Download
com prevenim com gaudim n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
¿Com prevenim? ¿Com gaudim? PowerPoint Presentation
Download Presentation
¿Com prevenim? ¿Com gaudim?

¿Com prevenim? ¿Com gaudim?

65 Vues Download Presentation
Télécharger la présentation

¿Com prevenim? ¿Com gaudim?

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. ¿Com prevenim?¿Com gaudim?

  2. ¿Com prevenim?¿Com gaudim? Informe de resultats del curs 2010/2011 Barcelona, octubre de 2011

  3. Descripció del ¿Com prevenim? ¿Com gaudim? • Públic destinatari: joves que prioritàriament hagin participat al curs escolar anterior a l'activitat "Prevenir per gaudir"Durada: 2 sessions de 2 horesNúmero màxim de participants: 30Ponents: parella pedagògica (una educadora i un educador) • A partir de les observacions que s’han extret de l’avaluació dels nostres tallers, s'ha creat aquesta activitat per adaptar la metodologia de la intervenció "Prevenir per gaudir" per treballar amb edats de Batxillerat. • Destaquen les següents característiques i continguts: • És una activitat que dóna continuïtat a la tasca començada pel "Prevenir per gaudir". • Permet aprofundir en la informació treballada al curs anterior. Als grups que no hagin participat prèviament al "Prevenir per gaudir", els dota d'informació i eines personals sobre la salut sexual. • S'aprofundeix en el treball en les habilitats tècniques, personals i socials vinculades a la prevenció i la reducció de riscos. • Es fa un treball específic de reflexió sobre la imatge social del VIH/sida: els drets humans, l'estigmatització i la percepció de risc. • S'amplia el tractament del preservatiu a la varietat dels recursos preventius, como a mitjà per fer compatibles les relacions plaents amb la salut.

  4. Metodologia • DISSENY • S'ha utilitzat un disseny quasi experimental sense grup control amb una mesura postintervenció un mes després d’haver finalitzat la intervenció. • INSTRUMENTS • Qüestionari de satisfacció (creat ad hoc). • Qüestionari sociodemogràfic. Obté informació personal i familiar. • Qüestionari d'actituds envers la igualtat de gènere: CAIG (de Sola, A., i Martínez Benlloch, J. L., 2003). • Inventari d'intel·ligència emocional ICE: NA de Baron (1997) en la versió espanyola adaptada per Ugarriza i Pajares (2005). • Qüestionari sobre sexualitat (creat ad hoc). • ANÀLISI ESTADÍSTIC • Totes les dades obtingudes a l'avaluació van ser analitzades mitjançant el programa estadístic SPSS 17,0 versió Windows. • Es van analitzar estadístics descriptius (freqüència i mitjana), estadístics de dispersió (desviació estàndard) i prova T per a mesures independents. Únicament es mostraran les dades en aquells casos en què existeixin diferències significatives. • Els gràfics que no especifiquen la seva temporalitat contenen dades preses abans d'iniciar la intervenció.

  5. Descripció de la mostra Es va realitzar la intervenció a 191 joves (88 nois i 99 noies) de Batxillerat i CGFM. De tot/es ells/es únicament 107 van respondre a tots els qüestionaris omplint més del 80%, tant al pre- como al post-. Essent aquesta la nostre mostra final. Es tracta de 107 joves amb una edat mitjana de 17,29(DT de 1,96) que fluctua entre els 15 anys i els 31 anys. Es concentra principalment entre els 15 anys i els 18 anys. Pel que fa a l’àmbit personal i familiar ens trobem amb les característiques següents:

  6. ¿D'on obtenen la informació sobre sexualitat? T < .05 Els/les joves consideren que els seus amics/gues i l'escola són les dues principals fonts d'informació sobre sexualitat en el cas de les noies i l'escola juntament amb els amics/gues i Internet en el cas dels nois.

  7. ¿Quina és la seva orientació sexual? Hem de destacar el gairebé 9% dels/les joves que es defineixen com bisexuals o homosexuals. Per tant, considerem fonamental treballar l’orientació sexual i la identitat en les nostres intervencions.

  8. ¿Quin tipus de pràctiques sexuals mantenen? Tots els/les joves viuen la seva sexualitat de forma diferent, però, en concret, volem destacar el 51,51% en penetració vaginal i el 11,85% en penetració anal que han mantingut pràctiques sexuals que inclouen la penetració. Masturbació pròpia T <.000 Penetració anal T < .000

  9. ¿Quins mètodes preventius són els més utilitzats? (I) Preservatiu per a penis El preservatiu per penis és el mètode preventiu més utilitzat pels/les joves. Destaca que més del 70% dels/les joves verbalitza utilitzar-lo sempre o gairebé sempre.

