1 / 28

TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA. L’ESRUCTURA ECONÒMICA. En la darrera unitat hem parlat de l’estructura financera i les millors fonts de finançament per l’empresa .

oneida
Télécharger la présentation

TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

  2. L’ESRUCTURA ECONÒMICA • En la darreraunitathemparlat de l’estructurafinancera i les millorsfonts de finançament per l’empresa. • En aquestaunitatparlarem de les inversions de l’empresa, és a dir, coml’empresa configura la seva estructura econòmica. • Estudiaremcom una empresa selecciona elsseusprojectesd’inversió.

  3. LES INVERSIONS I EL FINANÇAMENT • Les inversionssón el conjunt de factors de producció que necessita una empresa per dur a terme les sevesactivitats. • A més de les inversionss’espera alguna rendibilitat. Per realitzaraquestesinversions – en compra, renovació o millorad’elements de l’actiu- calen unes fonts de finançament. • Per portar a terme i finançaraquestesinversions les empreses recorren alsmercats de capitals (estalvi de persones, capitalsempresarials o govern) i trien el finançamentadient.

  4. CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ • Qualsevol projecte d’inversió compta amb els següents elements: • Desemborsament inicial • Durada temporal de la inversió • Fluxos nets de caixa • Valor residual

  5. CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ • Desemborsament inicial (D0 ): quantitat que es paga en el momentd’adquirirelsactius. Si és una inversió que es paga al comptatseràl’únicpagament. • Durada temporal (n): nombre d’anys que dura el projecte i en el que s’aniranproduintentrades i sortides de diners. • Fluxosnets de caixa (Fi)*: diferència entre elscobraments i elspagaments previstos que suporta l’empresadurant el períoded’inversió. • Valor residual (R): valor de l’actiu al final de la inversió. Pot ser zero o una quantitat determinada que es suma al darrer flux de caixa.

  6. ELS FLUXOS DE CAIXA • Els fluxos de caixa són la diferència entre cobraments i pagaments (per manteniment, reparacions,...); NO entre ingressos i despeses. • La diferència entre ingressos i despeses és el resultat de l’exercici.

  7. ELS FLUXOS DE CAIXA • Exemple: Una bugaderia industrial compra una nova rentadora per donar un millorservei. La rentadorali costa 30.000 € i espera obtenir un guanyesperat anual de 10.000 €/any. Aixímateix espera tenir unes despeses (manteniment, electricitat de la màquina, revisions) de 2.000 €/any. • Per tanttindrà un benefici (ingressos - despeses) de 8.000 euros. Peròdonat que elsclients no li paguen immediatament, elsseuscobraments no coincidiranambelsseusingressos. Tampoc ella paga elsseusproveïdors. • Pot coincidir, perògeneralmentsóndiferents.

  8. REPRESENTACIÓ DE LA INVERSIÓ On D0 és el primer pagament, cada F ambsubíndexcadascundelsfluxos de caixa i onFnés le darrer flux produït i que és la suma del valor del darrer flux + el valor residual

  9. TIPUS D’INVERSIONS • Segonshortitzó temporal • Curt i • Llargtermini • Segonssuport de la inversió • Físiques • Immaterials/Intangible • Financeres • Segons la finalitat de la inversió • Estratègiques • Expansives • Segons la relacióambaltresinversions • Substitutiva • Complementària • Indepdendent

  10. INVERSIONS SEGONS SUPORT • Físiques Adquisiciód’unactiu material: elements de transport, maquinària, edificis, matèriesprimeres. Exemple: compra d’ordinadors per l’empresa. • Immaterials Adquisiciód’unactiu material: patent, marca, programes informàtics. Exemple: un laboratori compra una patent per desenvolupar un medicament. • Inversiófinancera: Adquisiciód’unactiufinancer: obligacions, accions, dipòsitsbancaris. Finalitzaquanelsactiussónvenuts. Exemple: compra d’accionsd’unaaltracompanyia, compra de bons de l’Estat.

  11. SEGONS HORITZÓ TEMPORAL • A curttermini: quan el termini de la inversióés inferior a l’exercicieconòmic (normalment un any): Exemple:ùnfustercompra de fusta (matèria primera) per fer una taula. O un dipòsitbancari (que et dona un interés) a 6 mesos. • A llargtermini: amb un perídode de superior a un exercicieconòmic (normalment un any) Una empresa que compra unes accions que vendràd’aquí a un temps o la compra d’unamàquina de cosir per partd’unafàbrica de roba.

  12. SEGONS FINALITAT • Reposició o renovació: serveixen per canviar un actiu per un de nou. Exemple: l’empresaAlsarenova la seva flota d’autobusos. • Inversionsexapansives: tenenecom a finalitataugmentar la capacitat productiva de l’empresa i incrementar les vendes.Exemple: el Bar Massana compra el local del costat per tal que hicàpiguenmésclients. • Inversionsestratègiques: inversions de modernització que tenen per objectiul’adaptació de l’empresa a canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.

  13. SEGONS RELACIÓ AMB ALTRES INVERSIONS • Inversió substitutiva: Inversió que limita la realitzaciód’altres. NO confondreamb la de reposició o renovació que es aquella que substitueix un actiuvell per un altre de nou. Exemple: Un estudi de disseny compra un Mac en comptes d’un Toshiba. • Inversió complementària: quan dur a terme una inversió facilita l’acompliment d’una altra. Exemple: la compra d’un ordinador més potent permet comprar el nou programa d’edició de vídeo. • Inversió independent: no te relació amb altres inversions. No afecta de cap manera a les altres inversions.

