1 / 15

Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals

Universitat Autònoma de Barcelona. Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals. Albert Bonillo Martín Eduardo Doval Diéguez. Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut.

tolla
Télécharger la présentation

Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Universitat Autònoma de Barcelona Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals Albert Bonillo Martín Eduardo Doval Diéguez • Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut XII Curs de formació continuada: Jornades de Psiquiatra de la Infància i la JoventutBarcelona, Gener de 2007

  2. 0. Índex  Objectius  Mètode  Pràctiques Parentals vs. Estils Educatius ④Resultats • Problemes de conducta i hiperactivitat • Conductes antisocials ⑤Conclusions i Discusió

  3. 1. Objectius Investigar la relació entre els estils educatius parentals i els problemes de conducta, la hiperactivitat i les conductes antisocials dels nois i noies Estudiar si aquesta relació és modificada per terceres variables Observar si els indicadors de problemes de conducta i hiperactivitat i els indicadors de conductes antisocials, tenen un comportament diferencial o són explicats per les mateixes variables

  4. 2. Mètode Mostra i Procediment: • 1060 nois/noies d’escoles públiques i concertades de Catalunya, les famílies i professors respectius • Mostreig polietàpic estratificat per Localització geogràfica, Hàbitat, Titularitat del Centre i Curs (2º, 4º i 6º Primària) • Participació voluntària i anònima • Informació recollida: tests autoadministrats i qüestionari heteroadministrat

  5. 3. Pràctiques Parentals vs. Estils Educatius • Pràctiques Educatives • Agrupació de variables correlacionades • Anàlisi Factorial • Estils Educatius • Agrupació de casos “semblants” • Anàlisi de Clusters

  6. 4. Resultats: Estils educatius Supervisors i implicats (n=306) Laisser-faire (n=185) Poc supervisors i poc implicats (n=137) Supervisors moderadament implicats (n=298) 44,43 38,08 32,66 38,04 Implicació 26,77 27,15 21,36 23,50 Estil Educatiu Positiu 11,90 14,68 15,15 11,50 Escassa Monitorització i Supervisió Puntuacions mitjanes en pràctiques educatives en cada conglomerat

  7. 4. Resultats: Estils Educatius Distribució de freqüències dels estils educatius

  8. 4. Resultats: problemes de conducta i hiperactivitat (I)

  9. 4. Resultats : problemes de conducta i hiperactivitat (II)

  10. 4. Resultats: conductes antisocials (I)

  11. 4. Resultats : conductes antisocials (II)

  12. 5. Conclusions i Discusió (I) En general, la implicació i la supervisió alta actuen com a protectores dels problemes de conducta i hiperactivitat i com a risc de les conductes antisocials. Ara bé, el grup que sistemàticament té valors més alts en ambdós variables són els Laisser-faire (moderament implicats i no supervisors) L’estatus socioeconòmic, educatiu i ocupacional es relaciona lineal i negativament amb els problemes de conducta i hiperactivitat: quan major és l’estatus, menor són els problemes Aquesta relació es modifica a l’estatus de nivell Alt en funció de la supervisió: els poc implicats tenen més problemes que els implicats

  13. 5. Conclusions i Discusió (II) En el cas de les conductes antisocials, en general s’observa una relació lineal positiva: a major estatus més conductes antisocials Aquesta relació es modifica en l’estatus Baix, que obté valors equiparables a l’estatus Alt

  14. 5. Conclusions i Discusió (III) Estils educatius: la “permisivitat” pot estar incidint negativament en la socialització dels nois i de les noies. Incidir en la necessària implicació i supervisió dels pares podria mitigar aquest “efecte” Igualtat: els sectors més desfavorits tenen dificultats afegides per adaptar-se a les demandes socials actuals. Una focalització de recursos públics podria fer disminuir aquesta realitat i, conseqüentment, reduir conductes inadaptades Els problemes de conducta i hiperactivitat i les conductes antisocials tenen un comportament prou diferent com per a justificar el seu estudi com a indicadors diferenciats

  15. Universitat Autònoma de Barcelona Problemes de conducta en nois i noies de 6 a 12 anys: relacions amb les pràctiques parentals Albert Bonillo Martín Eduardo Doval Diéguez • Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut XII Curs de formació continuada: Jornades de Psiquiatra de la Infància i la JoventutBarcelona, Gener de 2007

More Related