L‘espècie humana al regne animal: H.Sapiens

1. L‘espècie humana al regne animal: H.Sapiens Joan López Miquel Salvó Pau Rodríguez

2. Classificació taxonòmica • Regne: animal • Fílum: cordats • Classe: mamífers • Ordre: primats • Subordre: antropoides o haplorins

3. Classificació taxonòmica - Infraordre: catarins - Superfamília: hominoides - Família: homínids - Gènere: Homo - Espècie: sapiens

4. Característiques dels taxons • Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el tronc dret. • Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns. • Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena també monos del vell món

5. Característiques dels taxons • Superfamília: Els hominoidesno tenen cua i es desplacen per braquiació • Família (diferències entre les altres dues famílies): Els hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes, caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció bípeda.

6. Característiques dels taxons • Gènere (diferències entre el gènere Homo i el gènere: Australopithecus):El gènere Homo a diferència de l’Australopithecus, és capaç de caminar de forma bípeda, té un gran cervell, és capaç de fer servir un llenguatge articulat, té una infància més llarga i té la capacitat de fabricar instruments útils. Per altre banda, l’Autralopithecus, és omnívor, no mesura més d’un metre i camina calçat però no està tant evolucionat.

7. Linies principals de l’evolucio dels primats.

8. Arbre filogenètic de l’ordre dels primats • Estrepsirinis, són els prosimis, i dins d’aquest hi ha els lemúrids, els quirogaleids, els índrids, daubentònids, els lorísids. • Haplorins, que són els tarsers (prosimis, no estresirrinis), els micos i els simis. Dins d’aquest grup hi ha els humans. Lèmur (estrepsirí) Tarser (haplorí)

9. GÈNERE PARANTHROPUS

10. ÍNDEX • Temps en què va existir l’espècie. • Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions ambientals en què vivien. Localització dels jaciments. • Descripció de les característiques físiques de l’espècie. • Indicar la característica (o característiques) que el distingeixen respecte el grup (espècie) anterior, menys evolucionat. • Descripció de les habilitats del grup. • Descripció de les relacions entre els individus del grup.

11. 1. Temps en què va existir. • Paranthropus aethiopicus. • És la primera espècie d’aquest gènere i apareix fa aproximadament 2,5 milions d’anys. • Paranthropus boisei. • Situat entre 2,3 y 1,2 milions d’anys. • Paranthropus robustus. • Situat entre 1,9 y 1,5 milions d’anys.

12. ... El Paranthropus, habitant de Sud-àfrica, concretament el Paranthropus robustus va coexistir amb els Homo durant un milió d’anys aproximadament, fins que es va extingir. L’espècie robustus hauria sigut més confiada en condicions ambientals més favorables, com els membres del gènere Homo, per exemple Habilis d‘Homo, tenien menjar i una varietat molt més àmplia d'aliments.

13. 2. Àrees on va viure. Descripció de les condicions ambientals i localització dels jaciments. • Paranthropus aethiopicus. Trobat a Etiòpia. Més canvis climàtics i a conseqüència d’això van anar adaptant-se. Vivien en ambients molt més secs que els seus antecessors. Un dels principals jaciments és el del curs baix del riu Omo a prop del llac Turkana a , Etiòpia. • Paranthropus boisei. Va habitar a l’Àfrica Oriental. Els canvis climàtics van continuar incrementant -se i va viure en un entorn sec. El principal jaciment és el de Koobi Fora (Kenya). Paranthropus robustus. Habitants del Sud d’Àfrica. Els canvis climàtics seguien sent diversos. Els principals jaciments d'aquesta espècie són els de Kromdraai,Swartkrans, Drimolen,Gondolin i Coopers. Yaciment de Drimolen

14. 3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie. • Paranthropus aethiopicus. Mida del cervell i crani molt petit, amb elevada cresta sagital a la part posterior y part inferior del rostre que sobresortia respecte al front. • Paranthropus boisei.Crani més desenvolupat i queixals més estesos; canins i els incisius més petits. El temps que va viure aquesta espècie, no va patir canvis, malgrat els grans canvis climàtics i que presentaven un dimorfisme sexual. • Paranthropus robustus Massiu aparell masticatori, amb premolars i molars molt estesos. Cervell prou petit com perquè els músculs masticatoris l’envoltessin formant una cresta sagital.

