Download
1 / 67
690 likes | 911 Vues
. El 1979 publica Bruixa de dol, el segon poemari, que la converteix en una poeta d'
E N D
1. BRUIXA DE DOL Maria-Merc Maral
2. El 1979 publica Bruixa de dol, el segon poemari, que la converteix en una poeta d'xit.
Bruixa de dol s, salvant AOR, de Teresa dArenys, el millor poemari femen catal.
3. Evoco la Maria-Merc de l'poca en qu va comenar a escriure els poemes de Bruixa de dol (1977), un any desprs que s'haguessin celebrat, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona on el moviment feminista del pas va mostrar la seva fora i la seva ra per emprendre una transici del franquisme a la democrcia on feia falta el canvi social poltic i econmic, per sobretot el canvi de mentalitat.
4. L'obra Bruixa de dol s molt significativa com a obra de pas, de ritus d'iniciaci. Hi ha, en el ttol i en l'obra, el ress dels aspectes amables de la infantesa que sn representats per les bruixes amb l'escombra i les fades, per hi ha el dol per les bruixes, dones svies, perseguides i massacrades al llarg de la histria, i el dol de sentir-se, ella tamb, sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional.
5. Definici de lobra Bruixa de dol representa la recerca i consolidaci del cam que havia emprs en el seu primer llibre: Cau de llunes, seguint amb una veu prpia i ms conscient de la seva feminitat.
En aquest llibre tamb shi troba la felicitat fuga de la relaci amorosa en el nostre context social i lantagonisme complex i ambivalent entre dones i homes.
6. POEMARI La primera edici de Bruixa de dol (1979) assenyala al seu ndex que es divideix en dues parts: Bruixa de dol i Les fades i les bruixes sestimen.
De la primera edici sen van tres reedicions i desprs del tancament de leditorial Llibres del Mall, Bruixa de dol es va tornar a editar en una collecci i editorial noves, Els llibres de lescorp dEdicions 62 (1992), on no es tingueren en compte els criteris tipogrfics de la primera edici, cosa que va sorprendre a la mateixa autora,
7. Caracterstiques generals La felicitat fuga, instantnea, efimera de la relaci amorosa en el nostre context social
L'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones
Intent dexpressar l'experincia quotidiana de les dones de manera intellectual i collectiva posant importncia a la seva solitud, tamb expressa la solidaritat que s'estableix entre les dones
8. FORMA: En aquesta obra utilitza el sonet, la can i formes diverses. L'obra es pot estructurar en dues parts, la primera s ms llarga i extrensa, la segona s mes curta i reduda i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una mtrica ms popular i desprs els sonets.
9. TERMINOLOGIA BUTXACA: infncia, lloc on es guarden els tresors petits de la infantesa
ESPASA: instrument de plaer
NGEL: representa la femenitat
LA BRUIXA: fins i tot en la forma de larquetipus infantil, amb escombra. La bruixa s la representant de la marginalitat i de la histria negada, i massacrada.
10. Lmfasi en la lluna, les bruixes i altres elements de la quotidianitat femenina es convertiran en els elements necessaris per contrarestar la por al transvestisme mental. A ms, les imatges de la lluna i les bruixes donaran forma al dualisme entre la solitud, encara que hi hagi alguna relaci amorosa feli, i la solidaritat entre les dones.
11. L'AIGUA
EL COS NU D'UNA DONA
LA LLUNA
EL COLOR VIOLETA: que s el color del feminisme.
12. SOL I DE DOL Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m'aturen, astuts. I dic: On s? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D'astre ignorat m'adre passos retuts? Sol, sc etern. M's present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m's estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vagu, i, de Du, el parany Per heure'm tot. O del diable engany
13. PLOU I FA SOL Plou i fa sol les bruixes es pentinen; plou i fa sol; les bruixes porten dol. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes fan un ou
14. PARTS DEL POEMARI Divisa
La primera part cont:
Foc de Pales en cinc composicions
Tombant (12)
Foguera Joana(9)
Bruixa de Dol(13)
15. La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima assonant amb tornada. Ressonncies populars
els de Bruixa de dol sn sonets, de construcci clssica amb decasllabs.
