De l’analògic al digital: immersió en el Net.art - PowerPoint PPT Presentation

de l anal gic al digital immersi en el net art n.
Download
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
De l’analògic al digital: immersió en el Net.art PowerPoint Presentation
Download Presentation
De l’analògic al digital: immersió en el Net.art

play fullscreen
1 / 72
De l’analògic al digital: immersió en el Net.art
338 Views
Download Presentation
Jeffrey
Download Presentation

De l’analògic al digital: immersió en el Net.art

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Joan Campàs Montaner De l’analògic al digital: immersió en el Net.art A.C.T.E.C.I.R. Barcelona 15-octubre-2005

  2. Einstein, Picasso i… Bush Einstein, en morir, va al cel i Sant Pere li diu: -T'assembles a Einstein, però no t'imagines de què es capaç la gent per poder entrar al cel... Pots demostrar qui ets realment?Einstein demana una pissarra i guix i li demostra la teoria de la relativitat. Sant Pere, impressionat, el deixa passar:-Tu ets realment Einstein. Benvingut al cel. L'endemà, Picasso es troba amb Sant Pere i aquest li demana que s'identifiqui. Picasso esborra les equacions d'Einstein i pinta Les senyoretes d’Avinyó. Sant Pere es queda admirat: -Certament, tu ets el genial artista que dius que ets. Benvingut al cel. Finalment arriba al cel George W. Bush. Sant Pere li diu:-Einstein i Picasso van provar que eren qui deien ser. Tu pots demostrar qui ets?Bush, sorprès, li respon: -Qui són, Einstein i Picasso?I Sant Pere li diu: -Passa George, passa...

  3. El nombre d’or Φ = 1,6180339 S SE / AE = Φ A E H C B B

  4. Cànon egipci • Cànon egipci: altura del cos = 19 o 21 vegades el dit cor (del front a la base del coll, 2 quadrats; del coll als genolls, 10 quadrats; dels genolls a les plantes dels peus, 6 quadrats). Pels cabells s'hi afegia un quadrat. Una figura asseguda ocupava 15 quadrats. • Exactitud i immutabilitat del sistema social • Geometria derivada del sistema agrari

  5. El nombre d’or Φ = 1,6180339 A AC / AB = Φ C B

  6. Cànon grecPoliclet: Dorífor. 450-440 ane. Altura: 212 cm. Museu de Nàpols • Cos clàssic, idealitzat, burgès, apol·lini, tancat • Proporció: equilibri de classes ► filosofia = dialèctica de l’equilibri • Cos públic, percebut com espectacle • Pitagorisme, platonisme 0,382 0,618

  7. Masaccio: Trinitat. Fresc. Cap el 1427. 667 x 317 cm. Santa María Novella, Florència.

  8. El nombre d’or Φ = 1,6180339 A E B C D AC / BC = Φ BE / BD = BD / DE = Φ

  9. El nombre d’or Φ = 1,6180339 A B AC / AB = Φ C

  10. Una pràctica de laboratori: la influència de la dialèctica interna

  11. Peter Paul Rubens: Allegory of the Outbreak of War, 1638. 206 x 345 cm. Pitti Gallery, Florence

  12. Picasso: Gernika. París, 1 de maig - 4 de juny del 1937. Oli sobre tela, 349,3 x 776,6 cm Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofíahttp://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/gernik.htm

  13. Mà i cervell… Mà en negatiu. Abans del 20.000 ane. Cova el Castillo. Santander Stelarc: The third hand. 1976-81

  14. De Narcís a Pigmalió: de la representació a la realitat virtual Caravaggio: Narcís. ~1597. 113 x 95 cm Boucher: Pigmalió i Galatea. 1742. 234 x 329 cm

  15. Breu història de la convergència art – ordinador - literatura

  16. La tecno-ciència entre les ciències i les lletres Ciències Tecno-ciència Lletres Física Matemàtiques Electrònica Cibernètica Ciències informació … … … … … Automatisme Vida artificial Càlcul Art Literatura Informàtica Technelogos Processar informació finalitat Processar informació ni crear imatges ni produir textos

