PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA

1. PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA Utilitati repercusions en planta Perforacions i buidats en façana Mireia Duran Overbeeke

2. Preexistències Fins a finals del segle XX, la construcció d’habitatges s’havia centrat principalment en oferir un espai per viure a les famílies. La planta conformava l’edifici. La façana era el resultat de la distribució en planta, i a partir d’unes consideracions mínimes de composició, s’organitzaven les finestres. La imatge resultant és monòtona i contínua. Motivacions A partir de la incorporació de nous ínputs en el disseny dels edificis, tals com l’assolejament, la ventilació, les relacions veïnals, i les noves possibilitats constructives i estructurals, s'enceta una nova línia d’experimentació al voltant de la formalització de la façana, trencant amb la monotonia anterior. Introducció Mireia Duran Overbeeke

3. Classificació dels tipus de perforacions segons la seva FUNCIÓ : • Tots els exemples de perforacions en façana busquen, en un primer terme, introduir-hi singularitats, evitant la seva homogeneïtat constant. Alguns, a part d’aquest objectiu, atorguen usos afegits a aquests nous elements, la qual cosa incrementa els motius per a la seva justificació. • 1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament) • 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals • 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en edificis desdoblats o illes. • 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació) • 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació) Classificació Mireia Duran Overbeeke

4. 1. Trencament amb la monotonia • BLOCS PARAL·LELS • Arquitectes: Ercilla/Campo, Mangado Trencament amb la monotonia Mireia Duran Overbeeke

5. 1. Trencament amb la monotonia • Planta primera • 5 m • El forat de la façana només representa un tall en el conjunt, que en el seu defecte donaria una sensació molt allargada, i visió de “tub” entre els blocs. Les escales ja es troben il·luminades per la part superior també, i no s’hi pot accedir des dels nuclis. Blocs paral·lels Ercillla/Campo, Mangado Mireia Duran Overbeeke

6. 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals • 30 HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA • Arquitecte: Aguilera Guerrero Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals Mireia Duran Overbeeke

7. 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals • Planta baixa • Planta primera • 3 m • Les perforacions de la façana alternen la ubicació del nucli d’escales amb les terrasses dels habitatges, a portell. Això és possible ja que la planta baixa és símplex, i les superiors són dúplex. • Planta segona • Els habitatges es col·loquen entre nuclis d’escales, permetent la perforació neta de banda a banda. Al segon pis, el dúplex absorbeix l’espai d’escales. 30 habitatges de protecció pública; Aguilera Guerrero Mireia Duran Overbeeke

8. 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals • BLOC EN L • Arquitectes: Pizarro i Rueda Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals Mireia Duran Overbeeke

9. 2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals Planta baixa • Organització dels habitatges en símplex i dúplex, la qual cosa permet adaptar-se a la perforació ja que és de la mateixa mida que la crugía dels habitatges. El forat es crea suprimint 1 habitatge de cada pis. PB+2 PB+1 • En planta baixa, el gran buidat serveix tant per creuar el bloc i mantenir la continuïtat de l’espai públic, com per accedir als dos nuclis de l’edifici. • El nucli rep il·luminació i ventilació natural a partir de l’obertura. • 5 m Bloc en L; Pizarro i Rueda Mireia Duran Overbeeke

10. 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes) 61 HABITATGES DE PROMOCIÓ PÚBLICA A COSLADA Arquitectes: Amann, Cánovas i Maruri Il·luminació corredors interiors Mireia Duran Overbeeke

11. 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes) PB+2 • Els dos buidats que es produeixen en façana serveixen per il·luminar i ventilar el distribuïdor que queda a la part central dels dos blocs. No són accessibles. En el canvi de perforació d’un pis al següent, es perd un habitatge d’un cantó, però s’afegeix a l’altre, que es el que queda sense buidat. La superfície és pràcticament igual. PB+3 • 5 m 61 habitatges de promoció pública; Amann, Cánovas i Maruri Mireia Duran Overbeeke

12. 3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes) BLOCS PARAL·LELS PERFORATS Arquitectes: KCAP • El tipus de modulació dels habitatges permet prescindir d’alguna d’aquestes unitats de repetició en punts determinats per poder fer entrar llum a la passera interior . PB+4 • 8,5 m PB+2 Il·luminació corredors interiors Mireia Duran Overbeeke

