1 / 27

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL . Ús privat. 1.3. AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS. Durant el XIX la població europea es duplica: de 187 ML a 401 ML avenços del progrés mèdic i sanitari Aplicació mèdica de certs descobriments (anestèsia parcial, antisèpsia).

Sophia
Télécharger la présentation

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Ús privat. 1.3. AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS • Durant el XIX la població europea es duplica: de 187 ML a 401 ML • avenços del progrés mèdic i sanitari • Aplicació mèdica de certs descobriments (anestèsia parcial, antisèpsia) Però empitjora la distribució de la renda per càpita CONCENTRACIÓ DE CAPITAL MIGRACIONS ( 60 milions, entre 1815-1914) • EE.UU. • AUSTRÀLIA • AMÈRICA LLATINA • SOBREPOBLACIÓ RURAL • SALARIS IND. BAIXOS • ATUR

  2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.3. AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS • Durant el XIX la població europea es duplica: de 187 ML a 401 ML • avenços del progrés mèdic i sanitari • Aplicació mèdica de certs descobriments (anestèsia parcial, antisèpsia) Però empitjora la distribució de la renda per càpita CONCENTRACIÓ DE CAPITAL MIGRACIONS (ultramar i interiors) ( 60 milions, entre 1815-1914) • EE.UU. • AUSTRÀLIA • AMÈRICA LLATINA • SOBREPOBLACIÓ RURAL • SALARIS IND. BAIXOS • ATUR

  3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.4. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL • Per millorar la productivitat • Per augmentar els beneficis empresarials • Les tasques dels treballadors es fragmenten: • Es simplifiquen les tasques • S’augmenta la quantitat produïda per unitat de temps • No es necessita un treballador gaire especialitzat • Baixen els costos de producció • Es facilita la concentració empresarial

  4. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.4. NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL • TREBALL EN CADENA (TAYLORISME): un obrer sempre fa la mateixa operació dins una cadena de muntatge. • CONCENTRACIÓ HORITZONTAL: empreses que treballen en el mateix ram productiu (ex: mines de carbó). • CONCENTRACIÓ VERTICAL: s’apleguen societats d’activitats complementàries (carbó, mineral de ferro, siderúrgia). • CÀRTEL: concentració d’empreses que es posen d’acord per posar preus i eliiminar competència. • TRUST: fusió de diverses empreses en una de nova. • HOLDING: societat financera que té accions de diverses empreses per poder tenir un control sobre les seves activitats. • MONOPOLI: és el major control d’un producte en el mercat perquè se’n té l’exclusiva.

  5. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.5. L’AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL El 1870 la producció industrial britànica era 1/3 del total mundial El 1914 només el 14% Gran Bretanya deixa de ser el principal i gairebé únic país industrialitzat Els productes de GB perden posicions a molts mercats Tot i que la lliura esterlina (i l’or) són la moneda majoritària utilitzada en el comerç internacional

  6. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.5. L’AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL A EUROPA, EL COMPTETIDOR PRINCIPAL: ALEMANYA • A partir del 1850 la seva industrialització supera a GB en: • Acer • Sectors base (carbó, al Ruhr) • Siderúrgia • Elèctrica • Química • Maquinària de precisió • Productes farmacèutics • Major dimensió mitjana de les empreses • Aplicació de noves formes d’organització i concentració empresarials

  7. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.5. L’AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL El nou impuls industrial genera: INCREMENT D’INTERCANVIS COMERCIALS EXPANSIÓ DEL COMERÇ INTERNACIONAL GRAN AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ + = • CAUSES: • EXPANSIÓ DEL LLIURE CANVI, TOT I LES MESURES PROTECCIONISTES • PROGRESSOS EN EL TRANSPORT • PRODUCCIÓ MASSIVA DE BÉNS (REDUCCIÓ DE PREUS)

  8. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.5. L’AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL • INNOVACIONS • GRANS MAGATZEMS: • Superfícies polivalents • Gran varietat de productes • Preu més reduït PARIS LONDRES EE.UU • TÈCNIQUES MODERNES DE VENDA • Venda per correu • Venda a terminis • Publicitat de productes • Rebaixes, oportunitats…

  9. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • DUES DEFINICIONS • Sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’un països sobre els altres. • Realitat que es va imposar l’últim terç del segle XIX que implicava l’explotació econòmica d’homes i recursos (Àsia i Àfrica).