  17. Construint la història d’una convergència Dècada dels 40 1ª generació d’ordinadors Harvard MK 1 (1943) Perspectiva documentalista Precursor de l’hipertext Indexació associativa Vannevar Bush MemEx 1945 Conflicte pensament – tecnologies expressió Impremta: model lineal i jeràrquic de l’escrit Pensament complex – expressió lineal Investigacions filosòfiques, 1945 Ludwig Wittgenstein Informalisme, 1945 Expressionisme abstracte, 1947 El soroll com atzar Informació  desordre i mesura estadística de la incertesa feedback Teoria matemàtica informació, 1948 Claude Shannon

  18. Construint la història d’una convergència Dècada dels 50 2ª generació d’ordinadors 1952-1962 Pop Art, 1955 1es imatges: Laposky (1952), Franke (1956) Primers poemes generats per ordinador, 1959 Eisenhower crea ARPA, 1957 1es imatges de síntesi en ordinador, 1960 Creació d’Oulipo i Tel Quel, 1960 Vídeo art, 1960 1r joc modern per ordinador: Space War (1961) Raymond Queneau: Cent mille milliards de poèmes (1961) 1r programari gràfic: Sketchpad, 1962 Engelbart: NLS, 1962

  19. Construint la història d’una convergència Dècada dels 60 3ª generació d’ordinadors 1963-1970 Op art, 1964, Minimal Art, 1965 Art Conceptual i Body Art 1967, Land art i Arte Povera, 1968 Informàtica gràfica NLS/Augment Oulipo Composicions aleatòries i combinatòries de textos Literatura assistida per ordinador Simulació, models estadístics i algoritmes Literatura permutacional Ted Nelson i 1rs programaris hipertextuals Consciència de fer art Consciència de l’especificitat de l’algorítmica informatitzada ARPANET 2-9-1969 1ª convergència art – literatura - ordinador

  20. Construint la història d’una convergència Dècada dels 70 4ª generació d’ordinadors Oulipo 1ª generació sistemes hipertextuals SuperPaint 1972 Paintbox 1980 Siggraph 1974 Ars Electronica Linz, 1979 Anima, 1982 (Computer Art) NLS/Augment, FRESS, ZOG ALAMO,1981 Neoexpressionisme alemany Transavantguarda italiana Literatura algorítmica Literatura semiòtica Generació automàtica Poesia combinatòria Poesia animada Reivindicació de la literatura informàtica 1es versions del protocol TCP/IP 1978 Reconeixement de l’art informàtic

  21. Computer art A. Michael Noll: Computer Composition With Lines. 1964 Manfred Mohr: Cubic Limit. 1972-75

  22. Construint la història d’una convergència Dècada dels 80 2ª generació sistemes hipertextuals, 1983-1987 1985:2ª convergència art – literatura -ordinador Photoshop 1986 Hyperties, Notecards, Intermedia, Guide, KMS Les immatériaux Dona Haraway: A Cyborg Manifesto 3ª generació sistemes hipertextuals Hypertext’87 Michael Joyce: Afternoon, a story, 1987 Hypercard, 1987 Toolbook, StorySpace Jeffrey Shaw: The Legible City, 1989 Moulthrop: Victory Garden, 1991 McDaid: Uncle Buddy’s, 1993

  23. Jeffrey Shaw: The legible city (1989)

  24. Art fractal

  25. Els jocs: punt de convergència actual imatges textos càlcul Internet Poesia combinatòria Generació textos Informàtica gràfica Sistemes hipertextuals hackers Computer art hipertextos cibertextos Instal·lacions interactives Net.art Efectes especials cinema Jocs