13. 4. Espais de lleure comunitari 60 RICHMOND HOUSING COOPERATIVE Arquitectes: TeepleArchitects Espais de lleure comunitaris Mireia Duran Overbeeke

14. 4. Espais de lleure comunitari • Els entrants d’aquest edifici són utilitzats en els trams menys profunds com a terrasses particulars, i en els altres per a tota la comunitat. Pren en consideració també l’exigència de ventilació de l’espai central. La superfície i el nombre d’habitatges varia segons la planta per tal d’adaptar-se a les perforacions. PB+8 PB+1 PB+5 • 10,5 m 60 Richmondhousingcooperative; TeepleArchitects Mireia Duran Overbeeke

15. 4. Espais de lleure comunitari EDIFICIO CELOSÍA Arquitectes: MVRDV Il·luminació corredors interiors Mireia Duran Overbeeke

16. 4. Espais de lleure comunitari • Les perforacions d’aquesta illa estan col·locades a portell, i de la mateixa manera ho fan els habitatges de cada planta, que es disposen cap a una banda o cap a l’altra del nucli segons la planta, per tal de generar les obertures esmentades, però mantenint sempre el nucli d’escales fix. Com que els espais lliures són punts de pas i de trobada dels usuaris, aquests s’encarreguen del seu correcte estat. Il·luminació corredors interiors Mireia Duran Overbeeke

17. 4. Espais de lleure comunitari HEMICICLIO SOLAR Arquitectes: Ruiz Larrea Asociados Espais de lleure comunitari Mireia Duran Overbeeke

18. 4. Espais de lleure comunitari • 16,5 m Els grans forats que trenquen la monotonia del bloc extensament lineal estan concebuts com a dilatacions del corredor, que es produeix al llarg de tot l’edifici. D’aquesta manera la percepció d’aquest espai no és la d’un simple distribuïdor, sinó que té punts singulars en el seu recorregut, on l’activitat també és diferent, ja que son pensats per a tota la comunitat. Hemiciclio solar, Ruiz Larrea Asociados Mireia Duran Overbeeke

19. 4. Espais de lleure per a la ciutat EDIFICIO MIRADOR Arquitectes: MVRDV Espais de lleure per a la ciutat Mireia Duran Overbeeke

20. 4. Espais de lleure per a la ciutat Cada planta conté diferents paquets d’habitatges, les quals permeten generar variacions en la seva expressió en façana ( per les obertures, per la ubicació de l’escala...). La plasticitat de l’exterior no només ve donat per la gran perforació, sinó que també inclou aquests altres recursos. Edificio Mirador MVRDV Mireia Duran Overbeeke

21. 4. Espais de lleure per a la ciutat • 38 m L’obertura té una alçada de 5 plantes, i la meitat de la longitud en planta, per la qual cosa té una gran repercussió en tot el conjunt. Es configura com un gran “mirador” a ambdós costats de la ciutat de Madrid, accessible a tot el públic. Edificio Mirador MVRDV Mireia Duran Overbeeke

22. 4. Espais de lleure per a la ciutat Edificio Mirador MVRDV Mireia Duran Overbeeke

23. Del mostrari anterior, extraiem les següents mides tipus: • 1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament): variable (5m) • 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals: 3-5 m • 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en illes: 5-8m • 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació): 8-18 m • 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació): variable, 40 x15 m • S’observa com, a mesura que augmenten les prestacions útils de la perforació, també augmenten les seves dimensions, per donar cabuda a la major afluència d’usuaris i activitats. Conclusió Mireia Duran Overbeeke

24. El fet de projectar tipus de façanes més complexes que incloguin variacions, aconseguides principalment a partir de buidats -en el cas d’aquest estudi-, sorgeix d’entendre que l’expressió exterior de l’edifici és la que forma la ciutat, i que la introducció de singularitats pot fer més interessant i agradable la seva visió. • Des del punt de vista de la planta en sí, aquestes intervencions permeten a la vegada variar les mides i la distribució dels habitatges, la qual cosa pot ser útil per abastir un major nombre d’usuaris, segons les seves necessitats. • Cal intentar que la incorporació d’aquests matisos no només enriqueixi la façana, sinó que ha de servir per millorar altres aspectes del conjunt d’habitatges, tals com la il·luminació d’espais interiors, punts de relació comunitària, etc. D’aquesta manera la seva existència queda justificada i s’integra en la totalitat del projecte, tant formalment com funcionalment. Conclusió Mireia Duran Overbeeke