GARROTÍ

1. Ricard Ullastre Roger Aymerich Ariadna Vilà Ariadna Cros Yolanda Bermúdez GARROTÍ

2. ÍNDEX • Què és • En què consisteix • La rima del Garrotí • Exemple • La nostra cançó

3. Què és • El garrotí és el cant flamenc de la cultura asturiana. L’origen és incert; es diu que prové d’Astúries o del regne de León, va passar per Catalunya i la varen recrear els gitanos catalans, ja que és un compàs del TANGO. • Es practicava a principis del segle XIX, per Espanya, després es va estendre per tot arreu durant el segle XX. • Les cançons s’acompanyen de balls. • Les seves estrofes estan formades de quatre versos octosíl·labs, rimen el segon i el quart i es repeteix la tornada entre ells. • Garrotí ve de garrotinada (cop de blat a l’era per desgranar-lo.)

4. En què consisteix • Ha de ser graciosa, moguda, improvisada i amb ritme de festa. El contingut ha de ser burlesc o irònic amb l’objectiu de divertir a la gent. • L’any 1904 surt la 1ª partitura i l’any 1912 es divulga el garrotí. • Consisteix en pujar a un escenari i cantar improvisat mentre balles.

5. La rima del Garrotí • La rima del Garrotí normalment consisteix en sis síl·labes i rima en els versos pars, amb una tornada monorima –no necessàriament amb la mateixa rima de l’estrofa- també de vuit síl·labes.

6. Exemple

7. La nostra cançó • Cançó: Al garrotí, al garrotà, Vera vera vera de Sant Joan, Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan. Jo de petit volia aprendre a cantar, Però al meu pare li agradava més ballar. Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan, Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan. Tu em vas ensenyar a ballar, I jo ara t’ensenyaré a cantar. Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan, Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan. A mi m’agrada veure els teus peus ballar, I a tu t’agrada veure els meus llavis cantar. Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan, Al garrotí, al garrotà, Vera veravera de Sant Joan.