  26. Introducció al Net.art

  27. El concepte de Net.art • Cal diferenciar: • «l’art a la xarxa» (art on the net), que és l’art concebut en un altre mitjà (pintura, escultura, disseny, grafisme...), que està a la xarxa per un mer procés de digitalització i que la xarxa li serveix únicament com a mitjà de difusió o exhibició. • «l’art de la xarxa» o Net.art, és el que utilitza la xarxa en ella mateixa i/o el seu contingut a qualsevol nivell, ja sigui tècnic, cultural o social com a base de l’obra d’art. • El Net.art designa, doncs, l’art creat específicament en, de i per a qualsevol xarxa electrònica, cosa que inclou l’art d’Internet

  28. El terme Net.artShulgin, Alexei: «net.art -the origin», a Nettime http://amsterdam.nettime.org/Lists-Archives/nettime-l-9703/msg00094.html «Penso que ja és hora de clarificar l’origen del terme “net.art”. En realitat és un “ready made”. Pel desembre de 1995 Vuk Cosic va rebre un missatge enviat per un mailer anònim. Degut a una incompatibilitat de software, el text era un abracadabra en ascii pràcticament il·legible. A l’únic fragment que tenia algun sentit s’hi veia una cosa com: [...] J8~g#|\;Net. Art{-^s1 [...] Vuk va quedar molt impressionat: la mateixa xarxa li havia proporcionat un nom per a l’activitat en la que estava involucrat! I immediatament va començar a utilitzar aquest terme. Uns mesos més tard, va reenviar el misteriós missatge a Igor Markovic, que va arribar a descodificar-lo correctament. (...) El fragment del text mencionat, tan estranyament convertit pel software de Vuk, deia (cito de memòria): [*]”All this becomes possible only with the emergence of the Net. Art as a notion becomes obsolete...”, etc.

  29. JODI (Joan Heemskerk- Dirk Paesmans): File not found404 (1997)http://404.jodi.org/ • Juguen amb Internet, amb el codi, amb el navegador (browser), amb nosaltres. I nosaltres juguem amb ells • La seva obra està amarada d'una estètica decadent i obsoleta que recorda la tipografia i aspecte de les pantalles monocromàtiques dels primers ordinadors personals • Ens obliga a ser no només actius sinó inventius, a explorar, a posar a prova la imaginació, sense seguir estúpidament un mode d’ús • Encapçala la tendència hacker, basada en imatges de baixa resolució, pàgines que es carreguen ràpidament, falsa interactivitat i ús atípic de les eines com l’HTML, l’ASCII o els virus,la interrupció de la interacció, la pèrdua de l'anonimat i la negació de la comunicació • Tot plegat és una mena de xat on qui juga és l’ordinador amb l’usuari mostrant les paraules teclejades totalment alterades i sense significat, és a dir un diàleg sense receptor, és més, on la resposta no vol dir res • JODI no elimina la representació, però la nega, la imatge és negada un cop es transforma en text, el text alhora és negat en dissoldre’s en textura, i el context es situa i és contingut com a programa dins del cos de l’ordinador

  30. A2.CAT (Art i artivisme. Ciència, Art i Tecnologia) El cos digital

  31. Floating Point Unit: Body Without Organs (1996). http://www.plexus.org/fpu/audience3a.html • És una al·legoria del cos col·lectiu a Internet: proposen crear un nou cos virtual més adaptable a la dimensió de l’univers metafòric • Invita als internautes a connectar les seves càmeres a la xarxa i filmar alguna part del seu cos. La combinació de parts formaran un cos híbrid, mutant, fragmentat • Analitza el poder creador, la simulació de la realitat, la interrelació autor/interactor, la identitat i el tractament del cos

  32. Shelley Jackson: My body (1997). http://www.altx.com/thebody/ • És una exploració de la identitat humana partint de l’observació del cos, del propi cos • Comença amb un mapa conceptual que representa una dona nua les parts del cos de la qual estan etiquetades i es poden activar • Cada clic ens porta a un text on es reflexiona sobre moments viscuts en relació a aquesta part del cos • Uns textos parlen de la infantesa i s’adverteix un desconeixement del cos i un desig de neutralitat; en altres, com en parlar del naixement dels pits, l’autora esdevé conscient de la seva femineïtat • Les cicatrius del cos expliquen una història que dóna identitat a la persona

