per avaluar un programa dHTA
HTA i viatges internacionals
ndex turmell-bra (ITB)
Full informatiu per a pacients
34. Efectes adversos dels frmacs antihipertensius INHIBIDORS DIRECTES DE LA RENINA (aliskiren)
Ocasionals (1-9%): diarrea, disppsia, dolor abdominal.
Rars (<1%): rash cutani.
Excepcionals (<0,1%): angioedema, tos, hiperpotassmia, elevaci CK, artrlgies.
Altres ???
35. ndex turmell-bra (ITB)