Presentació Lev Manovich

1. LEV MANOVICH

2. Va estudiar matemàtiques i arquitectura en un model bastant diferent i que 20 anys desprès hauria desaparegut juntament amb la Unió Soviètica, fet que possiblement es reflecteixi en algunes idees i conceptes de Manovich. Lev Manovich dona molta importància a la invenció del cinema i a la relació que te amb l'informàtica , així com a la necessitat que te de documentar i teoritzar la primera dècada d’aquest fenomen. En aquest llibre Lev Manovich intenta situar el nous mitjans en diferents àrees de la cultura present i passada Lev Manovich utilitza una determinada terminologia per explicar els nous mitjans, uns dels conceptes més importants a destacar es la de cultura de la informació i la de objecte. LEV MANOVICH

3. TERMINOLOGIA DE LEV MANOVICH Cultura de la informació Objecte Representació Manera en que la informació es presenta en els diferents escenaris i objectes culturals Objecte cultural Objecte dels nous mitjans Es empleat per explicar la comprensió i funcionament dels objectes dels nous mitjans que durant l’ultima dècada també s’han transformat en objectes culturals -Fotografies digitals. -Pel·lícules digitalitzades. -Entorn 3D. -Videojocs. -i més. També utilitza el terme representació com a oposició a altres termes -Simulació -Control -Acció -Informació -Il·lusionisme visual front a simulació Senyals de trànsit, els menús del ordinador, i d’altres

4. REALITAT VIRTUAL QUE SON ELS NOUS MITJANTS ? EL LLOCS WEB INTERNET EL MULTIMÈDIA CD-ROM VIDEOJOCS DVD

5. QUE SON ELS NOUS MITJANTS ? Normalment s’identifica els nous mitjans amb l'ús de l’ordinador, i amb les seves tasques de distribució i exhibició, sense contemplar la seva funció en la part de la producció o emmagatzematge. No es considera un nou mitjà Es considera un nou mitjà Avui com en el s.XIX amb l'impremta estem vivint revolució dels nous mitjans, però més potent i amb un projecció molt més amplia la revolució informàtica afecta tots el mitjans així que poder si que cal fer un punt i a part, i analitzar en quin punt els mitjans van ser nous. A nivells de la informatització els dos haurien de ser tractats iguals. “Tots dos posseeixen la capacitat de canviar el llenguatge cultural i també de deixar-ho com esta”

6. Com van passar a ser nous el mitjans ? “1833 Babbage dissenya la maquina analítica que funciona amb fitxes perforades per introduir dades i instruccions, era una maquina capaç de realitzar tot tipus de operacions matemàtiques, a diferencia del Daguerreotip no es va realitzar cap copia.” Tecnologia informàtica Manovich segueix l’historia de les dues branques de les que finalment sorgeix l’entrellaçat inicialment teoritzat per Alan Turing i materialitzat per Konrad Zuse. NOUS MITJANS Dècada 1830 “19 d’Agost de 1839, Paris, Daguerre presenta el Daguerrotip, el qual va ser un procediment transcendental per a la fotografia” Tecnologia mediàtica

7. Va canviar a... EL CODI ICONO DEL CINEMA CODI BINARI Avui en dia tots els mitjans es tradueixen en dades numèriques (imatges, arxius sonors, vídeos) als que nomes podem accedir per ordinadors ELS NOUS MITJANS

8. ELS PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS LA DIFERENCIA ENTRE ELS NOUS MITJNAS I ELS VELLS MITJANS 1.REPRESENTACIÓ NUMÈRICA 3.AUTOMATITZACIÓ 5.TRANSCODIFICACIÓ 4.VARIABILITAT 2.MODULARITAT