  33. Petko Dourmana: Metabolizer (1997-98). http://www.dourmana.com/metabolizer/ • Explora les possibilitats de transformacions del seu propi cos • És una lliçó d’anatomia pseudoquímica: deformacions i mutacions es produeixen quan elegim proteïnes, narcòtics, analgèsics, hormones, esteroïdes… • És l’artista qui apareix nu, com un objecte passiu al qual es pot manipular amb l’ajut d’una paleta de productes químics

  34. VirgilWong: Genochoice (1999). http://www.genochoice.com • Projecte irònic sobre la concepció cientificista que la identitat individual està totalment definida en el codi genètic de l’ADN • Permet a l’internauta crear un clon d’ell mateix o elegir les característiques psicofísiques d’un nen • La seva estètica és la d’una veritable seu d’una firma especialitzada en el domini de la biotecnologia (confiança i veritat) • Mostra que darrere el desig de procrear un individu s’hi amaguen, sovint, les exigències absurdes dels progenitors i palesa els interessos comercials dels qui se’n aprofiten

  35. Gérard Dalmon: My google body (2002). http://www.neogejo.com/googlebody/ • Des que el cos no és la mesura de totes les coses, des que sabem que la seva representació és, de fet, una reformulació, el mirem amb por i fascinació. Ja no sabem on som ni qui som • El nostre cos idealitzat xoca amb els cossos del tercer món, de la fam i la guerra: mai els cossos tan desgraciats han estat tan propers • La representació del nostre cos vol mantenir la diferència • Els motors de cerca serveixen de punt de partida i d’arribada a les creacions artístiques. Google ha donat lloc al Google Art. Dalmon ens proposa construir un cos fent servir el Google com a instrument de recerca d’imatge i creador de la metàfora en línia instantània i fugaç

  36. A2.CAT (Art i Artivisme. Ciència, Art i Tecnologia) Cibercepció i telepresència

  37. Punt de partida: estem transformant el nostre cos (pròtesis, implants, cirurgia, fecundació artificial, enginyeria genètica...) Pregunta: estem transformant la nostra ment? Estem adquirint noves facultats, noves maneres de comprendre la realitat, noves formes d’interactuar amb i en el món? Constatació: amb les tecnologies digitals, la Realitat Virtual i la intel·ligència artificial, podem actuar en el món real i en el virtual alhora Concepte de cibercepció

  38. Ken Goldberg: Telegarden (1995)http://telegarden.aec.at/ • Creada el 1995 a la Universitat de Califòrnia Sud i presentada a l’Ars Electronica Center de 1996 a 1997 • Consisteix en un jardí que es manipula a distància a través d’un telerobot • Existien dos modes d’interacció: - mode actiu: es vigila i es tenen cura de les plantes - mode passiu: es veu el jardí i es segueix l’evolució de les plantes

  39. Eduardo Kac: Rara Avis (1996)http://www.ekac.org/raraavis.html • Creada en el marc de l’exposició dels Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996 • Una gàbia, un lloro telerobòtic, una persona amb un casc de realitat virtual i internautes • Tots veuen a tots, però a partir d’un altre cos • Diferents persones comparteixen simultàniamente el cos del telerobot • Temes: comunicació, vigilància, voyeurisme, perspectives diferents

  40. Masaki Fujihata:The Light on the Net (1996)http://telematic.walkerart.org/datasphere/fujihata_index.html • Instal·lació en la prefectura de Gifu, Japó, d’una escultura lluminosa de 49 bombetes • L’internauta pot decidir, en temps real, quines bombetes estiguin apagades o enceses • Una webcàmera enregistra la imatge del plafó i del seu entorn físic