L’ Univers

1. L’ Univers L’Univers és un espai immens que inclou tot el que ens rodeja, les galaxias, les estrelles, gas, pols còsmica i cossos planetaris. Però a més a més actualment se sap que una gran part de la matèria de l’Univers és invisible, li diuen LA MATÈRIA FOSCA

2. LA MATÈRIA FOSCA • La massa total del grup és la suma de la matèria ordinària lluminosa, més la matèria fosca invisible del propi grup, de natura desconeguda. A la imatge es veu un grup de galàxies gegants, situades a uns 4.500 milions d’anys llum. Calculant com es distribueix la matèria lluminosa i quina és la força gravitacional que manté unides a aquestes galàxies, els investigadors han trobat que hi ha d’haver una gran quantitat de massa que no es veu. El mapa resultant mostra la matèria fosca invisible de color blau i les posicions dels grups de galàxies de color groc.

3. L’origen de l’Univers: El Big Bang La hipòtesi més acceptada pels científics diu que l’Univers es va originar arran d’una gran explosió que es va produir……fa uns 14000 milions anys! el Big Bang Abans de l’explosió, tota la matèria i l’energia de l’Univers es concentraven en un petit punt, molt dens. Big Bang

4. L’origen de l’Univers • Després de l’explosió, la matèria es va expandir en totes les direccions en forma de gas i de pols còsmica… • A mesura que es va anar refredant, la matèria va començar a agregar-se i condensar-se per formar els primers cossos, els estels, que es van encendre per iluminar l’espai estelar…. • Actualment se sap que les galàxies es continuen movent, allunyant-se cada vegada més les unes de les altres ….

5. Les Galàxies • Galàxia: Agrupació d’estels, gasos i pols estelar. • Els astrònoms calculen que el nombre aproximat de galàxies al nostre Univers deu ser d’uns centenars de milers de milions … • Les galàxies s’agrupen per formar cúmuls galàctics, tal com podem veure a la imatge. • El nombre promig d’estrelles que formen una galàxia qualsevol és:100000 milions.

6. La nostra galàxia els romans li van donar el nom de Via Làctea que significa “camí de llet”. Té forma d’espiral. Té uns 100000 milions d’estels. El nostre sistema solar es troba en un dels braços de l’espiral, a uns 30000 anys llum del centre i uns 20000 anys llum de l’extrem. La llum triga 100000 anys per anar d’una punta a l’altra… Forma part d’un cúmul de galàxies, constituit per unes 30 galàxies que rep el nom de Grup Local. Es creu que el centre conté un poderós FORAT NEGRE!!! La Via Làctia

7. Les galàxies • Galàxia en espiral Andròmeda, M31. • Es veu a simple vista des de la Terra. • Es troba a uns 2,3 milions d’anys llum. • Té 7 braços en espiral i s’assembla a la Via Làctia. • És una de les galàxies més pròxima a nosaltres.

8. Les galàxies en espiral són les més conegudes. Aquest tipus de galàxia té un nucli més o menys esfèric on es concentren en gran quantitat els estels. La nostra galàxia, la Via Làctia, és d’aquest tipus. Galàxia Andròmeda, M31 NUCLI

9. El Gran Núvol de Magallanes és una petita galàxia, pròxima a la Via Làctia. És la galàxia que brilla més des del nostre planeta (es veu sobretot des de l’hemisferi sud). Es troba a 180000 anys llum de distància. Té una forma irregular. Existeix també un Petit Núvol de Magallanes, veïna d’aquesta. Les galàxies: El Gran Núvol de Magallanes

10. Les galàxies • Galàxia Remolí, M51 • M51 vol dir objecte núm. 51 del catàleg de Charles Messier. • Descoberta al 1845 • Va ser la primera galàxia de la qual es va poder observar la seva estructura. • Es troba a 13 milions d’anys llum.

11. Les galàxies • Galàxia Barret, M104 • Té braços en espiral, marcats per pistes de pols, estretament enrotllats entorn del seu nucli d’estels. • Es troba a uns 40 milions d’anys llum de distància.

12. Les galàxies Galàxia espiral NGC 891. S’aprecia molt bé la pols còsmica.

13. Les galàxies Galàxia NGC 3370. Es troba a uns 100 milions d’anys llum. La fotografia s’ha obtingut amb el Telescopi Espacial Hubble.

14. Col·lisió de galàxies • Dos galàxies poden col·lisionar. • La galàxia més gran absorbeix la més petita gràcies a la seva força gravitatòria. • Un impacte directe pot enviar a les estrelles de la galàxia disparades cap a l’espai, desfent la galàxia.

15. Les nebuloses • Nebulosa: Acumulació de gasos incandescents i pols còsmica. • Algunes nebuloses són el bressol de noves estrelles. • Els gasos es van agrupant a causa de l’atracció gravitatòria, concentrant la seva massa i escalfant-se fins que comencen les reaccions nuclears i l’estel comença a brillar. Estel en formació

16. Aquesta nebulosa conté més de 200 estrelles. Els estels de NGC 604 són molt joves, ja que s’han format fa tres milions d’anys. La major part de les estrelles més grans i calents formen un cúmul a l’interior d’una cavitat pròxima al centre de la nebulosa. La radiació ultraviolada que flueix des d’aquests llocs, fa brillar el gas. La nebulosa NGC 604

17. La nebulosa del Cigne • Es troba a 5.500 anys llum de la Terra. • Està formada per hidrogen molt calent a més de petites quantitats d’altres elements, com l’oxigen i el sofre. • Al seu interior s’estan formant noves estrelles. • La radiació ultraviolada emesa per les noves estrelles dóna forma i il·lumina dissenys ondulats en el gas. Aquestes joves estrelles estan situades fora del camp de la imatge, dalt a l’esquerra. • Els colors representen els diversos gasos, vermell pel sofre, verd l’ hidrogen i blau pel oxigen.

