1 / 19

DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU

DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU. Ivan Moner 1 , Jordi Gavaldà 1 , Glòria Martí 2 , Carles Garcia 2 1 Dept. Tècnic, Conselh Generau d’Aran , Pg. dera Libertat 16, 25530 Vielha

basil
Télécharger la présentation

DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2 1 Dept. Tècnic, Conselh Generau d’Aran, Pg. dera Libertat 16, 25530 Vielha 2 Servei Meteorològic de Catalunya, C/Berlín núm. 38-48 4a, 08029 Barcelona

  2. DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU • Mecanismes de desencadenament: • Cisallament • Col·lapse • Inestabilitat mecànica / estructural • Què és? Com pot avaluar-se? Tests estabilitat, nous paràmetres • L’enfoc estratigràfic: Lemmons, Yellow Flags… • Aplicació al Pirineu • Proposta de metodologia de presa de dades

  3. DESENCADENAMENT ACCIDENTAL IN SITU • Longitud cicatriu: 250 m • Gruix mig cicatriu: 50 cm • Amplada placa: 100 m • Densitat aprox: 250 kg/m3 • Pes de la placa: 3125 Tm • Pes esquiador: 0.080 Tm Tuc de Beret 30 gener 2005

  4. MECANISMES DE DESENCADENAMENT • Cisallament: el desencadenament accidental d’una placa de vent seca s’inicia amb la ruptura per cisallament d’una fina capa feble (o d’una interfase) subjacent una placa relativament gruixuda i cohesiva (McClung & Schaerer, 1993).

  5. WUMPFS I DESENCADENAMENTS A DISTÀNCIA

  6. WUMPFS I DESENCADENAMENTS A DISTÀNCIA Tuc dera Cigalera 13 desembre 2005

  7. MECANISMES DE DESENCADENAMENT • Col·lapse: El desencadenament s’inicia amb la fractura per compressió (no per cisallament) de la capa feble en el punt de desencadenament (indret on es realitza la sobrecàrrega). Això crea una ona flexural a la placa que en propagar-se produeix el col·lapse de la capa feble (Johnson et al. 2000).

  8. MECANISMES DE DESENCADENAMENT COL·LAPSE

  9. AVALUACIÓ DE LA INESTABILITAT: Els Tests d’estabilitat TESTS DE COLUMNA PETITA TESTS DE COLUMNA GRAN Test de la pala ﾺ Test del salt (Rutschblock) Test de compressió Stuffblock

  10. AVALUACIÓ DE LA INESTABILITAT: Els Tests d’estabilitat

  11. CONCEPTES Inestabilitat mecànica • Què és? És la resistència a la cisalla o a la compressió de la capa feble. Controla l’esforç que cal d’afegir perquè es produeixi la ruptura, és a dir, per iniciar la fractura. • Com s’avalua? Tests d’estabilitat: Test del salt (Rutschblock), Test de compressió… Inestabilitat estructural • Què és? La capacitat de concentrar l’estrès de cisalla a la capa o interfase feble i així propagar lateralment la fractura fins a produir el desencadenament d’una placa més o menys gran. • Com s’avalua? Valorant la qualitat del cisallament o la fractura en els tests. Sistema Suïs, Caràcter de la fractura, Qualitat de cisallament

  12. INESTABILITAT ESTRUCTURAL Mètodes d’avaluació • Sistema Suïs (1996): Junt amb el resultat del test es registra: • La part del bloc que llisca (tot, mig, poc) • La qualitat de la superfície de lliscament (llisa, intermèdia, rugosa) • Caràcter de la fractura (2002) • Qualitat del cisallament (2002)

  13. L’ENFOCAMENT ESTRATIGRÀFIC Índex d’inestabilitat estructural

  14. Índex d’estabilitat estructural • LEMONS (McCammon & Schweizer 2002) N= 39 Mostra dels Alps Suïssos • YELLOW FLAGS (van Herwijnen 2005) N= 260 Mostra dels Alps Suïssos i Canadà

  15. APLICACIÓ ALS PIRINEUS

  16. APLICACIÓ ALS PIRINEUS

  17. APLICACIÓ ALS PIRINEUS • Mal ajust de Lemmons i Yellow Flags. Causes: • Mostra pirinenca molt reduïda • Diferències nivo-climàtiques entre els Pirineus i els Alps i Rocalloses (p. ex. gebre vs. agulles)

  18. PROPOSTA DE METODOLOGIA DE PRESA DE DADES EN ALLAUS ACCIDENTALS 1 Obtenir informació general de l’allau 2 Identificar i caracteritzar la capa/interfase feble 3 Caracteritzar les capes sobre i sota de la CF 4 Realitzar el test del salt 5 Realitzar el perfil estratigràfic complert 6 Realitzar el sondeig de penetració situació, tipus, mida, pendent, desencadenament. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o caràcter de la fractura.

  19. CONCLUSIONS • Els nous mètodes de valoració de la inestabilitat (Índex d’estabilitat estructural, mètodes de valoració del cisallament o la fractura) estan demostrant ser una eina útilper l’avaluació de l’estabilitat de les plaques seques pel que fa al seu desencadenament accidental. • L’existència de diferencies nivoclimàtiques entre els Alps i les Rocalloses (on s’han desenvolupat aquests mètodes) i els Pirineus obliguen a establir llindars propis per la nostra serralada. Per això caldrà reunir dades d’allaus accidentals i de vessants allavosos que s’hagin esquiat sense desencadenament. • La implementació de la metodologia proposada pot resultar útil per tal de reunir una mostra de qualitat durant les properes temporades hivernals.

More Related