1 / 43

La Democràcia econòmica: Vers una alternativa al capitalisme Les finances ètiques i solidàries

La Democràcia econòmica: Vers una alternativa al capitalisme Les finances ètiques i solidàries. 17 d’agost del 2010. Possible guió…. Calen unes finances ètiques i solidàries ? Introducció a les finances ètiques . Finances ètiques , ISR, Obres Socials …

ashlyn
Télécharger la présentation

La Democràcia econòmica: Vers una alternativa al capitalisme Les finances ètiques i solidàries

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La Democràcia econòmica: Vers una alternativa al capitalismeLes finances ètiques i solidàries 17 d’agost del 2010

  2. Possible guió… Calen unes financesètiques i solidàries? Introducció a les financesètiques. Finances ètiques, ISR, Obres Socials… La situació de les financesètiques (mapa). Una reflexió final.

  3. Calen unes finances ètiques i solidàries?

  4. “No ens agraden” les finances tradicionals… • Destapant l’actuació dels bancs: www.banksecrets.eu • Estudiant els bancs i donant informació: www.banktrack.org • El finançament de la indústria armamentística: www.centredelas.org

  5. No només “no ens agraden” les finances tradicionals… …. també: • Calen instruments per canalitzar recursos cap a sectors socials. • Cal un sistema financer que no generi exclosos. • Cal una resposta per tots els estalviadors conscients i responsables.

  6. Cap a la construcció d’un mercat social…

  7. Què entenem per economia solidària? L’economia solidària és el conjunt d’actes de producció, comercialització, consum i crèdit que: • persegueixen la satisfacció de necessitats en comptes del lucre • es regeixen pels valors de cooperació, solidaritat, democràcia, igualtat i sostenibilitat.

  8. Què entenem per economia solidària? • Estem parlant de: • Cooperatives • Associacions d’intervenció social • Societats laborals • Empreses d’inserció • Fundacions d’intervenció social • Xarxes d’intercanvi • Treball autònom • Moviment de programari lliure • Horts comunitaris • Microeconomies comunitàries • ….

  9. REALMENT ÉS IMPORTANT INCIDIR EN L’ÀMBIT FINANCER? Entre el 80 i el 90% de les transaccions que es fan al món persegueixen objectius financers, bàsicament especulatius. El producte més comprat i venut al món són els diners. Es pot créixer sense un instrument financer? Ex. MCC o les finances ètiques. La crisi actual no reforça aquesta idea?

  10. Introducció a les finances ètiques

  11. ENS FEM NOVES PREGUNTES Què fa la meva entitat financera amb els meus diners? Com vaig escollir la meva entitat? Què implica la meva elecció? Gestiono els meus diners en sintonia amb els meus valors? Quins són els valors de la meva entitat financera?

  12. QUÈ FAN ELS BANCS AMB ELS NOSTRES DINERS?

  13. LES EMPRESES ON VAN A PARAR ELS NOSTRES DINERS PODEN: • Produir i vendre armament, tabac, alcohol o drogues. • Produir i vendre pornografia o oferir serveis de joc. • Explotar als treballadors o als infants. • Fer proves amb animals. • Destruir o contaminar el medi ambient. • Cultivar aliments transgènics. • Produir energia nuclear. • Produir i distribuir pesticides. • Talar boscos tropicals o utilitzar-ne la fusta com a primera matèria. • Manipular als consumidors a través de campanyes comercials i publicitàries. • Fer diferències salarials entre directius i treballadors poc justificables. • Fer donacions a partits polítics. • Influir en els mercats internacionals per rebentar preus. • Recolzar a règims polítics dictatorials. • Especular amb les finances. • Evadir impostos i situar-se en paradisos fiscals. • Constituir monopolis

  14. SEGURAMENT ENS AGRADARIA MÉS INVERTIR EN EMPRESES QUE: • Fabriquin productes mediambientals, biològics, de control de la pol·lució o d’estalvi energètic. • Fabriquin productes per l’educació. • Insereixin laboralment a persones amb dificultats per trobar feina. • Adoptin polítiques de protecció al medi ambient. • Redueixin la despesa energètica i utilitzin energies renovables. • Recolzin al desenvolupament comunitari local on l’empresa produeix. • Ofereixin igualtat d’oportunitats als treballadors. • Formin als treballadors i recolzin les famílies. • Tinguin una bona relació amb els sindicats de treballadors. • Siguin transparents en la seva gestió econòmica i financera. • Donin suport a iniciatives de comerç just i consum responsable. • Respectin els drets humans i activitats en països on aquests drets es vulneren.

