Download
1 / 61
E N D
1. Les activitats econmiques. El sector primari
2. El sector primari Lespai rural
Factors i elements de lespai rural.
Lagricultura al mn davui
3.1. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament. El problema de la fam al mn.
3.2. Lagricultura als pasos desenvolupats.
4. La pesca.
3. Lespai rural Espai rural el definim contraposat a espai urb.
Ambds sn paisatges obtinguts per la intervenci de la m de lhome que ha modificat els paisatges naturals.
Aquesta modificaci ha donat lloc als anomenats paisatges antrpics.
4. Lespai rural
5. Lespai rural Lespai rural sesten per tot el planeta.
Noms el 11% de la superfcie de la terra s apta per al conreu i daquesta un 23% sn pastures.
Aquestes terres formen la SAU (Superfcie Agrria til) La SAU s desigual a cada continent.
A Europa la SAU arriba al 28 % i daquest les pastures nocupen un 18%.
A frica o Amrica del Sud les terres conreades no superen el 7%
6. Factors del paisatge agrari Distingim entre factors fsics i humans.
Els factors fsics sn aquells que esdevenen per naturalesa.
Els factors humans sn aquells que genera lacci de lhome.
7. Factors del paisatge agrari Factors fsics:
El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu rgim de pluges i temperatures.
El relleu condiciona els usos de sl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.
8. Factors del paisatge agrari
Factors humans.
Desenvolupament cultural i econmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a lagricultura.
Cultura i tradici que condiciona el tipus de producte i el sistema dexplotaci.
La pressi demogrfica que condiciona la intensitat de laprofitament del sl.
Les relacions comercials Nord-Sud.
9. Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements:
Tipus de parcella
Extensi de la propietat
Rgim dexplotaci.
Tipus de propietat.
Tipus de poblament.
Sistema de cultiu.
Tipus de cultiu.
Rendiments de lexplotaci.
Dest de la producci.
10. Elements del paisatge agrari Tipus de parcella: Camps oberts o openfield, camps tancats o bocage, bancals i hortes.
Extensi de la propietat:
Minifundi menys de 10 hectrees.
Explotaci mitjana de 10 a 100 hectrees
Gran explotaci de 100 a 250 hectrees
Latifundi ms de 250 hectrees.
11. Elements del paisatge agrari Rgim dexplotaci:
Directe,el pags s el propietari de la terra.
Indirecte, el pags no s el propietari de la terra sin que lexplota en rgim de:
Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi duna part de la collita.
Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi dun lloguer.
Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
12. Elements del paisatge agrari Tipus de propietat: individual o collectiva.
Tipus de poblament: concentrat o dispers
Sistema de conreu:
Sec, noms rep laigua de la pluja.
Regadiu, s regat per lhome.
Monoconreu, quan es cultiva un sol producte.
Policonreu, quan hi ha diversitat de productes.
Tipus de cultiu:
Herbacis, com els cereals.
Arbustius, com la canya de sucre o la vinya.
Arboris, com els arbres fruiters
13. Elements del paisatge agrari Rendiments de lexplotaci:
Agricultura intensiva. Objectiu produir el mxim cultivant poca terra. Distingim:
De baixa productivitat: poca terra, molta m dobra, poc producte, poc benefici, poca inversi en tecnologia. Exemple els conreus darrs a lsia.
Dalta productivitat: poca terra, poca m dobra, molta producci, molta tcnica, alt rendiment, molta pressi demogrfica. Exemple lagricultura dEuropa Occidental i Jap.
14. Elements del paisatge agrari Rendiments de lexplotaci:
Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:
De baixa productivitat: superfcies considerables, poca inversi, poca tecnologia, molta m dobra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els pasos tropicals dfrica.
Dalta productivitat: superfcies molt grans, poca m dobra, molta inversi, elevada tecnologia (maquinria), elevada producci, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
15. Elements del paisatge agrari Dest de la producci.
Agricultura de subsistncia. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialitzaci.
