1 / 23

PRINCIPALS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.

PRINCIPALS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA. Introducció (La Guerra Freda). Berlín (1948-1949). La creació de la OTAN, el Pacte de Varsòvia. Guerra de Corea (1950-1953). Guerra de Vietnam (1945-1954-1975). La crisi d’Hongria (1956). Guerra de Suez en el Mitjà Orient (1956).

denver
Télécharger la présentation

PRINCIPALS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. PRINCIPALS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.

  2. Introducció (La Guerra Freda). Berlín (1948-1949). La creació de la OTAN, el Pacte de Varsòvia. Guerra de Corea (1950-1953). Guerra de Vietnam (1945-1954-1975). La crisi d’Hongria (1956). Guerra de Suez en el Mitjà Orient (1956). Crisis dels míssils a Cuba (1962). La URSS en Afganistan (1979-1989). La segona Guerra freda i el fi (1980-1989). ÍNDEX:

  3. Churchill, Roosvelt, i Stalin.

  4. LA GUERRA FREDA: • Es denomina Guerra Freda al l'enfrontament del segle XX, des del 1945 (fi de la segona Guerra Mundial), fins la fi de la URSS (1989, amb la caiguda del mur de Berlín i el 1991 amb el colp d’Estat en la URSS), entre els dos blocs, occidental capitalista, liderat pels Estats Units i l’oriental comunista liderat per la Unió Soviètica. • Ningun dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l’altre, raó per a que es denomina “Guerra Freda”. • L’any 1948 es considera l’inici de la Guerra Freda; la doctrina de Truman al març de 1947 i la de Jdanov al setembre del mateix any, van suposar un punt de no retorn en les relacions internacionals a Europa.

  5. BERLÍN: • Els problemes sorgiren al voltant d’Alemanya i de la qüestió de Berlín. Tant el país com la capital estaven dividits en quatre zones d’ocupació. Les negociacions per acordar un status polític comú a Alemanya van fracassar i els representants de Washington, Londres i París, van decidir finalment iniciar un procés constituent a les seves zones d’ocupació. • A més, van crear una moneda per a les seves zones d’ocupació, el Deutschemark, que també van intentar introduir a la zona ocupada per la URSS. Aquest fet va ser considerat una provocació per part de Moscou i va desencadenar el famós “Bloqueig de Berlín”, que va consistir en la interrupció de la URSS de tota comunicació terrestre entre les zones d’ocupació occidentals i Berlín occidental, amb l’objectiu d’apoderar-se finalment de tota la ciutat. • No obstant això, els Estats Units amb l’ajuda de la GB, van organitzar un pont aeri que va durar onze mesos. • Finalment, el 12 de maig de 1949, Stalin va aixecar el bloqueig. • Com a conseqüència de tota aquesta crisi, Alemanya es va dividir en la República Federal (RFA) sota el bloc occidental, i la República Democràtica (RDA), amb el bloc oriental, mentre que Berlín també quedaria dividit en dos i, a partir de 1961, mitjançant el mur. • També entorn als fets del bloqueig es va constituir la OTAN, a la que Moscou va respondre amb el Pacte de Varsòvia.

  6. CREACIÓ DE LA OTAN I EL PACTE DE VARSÒVIA: • Segons els Estats Units el perill expansionista del soviètics s’havia accentuat en els últims anys. Per a evitar-ho van crear un sistema de defensa internacional que comprometia a altres països anticomunistes amb la finalitat de que un atac a algú d’ells es consideraria un atac global i que tots tenien que respondre coordinadament. L’abril del 1949 naixia la OTAN (Organització del Tractat del Atlàntic Nord). • La incorporació de la República Federal Alemanya en el 1955 va provocar per part dels soviètics la creació del Pacte de Varsòvia.