15. 4. Característiques que el distingeixen del grup anterior menys evolucionat. • Paranthropus aethiopicus. Va representar la baula entre Australopithecus afarensis i Paranthropus boisei. Aquesta espècie intermèdia presenta trets propis dels Australopithecus i anuncia els que caracteritzaran tant al Paranthropus boisei com al Paranthropus robustus. • Paranthropus boisei. El seu “foramen magnum”està més avançat que en els Australopithecus (com en el gènere Homo). D'altra banda, el pes, alçada i aspecte general és molt semblant als Australapithecus. • P. Robustus. Té les mandíbules menys prominents que l'Australopithecus afarensis. Té una petita cresta òssia menor que la del Paranthropus boisei a la part superior del crani.

16. 5. Descripció de les habilitats del grup.

17. Les seves habilitats es centren en les que més dominaben i les quals hi ha més fonts, que son: Model·laven artefactes lítics i ossos apuntalats, que utilitzaren principalment per poder arribar a aconseguir menjar en “termiteres”. *Tenien totes les habilitats per poder utilitzar-los, utilitzaven al màxim les seves extremitats. Presentaven una dentadura especialitzada en llavors i aliments durs, la qual tenia grans molars i incisius.

18. 6. Descripció de les relacions entre els individus del grup. Les relacions i/o actituds les podem explicar, dient les 2 més importants, que eren: Les de cooperació i estada en grup per aconseguir-hi menjar i a la hora del “dinar”. Les de defensa per mantenir-se tots junts.

19. Treball fet, realitzat i editat per: • Anabel Ramos • Sandra Alcaraz • José A. Balsa

20. L’HOMO HABILIS Treball fet per: David Fernandez Lorite Dani López López Alex Elias Ortega

21. INTRODUCCIÓ En aquest treball parlarem sobre l' homo habilis, que va ser el primer homo en existir. Explicarem l’època en què va existir, les àrees on va viure i les descripcions de les condicions ambientals. També parlarem sobre les descripcions físiques de l’espècie i la localització dels jaciments.

22. TEMPS D'EXISTÈNCIA L’ Homo habilis és l'espècie més antiga del gènere Homo. Va viure aproximadament des d'1,9 fins a 1,6 milions d'anys abans del present, en les edats Gelasiense i Calabriense. El descobriment d'aquesta espècie es deu a Mary i Louis Leakey, els qui van trobar els fòssils a Tanzània, Àfrica, entre 1962 i 1964.

23. Jaciments i Restes de Fòssils Alguns jaciments s’han trobat a: Els que s’ha trobat a sigut: • 3 fragments de crani d'un individu adult. • un crani bastant complet de 510 cm³. A Tanzània s’ha trobat: • Mandíbula inferior amb 13 dents, un molar inferior, dos parietals i 21 ossos de dits • Un crani, que es va trobar molt deformat. Després de la restauració s'ha estimat una capacitat d'una mica menys de 600 cm³. • Conjunt de restes fòssils que inclouen de membres superiors i inferiors A Sud-Àfrica s’ha trobat: • Un crani de l’Homo Habilis

24. CARACTERÍSTIQUES Les principals característiques físiques són les següents: Crani més arrodonit. Molars grans i amb esmalt gruixut. Té un rostre molt més humà respecte l'Australopitec. Cara curta. Dits corbs de peus i mans: el que indicava que encara utilitzaven els arbres. La posició bípeda en les femelles provoca una reducció de la pelvis Major capacitat cranial 650 cm³. Han aparegut les primeres restes lítiques (treballen amb eines de pedra ). Tenen la pelvis molt més desenvolupada.

25. CONDICIONS DE VIDA • Amb respecte a l’Homo habilis, podem diferenciar tres tipus d’hàbitats: • Vivien en zones situades a prop de les vores del riu • Podien viure enmig de boscos a l’aire lliure, protegint-se amb unes branques d’arbre • Els més hàbils van saber construir-se cases de pedra en forma circular • Subsistien mitjançant una dieta a base de tubercles y arrels.