  14. MÈTODES DE SELECCIÓ I VALORACIÓ D’INVERSIONS • A l’hora de seleccionar inversions es poden utilitzar diferents criteris, dependent de si la variable temps es te o no en compte. Podem diferenciar dos mètodes: • Mètodes estàtics de selecció d’inversions: ignoren el temps i es basen en el fet que el valor dels diners és constant en el temps. És a dir, els diners que es cobren en diferents moments tenen el mateix valor. Estudiarem el Termini de Recuperación o Pay-back. • Mètodes dinàmics de selcció d’inversions: tenen en compte el temps i per tant treballen amb el fet de que el valor dels diners varia en el temps. Els més importants són: • Criteri del Valor Actual Net (VAN). • Criteri de la Taxa de Rendibilitat (TIR)

  15. MÈTODES DE SELECCIÓ ESTÀTICS • No tenen en compte el temps: fluxos de caixa del mateix valor malgrat que es produeixin en diferentsmoments. • Problema  Sabem que el diner te valor diferentsdurant el temps a causa de: • La inflació: pujada generalitzada de preus • El tipusd’interés: preu delsdiners o remuneració del capital

  16. EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK • El mètode del termini de recuperació o paybackconsisteix a establir el termini de recuperació del desemborsament inicial. • Com que no te en compte el temps, diem que el payback no té en consideració el principid’equivalència financera de capitals. • És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les que interessa recuperar la inversió el més aviat possible.

  17. EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK • Consisteix llavors a calcular el temps en el qual l’empresa pot recuperar la inversió. • Es triarà aquell projecte en el qual es trigui MENYS en recuperar la inversió inicial. • Vegem-ho amb un exemple

  18. EL PAYBACK • Una empresa valora dos projectes d’inversió A i B. • El projecte A te un desemborsament inicial de 1200, uns fluxos nets de caixa de 400 i una vida útil de 4 anys. • El projecte B te un Desemborsament inicial de 3500, uns pagaments de 1000 i uns cobraments de 2000 i un valor residual de 500 durant els 4 anys que dura la inversió. • Quin projecte triarà?

  19. PAYBACK: DESAVANTATGES • Asigna el mateixpoder adquisitiua fluxosde caixaobtinguts en anysdiferents, sense respectar l’equivalènciafinancera. • No te en compte la inflació ni el tipusd’interés del capital.

  20. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • El Valor Actual Net (VAN) d’unainversióés la diferència que hi ha entre el valor actualitzat de les entradesnetes que genera i el desemborsament inicial. • Consisteix a actualitzartotselsfluxosnets de caixa al momentactual i obtenir el valor capital en aquestmoment. Éscom si valoréssim el “diner del futur” en “diner del present”. • Les quantitatss’hauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortidesmonetàriesprovocades per la inversió.

  21. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • El VAN te en compte en quin moment en el temps es produeixen les entrades o sortides monetàries. • És un plantejament més realista, donat que te en compte l’equivalència financera. • Per exemple, te en compte que probablement, amb 10 € d’aquí a 5 anys podrem comprar menys coses.

  22. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • Per tant d’actualitzar els fluxos de caixa futurs utilitza la taxa de descompte o el tipus d’interès real al que estan els diners. • Com ja sabem el tipus d’interès és el cost del capital. • Com podem trobar, però, el que equivalen 10.000 euros que esperem tenir d’aquí a 3 anys al moment actual?  dependrà del tipus d’interès. • Observem l’exemple de la pàgina 154

  23. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • VAN = - Do + + + … + • Entre aquellsprojectesd’inversió, triaremaquell que tingui un VAN positiuméselevat • Un VAN negatiuvoldir que la suma del total de sortides de dinersés igual o major al de les entrades en valor actual i no es farà • Si el VAN észero la inversióésindiferent.

  24. EL VAN • Per tant, • Si el VAN > 0 el projected’inversióésaconsellable. • Si el VAN < 0 el projected’inversió es refusarà. • Si el VAN = 0 el projected’inversióésindiferent. • El criteri per seleccionar una inversiósegons el VAN és el d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella inversió que tingui el VAN mésalt. • El VAN si que te en comptel’equivalènciafinancera • Observeml’exemple de la 155

  25. MÈTODES DINÀMICS: La TIR • La Taxa Interna de Rendibilitatés la taxad’actualització o descompte que fa que el VAN sigui igual a zero. • El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió. • Per seleccionar una inversió cal comparar aquestataxa de rendibilitat (TIR) amb el tipusd’actualitzacióo descomptedel mercat (per exemple el tipusd’interès del banc).

  26. La TIR • Si la TIR és superior al tipusd’actualitzaciódel mercat (la rendibilitat del projecte> a la del mercat), el VAN seria positiu i l’empresaobtindriaunsguanys de la sevainversió. Per tant, la inversióseria aconsellable. • Si la TIR és inferior al tipusd’actualització del mercat, la rendibilitat del projecteés inferior a la del mercat, el VAN seria negatiu i la inversió no seria aconsellable.

  27. La TIR • Finalment, si la TIR és igual al tipusd’actualització del mercat, el VAN seria igual a zero i el fetde realitzaro no la inversió seria indiferent. • Per tant, la TIR ens indica que cal escolliraquellprojecte que proporciona una TIR més elevada i superior a la taxa de cost del capital. • 0 = - Do + + + … +

  28. PROBLEMES DE LA TIR Quan es tracta de projectes de més de dos períodes, les fòrmules de la TIR no les podem calcular i hemd’utilitzar el mètode del tanteig. Hauríem de provardiferentsvalors de r per tal de que el VAN siguui igual a zero i enscaldria un programa informàtic.

More Related