PRODUCCIONS-JOSEP-2011

1. PRODUCCIONS-JOSEP-2011 Rússia Moscou Petersburg Petrodvorec

2. Moscou Capital de Rússia. Població: 10.126.424 h (2002 És travessada pel riu Moskva, a una altitud mitjana de 120 m. Moltes particularitats del relleu són conseqüència dels canvis introduïts per l'activitat de la població al llarg dels segles. El clima és moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10°C (gener) i de 18°C (juliol). La diferència entre la temperatura del centre de la ciutat (més elevada) i la de la perifèria pot arribar, a l'hivern, a 12-10°C. Al Moskva conflueixen el Jauza, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskva en el punt més antic de la ciutat, que li donà origen, i el Setun, per l'extrem oest de la ciutat. La població és composta, en un 89%, de russos, mentre que la resta pertany a les diverses nacionalitats de la CEI. Moscou posseeix una gran concentració industrial. La part corresponent a les construccions mecàniques sobrepassa el 50%, amb predomini de les branques més complexes i qualificades (torns, aparells de precisió, maquinària complexa, automòbils, etc). Tot i la preeminència de la indústria pesant, Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indústria lleugera i alimentària. La indústria química produeix tints, vernissos, medicaments, etc. La indústria pesant és distribuïda a les zones sud i est, prop del ferrocarril de circumval·lació, per on arriben les principals primeres matèries i el combustible. De Moscou arrenquen nombroses línies de ferrocarril, que la uneixen amb tots els estats de la CEI; té també comunicació directa, per tren, amb molts altres països. Amb la construcció (1937) del canal Moskva augmentà la importància de la capital com a port fluvial. La construcció del canal Volga-Bàltica facilita la sortida de Moscou a les mars Blanca i Bàltica, i la del canal Volga-Don, a les mars Càspia i Negra. És important també el transport per carretera entre Moscou i moltes repúbliques i ciutats de la CEI. L'autopista de circumval·lació, de 109 km, marca els límits de la ciutat. Moscou disposa de quatre aeroports. En el transport urbà cal destacar el metro, cèlebre per la seva tècnica i per les seves estacions. Seu del govern central de Rússia, és també el principal centre cultural, amb l'Acadèmia de Ciències de Rússia, les acadèmies de medicina, de pedagogia, d'agricultura, d'art i d'arquitectura, amb un gran nombre d'instituts d'investigació i de centres d'ensenyament superior i, sobretot, amb la universitat, que porta el nom del científic Lomonosov. Hi ha també nombroses biblioteques, entre les quals es destaca la Biblioteca Estatal de Rússia, la més gran del món, que aplega fons antigament esparsos en altres biblioteques.

24. Datxa. Casa de camp russa, generalment als voltants d'una ciutat.

25. Datxa.

26. Datxa

27. Datxa

28. Datxa

29. Sant Petersburg (Nom històric: Peterburg, Leningrad, Petrograd) Població: 4.437.000 h (est 1992) Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia. Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia (1712-1918), cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia. La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l'energètica i la instrumental. Té nombrosos centres d'ensenyament superior, i universitat, fundada el 1918. En el transport de mercaderies, ocupa el primer lloc el ferrocarril, seguit del transport fluvial i marítim. L'entrada de mercaderies, en pes, és tres vegades superior a la sortida. De Sant Petersburg surten dotze línies de ferrocarril. El 1955 hi fou construït el metropolità. Fundada per Pere I després de la victòria contra els suecs (1703), fou ben aviat centre de comunicació entre l'Orient i l'Occident i es convertí en una gran vila industrial i comercial. Centre cultural i artístic, on es formaren els escriptors russos més importants, Peterburg es convertí, al s. XIX, en el centre del moviment revolucionari democràtic i s'hi multiplicaren les societats secretes. Allí s'iniciaren els aixecaments del 1905 i del 1917. Capital de Rússia del 1712 al 1918, li fou russificat el nom original en Petrograd (1914), i en 1924-91 rebé el nom de Leningrad, en honor del dirigent de la revolució russa. El 1991 recuperà el nom original. Durant la Segona Guerra Mundial fou decretat el seu blocatge, fet que produí la destrucció de la ciutat i la mort de la majoria dels seus habitants. Després de la guerra es reféu, i mantingué el rang de segona ciutat de l'URSS i, des del 1991, de Rússia. És seu metropolitana ortodoxa, dependent del patriarcat de Moscou. Té nombrosos edificis importants: la fortalesa Petropavlovskaja (inici del s. XVIII) i les catedrals de Sant Isaac i de Kazan' (ara museu), ambdues de la primera meitat del s. XIX. El famós Palau d'Hivern (1754-62) fou construït segons plànols de l'arquitecte italià Bartolomeo Rastrelli, del qual són també els palaus Stroganov i Aničkov i la residència d'estiu dels tsars, prop de la ciutat (Petrodvorec). La ciutat té, també, un dels museus més importants del món, L'Ermitage.

43. Petrodvorec (Nom històric: Peterhof) Població: 77.000 h (1987) Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg. Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador. Residència d'estiu dels tsars fins al s XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A.Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B.Rastrelli (1747) segons el patró de Versalles; el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets (Montplaisir, 1714).