  15. AQUESTES EMPRESES EN LES QUE ENS AGRADARIA INVERTIR SÓN LES QUE: • Sovint es troben en situació de desavantatge competitiu donat que: • No evadeixen impostos. • Paguen als seus treballadors el que és just. • Procuren protegir el medi ambient. • No s’enriqueixen amb negocis il·lícits. • Moltes d’elles tenen dificultats per accedir als préstecs i crèdits dels bancs. • Són molt poques les que cotitzen a borsa.

  16. EN QUÈ INVERTIM? Amb els nostres estalvis, directament o indirecta, ajudem a desenvolupar un tipus d’economia i, en conseqüència un tipus de societat.

  17. QUÈ SÓN ELS BANCS ÈTICS? Entitats financeres que intenten aconseguir simultàniament dos objetius: • Obtenir beneficis socials finançant activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu. • Ésser rendibles econòmicament per tal de poder garantir la seva supervivència.

  18. Una altra forma de DEFINIR ELS BANCS ÈTICS seria: Entitats financeres que poden oferir els mateixos productes financers i serveis que la banca convencional, ofereixen la mateixa garantia i es troben regulades per la mateixa normativa, però es comprometen a complir una política ètica de manera que: • No s’accepten clients ni proveïdors que entrin en contradicció amb la seva política ètica. • Presenten transparència en totes les seves operacions.

  19. Els orígens de les finances ètiques • El moviment de les finances ètiques actual, la banca ètica i les inversions ètiques o socialment responsables, probablement té els seus orígens a la dècada de 1960 en els nous moviments socials.

  20. Els orígens de les finances ètiques • Algunes persones vinculades a grups ecologistes o organitzacions que treballaven en la lluita contra la pobresa o en el tercer món van veure la necessitat de crear institucions financeres que s’organitzessin a partir de criteris ètics i de responsabilitat social, aplicant els valors que el propi moviment proposava a la societat i possibilitant l’ús de l’estalvi social per a reinvertir-lo en el seu àmbit d’actuació (quart món, tercer món, ecologisme)..

  21. TRENCANT ALGUNS TÒPICS • Els productes ètics o solidaris són tan o més rendibles que els altres. (font: OISR – DEXIA) • Simplement hi ha models diferents i estratègies diferents. • La banca ètica pot oferir tots els productes que ofereix la banca convencional i amb la mateixa garantia. • Simplement hi ha models diferents i estratègies diferents. • És possible construir una entitat financera des de la societat que funcioni amb principis democràtics, que treballi amb els principis de la banca ètica i sigui viable econòmicament. • Simplement hi ha models diferents i estratègies diferents.

  22. Finances ètiques, ISR, Obres Social…

  23. LA IMPORTÀNCIA DE L’ORIGEN DE CADA INICIATIVA QUE UTILITZA L’ÈTICA O LA SOLIDARITAT. BÀSICAMENT: INICIATIVA BANCÀRIA O SOCIAL. • Un problema d’enfocament. • Un problema d’objectius. • Un problema de coherència (de tots).

  24. LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE I LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES • L’acostament de la RSC al món financer és la base dels criteris utilitzats per la majoria de gestores dels fons ètics i solidaris. • L’acostament del Tercer Sector i l’Economia Social al món financer és la base dels criteris de les finances ètiques. • Què entenem cadascú per “responsabilitat social” d’una empresa?