26. HOMO ERGASTER Xavier Monleón Judith Rodríguez Marc Pulido

27. Índex Dispositiva  Títol i autors del treball. Diapositiva  Índex . Diapositiva Biografia del Homo . Diapositiva Caracterísitiquesgenerals. DiapositivaHàbitat. DiapositivaDiferènciesambl’Habilis. Diapositiva Hipòtesis de l’Evolució. Diapositiva Diferènciesambl’Erectus. Diapositiva  Resum de l’ homínid .

28. Biografia Homo ergaster és una espècie d‘homínid  extinta que visqué fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys.

29. Característiques La caracterísitica que el fa diferenciar de l’anterior Homo és el fet de que l’ergaster es faabricava les sevespròpieseinesd’aquí el seunom . Tenien un model de desenvolupamentméslent i per tant un entorn social més protector . Aixóelshipermetrà  expandir- se sent el primer homínid en sortird‘Àfrica , desplaçant-se cap a l’actual Europa.

30. Habitat L’ Ergaster solia viure en sabanes i boscos on podia utilitzar els arbres i coves per dues activitats essencials per a la seva existència , una per protegir - se , i l’altre per poder utilitzar tan branques com pedres per fer les seves eines de guerra .

31. Diferències amb l’Habilis La principal diferència amb l’ homo Habilis , seria en un principi , el fet de que l’Habilis construïa les seves eines utilitzant pedres únicament , en canvi , l’ Ergaster podia utilitzar des de fusta pells i pedres. També a aquest fets se li suma el fet de que l’ Ergaster va ser el primer amb un llenguatge més o menys articulat .

32. Hipòtesis de l’evolució . En un principi es suposava que l’Homo erectus per la seva condició de caminar sobre dues cames era l’avantpassat directe de l’èsser humà , però l’informació donada diu el contrari , l’avantpassat més directe amb l’èsser humà és el Homo Ergaster .

33. Diferèncias amb l’ Erectus Les diferències entre Homo ergaster i H. erectus serien: H. ergasterapareix a l'Àfrica, des d'on es va estendrefins a l'OrientMitjà, mentre que l'"H. erectus" es troba a l'estd'Àsia (semprelimitat a la franja tropical). L'Ergasterés la primera espècie del gènereHomo que es trobafora del continentafricà. Anatòmicament, H. ergaster presenta una cúpula cranialmés alta i una estructura facial i corporal més fina que H. erectus. H. ergaster se sol associaramb dates anteriors.

34. Resum de l’ homínid. Amb tota la informació obtinguda podem arriar a poder dir que : l’Homo ergaster va ser el “pare” de la nostra búsqueda d’alguna cosa millor , perquè gràcies a ell , vam poder caçar millor gràcies a les seves eines , i avui dia podem arribar a fer robots , tot gràcies a un homínid , l’ Homo Ergaster .

35. Homo erectus Alberto Martínez Andrea Nicolás Ariadna Sobrino

36. Homo erectus • L’homo erectus va viure entre 1 milió d’anys i 100.000 anys abans del rpesent. • Els homos erectus es van habilitar per Ásia (China i Indonèsia), Àfrica i Europa.

37. Homo ergaster Homo erectus • Jaciments (Kenia, etiopia, tanzania, eritrea) • característiques (crani menys robust que el de l’erectus, la constitució física és més endarrerida que la del erectus, tendeixen a ser més amplis de caderes, etc) • Jaciments (Asia, africa, europa) • Característiques (era molt robust, podia arribar a mesurar 180 cm, el seu volum craneal era molt variable ja que estava entre 800 i 1200 cm cúbics, tenia una mandibula molt forta, dents molt petits i finalment presentava un dimorfisme sexual) Diferències entre homo erectus i homo ergaster

38. Descripció de les habilitats del grup Les habilitats del grup dels homo erectus. Van poder descobrir el foc i amb això van a aprendre a escalfar l’habitatge, cuinar, il·luminar-se i espantar els animals salvatges a la nit. Altres habilitats que dominaven els homo Erectus era el de fer eines per cuinar o per caçar, ho feien amb pedres, les afilaven per que a l’hora de caçar fós fàcil enganxar l’animal.