Temes:
Segueixen una cronologia: des de la seva infantesa, la seva primera relaci amorosa, la desfeta de la relaci, el comproms i la presa de conscincia com a dona i el pas del jo i de la solitud cap al nosaltres feminista i solidari.
16. Lluis Busquets i Grabulosa sadon que les quatre seccions de la primera part remeten, seguint un fil cronolgic, a tres relacions amoroses diferent, amb espurnes de felicitat fuga per tamb amb el contrapunt dantagonisme entre homes i dones. Als primers versos la persona estimada s vista mitjanant anttesis i oxmorons; la persona amb la qual sestableix relaci amorosa s tractada damic i desamic, de du i diable, s per aix que la vivncia de lamor tendeix a una realitzaci, sobretot fsica: el desig para la trampa del plaer, per la relaci amorosa acaba sent una fruita amarga.
17. oxmorons Figura retrica, variant de lanttesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintctiques de sentit oposat
18. Jo tinc un nom Divisa que obre el poemari
Significa: aprofundir en la prpia experincia
Traduir en poemes una realitat que es viu des dun cos, des dun mn determinat
Un mn femen
19. Aquesta divisa mostra les pautes que aniran sortint en les composicions del poemari.
Emmarcar: voluntat de control dun espai concret i determinar-lo
A la paret: intenci de conservaci i fixaci dall considerat digne per la histria
20. Les obres emmarcades tenen un cert valor= OBRA DART
Obra dart: concepte dimmaterialitat i mobilitat, mitjanant elements com el CEL o lESCRIPTURA en guix (que sesborra, es resisteix a la fixaci)
Forces celestes: ideal femen
Signatura en guix: identitat debilitada que no designa aquella pintura que acaba demmarcar
Acte descriure el nom a la paret: evoca lelaboraci dels grafits= transgressi de les normes socials
21. Foc de pales
Aquest apartat esta constitut per cinc poemes. La histria d'amor de << Foc de pales>> podria ser una sntesi dels cinc anys d'experincia matrimonial entre 1972 i 1977. s per l'efecte de l'antagonisme entre home i dona que l'amor que sent, s mes aviat un sentiment d'atracci: el desig para la trampa del plaer, per la relaci amorosa acaba sent una fruita amarga, una experincia que clava ganivets i genera tristesa. Tot transcorre en un mn simblic, el qual s indefinible i irreal amb un to melanclic i un ritme lent.
22. Els temes Semblen seguir una cronologia, que siniciaria amb els records de la infantesa i de la primera fase amorosa, per continuar amb el trencament de la relaci, i aniria del solstici dhivern (21 desembre) al destiu (Sant Joan), passant per Carnestoltes.
El conjunt de poemes evolucionar des del comproms del que vol dir ser dona, del jo i de la solitud fins al nosaltres feminista i solidari, fet que qued reflectit en la primera edici del llibre A nosaltres, les dones que estimo.
24. Foc de Pales I Poema comentat per Elena Soloviova i Desire Ibarz
Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit lany 1979 per Maria-Merc Maral. Incls a la primera part.
Aquest poema presenta clares referncies de Lorca, principalment del llibre El Romancero Gitano, que es demostren per la forma de la can, precisament lalbada, la tornada, la musicalitat que presenta, i el fet dels amants que es veuen obligats al comiat en arribar lalba.
El tema s la solitud del jo del poema a lhora dhaver dacomiadar-se del seu amant en arribar lalba.
El poema narra com en laigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna.
Per el principal tret del poema s que presenta una narraci molt escassa, basada bsicament en imatges i en la relaci didees.
25. Lestructura externa est formada per versos de cinc sllabes en quartets i la tornada, i rimen en els versos parells. El final de cada quartet fa de principi de lanterior i entremig se situa la tornada.
En lestructura interna trobem un poema que s narrat de forma gradual. En el primer pargraf hi ha la introducci, que ens situa en un medi aqutic, per sense especificar. En el segon, tercer i quart hi ha lespai narratiu que ens presenta la barca solitria que s encesa en flames i porta la lluna. El cinqu pargraf conclou amb el patiment de lamor. A ms entre cada pargraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, lalba, tpica de les canons dalbada tradicionals.
