LA CASA MILÀ (La Pedrera)

1. LA CASA MILÀ (La Pedrera) Antoni Gaudí http://www.lapedreraeducacio.org/ Arquitectura segle XX

2. 1.- Dades bàsiques • Nom: Casa Milà (La Pedrera) • Arquitecte: Antoni Gaudí • Cronologia: 1907-1910 • País: Espanya. Catalunya • Estil: Modernisme • Tipus: residencial i comercial • Ubicació: Barcelona

3. 2.- Breu biografia • Pàg. 44 (quadern) Antoni Gaudí es va formar a Barcelona, on va dur a terme la major part de la seva obra. Als seus inicis reflecteix una forta influència dels estils historicistes, sobretot del neomudèjar i del gòtic (Palau Episcopal d’Astorga). Al costat d’aquestes influències, cal tenir en compte la passió de Gaudí per la natura: les formes vives dels vegetals i animals van ser fonts de la seva inspiració. La seva obra està lligada a la febre constructiva de l’Eixample de Barcelona (casa Batlló i casa Milà), al patrocini d’Eusebi Güell (Palau Güell, Parc Güell, Colònia Güell, Jardins Artigas) i a les obres del temple de la Sagrada Família

4. Palau Episcopal d’Astorga. Lleó.

5. La Sagrada Família

6. Casa Batlló

7. Palau Güell

8. Cripta Güell

9. Parc Güell

10. El Capricho. Comillas (Santander)

11. 3.- Anàlisi formal • Planta-espai • Materials • Sistema constructiu • Elements de suport • Elements sostinguts • Il·lumicació

12. Planta-espai

13. Materials: pedra, maó, ferro i ceràmica. Sistema constructiu: arquitectura arquitravada i arquitectura voltada. Suport:L'edifici s'aguanta sobre pilars, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució lliure dels envans i de les obertures grans de la façana. L'estructura és bàsicament de ferro, tot i que els pilars també combinen altres materials, com ara el maó i la pedra. Coberta: Golfes que estan cobertes amb 270 arcs diafragmàtics de maó, tots diferents que adopten la forma catenària (similar a la parabòlica), que absorbeix perfectament les càrregues laterals. Les golfes constitueixen una cambra aïllant per als altres pisos, però gairebé no incrementa el pes atesa la lleugeresa dels materials emprats. A sobre de les golfes, el terrat, amb capricioses formes escultòriques, que acull els dipòsits de l’aigua i les caixes d’escala i dels ascensors. Il·luminació: La façana i la planta lliure fan possible unes bones obertures exteriors per a l’entrada de llum. Els celoberts contribueixen a l’entrada de llum als patis.

18. 4.- Espai exterior • Volums • Façanes • Urbanisme

19. Volum: L’edifici va ser concebut per ocupar la parcel·la de l’Eixample que tenia assignada i respectava la forma que determinava el Pla Cerdà pel que feia als edificis residencials. Façana: Malgrat l'aspecte poderós que ofereix, es tracta d'un simple revestiment i les pedres s'aguanten gràcies a l'estructura interior de ferro. Les fileres dels balcons pesants s'ondulen alternativament cap endins i cap enfora. No és simètrica però l’ondulació de les fileres de balcons dota al conjunt una gran unitat plàstica plena d’equilibri i harmonia. El coronament és d’enrajolat blanc. Urbanisme: Malgrat que respecta les normes urbanístiques de l’Eixample, l’obra destaca respecte de les altres per la irregularitat de les seves façanes.

20. 5.- Elements decoratius Exterior: Façana: Formes que evoquen la naturalesa: la façana alhora ondulant i abrupta, materialitza la sensació d'unes aigües que trenquen la resistència d'una estructura pètria, en continuïtat natural amb les costes i els massissos muntanyosos de Catalunya. Les formes també recorden l'onatge del mar Mediterrani. Baranes de ferro: plenes de vitalitat orgànica, imiten algunes marines sobre roques i sorra de la platja. Gaudí, fill d'un calderer, va conservar l'afecció al treball del ferro forjat, en el qual tenia un gran mestratge. Aquest tractament anticipa l'obra de metall soldat d'alguns escultors del segle XX, però sovint els supera en riquesa i varietat de formes. Finestres: tenen una gran amplitud, amb formes ondulades i cantonades suaument corbades que doten l'edifici d'una gran plasticitat. Unitat plàstica: la successió exaltada de línies ondulades unifica la plàstica d’un edifici mancat de decoració. La seva força anticipa l'expressionisme arquitectònic.