  7. GUERRA DE COREA: • En 1950, Corea del Nord amb Kim IlSung al front, va traspassar el paral·lel 38 i va avançar en direcció sud per envair Corea del Sud (el líder SyngmanRhee), era fent esclatar la guerra, eixa va ser la primera disputa de la Guerra Freda. • Stalin va aprovar la invasió, confiava en un factor sorpresa que evités una resposta ràpida per part dels Estats Units, però es va equivocar. Washington va aconseguir un mandat del Consell de Seguretat per dirigir un exèrcit contra l’agressió nord coreana en setembre d’aquest mateix any i en octubre tropes xines entraren per a ajudar a Corea del Nord. A partir de 1951 els fronts es van estabilitzar. Per a trencar aquest empat, MacArthur, al front de les tropes nord-americanes, que lluitaven baix les ordres de la ONU, va proposar l’ús d’una bomba atòmica, però va ser rebutjada per por a l’inici d’una guerra nuclear amb l’URSS, va ser destituït. • La URSS va manifestar la seva intenció de no intervenir en el conflicte, i va suggerir la coexistència de dos sistemes diferents a la península. Finalment, el mes de juliol de 1953, es va signarl’Armistici de Panmunjong que va establir una línia de separació entre les dues “Corees” al voltant del paral·lel 38º. 

  8. GUERRA DE VIETNAM: • Vietnam estava dividida en dos, un nord comunista recolzat per la URSS i un sud anticomunista recolzat pels Estats Units. Però al Vietnam del sud hi havia una forta oposició i amb el règim corrupte de NgoDinh Diem es va radicalitzar. Van crear un moviment guerriller conegut com Front Nacional d’Alliberament (Vietcong) amb l’objectiu d’imposar un sistema comunista. • Per la seva banda, els EEUU, i seguint amb la seva política de contenció del comunisme, primer van donar suport a França contra els rebels, i posteriorment, un cop els francesos van ser derrotats, van decidir recolzar el Vietnam del Sud degut al caràcter anticomunista d’aquest país. No obstant això, aquesta implicació nord-americana es va realitzar duna manera indirecta (1945-1964) fins que la situació al Vietnam del Sud es va fer insostenible i el govern de la Casa Blanca va decidir una intervenció directa en 1964.

  9. S’inicia la tragèdia quan en 1965 els bombarders dels Estats Units, utilitzen Napalm. • En 1971, envaeixen Laos per les tropes de Vietnam del Sud. • Finalment, i després de l’ofensivavietnamita del Tét en 1968, el president Johnson va decidir desvincular-se progressivament del conflicte i trobar una solució negociada. D’aquesta manera, i després d’una molt complexa fase de negociacions, es va aconseguir signar un Acord de Pau a París en 1973. • Un cop les tropes nord-americanes es van retirar de Vietnam, les tropes comunistes del nord es van fer amb un Vietnam del sud que es va ensorrar ràpidament. Així, el 30 d’abril de 1975, les tropes comunistes del nord van entrar a Saigon i van posar punt i final a la guerra. • La Guerra del Vietnam va ser la més llarga de la història dels Estats Units, i va suposar una derrota molt traumàtica per a la superpotència nord-americana.

  10. LA CRISIS DE HONGRIA: • Al 1956, en Hongria el president Nagy, partidari d’una política liberal es va intentar desvincular-se dels soviètics i va començar una rebel·lió. • En un principi el moviment va triomfar i Hongria esperava ajuda de Occident per les possibles represàlies de la URSS però aquestes no arribaren i el nou líder soviètic, Kruschev, envià tancs de l'Exèrcit Roig on van morir molts . • Si els hongaresos havien arribat tan lluny era perquè confiaven en l'ajuda militar occidental, després de una dècada de dialèctica amenaçant de guerra freda. Però ni les potències europees ni els EUA, no van moure ni un sol dit. S'havia respectat el principi de no-ingerència en els assumptes del bloc soviètic.

  11. GUERRA DE SUEZ EN EL MITJÀ ORIENT: • En 1956 en EL Mitjà Orient esclata la Guerra de Suez degut a les restriccions impostes per Egipte a Israel per a la navegació en el canal, el conflicte involucra a els països àrabs i Israel amb la participació militar de França i Anglaterra la que serà neutralitzada per la intervenció del Estats Units i la URSS.