  10. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 2.1. L’Europa dominant La Segona Revolució Industrial fragmentarà el món Països industrialitzats Països no industrialitzats Europa va afermar la seva hegemonia i va imposar els seus ideals i models econòmics i culturals Després de la Gran Depressió (70-90), molts estats van imposar el PROTECCIONISME i es va fer essencial recòrrer als països colonitzats

  11. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 2.2. Les causes econòmiques • Necessitats de la indústria dels països subdesenvolupats • Nous mercats • Primeres matèries abundants • Espai econòmic per donar rendibilitat al capital excedent • 2. Necessitats comercials • Mercats per rebre productes de la metròpoli i per oferir primeres matèries per a la indústria • Per sobreviure a la crisi de finals de segle i mantenir el PROTECCIONISME calia disposar d’altres territoris • 3. Necessitat de l’expansió capitalista (visió marxista) • Recerca de més rendibilitat de la producció, on les inversions siguin més rendibles (primeres matèries i mà d’obra abundant). Els sectors estaven molt monopolitzats.

  12. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 2.3. Els factors polítics, ideològics i demogràfics • Desig d’ampliar les zones d’influència: • Augment de poder • Obstaculitzar l’expansió dels altres • 2. Cursa entre les potències França, Alemanya, Itàlia, Holanda enfront la primera potència, GB. També respon a un FACTOR ESTRATÈGIC • 3. Concepcions racistes i nacionalistes vinculades a la idea d’una raça blanca superior i a un nacionalisme mal entès • 4. “Explosió blanca” (1840-1914) va generar un flux migratori

  13. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 3. EL REPARTIMENT DEL MÓN • - A finals del XIX les grans potències s’aboquen a repartir-se el món: • Amèrica • La major part de les illes del Pacífic • Gran part de l’Àfrica i l’Àsia • Orient mitjà • 3.1. L’afany expansionista no és un fenomen del segle XIX. Té el seu origen en el XVI però amb diferències: • El vells imperis ubicats principalment a les dues Amèriques; a la nova etapa l’ocupació es realitza a l’Àfrica, Àsia i el Pacífic. • Les antigues colònies són principalment d’assentament; les noves són d’ocupació • En la nova etapa, el ritme d’ocupació és més ràpid • L’imperialisme del XIX és més bel.licós, amb guerres constants

  14. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 3. El desmembrament de l’Àfrica • A pp. XIX els europeus només disposaven de factories o petites colònies: • França: Algèria o Senegal • Anglaterra: El Cap, Costa d’Or • Els interessos econòmics, les rivalitats polítiques i l’esperit d’aventura van confluir per desmebrar l’Àfrica i deixar-la en mans de les potències europees. • Es van crear societats científiques fomentades per l’interès pel coneixement geogràfic i de la fauna i flora de les regions per explorar (Ex. “Dr. Livingstone, supongo”). • Es van crear societats missioners per evangelitzar i aturar el tràfic d’esclaus.

  15. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 3.2. El desmembrament de l’Àfrica • PRINCIPALS ZONES EXPLORADES • Conques dels rius Níger i Nil • Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambezi i Congo • Entre 1870 i 1880 augmenten les expedicions (França i GB) • Projecte britànic: tractava d’unir el nord i el sud. En aquesta cursa es van fer amb rics territoris (diamants, or…) • Projecte francés: Des d’Algèria, França va anar dominant el nord d’Àfrica i estenent-se cap el Sudan, on topa amb interessos britànics. • El rei de Bèlgica encarrega a Stanley que explori el Congo. Topa amb interessos alemanys al centre. CONFLICTE A LA VISTA !!!

  16. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • SOLUCIÓ: • El canceller alemany Bismark proposa celebrar una conferència per regular l’expansió per l’Àfrica (14 països europeus) • CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A BERLÍN (1885). Disposicions: • Garantia de lliure circulació pels rius Níger i congo • Principis per ocupar el territori: • Domini efectiu • Notificació diplomàtica

  17. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • CONFLICTES: • Fashoda (Sudan, 1898). Topen interessos francesos i anglesos. Els francesos cedeixen. • Guerra anglobòer: els bòers eren els holandesos-africans que ocupaven l’estat llire d’Orange i Transvaal (els únics territoris que no estaven en mans dels anglesos). Es descobreixen mines a Transvaal i aquesta és l’excusa per començar la guerra fins que s’annexionen a l’imperi britànic.

