Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment

1. Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment Hipòcrates Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”, sinó “és benigne” Woody Allen Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans. Ang Lee

2. Situació actual de la salut (Europa / Espanya) • Increment de l’esperança de vida?: envelliment de la població, malalties metabòliques en la gent jove • Sedentarisme • Increment de malalties cròniques no transmissibles, relacionades amb l’alimentació: - Malalties cardiovasculars / TCV (isquèmies, hipertensió, hipercolesterolèmia) - Càncer - Diabetis - Obesitat - Síndrome metabòlica (interrelació entre aquests trastorns)

3. Percepció de l’estat de salut de les persones • Qualitat de vida • Estar en forma • Felicitat, benestar, comoditat, llarga vida. • Les pors de la societat de l’opulència • Les “premalalties” • Què vol dir estar sa? • Què cal fer per estar sa? • Innovació en els estils de vida o en els productes / aliments que consumim: Innovar els aliments o innovar la dieta?

6. ENERGÈTICS ESTRUCTURALS REGULADORS Glúcids (hidrats de carboni) Manteniment de les Lípids (greixos) funcions vitals. Proteïnes Activitat física. Proteïnes Creixement i renovació Minerals dels teixits corporals. Minerals Vitamines Aigua Regulació de les funcions metabòliques. Funció dels nutrients

7. Distribució de les calories (quilocalories): • Glúcids o hidrats de carboni 50-65 % • Lípids o greixos 20-35 % • Proteïnes 10-15 %

8. Distribució en pes (persona adulta) de nutrients (2500 kcal):

9. 50% d’origen animal 50% d’origen vegetal Proteïnes 80-90% de complexos (midons i fècules) 10-20% de simples o sucres Hidrats de carboni Predomini de monoinsaturats (quasi la meitat de tot el greix ingerit) Greixos Un mínim de poliinsaturats (un 25%, que no convé sobrepassar) Una tercera part de saturats (com a màxim)

11. Funcions del calci • ESTRUCTURAL. • Participa en la coagulació sanguínia. • Activa sistemes enzimàtics • Manté elevat el llindar d’excitabilitat neuromuscular i participa en la contracció muscular. • Reforça la contracció muscular cardíaca. • Participa en el transport de membrana. Dèficit de calci • Raquitisme en nens. En l’etapa adulta, major incidència d’osteoporosis. • Tetània, només descrita en lactants alimentats amb llet de vaca. • Hipertensió? Toxicitat del calci Poc freqüent d’origen dietètic.

12. Efectes d’alguns components de la dieta sobre la biodisponibilitat del calci. DISMINUEIX Fitats Fibra Oxalats Greixos Alcohol Alginat sòdic AUGMENTA Vitamina D Lactosa Àcids grassos de cadena mitjana CAP EFECTE Fòsfor ? Proteïnes (+?) Àcids ascòrbic i cítric (+?) Pectina (-?)

13. Evolució dels dipòsits ossis de calci al llarg de la vida (adaptat de Maham i Escott-Trump, 2001)

14. Aliments rics en calci (mg/100g) Aigua calcària 200-500 Avellanes 200 Ametlles 180 Nous 160 Figues seques 160 Llet 125 Ous 55 Iogurt 140 Formatge tendre 162 Formatge de bola 700 Fruites i verdures 20-50 Julivert 200 Mongetes seques 137 Llenties 60 Cigrons 149

15. Ferro HEMOGLOBINA Mioglobina Alguns enzims oxidatius DIPÒSITS I TRANSPORT Ferritina i hemosiderina Transferrina 3-5 g • FUNCIONS EN L’ORGANISME • Necessari per a la síntesis del grup hemo. • Síntesis d’enzims: catalasa, peroxidasa, citocroms. • Funció immunològica i funció cognitiva.

16. Contingut en ferro d’alguns aliments ORIGEN ANIMALmg//100g Fetge 8-10 Carn 3 Peix 1 Rovell d’ou 7 ORIGEN VEGETAL mg/100g Espinacs 4 Mongetes seques 9 Llenties 7 Arròs 6 Fruita seca 4 Cacau 12 Pa 2.5

17. Absorció de ferro de diversos aliments per individus adults. Els resultats expressen la mitja ± desviació estàndard. La dosis de ferro era de 2-4 mg, excepte per a l’enciam que era d’1-17 mg.

18. Es recomana el consum de carns en quantitats de com a mínim 2 – 3 racions a la setmana. No convé superar-ho. El fetge és també un aliment interessant ja que és ric en ferro i presenta una eficàcia d’absorció relativament alta. El ferro procedent de vegetals, verdures foliàcies i llegums és de baixa absorció. Les dietes vegetarianes comporten en alguns casos dèficit de ferro. - Cinc • POBLACIÓ AMB RISC DE PATIR DÈFICIT DE FERRO • Vegetarians. • Nens prematurs. • Nens menors de dos anys. • Dones en edat fèrtil, sobretot embarassades adolescents. • Individus amb malalties intestinals irritatives o hemorroides. PODEN NECESSITAR SUPLEMENTS DE Fe

