TEATRE GREC

1. TEATRE GREC Tragèdia i Comèdia

2. ÍNDEX • Etimologia de “Teatre” • Orígens del teatre • Evolució del teatre • Dates de les representacions a Atenes • Les Grans Dionísies • L’edifici del teatre • La representació • La Tragèdia • Definició de tragèdia • Els tragediògrafs • Èsquil • Sòfocles • Eurípides • La comèdia • Aristòfanes • La comèdia nova. Menandre • Enllaços d'interès

3. Etimologia de ΘΕΑΤΡΟΝ • Del verb “veure, mirar, contemplar, observar” • θέατρον "lloc on es mira" “allò que es mira"

4. Fonts documentals • Tragèdies conservades (34)‏ • Escolis a les tragèdies • Testimonis epigràfics i arqueològics • Tradició indirecta: didascàlies, victòries

5. Definicions de tragèdia-I • La tragèdia és, doncs, la imitació d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra . Aquesta imitació és executada per personatges i no mitjançant la narració, i per mitjà de la compassió i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblants • Aristòtil, Poètica, 6

6. Definicions de tragèdia-II • Una tragèdia àtica és un fragment sencer de la llegenda heroica, elaborat poèticament en estil elevat per a la seva representació per mitjà d’un cor de ciutadans àtics i dos o tres actors, i concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dionís • U. V. Wilamowitz

7. Comèdia: “Cant del comos” Tragèdia: “Cant del boc”

8. Orígens del teatre • Ritu religiós més que espectacle profà. • El teatre, tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes entre el s. VI i al V a. C. com a acte del culte al déu Dionís, • en els seus orígens, les obres dramàtiques es representaven solament durant dos dels festivals que els atenesos dedicaven anualment a Dionís: les Lenees (gener) i les Grans Dionísies (març). • En les processons en honor del déu, uns cors cantaven el ditiramb, himnes de caràcter majestuós, i coms, himnes de caire satíric i jovial

9. Triomf de Bacus i Ariadna

10. Orígens del teatre segons les fonts antigues • Havent consistit, doncs, en un principi en simples improvisacions, tant la tragèdia com la comèdia, - aquella realitzada pels qui duien a terme el ditirambe i l’altra feta pels autors de cants fàl·lics, que encara perviuen en moltes localitats - a poc a poc la tragèdia va madurar, en desenvolupar els poetes tots els elements que els semblaven adients. Després d’experimentar moltes transformacions, la tragèdia s’aturà un cop va aconseguir el seu caràcter específic..., abandonà els arguments breus i la dicció burlesca que tenia per haver nascut dels cors de sàtirs, i adquirí més tard una major majestat • Aristòtil, Poètica, 3

11. Evolució del teatre (I)‏ En algun moment es va introduir durant el cant del ditirambe, un personatge “solista” que anunciava el tema i “dialogava” amb els coreutes A l’Àtica el ditirambe esdevingué una tragèdia, en introduir parts recitades entre les cantades, i eliminar les parts còmiques

12. Evolució del teatre (II)‏ • El repertori de temes s’amplià amb mites no relacionats amb Dionís • El tirà Pisístrat instituí el 534 aC concursos dramàtics durant les festes Lenees • L'espai on es representaven era el Teatre de Dionís, construït en un vessant del turó de l'Acròpolis. • Les representacions prenien la forma de competicions.

14. Dates de les representacions teatrals • Grans Dionísies o Dionísies urbanes, entre finals de març i principis d’abril • Lenees o Dionísies petites, entre gener i febrer

15. Les grans Dionísies (I)‏ • Preparació • Un dels nou arconts s'encarregava de preparar el certamen dramàtic. • designar els coregs (choregoi), ciutadans rics que pagaven, com a impost, les despeses d'una representació (el salari del cor, dels actors i de l'autor), • seleccionar els dramaturgs (poietai) participants al concurs d'entre tots els qui havien sol·licitat un cor. Els poetes escollits no solament escrivien l'obra sinó que també la dirigien, en feien la coreografia, en componien la música i, als inicis, fins i tot hi actuaven. • escollir els actors principals (protagonistai), que feien el primer paper de l'obra i manaven els actors secundaris. • En acabat, es feien dos sortejos per aparellar els coregs amb els poetes i els poetes amb els protagonistes.

16. Les grans Dionísies (II)‏ • Programa • El primer dia es feia una processó, se sacrificava un toro i se celebrava un certamen d'odes, • El segon dia es dedicava a la representació d'una comèdia per cadascun dels autors que hi concursaven, • Durant els tres dies següents es representaven les tragèdia de tres autors. Cada dia era dedicat a un autor, que oferia tres tragèdies - que componien una trilogia- i un drama satíric - obra de caire burlesc per relaxar el públic després de la tensió de les tragèdies. Aquestes quatre peces formaven la tetralogia. • L'últim dia de les festes el jurat donava el primer i segon premis dels dos gèneres (tragèdia i comèdia) en tres categories (poeta, protagonista i coreg). El trofeu consistia en una corona d'heura. • L'endemà de l'últim dia del festival el poble avaluava en el mateix teatre la gestió de l'arcont organitzador del concurs i es votava un elogi o una reprensió.

17. L'EDIFICI DEL TEATRE • Al començament els teatres eren de fusta. • A partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l'aire lliure. • Així el Teatre de Dionís d'Atenes, amb una capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s'havien estat fent representacions dramàtiques. • Es trobava situat en el vessant sud de l'Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s'hi alçava un senzill temple dedicat al déu.

18. Parts del teatre • Parts del teatre • El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades: • Koilon (graderies)‏ • Orchestra • skene

19. Comèdia Antiga • Aristòfanes és el representant principal • Barreja de farsa i sàtira • La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques.

20. Esquema argumental • L'argument se centra normalment en una idea fantàstica que se li acut al protagonista i que realitza al llarg de l'obra, malgrat els obstacles que troba i que va superant • Temes: • Crítica del poder • Atac als vicis del present i idealització del passat • Burla de tot allò que es nou, innovador, immoral... • Contraposició entre un món real i un món fantàstic, irreal: utopia, escapisme

21. Personatges • Personatges: • Vells glotons i lúbrics • dones obsessionades per la beguda i el sexe • polítics corruptes • poetes i filòsofs depravats • joves decadents • Objectiu principal: fer riure, divertir

22. Parodoi • A cada costat, entre les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).

23. Reconstrucció del teatre de Dionís, Atenes. Sota el recinte de l'Acròpolis (1) es troba el santuari de Dionís: s'hi veu la graderia (2), l'orquestra (3), l'escena (4), els pàrodes (5), una stoá o pòrtic (6), el temple antic (7) i nou (8) de Dionís.

24. Altres teatres: Epidaure

25. - Dodona Delfos Dodona