9. 1.REPRESENTACIÓ NUMÈRICA Tots els objectes dels nous mitjans es composen d’un codi numèric. Aquest objectes(imatge, vídeos, arxius d'àudio) poden ser representats en termes matemàtics Esta sotmès a una manipulació algorítmica. Per exemple si apliquem l'algoritme adequat podem fer que una imatge obtingui més contrast o menys o que un vídeo tingui una predominen càlida d color que no una freda. “Els mitjans es tornen programables”

10. Els objectes del vells mitjans son dades continues i el procés per passar les dades continues a representació numèrica s’anomena digitalització 1. Presa de mostres, normalment a intervals regulars, la freqüència a la que es pren les mostres s’anomena resolució. 2. Quantificació, assignar un valor numèric a partir d’una escala predefinida. Objectes dels vells mitjans Objectes dels nous mitjans

11. El mitjans de comunicació moderna estan predisposats en part amb una representació discreta, com ara el llenguatge humà Es el llenguatge amb el que ens comuniquem Frases (FOTOGRAMA) Paraules (PLÀ) Morfemes (SEQÜÈNCIA) Aquesta predisposició va ser criticada i l’explicació més probable es que el nous mitjans van començar a crear durant la revolució industrial i segueixen la lògica de la cadena de muntatge de Henry Ford ( estandardització de components i separació del procés de producció).

12. 2. MODULARITAT Els elements mediàtica (imatge, vídeos, documents de so) son representat per petites mostres com per exemple els píxels o scripts, els quals s’agrupen per crear un objecte de major escala Fotografia píxels “àtoms” Aquestes petites mostres no perden la seva independència, així com tampoc ho perden dos elements agrupats, sempre es podran modificar independentment en el programa on es van originar.

13. La worldwide web també esta disposada d’aquesta forma “atòmica” on dins d’aquest món hi ha pàgines web i dins d’aquestes informació mediàtica individual. No obstant parlem d’un món discret i no jeràrquic, un exemple seria el Google que et permet buscar objectes d’un suport en concret sense seguir uns passos en una determinada escala lineal http://www.google.es/ “Igual que el Netomat de MaciejWisnewski, que extreu elements d’un tipus de suport de diferents webs”

14. I no seria menys l'informàtica amb les “subrutines” considerades els àtoms dels quals es creen els programes més grans No obstant la comparació te un límit, en el cas de la informàtica si esborrem una subrutina, això farà que el programa no funcioni, en canvi si esborrem un píxel la totalitat de la imatge no deixa de funcionar i no perd el seu significat. Fotografia sense el píxel

15. AUTOMATITZACIÓ REPRESENTACIÓ NUMÈRICA MODULARITAT Els dos principis anteriors permeten automatitzar, generar automàticament objectes en 3D, una edició dels contrastos en una imatge, o d’altres Imatge original Imatge automatitzada 3D Podríem dir que això seria automatització de baix nivell

16. Automatització d’alt nivell No nomes consisteix en crear un objecte, sinó que també es creí la seva semàntica, altrament dit “motor d'intel·ligència artificial”, com es veuen en els videojocs actuals. Poder entendre i respondre, com donar “anima”. No obstant hi ha límits

17. Per exemple, els lluitador estan creats per lluitar, el límit es la seva finalitat de creació, no podrem preguntar a un lluitador del “Tekken” quin temps fa avui? Usuari: Quin temps esta fent al Canadà? Ordinador: no entenc... “Els ordinadors poden passar per mentiders, però en enganyen per que utilitzem una petitíssima part del que som en la nostre comunicació amb ells”.

