Download
1 / 25
250 likes | 358 Vues
Una vegada hi havia el planeta Xb2 que rodava per l'espai. Era un planeta molt feliç. Tothom s'ho deixava tot, els seus habitants compartien les coses que necessitaven. Tothom somreia, tothom s'estimava. Hi havia moltes flors i la gent era alegre.
E N D
Una vegada hi havia el planeta Xb2 que rodava per l'espai. Era un planeta molt feliç.
Tothom s'ho deixava tot, els seus habitants compartien les coses que necessitaven. Tothom somreia, tothom s'estimava. Hi havia moltes flors i la gent era alegre.
Però, heus ací, que un dia, un rei va manar amb gran autoritat: “Les coses no s'han de regalar així com així, sinó que per a la bona organització cal que tothom en pagui el seu preu”.
Va ser com si una petita taca embrutés la felicitat d'aquell planeta. Aquella taca era un petit drac.
De totes maneres, era de debò que les coses anaven molt bé... Tothom tenia recompensa immediata i estaven molt contents.
La gent s'acostava a la protecció del drac i els va resultar molt divertit i simpàtic.
I el petit drac es va anar ficant per les botigues i empreses i tallers i fàbriques...
De mica en mica sorgiren per altres llocs petits dracs que creixien de mala manera, ficant-se per tot arreu.
Aquella terra s'estava omplint de taques negres bellugadisses i la gent ja no era tan feliç.
Un dia els dracs van començar a tenir gana, i quan els dracs tenen gana són terribles. Van començar a obrir les seves boques per engolir tot allò que poguessin.
I anaven creixent més i més, la seva fam no es satisfeia i la gent començà a ser molt infeliç. Passava el temps i els dracs ja es menjaven les fàbriques i els arbres, les flors i els cors de les persones...
Tot el planeta Xb2 quedà dominat per l'esgarrifosa presència dels dracs.
Tothom fugia esparverat, però mentre s'escapaven de les dents d'un, queien a la gola d'un altre.
La situació era més tràgica. L'angoixa era immensa i la gent vivia amb l'ai al cor de nit i de dia. Però els dracs tenien un problema...
... hi havia una sola cosa que no podien atrapar: Els nens i tot allò que era d'ells !!!
I això era perquè els infants no són ni fàbriques, ni oficines, ni gratacels... ... en canvi, la gent gran que vol tenir-ho tot, i això els fa anar feixucs! Se'ls escapaven perquè corrien més que ells. I corrien més que els dracs.
Els nens van veure que els dracs - que en un principi eren petits i simpàtics – s'havien de destruir. Si no els destruïen no podrien sobreviure massa temps en aquell planeta i n'haurien de buscar un altre. I per això van inventar un remei fet amb somriures, jocs i danses, de germanor i de tot allò que no costa diners i...
... que els més valents van cuidar de clavar-la al drac més gran i més terrible de tots.
i amb ell tots els altres dracs que passaven pel costat dels infants. El qual va fer PATATXAP ! ES va rebentar com un globus,
i que si els grans n'aprenen d'ells poden arribar a fer un món de joia i pau. I és així que en el món els petits no hi ha pas dracs terribles,
quan juguen i es deixen les coses, quan treballen i s'ajuden, quan aprenen coses noves i no tenen por, poden vèncer el drac del nostre món que es diu: DINER ! Només els nens “o els qui són com ells”, amb els seus somriures, amb els seus cants,
Àudio-visuals Claret - 52 (1981) www.claret.cat dibuixos i guió: Francesc Barrachina trobareu més contes a: www.mouteenxarxa.cat/documents