18. Nebulosa Pèl de Guineu Estrella S Mon Aquesta nebulosa rep el seu nom pel seu color i textura. Es localitza a 2500 anys llum

19. Aquesta nebulosa és una regió de formació de nous estels. La seva brillantor és conseqüència d’un gran estel que es troba pròxim al seu centre. Té una edat de només 300000 anys. Es troba a uns 5000 anys llum de distància. La part fotografiada fa uns 20 anys llum. Nebulosa Trifida

20. Les Estrelles • Estrella: Cos esfèric i lluminós, a l’interior del qual es produeixen reaccions nuclears que provoquen l’emissió d’una gran quantitat d’energia a l’espai exterior. • Composició: Gasos a temperatura molt elevada (Els gasos majoritaris són l’hidrogen i l’heli). Les nebuloses proporcionen el gas i la pols a partir dels quals es formen els estels. Aquesta pols està composta de partícules irregulars de carboni o de silici.  • Tenen colors diferents segons la temperatura de la seva superfície: blaus (els més calents), blancs, grocs i vermells (els més freds). • Els estels tenen mides i brillantor diferents.

21. Hi ha estrelles molt més grans que el Sol

22. Fins i tot a l’univers hi podem trobar estrelles gegants. Compareu Antares amb el Sol

23. La fotografia mostra una regió del Sud de la Via Làctia. Es poden veure estels blaus, núvols foscos de pols i gas hidrogen brillant de color vermell. Es troba a uns 4000 anys llum de la Terra. Els estels blaus: Els més calents

24. L’ evolució d’una estrella mitjana. Un estrella de dimensió mitjana (ex: el Sol) té un temps de vida d’uns 10000 milions d’anys. Quan comença a esgotar el seu combustible nuclear, es va expandint, augmentant la seva brillantor i es converteix en …. Un gegant vermell !!!! Nana Blanca Estrella mitjana Gegant vermell

25. L’evolució de les estrelles Il·lustració d’un gegant vermell absorbint un planeta pròxim. Quan el nostre Sol esdevingui un gegant vermell, s’expandirà i la Terra serà absorbida com el planeta de la imatge

26. L’evolució d’un estel mitjà. Quan el gegant vermell esgota tot el seu combustible, es contrau i es converteix en un nan blanc com apareix al centre de la fotografia. Finalment, l’estrella acaba sent un cos fred i mort, un nan negre.

27. Els estels molt grans (com a mínim 5 vegades la massa del Sol) viuen menys temps, ja que cremen el seu combustible molt més ràpid. En esgotar-se el seu combustible, originen un supergegant vermell !!!! Supergegant vermell V838 Monocerotis. Es troba uns 20000 anys llum de distància. Quan va explotar va superar en 600000 vegades la lluminositat del nostre Sol, convertint-se en una dels estels més brillants de la Via Làctia. Les imatges del telescopi Hubble mostren les turbulències en forma d’anells que la seva explosió va causar en les gasos i la pols pròxima. L’evolució d’un estel gran.

28. El supergegant vermell acaba la seva vida amb una explosió enorme i instantània… La supernova !!!!! Al esclatar, emet al seu voltant, a gran velocitat, la major part de la seva massa en forma de gas i de pols. Les supernoves són esdeveniments poc comuns. Acostumen a donar-se a una galàxia cada 200 anys. Després, l’estel pot quedar destruït o convertir-se en un nan blanc. La fotografia del Telescopi espacial Hubble mostra les restes de la supernova M1 (NGC 1952) Les supernoves

29. Si l’estrella és molt massiva, de 15 a 20 vegades la massa del Sol, després de convertir-se en una supernova, el seu nucli es col·lapsa i origina un objecte tan dens que ni tan sols la llum pot escapar del seu interior, és totalment invisible, és un Forat negre !!!!!!! Dibuix d’un forat negre. Aquest cos no és visible perquè és tan dens i té tanta gravetat que fins i tot impedeix que la llum s’escapi de l’interior.

30. El Sol gira sobre si mateix en el sentit contrari al de les busques del rellotge. Es desplaça a uns 220 Km/s. Necessita 225 milions d’anys per donar una volta al centre de la galàxia. El Sol

31. La temperatura a la superfície és de 5500ºC. A l’interior arriba als 15000000ºC. Les reaccions nuclears al seu interior alliberen una gran quantitat d’energia. Aquesta energia arriba a la Terra en forma de llum i calor i permet que hi hagi vida. Amb l’energia que emet el Sol en un segon, es podrien suplir les necessitats energètiques de la Terra durant 1 milió d’anys !!! Aquesta imatge permet apreciar la cromosfera solar. El Sol

32. Les protuberàncies solars • Les protuberàncies són unes espícules de gas fines de més de 10000 Km d’alçada (equivalents al diàmetre de la Terra!!). • Es formen a la cromosfera solar, una part de l’atmosfera solar. • Emeten a l’espai partícules que en arribar a la Terra causen les aurores boreals quan ensopeguen amb el camp magnètic terrestre.

33. Les protuberàncies solars són gegantines flamarades de gas que poden arribar fins als 200000 Km de longitud!!!! (més grans que el diàmetre de Júpiter) Les protuberàncies solars

34. Les aurores boreals: Un regal del Sol