1 / 43

EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU

EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU. I.E.S. SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ- RIBERA ALTA). 1) ÀREA SILÍCIA. Integrada per roques antiques de l’era precambriana i primària.

brant
Télécharger la présentation

EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU I.E.S. SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ- RIBERA ALTA)

  2. 1) ÀREA SILÍCIA • Integrada per roques antiques de l’era precambriana i primària. • Es troba a l’oest peninsular (Galícia, Lleó i Extremadura) presentant ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, els Monts de Toledo i Sierra Morena. • A més també es troba en altres àrees on queden restes de massisos antics: zona axial dels Pirineus, alguns sectors de la Serralada Ibèrica, de la Serralada Litoral Catalana i del Sistema Penibètic.

  3. La roca predominant: Granit. • Roca cristal·lina i rígida, sensible a diverses formes d’alteració.

  4. FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU SILICI • GALAYO: Crestes agudes i escarpades normalment situats en zones d’alta muntanya. Les roques de granit es trenquen per l’infiltració d’aigua en les diàclasis (fractures de les roques) quan es congela.

  5. ROQUISSARS(Berrocal): Amuntegament de boles granítiques provocades per l’alteració a partir d’una xarxa de diàclasis perpendiculars.

  6. CAOSGRANÍTIC: Quan les boles es disposen de manera capritxosa als vessants o al peu de les muntanyes.

  7. PEDRAOSCIL·LANT: Boles granítiques situades de manera natural en equilibri sobre una de les seues superfícies menors.

  8. 2) ÀREA CALCÀREA • Formada per sediments de l’era secundària plegats durant l’era terciària. • S’estenen per: • Prepirineus • Monts Bascos • sector oriental de la serralada Cantàbrica • part de la Serralada Litoral Catalana • Serralades Subbètiques.

  9. La roca predominant: la calcària

  10. La calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament per carbonat de calci (CaCO3). • És una substància molt abundant en la naturalesa, formant roques, i és el principal component de closques i esquelets de molts organismes o de les corfes d’ou. És la causa principal de la duressa de l’aigua. • També pot contindre xicotetes quantitats de minerals com la argila, hematita, siderita, quars, etc... • Reacciona amb efervescència en presència d'àcids com ara l'àcid clorhídric. • És una roca important com a reservori de petroli, donada la seua gran porositat. • Té una gran resistència a la meteorització; açò ha permés que moltes escultures i edificis de l'antiguitat tallats en calcària hagen arribat fins a l'actualitat. • No obstant això, l'acció de l'aigua de pluja i dels rius (especialment quan es troba acidulada per l'àcid carbònic) provoca la seua dissolució, creant un tipus de meteorització característica denominada càrstica.

  11. FORMES DEL RELLEU CALCARI

  12. RASCLERS o LAPIAZ: són solcs o cavitats separats per barandats més o menys aguts. Lapiaz en la Vall del Roncal (Navarra)

  13. LAPIAZDEVESSANT: Solcs oberts per les aigües d’escolament (aguas de escorrentía) sobre els vessants calcaris.

  14. GORGA o CONGOST: Són valls estretes i profundes, emmarcades per vessants abruptes, causats pels rius. Gorga del riu Cabriol (Hoces del Cabriel). Situada entre la província d’Albacete i la de València.

  15. POLIÉ: depressions o valls tancats de fons horitzontal que són recorreguts total o parcialment per corrents d’aigua, que desapareixen súbitament per engolidors o xucladors (ponor) i continuen circulant subterràniament. La vall de Matienzo (Cantàbria)

  16. DOLINES o BÒFIES: Cavitats que s’originen als llocs on l’aigua s’estanca. Poden tenir formes diverses (circulars, d’embut, de pou).

  17. UVALES: Quan les dolines s’uneixen amb altres, creant depressions de traçat complicat.

  18. COVES: Es formen en infiltrar-se l’aigua i circular de manera subterràniament per les fissures del terreny calcari excavant galeries. S’hi solen crear estalactites (a partir de l’aigua, rica en carbonat càlcic, que goteja del sostre) i estalagmites (a partir de l’aigua despositada al sòl). Gruta de les Meravelles (Aracena-Huelva)

  19. Estalactites i estalagmites a les Grutes de Cristal, també conegudes com “Cueva de las Graderas”, situades en la localitat de Molinos, en la província de Terol.