  25. ELS FONS D’INVERSIÓ ÈTICS I/O SOLIDARIS Confusió creixent: fons ètics, fons solidaris, fons ètics i solidaris, fons sostenibles, fons temàtics, fons especialitzats... El plantejament més interessant: • Quins criteris s’utilitzen per seleccionar la cartera? • Qui els aplica? Com es valoren? • On acaben els meus diners?

  26. L’OBRA SOCIAL, L’ACCIÓ SOCIAL, LES FUNDACIONS • Quin és el volum d’aquestes activitats comparat amb el que cobren els consells d’administració d’aquestes entitats? • Quins productes ens permeten decidir i conèixer en quins projectes s’estàn invertint els nostres diners? • Perquè no podem ser nosaltres els que decidim què volem fer amb els nostres diners i amb els beneficis que es generen amb ells? • Si realment es vol fer un canvi, no seria més útil aplicar polítiques diferents a la seva activitat principal?

  27. La situació de les finances ètiques

  28. La importància d’un Sistema de finances ètiques i solidàries • L’exclusió financera i la transformació social presenten realitats molt diverses que necessiten de respostes també diverses. Una única resposta és insuficient. • Aquestes respostes no sempre poden provenir d’una estructura bancària, encara que treballi sota els principis de la banca ètica. Una banca ètica és insuficient.

  29. La importància d’un Sistema de finances ètiques i solidàries • Ens cal un projecte de banca ètica per poder donar resposta a totes les necessitats financeres de la nostra economia social. Una resposta no bancària és insuficient. • A l’hora de sumar valors a la gestió dels nostres estalvis, les nostres prioritats i afinitats poden ser diverses. Hem d’oferir una resposta en aquesta diversitat.

  30. Cap a un sistema de finances ètiques a Catalunya • Iniciatives informals • Les tontines i les CAF • Monedes socials • Microcrèdit amb principis ètics i socials • Acció solidària contra l’atur i FIDEM • Projectes no bancaris: • Coop 57 • Oikocredit Catalunya • Assegurances ètiques i solidàries • Projectes bancaris • “Triodos Bank” • Projecte FIARE • “Importància del principi d’insuficiència.”

  31. ENTITATS DE FINANÇAMENT ÈTIC A CATALUNYA És una cooperativa mundial que finança projectes a les zones més pobres del món. Atorga préstecs a projectes productius que donin feina i ingressos a les persones més desafavorides, fomentin la promoció de la dona i garanteixin el respecte pel medi ambient. L’any 2000 es va crear Oikocredit Catalunya, que capta fons al nostre país per invertir-los a Oikocredit Internacional, que és qui els gestiona. L’oficina catalana difon aquest model, capta inversors i tramita els interessos i la devolució de les inversions per als seus socis. www.oikocredit.cat

  32. ENTITATS DE FINANÇAMENT ÈTIC A CATALUNYA • Algunes característiques a destacar: • Iniciativa de base social: cooperació al desenvolupament. • Forma cooperativa. • Enfocament cap a la inversió en països del sud. • Àmbit d’actuació principal: països del sud. • Volum: més de 7 milions d’euros. • Soci del projecte FIARE i de FETS.

  33. ENTITATS DE FINANÇAMENT ÈTIC A CATALUNYA És una cooperativa que neix quan un col·lectiu de treballadors acomiadats decideix posar una gran part de la seva indemnització al servei de la creació de cooperatives. Des d’aleshores ha crescut i actualment ofereix serveis financers al conjunt de l’economia solidària seguint els principis de la Banca Ètica. Els seus recursos es destinen a préstecs per a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, el cooperativisme, l’associacionisme i la sostenibilitat. En aquests moments, els recursos propis de Coop 57 provenen d’aportacions de les entitats sòcies, i de contribucions personals dels socis i sòcies. www.coop57.coop

  34. ENTITATS DE FINANÇAMENT ÈTIC A CATALUNYA • Algunes característiques a destacar: • Iniciativa de base social: cooperativa i obrera. • Forma cooperativa. • Elevada participació dels socis: decisió dels tipus d’interès. • Finançament del tercer sector i l’economia social locals. • Àmbit d’actuació: • Catalunya, Aragó, Madrid, Andalusia i Galícia. • Volum: més de 5 milions d’euros. • Soci del projecte FIARE i de FETS.