  18. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • Des del segle XVI hi ha una presència europea limitada a petites colònies comercials • En el segle XIX, domini total de les potències imperialistes (econòmic i polític) • A diferència del que va passar a l’Àfrica, a més de les potències tradicionals (França, GB, Holanda…) van intervenir-hi de noves: • Rússia • EE.UU. • Japó

  19. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • Rivalitats: • França, GB i Holanda pel control del sud-est asiàtic • GB i Rússia per l’Àsia Central • EE.UU. i Espanya per les illes Filipines • Japó i Russia pel control de la Xina

  20. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • LA COLONITZACIÓ BRITÀNICA • Essencialment a l’Àsia central i meridional, però es concentra a l`Índia • L’antiga colònia anglesa (1763) va ser reorganitzada després de la rebel.lió dels sipais (1857-58) amb una nova administració: l’Acta de Govern (control directe de la corona anglesa a través d’un virrei). • Per garantir un territori de seguretat al voltant de la colònia, rivalitats amb: • França, pel control de Birmània (1886) • Rússia, pel control de l’Afganistan (1880) i el Tibet (1904)

  21. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • EXPANSIÓ FRANCESA • Va tenir el seu centre a Indoxina i va exercir la seva influència a tota l’Àsia sud-oriental • Annexió de tota la regió del Mekong, protectorat a Cambodja, Annam i Tonquín: UNIÓ D’INDOXINA (1887) (+ Laos el 1893) • XINA • No ova ser ocupada per cap país, tot i que a pp. XIX els europeus hi tenien enclavaments comercials • Els anglesos equilibraven la compra de té i seda amb la venda d’opi de l’Índia. El 1839 el govern xinès prohibirà la venda d’opi i s’iniciarà la GUERRA DE L’OPI fins el tractat de Nanquín (1842): • Obertura de dotze ports al comerç internacional • Hong Kong per als anglesos

  22. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • XINA • No ova ser ocupada per cap país, tot i que a pp. XIX els europeus hi tenien enclavaments comercials • Els anglesos equilibraven la compra de té i seda amb la venda d’opi de l’Índia. El 1839 el govern xinès prohibirà la venda d’opi i s’iniciarà la GUERRA DE L’OPI fins el tractat de Nanquín (1842): • Obertura de dotze ports al comerç internacional • Hong Kong per als anglesos COMENÇA L'ASSALT EUROPEU A LA XINA !!! (1885-1911)

  23. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 3.3. L’OCUPACIÓ D’ÀSIA • S’intensifica la ingerència econòmica britànica: • Explotació de mines • Ferrocarrils • Control del comerç • REACCIONS NACIONALISTES • Alçament dels Cent Dies (1898) • Revolta popular dels bòxers (1900-1901) • Proclamació de la República (1911)

  24. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 4. L’IMPERIALISME DELS EE.UU. • A finals del XIX, EE.UU. és majoritàriament agrari però: • La industrialització al nord-est • (indústria del ferrocarril) • La gran riquesa minera • L’abundància de terres • El gran mercat interior Van afavorir un augment de la productivitat i la competitivitat • L’expansió exterior va tenir unes bases ideològiques molt sòlides: • DOCTRINA MONROE (aplicació del darwininsme social) • “el país podria intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos”

  25. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES 4. L’IMPERIALISME DELS EE.UU. • L’expansió exterior va tenir unes bases ideològiques molt sòlides: • DOCTRINA MONROE (aplicació del darwininsme social) • “el país podria intervenir en qualsevol indret del món per defensar els seus interessos” • És un “estil” diferent a l’europeu: NEOCOLONIALISME • No és una conquesta territorial ni imposició directa de l’administració política ÉS UNA INGERÈNCIA EN ELS AFERS INTERNS I LA SUBMISSIÓ ECONÒMICA DELS GOVERNS ALS SEUS INTERESSOS • (Cuba, República Dominicana, Haití, Puerto Rico, Panamà, Nicaragua)

  26. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES • 4. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS • L’imperi britànic va implantar un model que es va generalitzar: • LES COLÒNIES: no tenen govern propi i un governador nomenat per la metròpoli té tota l’autoritat. • PROTECTORAT: té govern propi, el mateix d’abans de l’ocupació. Teòricament, el govern és respectat oficialment. A la pràctica, és el govern paral.lel de la metròpoli qui “talla el bacallà” (Egipte). • MANDAT: és una tutela de la metròpoli sobre la colònia. Es va aplicar després de la IGM -SDN (1920), ONU (1947)-. • COLÒNIA DE POBLAMENT: un grup procedent de la metròpoli s’assenta de manera permanent en un territori i organitza un govern propi, encara que amb certa dependència de la metròpoli (a través d’un governador). Són els anomenats dominis (Canadà, Austràlia…)

  27. 2. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES PER FI HEM ACABAT !!! ÀNIMS !!!

More Related