1 / 20

Jordi Grau i Bartomeu

Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les Banderes d’Espanya. Capítol 4. Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat:. Jordi Grau i Bartomeu.

rhian
Télécharger la présentation

Jordi Grau i Bartomeu

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les Banderes d’Espanya. Capítol 4 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat: Jordi Grau i Bartomeu

  2. Bandera de la Armada de FELIPE V (1701-1784) La pèrdua de les llibertats polítiques i la repressió borbònica de tot símbol català després de la derrota militar del 1714 farà desaparèixer les banderes ratllades. El canvi dinàstic també farà perdre la Creu de Borgonya dels Aústries. Les banderes borbòniques seran blanques amb les flors de Llis i els escuts castellans. El 1759, atès el parentesc reial, Espanya i França ensems amb Nàpols, Parma i Toscana, també controlades pels Borbons, tenien les mateixes banderes blanques amb petites variacions als escuts.

  3. Les picabaralles aviat van aconsellar canviar la bandera dels vaixells militars. L’any 1785 el rei Carles III promulga un concurs per dissenyar dues banderes: una nova bandera nacional que identifiqués de forma singular al nou pais, Espanya, i una altre que distingís la seva flota militar.

  4. Aquests varen ser els dotze models finalistes presentats al concurs pel ministre de Marina Don Antonio Valdés y Fernández-Bazán. 1785 Làmina amb les 12 propostes de bandera. Museu Naval, Madrid,

  5. Per Reial Decret del 28 de Maig de 1785, el Rei Carles III va disposar... Model 3, Bandera de 5 franges serà utilitzada com a Ensenya Civil d’ Espanya, de la Marina Mercant i dels Exèrcits de terra adoptada el 1785. Serà la 1º bandera oficial que tindrà l’Estat Espanyol com a tal !

  6. Per Real Decret del 28 de Maig de 1785, el Rei Carles III va disposar: "Para evitar los inconvenientes y perjuicios, que ha hecho ver la experiencia, puede ocasionar la Bandera Nacional de que usa mi Armada Naval y demás embarcaciones españolas, equivocándose a largas distancias o con vientos calmosos, con las de otras naciones, he resuelto que en adelante usen mis buques de guerra de Bandera dividida a lo largo en tres listas, de las que la alta y la baja sean encarnadas y del ancho cada una de la cuarta parte del total y la de en medio amarilla, colocándose en esta el escudo de mis Reales Armas reducido a dos cuarteles de Castilla y León con la Corona real encima... ". I el Model 1, Bandera de 3 franges, l’adoptarà com aBandera de l’Armada Naval per als Vaixells de guerra ! .

  7. 60 anys desprès, l’any 1845 la Reina Isabel II – quan només tenia 13 anys-, instaurà definitivament el primer model també com a Ensenya Civil d’Espanya i com Bandera de l’Exèrcit de Terra. El tercer model de les 5 franjes va continuar sent la Bandera de la Marina Mercant fins l’any 1928 !

  8. 1923. Insignia de Práctico de los Puertos i Bandera de la Marina Mercante Així ... “ Un importante Real Decreto, de 19 de julio de 1927, es el que concede a la Marina Mercante la Bandera de tres franjas sin escudo, en lugar de la de cinco franjas que se venía usando desde tiempos de Carlos III; con ello se dio satisfacción a los marinos y a los españoles residentes en Ultramar que deseaban verla a bordo de los buques” Això venia justificat en el mateix Reial decret ... Que reproduim a continuació

  9. "Señor: Desde hace tiempo las aspiraciones de la Marina Mercante eran tener una bandera igual a la Nacional, que sustituyera a la que ahora usa, la cual difiere bastante de la anterior; estos mismos deseos han sido significados varias veces por los españoles residentes en Ultramar, que al ver a los buques mercantes, no veían en ellos la verdadera bandera de su patria.En vista de ello, la Dirección General de Navegación propuso, con el apoyo unánime de su Junta consultiva, que la bandera de los buques mercantes fuera la misma que la de los de guerra, con la supresión del escudo nacional, propuesta que fue aprobada por el Consejo de Ministros.En consideración a lo expuesto, el Ministro que suscribe tiene el honro de someter a la aprobación de V.M. el siguiente proyecto de Decreto. • Real Decreto A propuesta del Ministro de Marina, y de acuerdo con Mi Consejo de Ministros, vengo en decretar lo siguiente:Artículo 1º.- La bandera nacional de la Marina Mercante estará compuesta de tres bandas horizontales, de las cuales la superior y la inferior tendrán el mismo ancho y serán de color rojo; la banda central será de color amarillo y tendrá doble ancho que las rojas.Artículo 2º.- Este Decreto empezará a regir el 1º de enero de 1928.

  10. El 1869, desprès de la caiguda d’Isabel II i la proclamació de la I República, una comissió de l’Ajuntament de Madrid presentà una proposició a les Corts Constituents per que adoptessin per a bandera nacional la tricolor de faixa morada. La proposta fou rebutjada. • El 1931 mitjançant el Decret 785/1931 s’instaurà el lila atès que és considerava que el vermell i el groc, a banda de la identificació monàrquica, només representava una part dels pobles d’Espanya: els vinculats amb l’antiga Corona Catalana Aragonesa. Consideraven que Castella hi havia d’ésser present a la bandera amb el color que li esqueia per tradició: el morat. Aquest color era justificat al decret “por ser él que la tradición admite por insignia de una región ilustre, nervio de la nacionalidad española, dando con ello acogida y validez a la tradición, que había conseguido arraigar en las más diversas capas de la sociedad española, la del pendón morado de Castilla!”