  20. AVENCS: Són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les galeries subterrànies.

  21. 3) ÀREA ARGILOSA • Formada per materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos) depositats al final del terciari i en el quaternari. • S’extén en bona part de les conques de l’àrea septentrional i meridional de la Meseta, a les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a les planes costaneres mediterrànies. • En el seu conjunt, l’Espanya argilosa constitueix la zona de les grans planes, les foies i les depressions, d’ús fonamentalment agrícola, que constitueixen les terres més productives. • La roca predominant es l’argila, caracteritzada per l’escassa resistència. • El relleu argilós és bàsicament horitzontal.

  22. RELLEU DE LES ZONES ARGILOSES • CAMPIÑAS: Planes baixes suaument ondulades recorregudes per rius, que es formen on els pàramos han sigut erosionats i afloren les margues i argiles dels nivells inferiors. Paisatge característic de les valls del Duero, Tajo i Guadadiana.

  23. Imatges de la “Tierra de Campos”

  24. Badlands en el desert de Tabernas (Almeria) • BADLANDS: A les zones on alternen llargs periodes de sequera i calorosos amb altres amb pluges torrencials, curtes i intenses, i no hi ha protecció vegetal (SE peninsular: Almeria, Múrcia, i algunes zones de Granada: Foia de Guadix i Baza) l’aigua torrentada desgasta les vessants i origina xaragalls i solcs estrets i profunds separats per arestes que creen una topografía abrupta similar a la de una muntanya en miniatura.

  25. RELLEU CAUSAT PER L’EROSIÓ DIFERENCIAL • Quan els estrats són horitzontals: i són alternativament durs i tous, els rius obrin valls que separen plataformes àmplies, anomenades taules, páramos, planes o alcarrias. • Quan els estrats estan suaument inclinats i alternen materials durs i tous es formen cuestes.

  26. TOSSAL TESTIMONIÉs un tossal aïllat en una zona plana. Es formen quan les taules es redueixen en erosionar-se els flancs compostos per materials més tous.

  27. Páramos i campiñas

  28. Els Páramos es formen quan els estrats horitzontals, separats per la xarxa fluvial, donen lloc a plataformes separades de cima horitzontal(taules), coincidint amb l'estrat dur (calcària), i flancs suaus, coincidint amb els estrats blans(argiles, algeps, etc.). Es tracta d'una forma de relleu típica de les conques sedimentàries. Páramo de Henares (Madrid)

  29. RELLEU APALATXIÀ: es forma sobre un relleu muntanyós hercinià, arrasat i aplanat per l’erosió que experimenta un posterior alçament que reactiva l’erosió. RELLEU JURÀSIC: es forma les serralades joves i està constituït per una alternança de plecs convexos (anticlinals) i còncaus (sinclinals).   • Quan els estrats estan plegats: Originen dos tipus de relleu:

  30. Anticlinals: part convexa d’un plec simple.Sinclinals: part còncava d’un plec simple.

  31. RELLEU CANARI Les illes Canàries són d’orige volcànic. Es van formar en l’era terciària quan l’orogènesi alpina va trencar el fons de l’Atlàntic i a través de les seues fractures, van ascendir gran masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

  32. Els tipus de relleu característic a les Illes Canàries:

  33. CONS VOLCÀNICS: elevacions còniques obertes en el cim. Cono del Teide

  34. CALDERA: grans cràters circulars, originats per l’explosió o enfonsament d’un volcà. Caldera d’enfonsament de las Cañadas (Tenerife)

  35. Caldera d’explosió de Bandama (Gran Canària)

  36. MALPAÍSOS: Terrenys abruptes formats en solidificar-se ràpidament les colades de lava en forma d’ones o de blocs.

  37. DICSo murets volcànicsi lesROQUESo agulles volcàniques:són conductes d’emissió de magma que s’han omplit de lava solidificada i han quedat al descobert per l’erosió diferencial. • Formen dics (si es tracta de conductes de fissura) o roques (si són xemeneies verticals dels cons dels volcans).

  38. BARRANCS: Valls estretes i escarpades de recorregut curt, creades per l’encaixament dels torrents en el terreny volcànic.

  39. Les costes canàries: • S’han reformat nombroses vegades com a conseqüència de les erupcions volcàniques. • Hi predominen els penya-segats sobre les platges.

  40. Els grans PENYA-SEGATS(entre 100 i 500 m). Són característics dels massisos antics. Penya-segat de los Gigantes (Tenerife)

  41. Les PLATGES són franges de còdols a causa de l’estreta plataforma litoral (a les illes occidentals). A les illes orientals, la major amplària de la plataforma litoral permet l’existència de platges d’arena.

  42. EXEMPLE DE PERFIL TOPOGRÀFIC

More Related