18. VARIABILITAT Els vells mitjans necessiten la manipulació humana i una vegada finalitzat l’objecte o element mediàtica no es pot retrocedir ni modificar-ho, a l’hora d’acoblar-ho a un material, determinarà el seu ordre per sempre. El elements dels nous mitjans donen lloc a varies versions diferents, que en part solen ser muntades per un ordinador Es on apareix l’automatització “Producció per petició de l’usuari”, això genera dins de la base de dades mediàtica tot una varietat d’objectes d’usuari final “PERSONALITZACIÓ”

19. Un cas particular de variabilitat es la interactivitat de tipus arbre on l’usuari segueix unes branques fins l'últim element, d’aquesta manera cada usuari podrà escollir els seu propi camí. El hipermèdia es semblant a la interactivitat de tipus arbre, en aquest cas podem veure com els elements estan connectat per hipervincles, aquest procés es molt utilitzat en la www. Si prems els boto vermell (hipervinle) veuràs com ens portarà a l’anterior diapositiva, en canvi si prems el carbassa apareixerem dues diapositives enrere.

20. En aquest exemple em pogut veure mes o menys el principi de variabilitat, podríem escollir entre el carbassa i el vermell i no tots els usuaris escollirien el mateix. Aquí podem veure un exemple més vist per l’usuari, es tracta del correu electrònic. Les actualitzacions també son un cas de variabilitat, ( per exemple “l’antivirusAVAST”), La escalabilitat es un cas de variabilitat que depèn de la utilitat d’un element en vers la seva mida, a vegades no es necessari tenir element amb detall o a vegades si.

21. TRANSCODIFICACIÓ A partir de la codificació numèrica i l’organització modular arribem al 5è i últim principi de Lev Manovich, la transcodificació modular que descriu la informatització dels mitjans Representació humana Encara que l'estructura i disposició dels elements (com ara el text) ens siguin familiars a usuari humà, els objectes informàtics estan lligats la convenció de l’ordinador. Objectes informàtics Representació informàtica que la maquina entén i passa a formar part del seu diàleg

22. CAPA CULTURAL Imatge cultural humana La capa informàtica afecta a la creació de la capa cultural NOUS MITJANS CAPA INFORMÀTICA Imatge de programació Això és la nova cultura del ordinador creada per l'humà i amb significat informàtic i humà.

23. TRANSODIFICAR TRADUIR Una vegada vist aquest últim principi tot canvia i podem dir que la comparació dels nous mitjans amb els vells no serveix ja que no deixen de ser altre tipus de mitjans amb un altre llenguatge Transferència cultural del món informàtic al món cultura en general. El nous mitjans re-conceptualitzen culturalment Això implica una nova teoria, cal entendre l'informàtica. La nova teoria és “L’estudi del Software” “Interface” Base de dades “Els nous mitjans poden semblar mitjans però això nomes es la superfície”

24. DIFERENCIA EN ELS NOUS MITJANS I ELS VELLS *Recordatori de les possibles diferencies vistes fins ara. NOUS MITJANS VELLS MITJANS 1. Analògics convertits en digital, passen a ser discrets. 1.Mitjans analògics, son continus. 2. Comparteixen el mateix codi, això permet que siguin reproduït conjuntament per una mateixa maquina l’ordinador. 2. No comparteixen el mateix codi. 3. Els nous mitjans permet l'accés aleatori. 3. El vells mitjans segueixen uns passos cronològics. 4. La conversió comporta una pèrdua d'informació degut a que limita la informació, les segones generacions digitals no patiran cap pèrdua. 4. Les segones generacions de copies sempre patiran una certa degradació. 5. Nous mitjans son interactius, es a dir, l’usuari participa en la creació de objectes mediàtica. 5. No son interactius, l’ordre ve fixat.

25. LEV MANOVICH PRINCIPI PARLA DE DOS MITES El mite de la digitalització El mite de la interactivitat En aquest últim mite s’esmenten els conceptes de digital i interactiu, els que Lev Manovich considera considera que son conceptes massa amplis per resultar útil. El cinema podríem dir que ja era interactiu, ja que l’usuari tenia que completar l’obre amb imatges interconexes, on entra a jugar la teoria psicològica. En aquest mite Lev Manovivh parla de la digitalització del element analògics i la seva pèrdua d'informació degut a que els objectes digitals emmagatzemen d'informació amb números finits.