  10. ¿Quins mètodes preventius són els més utilitzats? (II) Preservatiu per a vagina El preservatiu per a vagina és el gran desconegut dins dels mètodes preventius. Destaca la dada que gairebé el 90% dels/les joves no l’han fet servir mai, de manera que per a una gran majoria és un mètode desconegut.

  11. ¿Quins mètodes preventius són els més utilitzats? (III) Píndola anticonceptiva Són molt poques les parelles que opten per escollir la píndola anticonceptiva. A més, el seu ús és molt poc constant.

  12. ¿Quins mètodes preventius són els més utilitzats? (IV) Marxa enrere És juntament amb el preservatiu per a penis el mètode més emprat pels/les joves a l'hora de protegir-se en les relacions sexuals. Destaquem que gairebé un 50% dels/les joves l'han usada alguna vegada i més d'un 10% l’han usada amb freqüència.

  13. ¿Quins mètodes preventius són els més utilitzats? (V) Píndola postcoital Més del 25% dels/les joves verbalitza haver recorregut a la píndola postcoital en les seves relacions de parella, com a mínim en una ocasió.

  14. ¿Per què escullen cada mètode? (I) Preservatiu per a penis Més del 75% dels/les joves opten per l'ús del preservatiu per a penis per ser capaç de prevenir de tots els possibles riscos associats a les pràctiques sexuals.

  15. ¿Per què escullen cada mètode? (II) Preservatiu per a vagina Hi ha una diferència molt significativa entre els nois i les noies. Elles únicament l'han utilitzat com a mètode per prevenir un possible embaràs, mentre que ells opten per aquest mètode per ser capaç de prevenir qualsevol possible risc. T < .000

  16. ¿Per què escullen cada mètode? (III) Píndola anticonceptiva Hi ha diferències significatives respecte a la percepció que tenen els nois i les noies de la píndola anticonceptiva. Mentre que totes les noies saben que únicament prevé dels embarassos no planificats, els nois consideren que també pot prevenir del VIH i altres ITS. T < .05

  17. ¿Per què escullen cada mètode? (IV) Marxa enrere El 70% dels/les joves que practiquen la marxa enrere ho fan amb l'única finalitat d'evitar un embaràs no planificat. Destaquem a més el 22% dels/les joves que opinen que utilitzant aquest mètode poden prevenir altres possibles riscos.

  18. ¿Per què escullen cada mètode? (V) Píndola postcoital Més del 80% dels/les joves que han recorregut a la píndola postcoital ho han fet amb la intenció d'evitar un possible embaràs. Tanmateix, hem de destacar el 13% que consideren que a més de prevenir un embaràs també els previndrà del VIH i d'altres ITS.

  19. ¿En quines pràctiques es protegeixen més? (I) Sexe oral Únicament un 6% de les noies verbalitza utilitzar sempre el preservatiu en el sexe oral. És la pràctica més desprotegida dels/les nois/es i els/les que mai utilitzen el preservatiu davant aquesta pràctica supera el 70%. T < .05

  20. ¿En quines pràctiques es protegeixen més? (II) Penetració Vaginal La penetració vaginal és la pràctica en la qual més es protegeixen els/les nois/es, ja que únicament un 18% verbalitza no haver utilitzat mai el preservatiu en aquesta pràctica.

  21. ¿En quines pràctiques es protegeixen més? (III) Penetració anal La penetració anal, mostra dades similars al sexe oral, són molt pocs els/les joves que realitzen aquesta pràctica sempre protegits pel preservatiu, però, al contrari que en el sexe oral, en què les noies es protegien més, en aquest cas els nois es protegeixen més. T < .000

  22. ¿Quin risc assumeixen en les seves pràctiques sexuals? T < .000 El 28% dels/les joves verbalitzava haver mantingut relacions sexuals desprotegides abans de realitzar la intervenció mentre que un mes després de finalitzar la intervenció veiem que aquestes dades disminueixen, especialment, en el cas dels nois més d'un 50%.

