PUZZLE

1. PUZZLE

2. En què consisteix? A partir d’activitats que es duen a terme en el grup d’experts, l’alumne passa a ser coneixedor d’una part dels continguts (una peça del puzzle) que haurà de presentar davant del seu equip base. L’aportació de cada membre expert en una part del contingut resulta imprescindible perquè l’equip domini el contingut (resolgui el puzzle). L’avaluació (individual, però amb nota comú) reforça la interdependència i motiva als components de l’equip.

3. Indicacions El mètode del puzzle, amb totes les seves variants i combinacions, pot aplicar-se a qualsevol matèria i nivell. Només es precisa la possibilitat de dividir la UD en subapartats d’importància equivalents, perquè cada membre del grup reconegui la importància de la seva aportació a l’equip. Aquest mètode pot obri un bloc de treball amb altres tècniques, com el grup d’investigació. La motivació es troba vinculada, entre altres coses, a la possibilitat d’ensenyar als companys la part en la que és expert.

4. Composició de l’equip. La seqüència del puzzle exigeix dos tipus d’agrupament: l’equip base (heterogeni) i el grup d’experts (homogeni). En els primers, el/la professor/a ha de garantir el màxim grau d'heterogeneïtat (nivell de competències, interessos, gèneres...). Els grups d’experts poden formar-se en funció d’un criteri homogeni que pot variar en cada ocasió: interessos pel temari, preferències pel format amb el que s’ha de presentar la informació... Pot ser interessant que cada grup d’experts hagués de realitzar activitats de diferents nivells de dificultat, de tal forma que es puguin distribuir als alumnes en funció de les seves capacitats o de la necessitat d’ajuda que requereixen per part del/la professor/a.

5. Fases d’aplicació. FASE 1: Distribució dels equips base. El/La professor/a distribueix als alumnes en equips base de tres a cinc membres cada grup. Resulta convenient que tingui un nom que ajudi a reforçar la seva identitat.

6. Fases d’aplicació. FASE 2: Formació d’equips d’experts. Cada membre de l’equip base és assignat a un grup d’experts que ha d’aconseguir l’aprenentatge d’una part de la UD. El/La professor/a ha d’haver dividit el contingut de la UD en parts com membres de grup base.

7. Fases d’aplicació. FASE 3: • Temps d'assentament del funcionament. • En el grup d’experts, cada alumne ha de preocupar-se de que els seus companys arribin a ser experts amb el que s’està treballant. Això s’aconsegueix amb l’ajuda d’una fulla d’activitats elaborada pel professor/a, que en principi ha de seguir el següent model: • Fonts d’informació (què s’han de mirar) • Activitats que han de desenvolupar en grup. • Posada en comú per verificar i raonar les respostes. • Planificació del que s’exposarà davant l’equip base. • Pràctica o assaig de l’explicació.

8. Fases d’aplicació. FASE 4: Retorn a l’equip base. Cada alumne explica a la resta de membres del seu equip la part sobre la que és expert. El professor/a controla el temps i el ritme de les explicacions podent ajudar als alumnes que més ho necessitin. Quan l’alumne no entén l’exposició d’un company, pot establir-se un temps addicional.

9. Fases d’aplicació. FASE 5: Prova individual. El/La professor/a proposa una prova que recull preguntes referides a cada àmbit dels experts. De vegades es pot incloure alguna pregunta general que els relacioni, el que permet esbrinar el grau de comprensió. Aquesta prova pot ser coavaluada pels alumnes d’altres equips.

10. Fases d’aplicació. FASE 6: Reconeixement de l’equip. Les diferents notes de millora dels membres de l’equip es sumen i es poden comparar amb d’altres anteriors que es poden haver treballat. En aquest cas l’equip que més hagi millorat obté un reconeixement per part del grup classe. Hi ha que destacar un cop més que la nota és la del equip (reforçant la interdependència) i que es valora el progrés del propi equip.