26. Els recursos utilitzats en el poema sn escassos, ja que principalment la poeta juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta ms importncia al missatge que a les paraules de lautora.
Les imatges ms destacades del poema sn, en primer lloc, la barca, smbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, smbol de lamor passional, per tant la mescla daquests dos elements podria significar la destrucci amorosa per part del jo.
Comenant a analitzar el primer pargraf trobem representat una paradoxa que representa el desig destimar en les estrofes aigua sobre aigua/ sobre laigua, set, i en lltima estrofa negres ganivets ens dna la imatge de la mor o de la fatalitat. Al segon pargraf destaca el mot aigua com a smbol de la vida, tpic de El Romancero Gitano, i en les dues ltimes estrofes es menciona la idea de solitud passava una barca/ franca de remer.
27. En el tercer i en el quart destaca una metfora en un foc de pales/ que baten el vent, A ms en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig destimar, igual que es mencionava al principi del poema. En el cinqu apareix la lluna, tpic smbol de Maria-Merc Maral, que apareix en El Romancero Gitano i s lelement de lamor impossible. Per ltim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix entre albera i alba.
28. En conclusi aquest poema s una recuperaci de la tradici literria, per la qual lautora mostrava un gran inters, A ms cal destacar que un dels versos dna nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element a destacar s la situaci negativa davant del desig destimar. Lautora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit desprs duna relaci frustrada.
29. Foc de pales I. Segon comentari
En aquesta poesia surrealista, l'autora fa referncia al seu mn interior i de l'estat anmic de tristor i de soledat, que li produeix desprs dun desamor. El foc del qual parla, s un foc apagat que va desapareixent en referncia a la passi.
Relaciona la barca sense remer que marxa tota sola a la deriva, amb la seva solitud i amb els negres ganivets fa referncia a la foscor que provoca el sentiment de dolor i d'allament. La lluna, un smbol romntic, est dins de la barca amenaada pels ganivets, volent destruir tota situaci satisfactria i d'alegria. Laigua apareix com a smbol, referint-se als sentiments i el foc a la passi. La tornada, s una part molt significativa, res s real i tot es converteix en una imatge de somni. T un to de poesia popular, cinc sllabes a tots els versos, menys la tornada, i la rima s assonant, ABAB . En la tornada, I jo, sola sembla allat per la mtrica i el ritme, fent que el ritme pugi de to i la mtrica sigui de tres sllabes.
30. COMENTARI Publicado por albert Aquest poema t influncies de l'obra Romancero Gitano de Federico Garca Lorca i sobretot de la composici titulada Reyerta.
En el segon vers hi ha una metfora (aigua sobre aigua, sobre l'aigua, set).
Els ganivets representen la venjana, l'enemistat. A ms, l'adjectiu negre fa ms negativa la concepci de ganivet.
L autora confessa que se sent sola. Es troba envoltada d'arbres esperant l'albada, per tant s de nit.
Passa una barca sense remer i sense rumb, per hi ha pales que van batent el vent (no toquen l'aigua i per tant sn intils). Aquesta barca porta la Lluna (element que simbolitza el romanticisme, l'amor). Els ganivets negres es claven a la Lluna.
L'autora, com a jo potic, es troba sola, esperant l'arribada d'un nou dia que sigui diferent a la nit. Una nit que est plena d'amenaces, sense un horitz optimista i on l'amor no s feli.
El poema est format per 10 estrofes. Hi ha dos versos que es van repetint, alternant-se amb quartetes que tenen versos pentasllabs. Els dos primers versos de cada quarteta repeteixen els dos ltims versos de la quarteta anterior.
31. Foc de pales II En aquesta composici canvia els ganivets pels ullals. La poeta en aquest poema es representa com lescorp, perqu s el seu signe zodiacal i Maria-Merc Maral creia molt els signes del zodac.
