1 / 17

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. Pensament literari de Miquel Llor:. Clàssics del segle XIX: Dostoievski Autros del segle XX: Sigmund Freud Marcel Proust André Gide Italo Svevo. Individu arrossegat per passions i patologies diverses. Psicologia, repressió de la sexualitat.

demont
Télécharger la présentation

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS • Pensament literari de Miquel Llor: • Clàssics del segle XIX: • Dostoievski • Autros del segle XX: • Sigmund Freud • Marcel Proust • André Gide • Italo Svevo Individu arrossegat per passions i patologies diverses Psicologia, repressió de la sexualitat El record i la memòria com a font de coneixement Deshumanització de l’home en la societat moderna Ús del monòleg interior

  2. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS • Novel·les del XIX: • Heroïna casada amb un home que no la comprèn • Dona romàntica, lectora, amant de la música i imaginativa • Avorriment i monotonia de la rutina diària • Necessitat d’evasió • Anàlisi de la conducta femenina: atacs de nervis, depressions • Societat molt estricta, que no tolera l’adulteri • Procés: il·lusió-realitat-desil·lusió

  3. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS • Laura a la ciutatdelssants • Llorsegueixl’esquema de l’heroïna • Laura i Teresa tenen, a més, trets de la neurosi (infl. Freud): interèspelsprocessospsicològics • Comarquinal: semblant a Rouen (Madame Bovary) i Vetusta (Oviedo a La Regenta) • Escenessimilars: • trobadesreligioses a l’interior de l’església • relaciómaternitat-frustració amorosa

  4. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS • Una novel·la moderna: • Problema de fons: el matrimonicatòlicindissoluble i de conveniènciaeconòmica entre la burgesia: • estructura de l’hereumascle, i el sacrificidelsaltresfills: • OncleLlibori Terra Negra • Tomàs • La dona, educada en el sacrifici personal: • casar-se • tenirfills • portar la casa A Catalunya la llei del divorci és de 1932, però no era pràctica comuna Submissió al marit

  5. Estructura de la novel·la: Temps 2 anysDividida en duesparts 2a part: 1a part: • Arribada d’en Pere • Procés psicològic intern de Laura, Teres i Pere • Escàndol i difamació de Laura • Reclusió de Laura. Retorn a Comarquinal • Fugida a Barcelona • Arribada de Laura a Comarquinal • Ambients i personatges • Naixement i mort de la filla • Separació implícita de la parella

  6. Elsespais • Vic- Comarquinal • Llor usa Vic per a construir el seuuniversliterari • De Vic en descriu: • La plaça • Catedral • Carrers i passeigsméscèntrics • Casals • Situaciógeogràfica • Clima extremat • La boira de l’hivern • Realitat psicològica, psicològica i literària: recull una manera de viure i una concepció del món comuna a altres ciutats europees

  7. BARCELONA Metròpoli moderna S’assimila al vici i la pèrdua dels bons i vells costums Els homes s’hi escapen Les dones en volen tenir notícies Lloc de perdició: moral laxa i liberal COMARQUINAL Ciutat anclada en el passat Marcada per la crítica, la xafarderia, la hipocresia religiosa i una moral obtusa Les dones viuen una vida tradicional i tancada Tancada respecte a les novetats Aïllaqui no éscom ella: Laura Elsespais II CONFLICTE CAMP-CIUTAT:

  8. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS : personatges • Laura: • No és una dona forta • És filla de l’idealisme modernista • Encarna alguns aspectes de la donna angelicatta de Dante i Petrarca (moda a finals XIX) • Envoltat d’una aurèola d’idealitat: per damunt dels altres personatges • Participa d’alguns valors romàntics • Personatge eteri

  9. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura: • Noia mal preparada per a la vida de família • Enemiga de la mediocritat i convençuda que pot canviar les coses • Noia de Barcelona • Desconeguda • De costums liberals • Pobra • Vesteix a la moda europea • És una mica provocativa • Anticlerical • Etèria

  10. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura: educada pel pare • La distingeix la seva sensibilitat i l’educació artística: música i literatura: • Música: romàntica i del segle XX • Literatura: evasió de la realitat • Abandó de les tasques domèstiques • Decorativa, coqueta, poc responsable • Desig de millora de la posició social a través del matrimoni

  11. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura: • No sap renunciar a la independència • Després dels primers mesos, s’adona que Tomàs és rude i primari, sense interès per la música o la literatura • Relació concretada en el sexe primari, que més tard ja no suporta • Focalitza en Pere el su amor ideal: màxim moment quan és a les Aulines IDEALITZACIÓ • Quan en Pere ÉS REAL la Laura el rebutja

  12. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Esperit de la tradició centenària de Comarquinal TERESA El matrimoni de Tomàs posa de manifest el seu desig: destinada a ser soltera, el germà és el seu amor Formació de la Teresa-model tradicional: educada en les tasques de la llar Pren consciència de la ignorància dels seus sentiments i en l’expressió de l’amor L’aparició de la Laura desperta el seu desig sexual: espia la cambra nupcial Al llarg de l’obra s’adona de la seva exigua formació, sacrificada al domini de l’hereu Encarna les virtuts pairals de la raça: prudència, honestedat estalvi

  13. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Teresa • Complicitat, reconeixement i rivalitat davant d’en Pere • És mentre l’esperen, en les converses, que veiem el desig de la Teresa • ´La Teresa ordeix la lenta venjança i la difamació • La Teresa castiga la Laura a les Aulines: escarceller • Estat de neurosi i deliri: la Teresa descobreix finalment el seu desig a la Laura. Li vol fer d’alcavota • En la lluita psicològica entre les dues, guanya Teresa • El procés psicològic d’anul·lació i autoimmolació de Teresa el converteix en el personatge mes ric i de major força tràgica

  14. Laura Teresa LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Anàlisi de les raons internes del comportament de la dona: retrat profund Relacions de competència i rivalitat, complexes i innovadores Anàlisi de dues psicologies femenines davant el desig

  15. Es posa de relleu la dictadura del sistema més que l’adulteri, que no passa de les murmuracions i conjectures LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Laura Laura Tomàs Teresa Pere Teresa

  16. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS Estil: • Descripcionsimpressionistes, fetes de retallsevocadors • Ús de la metonímia i la sinestèsia per definir elsambients • No hi ha descripcionsllargues ni detallades de la ciutat, el camp o el físicdelspersonatges. • Ús de prosa poètica: poemes en prosa

  17. Símbols • ElspersonatgesSigfrid i Isolda de Wagner en les relacions Laura-Pere • Elsocells de cendre dibuixats a la tassa • L’alzinamortaonseu Laura a les Aulines • Tornar cecselscanaris per partd’enTomàs • Posar-se l’anell per part de la Teresa • Elstopònims: CollatNegre, el gorg de la Bruixa, les Aulines, Terra Negra • Elsmalnoms: Nas de Rei, Cal Calçot, Ferro Vell • La boiradefineixl’evolució de la relació Laura-Comarquinal

More Related