19. TRIANGLE DELS ALIMENTS

20. Adaptat de Rivero Urgell (2000) Farmacéuticos, Maig: 42-43

23. · Reduir el consum de greix saturat · Substituir greix saturat per insaturat, preferiblementmono-insaturat. Aterosclerosis · Potenciar el consum de peix · Augmentar el consum de fruites, verdures i cereals integrals · Seguir dietes riques en carbohidrats complexos cereals integrals. Diabetis · Consum elevat de verdures · Utilitzar olis vegetals, predominantment mono - insaturats · Consumir dietes riques en fruites, verdures i cereals integrals Càncer · Moderar el consum de greixos saturats i augmentar el dels insaturats Factors dietètics importants per la prevenció de certes malalties, segons el document de consens elaborat per el Royal College of Physicians, Londres, Regne Unit (2000).

24. MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSIS • Reducció de les calories necessàries per disminuir el sobrepès • Greix 30-35% - Saturats <10% - Poliinsaturats <10% - Mono-insaturats 10-15% • Colesterol <300mg/dia • Augment de la fibra • Augment dels antioxidants (fruites, verdures, oli vegetal, fruits secs, etc) • Activitat física regular • Moderar el consum d'alcohol (< 20 dones - 30g/dia homes , si no hi ha hipertrigliceridèmia) • Moderar el consum de sal si hi ha hipertensió • Control i supressió d'altres factors de risc cardiovascular Endocrinología y Nutrición 47(7), 2000

25. Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels fitosterols

26. Estratègies dietètiques per a reduir el colesterol • - Dieta baixa en greix saturat i colesterol ~10-15% • Suplement dietètic • Fibra soluble (amb 100 g/dia de civada) ~2-5% • Esterols vegetals (fitosterols) ~10%

27. Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels esterols Efecte dels esterols vegetals (2g/dia) en la reducció del colesterol LDL.

28. Recomanacions nutricionalsper a la menopausa 5 racions de vegetals diàries Aliments rics en calci (en el marc d’una dieta equilibrada) Exposició adient a la llum solar (no cal “prendre el sol”) Activitat física Moderar proteïnes animals, sodi (sal), alcohol i cafè Dieta rica en fibra (sense excessos que redueixin l’absorció de calci) Moderar la ingestió de greixos saturats. Emprar oli d’oliva o de llavors Consumir llegum (incloure soja) Moderar les calories Soja i derivats ?

29. Contingut en isoflavones de diferents aliments

30. Bases del tractament de l’obesitat • 1.- Dieta • Hipocalòrica, però equilibrada en nutrients • “Gastronomitzar-la” • 2.- Exercici físic • 3.- Medicació • Evitar anorexígens • Ajuts naturals • 4.- Modificar els hàbits de vida en relació amb l’alimentació i l’exercici físic • 5.- Ajut psicològic • Individual • Grups terapèutics

31. MARC LEGAL RD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats a dietes de baix valor energètic per reduir pes • 1) Destinats a substituir la dieta diària completa i 2) Destinats a substituir un o diversos àpats de la dieta diària. • Substitutius de la dieta completa: 800-1200 kcal. • Un àpat: 200-400 kcal. • Les proteïnes 25-50% del valor energètic. Màxim 125 g/dia. • Han d’aportar les vitamines i minerals suficients.

32. Pes Glucosa Insulina Triglicèrids PSS Colesterol 0 a -5 a, b -10 a, b a a -15 -20 PSS Pressió sanguínea sistòlica -25 Percentatge de canvi a p <0,05 de la línia base -30 b p <0,05 A vx.B a -35 Grup A a Grup B -40 a -45 Percentatges de canvi en el pes corporal i en biomarcadors de risc de malaltia després de 51 setmanes de tractament amb una dieta energèticament restringida de 1200-1500 kcal / dia. Grup A (n = 38) amb una dieta hipoenergètica amb aliments convencionals durant els 3 primers mesos seguit per una dieta hipoenergètica i un substitutiu d’àpat diari durant 48 mesos. Grup B (n = 37), pacients amb dos substitutius i un àpat baix en greixos durant els 3 primers mesos, seguits per una dieta hipoenergètica i un substitutiu diari durant 48 mesos.

33. * Tots els valors mitjana ± desviació estàndard. Grup 1: Intervenció dietètica tradicional Grup 2: Intervenció dietètica introduint substitutius de menjar Grup 3: Intervenció en atenció primària, com el grup 2, amb intervenció mèdica i d'infermeria Canvis després d’un any en el pes i l’Índex de Massa Corporal, després de les fases 1 y 2 Ashley JM, Sachiko T, Schrage JP, Perumcan-Chaney SE, Gilbertson MC, McCall NL, Bovee V. Weight Control in the Physician´s Office. Arch Intern Med 2001; 161: 1599-1604.