Lescorp s'amaga sota les pedres perqu hi ha alguna cosa que vol amagar, un sentiment reprimit perqu si ella lensenya, els ullals li faran mal perqu l'estan amenaant. Alguna cosa igual que l'aigua es va obrint cam cap a la cambra, per es va enfilant cap una cambra on les escales no tenen barana, amb aix vol expressar que s un desig amb molt perills.
Aquesta composici recorda una mica les composicions onriques dels avantguardistes.
Composici de 4 estrofes de 4 versos que sn de quatre sllabes, amb rima assonant, quan rimen perqu no tots els versos rimen.
32. Foc de pales II. Segon comentari Lautora se sent amenaada i adolorida, s de nit, plou i s a la cambra. La nit li fa mal i est tota sola, parla de com se sent en aquell moment: la seva solitud i un amor trencat. Sn quatre sensacions diferents, en quatre imatges potiques diferents. La primera amb l'ullal, mostra la sensaci de dolor. Aquesta part, est lligada amb la tercera, referint-se a la tristesa, la sensaci que li provoca la pluja des de dins de la cambra. La segona estrofa, mostra el perill i sobretot l'amenaa que sent ella, amb el smbol del zodac de l'escorpit. Aquesta part, va lligada amb la quarta fent referncia al desig, parla duna escala sense barana, s el desig vist com un perill. El to potic s emotiu, barrejant el somni i la realitat, com si fos la mateixa cosa. En la conclusi es representa lestat anmic de lescriptora i les seves sensacions amb un to melanclic.
33. III FORAVILERS Fora viles significa que estan fora de les viles, s una escena de tipus campestre (un prat obert): estan robant una fruita que no est madura; la tarda en la qual est ambientat el poema s una tarda de col.legi, la bata del col.legi est entintada, la bata blanca s el smbol de la infantesa, per la bata ja est tacada, per tant no sn tant inocents.
34. III. Foravilers Aquest poema est relacionat amb els errors de lamor i la seva infantesa. El significat recorda que lautora vol tirar enrere per recuperar tot all perdut. Lametlla amarga s aquell desig per recuperar aquell error amarg o experincia dolorosa. El disgust. Avisa amb l'atmella amarga de tot all que li espera. Recorda el seu passat, el seu record infantil a Ibars dUrgell (?). Enyorana de la innocncia perduda.
Les sensacions del poema sn els jocs, lalegria i la felicitat de tot all que envolta els infants. Diu que ja arribar lexperincia de lamor, no pas lexperincia del treball, dels fills o de la responsabilitat; tan sols el dolor de fer-se adult. Hi ha sis estrofes, tres de les quals sn la tornada.
La mtrica s de quatre-sis.
35. IV. Veiem una escena amorosa entre dos personatges acompanyats per la lluna. Principalment, la lluna actua com a smbol visionari, tamb com la caracteritzaci de dona o muller i fa que entrin en joc, dalguna manera, la nit i les bruixes. Apareixen trets quotidians com el pany de quadrets, la cuina, les tovalles... Com a smbol de comoditat, interiorisme i intimitat. Lestructura consta duna estrofa sencera. T rima assonant i set sllabes. Roman. Cada vers transmet una imatge diferent respecte a la unitat de temps, (El primer, el segon, el tercer...) principal. El nus seria quan es llencen les cartes i es provoquen ja les complicacions. Al desenlla es desenvolupa la transformaci de la seqncia. Es divideix en tres parts. Com si tingus una introducci on la valoraci de lescena fos molt satisfactria, incloent la lluna com a objecte -lluna plena-, a una caracteritzaci de lluna frgil (de porcellana) i aqu quan aquesta es trenca, esclata la tragdia. Com hem vist, la lluna encapala i desenllaa el poema. La predestinaci juga amb el pas del temps i amb el canvi dall bo a all dolent.
36. V. (Brida) Aquest poema s lltim de la part de Foc de pales. Ara la poeta fa un crit a la llibertat dexpressi. La traginera de canons s ella i va vagant per la fira dels folls. Ella es veu anant per tots el llocs portadora de vida per totes les fires i va sense cap mena de limitacions. Dintre daquest cam que fa fins la fira dels folls, explica que se sent dolguda i que un amor la fa patir. Aquest poema est format per tres estrofes de sis versos cada una alternades amb una tornada de dos versos que es va repetint, la majoria dels versos sn de sis sllabes encara que nhi ha alguns que sn de quatre sllabes, rimen els versos parells i el senars queden lliures. Quan llegim aquesta composici en adonem que t el ritme d'una can.