Agricultura de mercat. Producci industrialitzada destinada a aconseguir el mxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
22. Lagricultura al mn davui. Pasos desenvolupats.
Baix percentatge de poblaci activa agrcola:
Sector primari 9%
Sector secundari 36%
Sector terciari 55%
Baix % daportaci al PIB.
Agricultura de mercat
Elevat grau daplicaci tecnolgica.
Alta productivitat.
Pasos en vies de
desenvolupament
Alt percentatge de poblaci activa agrcola:
Sector primari 46%
Sector secundari 15%
Sector terciari 39%
Alt % daportaci al PIB.
Agricultura de subsistncia i de mercat.
Baix grau daplicaci
tecnolgica.
Baixa productivitat.
24. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament
Es localitzen a la zona intertropical clida del planeta.
Hi viu el 75% de la poblaci del mn.
Tradicionalment practicaven agricultura de subsistncia amb conreu de cereals:
Cultura del blat de moro a Amrica llatina
Cultura de larrs a sia
Cultura del mill a frica
25. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament
Finals del segle XIX: Impacte colonial.
Conquesta i domini per part dels europeus.
Retrocs dels conreus tradicionals.
Grans extensions dedicades al monoconreu de productes pel comer del Nord.
Explosi demogrfica.
Trencament de lequilibri poblaci i medi natural.
Aparici del problema de la fam.
26. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament
Desprs de la II Guerra Mundial independncia poltica.
Neocolonialismes: dependncia econmica.
Actualment hi trobem dos tipus dagricultura:
Agricultura de subsistncia
Agricultura de mercat: Plantacions i Conreus per a lexportaci.
27. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Agricultura de subsistncia:
Dediquen la terra a produir aliment
Petita parcellaci.
Terres marginals i poc aptes per al conreu
Tcniques molt rudimentries (arada,fal..)
Molta m dobra
Absncia de productes qumics i maquinria
Baixa rendibilitat de la terra.
29. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament
Agricultura de subsistncia:
Tres variants.
Agricultura itinerant per cremaci (frica, Amrica del Sud i sia)
Agricultura extensiva de sec (zones seques dfrica)
Agricultura irrigada, conreu darrs (sia monznica)
31. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Plantacions
Grans extensions de terra.
Origen en poca del colonialisme
Propietat de grans empreses multinacionals.
Monoconreu de caf, te, cacao, fruita per al mercat del Nord.
Tecnologia agrria avanada.
Importants inversions
Molta m dobra. Molts jornalers amb salaris baixos.
32. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Conreus per a lexportaci.
Els pagesos abandonen els conreus de subsistncia.
Cultiven productes per vendre al mercat del Nord. (Caf, cacao, te, cot...)
Els governs encoratgen aquesta prctica, amb lobjectiu dobtenir divisa per pagar el deute extern.
El mercat est saturat i els preus sn molt baixos.
Les transnacionals paguen preus molt baixos als productors, per mantenen preus alts en el producte final.
33. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Agricultura de mercat:
Conreus per a lexportaci.
Intercanvi desigual.
Subvencions dels pasos rics a la seva agricultura.
Dumping: competncia deslleial que enfonsa els preus i porta a la runa als petits agricultors del Sud.
Proteccionisme dels pasos del Nord, establint barreres a lentrada de productes del Sud.
UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
34. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Greus conseqncies:
Pobresa creixent de les famlies agricultores.
Abandonament de les terres.
xode rural: creixement dels suburbis de les
grans ciutats.
Importants corrents migratoris cap al Nord.
Pasos cada cop ms pobres, amb menys producci daliments i amb mes FAM.
Conferncia de Cancun 2003: Els pasos del Sud es planten.
Conferncia de Hong-Kong 2005: Algunes esperances.
39. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament El problema de la Fam al mn.
La poblaci daquests pasos segueix creixent.
La producci daliments, en aquests pasos, disminueix.
La disponibilitat daliments, sobretot cereals disminueix.
La necessitat de comprar aliments augmenta.
El percentatge de gent desnodrida es mant molt alt.
50. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Aternatives:
La Revoluci Verda dels anys 60.