34. Aliments funcionals i obesitat • Sacietat. Nutrients i ingredients que poden influir: Proteïnes i fibra • Àcid linoleic conjugat /CLA • Garcinia Cambogia / Àcid hidroxicítric (AHC) • Citrus aurantium (taronja amarga) • Calci • Te verd / catequines • Nopal (Opuntia) • Inhibidors enzimàtics naturals (faseolamina, slendesta) • Quitosan

35. Decàleg o Codi Europeu contra el càncer Mesures per afavorir el diagnòstic i tractament precoç Mesures per reduir el risc • No fumar • Evitar exposicions al sol excessives • Augmentar el consum de fruites, verdures fresques i cereals integrals • Moderar el consum d’alcohol • Seguir les instruccions en la manipulació de productes cancerígens • Evitar l’excés de pes i greix • Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius • Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes • Realitzar controls ginecològics en les dones. • Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys

36. Les claus d’una dieta saludable: Nutrició associada a plaer Àmplia varietat d’aliments Mantenir un pes adequat Consum relativament elevat d’aliments rics en midó i fibra alimentària Disminuir el consum de sucre Limitar el consum total de greixos, principalment saturats i colesterol Equilibri entre proteïnes animals i vegetals Consum apropiat de calci i ferro Reduir la ingesta de sal Moderar el consum d’alcohol

37. Cal recordar que: • menjar i beure formen part de la joia de viure • cuinar bé és un art • és recomanable menjar a poc a poc i mastegar bé • és bo repartir els aliments del dia en 3 o 5 àpats i no picar entre hores ni menjar contínuament • per a l’adult és convenient mantenir el pes estable • el nen l’ha d’incrementar d’acord amb el seu ritme de creixement • cal menjar aliments amb farines o fècules i una mica de fibra

38. Cal recordar que: • s’ha d’evitar l’excés de greixos d’origen animal • és aconsellable prendre oli amb moderació (d’oliva preferentment o bé de llavors) • cal limitar el consum de sucres (la llet i la fruita ja en contenen) • l’aigua és la beguda fisiològica per excel·lència • si un adult consumeix begudes alcohòliques, ha de fer-ho amb molta moderació

39. Estructura diària d’un menú • Factors que cal no oblidar: • varietat • equilibri nutritiu • preu • complexitat d’elaboració dels plats • textura • aspectes (sec, sucós...) • color • temps de distribució • temps estimat de consum • apetència • ambientació i presentació

40. ¿Què és una IAM? Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs. Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.

41. ¿Quins fàrmacs i quines poblacions tenen més risc de sofrir interaccions amb significació clínica? Fàrmacs amb índex terapèutic estret Anticoagulants Hipoglucemiants orals Digitàlics Antihipertensius Fàrmacs amb acció sobre SNC Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda Antibiòtics Població anciana Polimedicació Menor eficàcia en absorció Capacitat metabòlica reduïda Estat nutricional no òptim. Infància Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats

42. Interaccions entre fàrmacs i aliments segons el component de l’aliment implicat IAM Aliments en general Components nutritius Components propis Components amb activitat no nutritius "farmacològica" Aditius alimentaris Contaminants Tabac

47. Lovastatina - Fibra Disminució de l’absorció del fàrmac Separar 4 hores la fibra del fàrmac. Dietes riques en àcids grassos omega-3 potencien l’efecte de la simvastatina

48. Fármacos que presentan interacciones tipo disulfiramo Antibióticos: Cloranfenicol Griseofulvina Cefalosporinas Otros antibacterianos:Sulfonamidas Metronidazol Isoniazida Derivados del nitrofurano: Furaldona Furazolidona Sulfonilureas hipoglucemiantes: Tolbutamida Clorpropamida Citostáticos: Procarbazina Inmunosupresores: Tacrolimus

49. Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (1) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic Els bevedors de te tenen cèl·lules biològicament més joves (antioxidants) Totes les formes de vitamina E ajuden a prevenir el deteriorament cognitiu (Alzheimer) Les isoflavones de la soja poden incrementar l’esperança de vida per activació de les sirtuines? Els omega-3 poden millorar la depressió (moderada) i la degeneració muscular de la gent gran. DHA (àcid docosahexaenoic), uridina (uracil nucleòsid) i colina milloren les funcions cognitives (Alzheimer) L’estatus del ferro (no formant part de complexos) es relaciona amb malalties degeneratives (Alzheimer, esclerosi múltiple, Parkinson). Aliments rics en antioxidants (te verd, fruites i verdures) poden aportar complexants del ferro. Suc de raïm (polifenols) millora la memòria de la gent gran

50. Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (2)Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic El CLA (àcid linoleic conjugat) pot protegir enfront de la pèrdua muscular de la gent gran Cacau en pols enriquit en polifenols pot reduir l’estrès oxidatiu de la gent gran El potencial dels polifenols del cacau per a reduir la pressió arterial està relacionat amb el genotip (nutrigenòmica) L’astaxantina pot reduir l’acumulació anormal de compostos associats a la demència (hidroperòxids de fosfolípids) Alts nivells d’alfa-carotè poden reduir el risc de morir per trastorns cardio-vasculars o càncer. Els aliments funcionals (llets fermentades) proporcionen “matrius protectores” per a l’alliberament de probiòtics Les avies tenien raó? : Les prunes (assecades) més eficaces que la fibra soluble de plantago, zaragatona o ispagula per combatre el restrenyiment (Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 33(7), 2011: 822-828)