37. COMENTARI La Brida. Publicat por Albert Brida: pea que serveix per controlar el rumb i la velocitat dels cavalls.
Ella est disposada a anar a la fira dels boigs. Els llavis oscats sn un smbol de sensualitat. L autora escriu traginer (en lloc de traginera, perqu les sllabes sumin sis), que s una persona que va amunt i avall. Aquest traginer va en un cavall sense brida, s a dir, sense cap tipus de limitaci.
L autora ens explica que est atrapada per l'amor, est enamorada. Aquest amor s amarg perqu s'ha enamorat d'una persona que la fa patir.
Ella fuig de les cadenes que lestan empresonant, aquestes cadenes sn les normes socials i per aix diu que s'escapa de la pres pel call dels Bandolers: sempre troba una sortida a les regles socials a les quals est sotmesa.
Per tant l'autora, si pogus, aniria a la fira dels folls, on es relacionaria amb qui volgus, fugiria de les regles de la societat.
Hi ha versos de 4 i 6 sllabes (versos d'art menor) que rimen en parells. Hi ha tres estrofes alternades amb dos versos que es van repetint al llarg del poema.
38. Tombant Secci de poemes que fan de comps despera Una dona sense un home
s com un peix sense bicicleta
Annim
El dol de les ruptures anteriors, a Foc de Pales es converteix en l'obsessi d'espera, que s alhora de tristesa i d'afirmaci de la seva solitud.
En la secci Tombant, la poeta sap que la ruptura ha estat conscient, volguda i justificada per raons d'identitat femenina. En aquest aspecte, caldria remarcar la dita que hi ha al comenament <<( Una dona sense un home/ s com un peix sense bicicleta)>>. s una expressi popular, que reprn en el tercer poema del tercer apartat, i que simplifica, amb una comparaci absurda, la tradicional uni de la dona a l'home.
39. Fins al punt que la possibilitat d'una dona sense home es veu tant estranya que la relaciona amb la imatge irracional i impossible d'un peix sense bicicleta. MariaMerc Maral, ha optat per anomenar aquesta realitat aparent impossible de dona sense home, per la ra en la qual reclama la solitud fins a emborratxar-se, com el tercer poema d'aquest apartat indica. Ens mostra la recerca de la seva prpia identitat: <<Ja no m'enartes, sol, / vaixell salvat de l'ombra, / que s l'ombra qui m'ha pres ..>>.
L'aprenentatge de la solitud es converteix per tant, en un pas per a prendre conscincia de la seva prpia individualitat.
40. L'ltim poema, fa referncia a la conclusi d'aquest apartat, Tombant. Vol desfer-se de la tristesa i deixar-la a un costat ( a les golfes) amb tots els records de la seva infantesa. La sensaci de superaci amb ella mateixa. En l'ltim vers <<(Hi haur amor engrunat al fons de les butxaques.)>>, s la sensaci que li ha quedat de tota l'experincia amorosa, la superaci de la tristesa i de poder trobar-se novament amb l'amor.
41. TOMBANT I Poema comentat perDavid Cumplido i Laura Medina El poema no t ttol, per aix s habitual en tot el llibre. En ell trobem un to negatiu del jo potic. Aix tamb s com en altres poemes de la primera part. Una de les possibles causes que deriva en aquesta temtica s la separaci de l escriptora amb el seu marit. Quasi sempre en els poemes de Bruixa de Dol el jo potic s una figura femenina per en aquest poema en concret no sen sap el sexe.
La temtica daquest poema s la solitud. s una constant en tots els poemes de la primera part, encara que tamb hi apareix lamor com un altre tema principal.
El poema descriu com el dia del solstici dhivern el jo potic surt al balc quan comena a anar-sen la tempesta. En el moment que surt al balc observa diferents plantes, entre elles: begnies, geranis, cactus, etc. Aquesta sortida al balc s important perqu representa l alliberament interior del jo potic, ja que feia temps que estava tancat a casa pensant en lamor.