  11. Regno d'Austria, Königreich Österreich, 1786-1918Repubblica Austriaca, RepublikÖsterreich, 1919-1938 e dal 1945 • Sommario. La marca orientale (Östmark) creata da Carlo Magno, fu per secoli il baluardo dell’Impero verso oriente a difesa delle incursioni barbare e dall’avanzata dei turchi, sconfitti definitivamente nel 1697. Gli Asburgo, saliti al trono nel 1282, vi sarebbero rimasti fino al 1918. Nel 1804, in pieno periodo napoleonico si formò l’Impero d’Austria, la cui vastità fu però anche la sua debolezza. I moti insurrezionali delle varie nazionalità portarono infatti prima alla “duplice monarchia” con l’Ungheria (1867) e più tardi alla completa dissoluzione del 1918 dalla quale ebbe origine la piccola repubblica austriaca i cui confini, a parte la parentesi dell’annessione al Reich germanico (1938-45), sono rimasti fino ad oggi invariati. La bandiera austriaca rosso-bianco-rossa, introdotta relativamente tardi, ha tuttavia riferimenti antichissimi e leggendari, risalenti almeno alla prima metà del XIII secolo. Només cal mirar els mapes Europeus del S XIV-XVI per esbrinar d’on surt

  12. Bandiera usata soprattutto sulle navi da guerra, ma talvolta anche sui mercantili. Introdotta il 20 marzo 1786 da Giuseppe II per differenziare le bandiere austriache da quelle dell'impero. Fu usata fino al 1915. Curiòs 2 anys desprès que els espanyols (1785) els austriacs també l’adopten pels bucs de guerra. “Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio” (1ª Edició Nuremberg 1524). Només cal mirar els antics llibres d’En Ferran Cortes per veure als escuts de l’Emperador carles V els prototips de les banderes austríaques i espanyoles.

  13. Gravat d’En Cortès. Tal com exposa el Daniel Ibañez un fill d’un hidalgo extremeny mai portaria a l’escut les àligues dels Hasburg, ni el lleó dels Aragó, ni les barrades dels Comtes Reis. Tot fa pensar que era un personatge proper a la família reial.

  14. Parada Militar d’En Ferran Cortès a Veracruz, fixeu-vos en el model de les senyeres tri i bibarrada

  15. El 1799 encara s’hi podien albirar les restes dels antics territoris virregnals de la Corona Catalana aragonesa i les macroprovíncies de l'Andalusia Oriental que conformaven l'antic Regne Granada conquerit per Ferran II que contrasten amb la divisió territorial castellana de provincias i partidos

  16. 1810 1799 1822 El 1808 Josep Bonaparte (El primer Rei amb el Títol oficial de Rei d’Espanya, tal qual) implantarà les prefectures. Petits territoris de < 100 km perque l’exèrcit es pugui desplaçar en menys d’un dia en cas de sublevació i la desaparició total dels noms històrics, tots seran noms geogràfics. Espanya adoptarà el Model francès centralista. Un sol estat, una sola llengua hegemònica i una sola religió.... Amb la consegüent amnèsia històrica, pèrdua d’identitat i adoració pel nou model modern jacobí i republicà. I tal i com ens explica el Gustau Adzeries, al web Histocat, al principi del 1812, Catalunya fou incorporada a l'imperi Francès i dotada d'una nova divisió administrativa amb dues intendències, les de l'Alta i Baixa Catalunya, i quatre departaments, els del Segre, el Ter, Montserrat i les boques de l'Ebre

  17. Biblioteca Nacional de Madrid, 1854. La culminació de l’apropiació del concepte Espanyol als usos i costums de Castella. Tot i així l’Estat encara reconeix dins el mapa les diferents singularitats del drets civils i la diferent manera de contribució fiscal segons els territoris

  18. Una de les fal·làcies que sempre ha emprat la versió “oficial” de la història ha estat la supremacia poblacional castellana sobre les altres nacions hispàniques. Només cal veure un mapa de fa 150 anys per veure que el centre peninsular és la zona més despoblada. Igual que en l’actualitat si exceptuem l’illa estatal política i burocràtica que representa Madrid. Si hi afegim les poblacions de Nàpols, Sardenya i Sicília cal pensar que fou superior el pes demogràfic de la corona catalana aragonesa • Comunidad Foral de Navarra 593.4721,35 • País Vasco 2.124.8464,82 • Galicia 2.762.199 • Principado de Asturias 1.076.6352,44 • Castilla y León2.510.8495,69% • Castilla-La Mancha1.894.6674,30 • Comunidad de Madrid 5.964.144 • Extremadura1.083.8792,46 • La Rioja 301.0840,68 • Cantabria 562.3091,27 • Cataluña 6.995.207 • Comunida Valenciana 4.692.449 • Baleares 983.131.223 • Aragón 1.269.0272,88 • Región de Murcia 1.335.792 • Andalucía 7.849.79918 • illes narias 1.968.2804,46

More Related