1 / 5

Amb quin "cobert"...?

Amb quin "cobert"...?. No sé on em portarà ser “ CULLERA” , només sé que el culler o cullerot va de l’olla al plat, i la cullera del plat a la boca. No sé qui va organitzar, ni quant temps fa que funciona aquesta línia de transport, però m’imagino que ve de lluny i que encara anirà molt enllà.

tanaya
Télécharger la présentation

Amb quin "cobert"...?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Amb quin "cobert"...?

  2. No sé on em portarà ser “CULLERA” , només sé que el culler o cullerot va de l’olla al plat, i la cullera del plat a la boca. No sé qui va organitzar, ni quant temps fa que funciona aquesta línia de transport, però m’imagino que ve de lluny i que encara anirà molt enllà. Sóc un estri que serveix per portar-vos a la boca els aliments que teniu al plat. De fet, el primer estri de taula que des d’infants se us ha posat a les mans, és la cullera o la cullereta (el volum està en relació proporcional al recipient i la boca del receptor). Jo no tinc l’agressivitat ni el perill de la forquilla o del ganivet. No punxo ni tallo. Puc endinsar-me, sense cap mena de risc, en la delicada cavitat bucal, dipositar-hi el seu aliment, i fins i tot rebre una solemne cullerada com a comiat.

  3. Jo, la “ ”, sóc un estri en forma de forca amb dues, tres o quatre punxes, que serveixo per portar-vos l’aliment a la boca. I, com més punxes més possibilitats d’encertar la punxada i engrapar definitivament allò que vols. I, encara que “el camí de la boca, ningú no l’equivoca”, el risc que us caigui de les mans o de portar-vos el menjar a l’orella, és evident. Per a mi no hi ha dubte que “forquilla” ve de ‘forca’. Jo, com la forca, giro, regiro, trio, destrio l’aliment i el porto a l’eficient trituradora de la boca, perquè, finalment, dipositat en el cup de l’estómac, esdevingui aliment per al vostre cos. No es pot dir que una feina tan complexa , útil, ben feta i profitosa, sigui una mala feina; ni es pot dir que jo no hi tingui art ni part, sinó tot el contrari. I encara que llepar-la sigui perillós i gens ben vist, confesseu que més d’una vegada, m’heu llepada goludament.

  4. Aneu a saber com s’ho manegaven la gent de l’Edat de Pedra per tallar en filets i rodanxes l’animal abatuta a la cacera. Però, sigui com sigui, al llarg de la Història, vaig aparèixer, existeixo i encara perturo com el vostre estimat i temut ganivet. Així també vaig quedar definitivament incorporat al calaix o al cabàs de les eines, amb una peculiar forma: una fulla llarguera, generalment d’acer i ben esmolada, i proveït d’un mànec. Des d’anys i panys, jo, el “ “ formo part del parament bèl.lic de taula. Segurament el que més imposo. D’infants, ni tocar-me; de més grandets, amb molt de compte. Allò que talla, talla igual un dit que una pastanaga. D’una cullerada o d’una forquillada no l’ha dinyat mai ningú, però sí d’una ganivetada. Francament, reconec que sóc un estri útil, però antipàtic. Us en serviu per pura necessitat, i després, compte i fora!

  5. I tu, amb quin cobert t’identifiques?

More Related