Pel que fa a lestructura externa es poden diferenciar dues parts. La primera engloba els nou primers versos i la segona els dos restants.Lestructura interna coincideix amb la externa. La primera part descriu els actes realitzats pel jo potic, s a dir, surt al balc, observa les plantes Maria Merc Maral ho fa de forma que sembli un diari ja que tamb posa la data dels fets.
42. Foguera Joana i Bruixa de dol Mostren noves aventures amoroses, on sexalta el joc amors i el sexe, amb un llenguatge ple de smbols i metfores, que elimina els tabs i revindica la condici de dona.
43. Foguera Joana El mateix ttol ho diu: foguera Joana, relacionant la foguera com un element de la festa de sant Joan. Tots aquests poemes se centren en una estaci de lany ( lestiu ) i les seves sensacions i emocions personal. Ella es mostra a una nit de sant Joan on ella es ``receptiva ( en el vers que diu i cap flor no es tanca), desprs s molt interessant com explica el seu encontre sexual perqu ho fa duna forma molt especial i expressa totes les seves sensacions:
44. ( en el poema II: Dnam la llengua, amor. Dnam la sal. o en el poema III: Els meus pits sn dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen ).
Poc desprs , aquests foc va minvant. Per l ltim vers sembla el ms important, on explica que tira els records a la foguera, tira els records dolents que va viure i els elimina de la seva vida, tamb diu que cal canviar el decorat, s a dir, tornar un altre cop a comenar de nou. En aquesta part, hi ha una exaltaci del joc amors, una crida al plaer i al gaudiment del sexe. Per la mateixa ra, els versos s'omplen de smbols i metfores amb connotacions sexuals (llangardaix, serp, espasa..) i genital (porta del castell, petxina..). Un amor sexual i juganer, que vol mirar el mn i la vida des dels punts de la feminitat.
45. La segona part descriu com se sent interiorment el jo potic, en aquest cas, millor que abans.
Com a recursos utilitza les flors que sn smbols i apareix un correlat objectiu en els dos ltims versos. Pel que fa a totes les flors esmentades en el poema, cal destacar el gessam, ja que el seu fruit s txic i produeix rigidesa muscular. Tamb hi ha una anttesi entre el mn exterior i linterior i una personificaci de l amor i de les plantes.
Pel que fa a la rima cal destacar que no en t.Lautora aprofita un fet quotidi per crear un poema, com ho s sortir al balc i observar tot el que hi ha al voltant.
46. FOGUERA JOANA Referncies clssiques: Catul, joc irnic
47. Bruixa de dol Aquest apartat s el ms important de tot el llibre. Els quatre poemes sn sonets. Poesia culta. Els sonets sn una composici clssica en poesia. El sonet consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets, tots ells decasllabs sense cesura, a diferncia del que era habitual a l'Edat mitjana.
48. la solitud i la tristesa es troben a lapartat Bruixa de dol, apartat on es multipliquen els miralls, les imatges daigua i la conscincia dobrir la prpia vida cap a la presa de conscincia feminista desenvolupada en la segona part de lobra amb dos poemes programtics:
El primer, alegre i festiu, que obre la segona part, Avui les fades i les bruixes sestimen.
El segon, de carcter reivindicatiu, Vuit de mar.
49. En tots dos poemes el smbol de la bruixa adquireix importncia, com a dona rebel i solitria, que no sajusta als convencionalismes socials (per la qual cosa foren perseguides i cremades).
50. III. Aquest poema est construt a partir de llocs i espais. Parla duna experincia per amb molta ms complexitat. Quan parla del mirall trencat, fa una relaci amb la seva conscincia. Com a lloc trobarem lescola, diu que marxa a treballar sola, confinada en la feina. En la monotonia i la solitud. El pou lutilitza com a espai per a trobar el seu sentiment. Lestructura externa es presenta en forma de sonet amb dos quartets i dos tercets de versos decasllabs amb rima consonant. El poema esta dividit en dues parts: les dues primeres estrofes sn el desenvolupament i les dues segones la conclusi. Lautora sidentifica amb la lluna i la nit un cop ms, com a elements feministes. Amb les paraules pou i cam, saproxima al seu subconcient. La part ms subrrealista la trobarem amb les cartes del tarot que llena per buscar de nou el comenament i el canvi. Cal fixar-nos que el poema cont una certa mgia.