Utilitzaci de llavors dalt rendiment (arrs, blat i blat de moro)
Pretenien augmentar la quantitat de producte.
Va obtenir xits sia, per no a frica i Amrica Llatina.
Diversos inconvenients: necessitat de molts fertilitzants, pesticides i plaguicides, i molta aigua de reg, dificultat daprentatge de noves tcniques, necessitat dinversions, canvi de gust de les espcies, augment de les diferncies socials.
51. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Aternatives:
Recuperaci de lagricultura tradicional.
Potenciar el conreu de productes tradicionals de la dieta i lalimentaci.
Abandonar els conreus per a lexportaci.
Repartiments de terres.
Aportaci dajuts i mitjans tcnics.
Gran paper de les ONG: ensenyar a conrear per obtenir autonomia produint el necessari per alimentar la poblaci.
52. Lagricultura als pasos en vies de desenvolupament Aternatives:
Comer just, comer responsable.
Creaci de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
Supressi dels intermediaris.
Preu digne que permeti una vida digne del pags i la seva famlia.
Productes dalta qualitat.
Suport de les ONG.
Necessitat duna actitud responsable dels consumidors del Nord.
53. Lagricultura als pasos desenvolupats Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
Agricultura dalta productivitat.
Agricultura dalta rendibilitat
Alt nivell de tecnificaci: maquinria, abonaments qumics, pesticides, insecticides, selecci despcies, agroqumica.
Molt poca m dobra.
Grans inversions de capital.
Alt nivell despecialitzaci.
54. Lagricultura als pasos desenvolupats Lagricultura ms rendible del mn: els EUA
Grans extensions de camps de conreu.
Agricultura extensiva altament rendible, encara que podria ser-ho ms amb major intensitat de treball.
Noms el 3% de la poblaci activa treballa en lagricultura, per, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indstries agroalimentries, agroqumica o
agromecnica.
55. Lagricultura als pasos desenvolupats Lagricultura ms rendible del mn: els EUA
Especialitzaci espaial: rees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.
Gran importncia de la xarxa de transport.
Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
Elevats execedents: exportaci
EUA mxima productora de blat del mn.
56. Lagricultura als pasos desenvolupats La Uni Europea i la PAC (Poltica Agrria Comunitria)
Explotacions ms redudes.
Poca especialitzaci dels conreus.
Paper molt important de la ramaderia.
Tres grans rees:
Pasos mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
Pasos de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
Pasos Atlntics: Grans pastures, ramaderia molt
tecnificada, conreu s de farratge.
57. Lagricultura als pasos desenvolupats La Uni Europea i la PAC (Poltica Agrria Comunitria)
La PAC neix als anys 60.
Els seus objectius sn:
Augmentar la producci i la productivitat.
Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
Estabilitzar els mercats.
Garantir els recursos alimentaris.
Aconseguir aliments a preus raonables.
Augmentar la superfcie de les explotacions.
Aconseguir una major especialitzaci dels pasos.
58. Lagricultura als pasos desenvolupats La Uni Europea i la PAC (Poltica Agrria Comunitria)
Tots aquests objectius sn articulats pel FEOGA (Fons europeu dorientaci i garantia agrria). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC.
Anys 80: actuacions orientades cap una racionalitzaci dels excedents agraris (llet, cereals, carn de bov..) establint unes quotes de producci.
A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Uni.
Jubilaci anticipada dagricultors.
Potenciaci de mtodes de producci respectuosos amb el medi ambient.
Mesures de protecci entorn i reforestaci.
59. Lagricultura als pasos desenvolupats La Uni Europea i la PAC (Poltica Agrria Comunitria)
Actualitat poltiques concretes:
Preus mnims dintervenci. Afecta el 70% de la producci agrcola europea. La UE assegura al camperol la compra dunes quantitats fixes de producte a uns preus mnims.
Protecci davant la competncia exterior. Afecta el 25% de la producci. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.
Ajudes complementries: Crdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb lentrada de molts pasos de lantiga Europa de lEst.