39. Descripció de les relacions entre els individus del grup. L'organització era a força de grups reduïts d'individus per poder explotar els recursos d'un àrea sense esgotar-los i cobrir les necessitats mínimes del grup que s'ha calculat entre 20 i 30 persones (depenent dels recursos accessibles). La seva existència està lligada també a l'existència de connexions amb altres grups per formar xarxes d'intercanvi matrimonial (si un grup es “aisla” sorgeix l'endogàmia i amb ella l'extinció del mateix al cap d'un temps) i d'informació.

40. … Les restes dels grans mamífers d'aquesta època poden respondre a activitats de carroñers de grans animals (macromamífers: elefants, hipopòtams, rinoceronts) morts per causes naturals o de les restes deixades per altres animals. Les activitats de caça dels grans herbívors requeririen la cooperació de diversos grups, que aportarien grans quantitats de carn i reforçarien els llaços socials. La importància de la recol·lecció havia de ser important ja que era més segur que la caça i carroñers i seria el complement d'aquestes activitats.

41. Hommo Antecessor

42. 1. Origen de l’espècie. Homo antecessor és una espècie fòssil pertanyent al gènere homo considerada l'espècie homínida més antiga d'Europa. Els primers registres fòssils daten la seva aparició fa uns 800.000 anys enrere en el temps

43. 2. Característiques. Eren individus alts, forts i amb cara de trets moderns, encara que el seu cervell era més petit que el de l'home actual,amb 1.000 cm3. La majoria de les restes humanes es troben en un estat de conservació excel lent, però corresponen en general a fragments de mida variable que representen evidències molt clares d'un acte de canibalisme.

44. 3. Habilitats Segons la teoria de la selecció natural, l’homo antecessor, va aprendre primer a fer servir les mans, amb les quals va aprendre a fabricar llances per caçar,i altres coses, és a dir, ells van haver de ocupar la seva creativitat per desenvolupar-se, tot i així gracias a aquestes creacions, que hem anant corregint al llarg del anys, hem pogut anar creant cosses millors gràcies a les primeres idees d’aquest.

45. 4. Registres fòssils. Al març de 2008 es van donar a conèixer noves restes d' Homo antecessor, concretament part d'una mandíbula d'un individu d'uns 20 anys i 32 eines de sílex de tipus olduvaià datats en 1,2 milions d'anys d'antiguitat, cosa que endarrereix considerablement la presència d'homínids a Europa. Les restes foren desenterrades al 2007 a la Sima del Elefante, jaciment situat a uns 200 metres de les troballes del 1995.

46. 5. Relacions entre els individus. - La relació entre els individus era de canibalisme, cosa que es veu reflexada a els diferents fossils trobats, molts dells estan tallats i fracturats. - A diferència de L’homo erectus, L’homo Antecessor era un home explorador.

47. I L’HOME, COM VA APARÉIXER?CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI Blanca Forero Mireia Perez Cesar Pequerul

48. HOMO SAPIENS Homo sapiens(del llatí Homo= home, sapiens= savi) Homo sapiens sapiens significa “home que pensa”.

49. TEMPS EN QUÈ VA EXISTIR L’ESPÈCIE. Época: PrehistoriaInici: Any 100000 A. C. L’hombre modern va aparèixer en África fa 200.000 o 150.000 anys, data que no tots els antropòlegs aproven a causa de la evidencia fòssil.

50. ÀREES ON VA VIURE L’ESPÈCIE. DESCRIPCIÓ DE LES CONDICIONS AMBIENTALS EN QUÈVIVIEN. LOCALITZACIÓ DELS JACIMENTS. L’homo sapiens es va expandir per tot el mon. Primer va conquistar Asia i mes tard Europa i Amèrica. Al seu avanç van anar desapareixen altes humanitats emparentades amb ell, com la de dos neandertals i la dels petits homes recentment descoberts a l’illa de Flors. Les comunitats nòmades van començar a assentar-se a l’Orient Pròxim fa uns 9.000 anys , quan va aparèixer l’agricultura. Les primeres ciutats van aixecar Mesopotàmia, el bressol del primer imperi mereixedor del nom, on fa uns 5.000 anys es va desenvolupar la primera escriptura. I la prehistòria es va convertir en història. l’Homo sapiens, va arribar a la Sierra de Atapuerca fa només 6.000 anys tot cercant bones terres per a l’agricultura i per a la ramaderia. S’hi va establir i des d’aleshores encara té, en bona part, la mateixa forma de subsistència.