51. VIII. En aquest poema es pot veure com apareix un cam, en cercle i en conjunt, tot un canvi. En aquest cas canvia molt el decorat, la lluna per exemple, li parla a ella i larbre li recorda aquell amor que vol oblidar. El poema significa un canvi de temps marcat per la tristesa i loblit del treball, i daquell temps amarg.
Al principi parla que ha tancat un llibre, el llibre de la sabiesa. I lliba i la falzia, com a aus representen la llibertat i la nit. I a lltim paragraf torna a parlar dun mirall i de com busca algun tipus de rastre, tamb dagulles i dalgun record que li fa mal.
52. SEGONA PART Consta d'un sonet i de vuit composicions
Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
Sense llops ni destrals(6)
8 de mar(1)
La major part estan dedicats
53. La segona part podria haver estat un altre llibre, per hagus estat massa breu:
consta dun sonet que dna nom al conjunt: Avui les fades i les bruixes sestimen, i
vuit poemes sota el subttol Els nvols duien confetti a les butxaques, a ms dels sis sonets de Sense llops ni destrals i el poema Vuit de mar, que esdev com un himne feminista, dedicat a la festa de les dones.
54. Cal destacar, tamb, que alguns poemes de la segona part estan dedicats adones, mentre que a la primera part hi ha el poema dedicat a Teresa dArenys, nom literari de Teresa Beltran.
55. Entre els dos poemes hi ha Les seccions Els nvols duien confetti a les butxaques i Sense llops ni destrals aboquen els poemes cap a un mn ple de noms, smbols i feminitat
amb poemes dedicats a dones com Magda (la seva germana), Cinta, Araceli, Fina, Quima, etc.
En el fons reflecteix la presa de conscincia per la problemtica de la dona, la crtica als aspectes socials que han deformat la condici de la dona i la rebellia contra una identitat imposada.
56. AVUI LES FADES I LES BRUIXES SESTIMEN Aquest poema ens explica un moment precs en la seva vida on la feminitat esdev molt important. Per explicar-ho ens fa referncia a les bruixes i a les fades. Tamb introdueix altres smbols: que sn quatre elements de la naturalesa: aigua, terra, foc i aire.
Les fades, les bruixes, els quatre elements sn smbols mgics i a ms a ms smbols femenins ja que la mgia s relacionada amb les dones al llarg de tots el poemes.
Una part on mostra molt la feminitat s on diu: Han begut la Font dels Lils, les liles sn unes flors de color lila ( daqu el nom, a ms tenen molt bona olor) que sn el color de la feminitat. La frase final tamb s la ms important que diu: Ullpresa, els dic que s, s a dir que ella s feminista.
57. Els nvols duien confetti a les butxaques: II. (Can de saltar a corda)
58. Els nvols duien confetti a les butxaques Amb aquest poema vol explicar que els records (el confetti a les butxaques s smbol de record, ja que desprs de les festes es t confetti a les butxaques) que ella tenia i a poc a poc les arnes sels estan menjant.
Les arnes simbolitzen que els records desapareixen lentament.
59. II Can de saltar a corda Poema a partir duna can popular. s com un joc infantil, la bruixa amb cabells molt llargs, si fa crrer lescombra conillets a amagar, tot aix ens fa recordar el joc i el mn de la infantesa. Sn com records seus.
60. VIII. (Can de fer cam) L'autora ens fa veure el desig i la illusi que mostra perqu les dones avancin en l'mbit del feminisme, fins que al final no sigui una sola dona la que lluiti per aquests ideals, sin moltes dones convertides en feministes. La barca, fa elusi al cam de la vida.