  35. BANCA ÈTICA A CATALUNYA D’origen holandès, Triodos Bank és la primera Banca Ètica que es va implantar a Espanya; l’any 2004, quan ja era un referent de la Banca Ètica europea. Centra les seves inversions, fonamentades en criteris ètics, en tres àmbits: el medi ambient, el social i la cultura. Entre els productes que ofereix, hi podem trobar l’Ecodipòsit o el Compte Just d’Estalvi, que destina un percentatge dels interessos generats a projectes de sensibilització i desenvolupament del Comerç Just promoguts per IDEAS, Intermón Oxfam i Setem, sense disminuir la rendibilitat per a l’estalviador, si aquest no ho desitja. El Triodos Bank té una oficina oberta, a Barcelona (2006). www.triodos.es

  36. BANCA ÈTICA A CATALUNYA • Algunes característiques a destacar: • Iniciativa bancària. • Forma mercantil, capacitat de decisió en mans d’una Fundació. • Enfocament cap a tres àmbits: cultural, social i mediambiental. • Especialització en el món de la sostenibilitat mediambiental. • Compensació d’emissions de diòxid de carboni. • Àmbit d’actuació mundial. • Volum: més de 300 milions d’euros.

  37. BANCA ÈTICA A CATALUNYA La Fundación Inversión Ahorro Responsable (FIARE), una plataforma que agrupa 52 organitzacions d’Euskadi, ha posat en marxa el Projecte Fiare amb l’objectiu de construir la primera Banca Ètica i Ciutadana nascuda a Espanya. El Projecte Fiare ofereix finançament a activitats econòmiques amb un impacte social positiu i una sortida als qui vulguin que els seus estalvis es dediquin a projectes afins amb els seus principis. En una primera fase, FIARE actúa com agent de la Banca Popolare Etica italiana. El projecte es construeix a partir de l’associació d’entitats i persones al llarg del territori. A Catalunya, el Projecte Fiare ja té una oficina a Gràcia. www.projectefiare.cat

  38. BANCA ÈTICA A CATALUNYA • Algunes característiques a destacar: • Iniciativa social. • Forma cooperativa, objectiu de constitució d’una Cooperativa de Crèdit. • Enfocament participatiu: recerca de socis i només de clients. • Importància cabdal de la participació del tercer sector i l’economia social. • Importància de la societat civil organitzada (xarxes). • Àmbit d’actuació estatal. • Volum: més de 20 milions d’euros.

  39. Alguns bancs ètics prenen com a model les entitats del tercer sector i l’economia social. • Base de funcionamient democràtic. • Objetiu principal no lucratiu. • Al servei de la societat. • Relació propera al territori (arrelament). • Iniciativa de ciutadans i ciutadanes. • Creades des de la base, de baix a dalt. • Responen a necessitats concretes. • Capacitat d’adaptació i modificació. • Austeritat i ventalls salarials reduits.

  40. D’altres prenen com a model el sector bancari i l’empresa convencional. • Fórmules mercantils. • Estructures jerárquiques. • Provenen de la inciativa privada i molt concentrada. • Ventalls salarials amplis. • Orientació al benefici però sota una política ètica. • En certa manera, plantegen un model de banca especialitzada i amb valors.

  41. Una reflexió final

  42. Actuar i transformar ésfàcil. (Període 2005-2008) - L'estalvi gestionat s'ha multiplicat per més de 6. - Els préstecs concedits ho han fet per més de 5. - Més de 300 milions d’euros intermediats. - Més de 3.000 persones associades. - Més de 10.000 clients. Sumar-t’hi està al teu abast i només depèn de tu.

  43. Per qualsevol cosa: direccio@fets.org 649.638.041

More Related