  12. CRISIS DELS MÍSSILS DE CUBA: • L’illa sempre havia estat estretament vinculada al interessos dels Estats Units. No obstant això, amb la revolució cubana del 1959 encapçalada per Fidel Castro es van començar a prendre mesures que van afectar aquests interessos nord-americans. • D’aquesta manera, en 1961 Washington va passar a l’acció contra Cuba: va trencar relacions, va imposar un bloqueig econòmic, va excloure l’illa de l’OEA. • Davant d’aquesta situació, el règim de Fidel Castro, que en un inici no es definia com comunista, va decidir fer un apropament al comunisme per buscar la protecció de Moscou. • Així, els soviètics van desplegar a l’illa míssils i tropes que, a l’octubre de 1962, van ser detectats per avions espia nord-americans, desencadenant una greu crisi política entre els EEUU i la URSS.

  13. Kennedy va decidir establir un bloqueig a l’illa conegut com “quarantena defensiva”, en un intent d’evitar que qualsevol vaixell procedent de la URSS pogués arribar a Cuba amb material militar. Aquest bloqueig consistia en un desplegament d’avions i vaixells de guerra al voltant de l’illa disposats a atacar els vaixells soviètics. • Després d’una sèrie de negociacions secretes, Kruschev va proposar retirar els seus míssils de l’illa a canvi de la promesa per part dels Estats Units de no envair Cuba i de retirar els míssils nord-americans desplegats a Turquia. • La proposta va ser acceptada per Kennedy i en un mes la URSS va retirar els míssils i va repatriar el seu material bèl.lic, mesures a les que van respondre els EEUU amb l’aixecament del bloqueig. • Un altre cop la “dissuasió nuclear” havia funcionat i les negociacions de les dues superpotències durant la crisi van donar origen al conegut “telèfon vermell” i a l’etapa de distensió.

  14. LA URSS EN AFGANISTÀN: • Afganistan amb l’ajuda soviètica havia instal·lat u règim precomunista. • Al perillar el règim comunista per la guerrilla islàmica, la URSS, va decidir, com havia fet avanç amb Hongria i Txecoslovaquia, ocupar militarment el país en 1979. Va ser un fracàs perquè els afgans s’havien passat a la guerrilla. Estats Units ajudaren a la guerrilla afgana amb armes. • El líder soviètic, Gorbachov, al veure que la guerra estava perduda, en el 1989, va decidir retirar l'exèrcit del país deixant moltes pèrdues humanes.

  15. LA SEGONA GUERRA FREDA I EL FI: • La OTAN va desplegar noves armes nuclears mòbils en Europa Occidental. • La URSS també va construir armes paregudes. • El Senat dels Estats Units va autoritzar la investigació i construcció de un revolucionari pla d’armament denominat “Iniciativa de Defensa Estratègica” o Guerra de les Galàxies. Consistia en una espècie de escut espacial format per armes antimíssils, satèl·lits de vigilància i radars que detectaven qualsevol llançament nuclear de la URSS contra el territori dels Estats Units. • La economia de la URSS, estava en una greu crisis financera i tecnològica, així que era impossible que crearia una arma pareguda. Va considera aquest projecte com una greu amenaça cap al Pacte de Varsòvia, perquè aquest escut feia invulnerables els Estats Units i podria atacar sense cap problema als estats comunistes.

  16. Les recents lliurades nacions de Europa Oriental escolliren governs democràtics. • Se unificà Alemanya. • Se va parar la carrera armamentista. • La competència ideològica va parar al posar-se en dubte el comunisme. • El president Bush declarà la necessitat de un nou ordre mundial per substituir la rivalitat de les superpotències que havien dividit el mundo i alimentat la Guerra freda. • 1989, fi de la Guerra Freda. • El 1991 desapareixia la URSS.

  17. FI!

More Related