61. Sense llops ni destrals VI Sense llops ni destrals Al mateix ttol del poema, el llops i la destral sn smbols amb qu l'autora vol reflectir l'home i la seva violncia, relacionant-la amb la violncia de gnere i el domini de l'home sobre la dona.
El tema s aquesta violncia i la recerca de llibertat de les dones.
Cont una estructura molt semblant amb la de la lluna, que va passant per etapes i va canviant.
Fa referncia al mn infantil i dels contes, utilitza el llenguatge dels nens petits, alguns d'aquests elements es trobarien en l's d'expressions com ''ralet, ralet'' o en la imitaci de la manera de parlar de una nena petita: Zapz? La Maiameix teztima finz al cel!.
62. VI TRPTIC PER A UNA QUIMERA Per a Ina, d'un any estant
63. Trptic per a una quimera. 2 Comentari fetper: Marta Bouso, Juan Cantn i Mar Tpia Ens trobem davant de la segona part del poema Trptic per a una quimera incls dins lapartat Llops i destrals.
Largument s la relaci entre dues dones, utilitzant un vocabulari infantil, ja que el poema va dedicat a un nad, la Ina, de tan sols un any dedat.
Lestructura interna del poema es fonamenta en una introducci, primer pargraf, que apella a la nena petita; en un desenvolupament, on es narra la relaci, i acaba en una petita conclusi de dos versos, on deixa una porta oberta a lesperana.
64. L'autora, manifesta en aquest poema, que vol viure la vida sense amenaces i lliurament <<( en un bosc sense llops ni destrals)>>, referint-se a aquest mn sense perills que desitja, el mn on no hi hagin termes ni coses masculines que li provoquin mal i dolor. Els dos ltims versos, <<( I hem alat, a lesqueix de lhora violeta/ una festa dolors amb la trena desfeta)>>, eludeixen a la sensualitat i a l'amor lliure, els olors tenen connotacions sexuals en el poema.
La quimera fa referncia a una cosa somiada i que no es pot aconseguir. Lestructura cont tres parts: la primera que seria el primer pargraf en el qual apella a la nena petita, la segona part aniria lligada al segon pargraf , on es narra la relaci, i en l'ltima part, dos versos del final, on deixa una porta oberta a l'esperana.
65. Quant a lestructura externa, veiem que es tracta dun poema de quatre estrofes amb rima consonant i estructura ABBA, excepte lltima estrofa, on trobem noms dos versos, que rimen entre si, tamb de manera consonant.
En conclusi, ens trobem en la tercera part de Llops i destrals on es continua la histria que shavia comenat als dos poemes anteriors, tractant el mateix tema: la violncia de gnere i la llibertat de la dona. Aix, veiem com el pensament de lautora, que lluitava per la igualtat de les dones, es reflexa en el seu text.
66. -Vuit de mar En aquest poema, un altra vegada, la lluna actua com a smbol feminista i el seu ttol, dna nom al dia internacional de la dona treballadora. Intenta expressar poticament, la lluita per l'alliberament de la dona: cremar tot all que fins ara ha estat el paper de la dona, s a dir la <<feminitat>>, representada per tot un seguit d'estris domstics (escombra; blauets; draps de cuina..), deixar de ser la dona de casa i alliberar-se de l'esclavitud, per de les cendres ha de sorgir una nova vida. Diu que no canviarien per res el poder femen pel paper que fins ara han representat els homes (ferro, or, ceptres i punyals).
A la tornada, hi ha una referncia al signe feminista format amb totes dues mans, contrriament al signe de poder, agressiu, que s el puny, evoca un estadi on s destrut tot poder. Obrir la finestra en el cel tancat, fa referncia a l'alliberament que volen aconseguir i tot alliberament, com els dos ltims versos explica, creixer llavors com un gran arbre.
67. CONCLUSI En conclusi Bruixa de dol, s una obra realment emblemtica. Maria-Merc Maral juga amb els seus records de la infantesa, amb el seu amor, amb el sexe i la passi. Tamb amb la ruptura dun amor, amb els records amargs i aix li comporta tota la relaci de sentiments que li envolten el cos. Sintrodueix en temes feministes i fins hi tot, de caire homosexual.