  23. ¿Quines situacions faciliten l'ús del preservatiu? (I) Noies Parella ESTABLE Respecte a com reaccionen davant de la situació de no disposar d'un preservatiu abans de la possibilitat d'una relació sexual, les noies abans de realitzar la intervenció optaven o per no fer res si es tractava d'una parella ocasional o per intentar convèncer la seva parella d'utilitzar-ho . En finalitzar la intervenció disposen de més recursos i no donen tanta importància a la penetració, de manera que opten per realitzar altres pràctiques sexuals. Parella OCASIONAL T <.05

  24. ¿Quines situacions faciliten l'ús del preservatiu? (II) Nois Parella ESTABLE A l'inici de la intervenció, davant la situació que la seva parella no vulgui utilitzar el preservatiu ells opten principalment per intentar convèncer-la o per realitzar altres pràctiques que no incloguin la penetració, que és l’opció que més augmenta en finalitzar la intervenció. Parella OCASIONAL T <.05

  25. ¿Quins coneixements/percepcions tenen envers la sexualitat? Aquest quadre reflecteix l'opinió o la percepció que tenen els/les joves a l'inici i en finalitzar la intervenció. Com es pot observar en general, augmenten els seus coneixements i això influeix en el canvi d'opinió o percepció de la salut sexual.

  26. ¿Com perceben els/les joves l'orientació sexual? CAIG – Aspectes relacionats amb l'orientació sexual Aquesta escala reflecteix la percepció que tenen els/les joves respecte a la tolerància que mostren cap a l’orientació sexual; com es pot observar no hi ha diferències abans o després de la intervenció.

  27. ¿Com perceben els/les joves envers la llibertat sexual? CAIG – Aspectes relacionats amb la llibertat sexual i personal Podem observar un patró similar a l'escala anterior. En aquest cas, especialment, podem observar que tendeixen a mostrar poc tolerants sobre la llibertat sexual de les persones.

  28. ¿ De quins recursos disposen emocionalment? (I) Noies Respecte a quins recursos tenen emocionalment per gestionar la seva sexualitat, segons l'escala de Baron, les noies mostren una major habilitat en els recursos interpersonals. Destaquem el major canvi que s'ha mostrat en l'àmbit de la impressió positiva d'elles mateixes, tot i ser l'escala més mal puntuada.

  29. ¿ De quins recursos disposen emocionalment? (II) Nois Els nois coincideixen amb les noies; destaquen els recursos interpersonals i la seva impressió positiva és la menys valorada. En ambdós casos, les fluctuacions abans i després de la intervenció són mínimes.

  30. Conclusions (I) • Els/les joves tenen com a principal font d'informació al grup d'iguals a l'escola. Està molt bé que considerin el grup d'iguals, però també cal tenir present que moltes vegades tenen els mateixos dubtes. Respecte a l'escola, hauria d'aprofitar més aquest recursos i no únicament centrar-se en aspectes biològics o en els riscos i hauria d’incloure altres aspectes de la sexualitat com el plaer. • Com es pot observar en els gràfics els/les noies ja han mantingut pràctiques sexuals que inclouen la penetració; és per aquest motiu que considerem molt important treballar amb edats inferiors.

  31. Conclusions (II) • Pel que fa als mètodes preventius ens mostrem molt satisfets pel gran ús que es fa del preservatiu, però s'hauria de dedicar més temps a ensenyar-ne la correcta utilització, tant per a penis com per a vagina. Hem de dir que les dades que es mostren pertanyen a l’inici de la intervenció, per la qual cosa desconeixem la millora en aquests aspectes en acabar-la. • Les dades ens indiquen que aquest tipus d'intervencions són molt útils per als/les joves, com es pot observar en el descens del nombre de pràctiques sexuals desprotegides. Per tant, considerem molt útil disposar d'un espai on poder parlar de sexualitat i així poder resoldre tots els dubtes.

  32. Conclusions (III) • També hem pogut observar que treballar amb els/les joves en aquest taller de sexualitat els ha fet reflexionar sobre altres aspectes relacionats, gènere, habilitats socials i assertivitat, entre d’altres. Són aspectes que considerem fonamentals en el desenvolupament dels/les nois/es. • Tot això, gràcies al treball de l'educadora i l'educador, que generen un espai de confiança en què els/les nois/es se senten còmodes, facilitant així el diàleg i l'aprenentatge.

  33. Conclusions (IV) • Per tot això, considerem fonamental poder continuar amb les intervencions en els centres educatius. • A més pensem que seria molt útil poder incloure l'educació sexual en el projecte educatiu del centre i així treballar al llarg de tot el cicle acadèmic la sexualitat en funció de les característiques del moment evolutiu en què es troben els/les joves. D'aquesta manera, es podrien treballar tots aquells aspectes relacionats amb la sexualitat i les relacions de parella que aquesta intervenció no aborda.

  34. Agraïments • Volem agrair a tots els centres educatius per confiar en SIDA STUDI per dur a terme aquestes intervencions. • A més, de forma molt especial, a tots els/les nois/es que han tingut la paciència d’omplir els qüestionaris. • Finalment, al Ministerio de Trabajo e Inmigración pel seu finançament.

  35. ¿Com prevenim?¿Com gaudim?