21. Ave Gratia M. Plena Dominus: aquesta inscripció es troba a la part superior de la façana, al costat d'una rosa simbòlica a la qual Gaudí va atribuir una gran importància. L'edifici havia d'estar coronat per una escultura de la Mare de Déu del Roser que no es va arribar a fer mai. Terrat: És un dels espais més sorprenents que es pot trobar en l'arquitectura universal, i constitueix un veritable bosc de formes màgiques. Xemeneies: N'hi ha una per a cada apartament. S'agrupen enroscant-se helicoïdalment, de manera que l'aire gira i facilita l'expulsió del fum. Volums de les escales: Gaudí cuida tant la forma com la funció i la construcció; els elements útils es converteixen en bonics a través de la seva genial creativitat. Alguns d'aquests volums estan recoberts de trossos de marbre o ceràmica. Obertures de ventilació: També adopten formes fantàstiques. Tan sols les tanques que protegeixen els visitants hi ha estat afegides més tard. Malgrat la innegable força suggestiva que ofereix, el significat d'aquestes formes continua sent un enigma. Alguns creuen veure figures islàmiques i ho relacionen amb les tradicions de moros i cristians. Uns altres creuen veure formes pètries procedents del paratge anomenat Fra Guerau, de Montserrat. Uns altres, fins i tot, el relacionen amb llocs encara més llunyans com ara la Capadòcia. Trossos d'ampolles de cava trencades: Recobreixen un grup de xemeneies, i anticipen l'arte povera de la segona meitat del segle XX.

26. Interior: Es basa en el traçat poligonal irregular de les estances, parets irregulars i falsos sostres amb formes d’onades sinuoses. Aquests trets obligaven a un disseny personalitzat. Gaudí i els seus ajudants van dissenyar els sostres de les habitacions i una bona part del mobiliari amb ritmes ondulants, cosa que garantia la coherència total de l’edifici. Mort Gaudí i superat el modernisme, els interiors van ser remodelats.

28. 6.- Significat de la construcció • Elements propis de l’estil • Relació entre la forma i la funció • Elements simbòlics • Relació de l’obra amb l’època

29. Elements propis de l’estil Les principals característiques de l’arquitectura modernista són: • Art de la burgesia enriquida amb la Revolució Industrial • Inspiració en el passat, però amb més qualitat i elegància que l’historicisme o l’arquitectura del ferro. • Fantasia i creativitat. • Subjectivitat i gaudi en les formes artístiques. • Revaloració d’allò artesanal davant d’allò industrial. • Predomini de les línies corbes, inspirades en la natura. • Decoracions florals i animalístiques en murs i sostres. • Unificació de les diferents arts (majors i menors): adequació entre estructura i ornamentació.

30. Relació entre la forma i la funció: Va ser un encàrrec fet a Gaudí per la Sra. Roser Segimon de Milà. La seva funció original era exclusivament residencial. Els Milà van ocupar la primera planta (1300 m2) En l’actualitat comparteix la funció residencial amb la museística. Elements simbòlics: Encara que actualment no sigui fàcil de detectar, la Casa Milà respon a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial contemplava que, al capdamunt de l'edifici, hi hagués una escultura de la Mare de Déu. Els atacs a la religió en els fets de la Setmana Tràgica (1909) van fer modificar el projecte i suprimir l'escultura. Encara es conserva, però, la frase “Ave Maria gratia plena”. A més de la religiositat de l’arquitecte també cal remarcar la de la burgesia catalana i el poder econòmic d’aquesta.

31. Relació de l’obra amb l’època Pàg. 44 (quadernet)

32. 7.- Transcendència de l’obra Pàg. 44 (quadernet)