1 / 5

La Llegenda de Santa Jorgina

La Llegenda de Santa Jorgina. Per què en els contes els protagonistes han de ser sempre els nois? DONCS NOOOOO !. Al menys en aquesta història …. En un poble llunyà, o potser proper, no se sap…Vivia i encara viu una noia que es deia Jorgina i que sempre havia volgut ser cuinera.

habib
Télécharger la présentation

La Llegenda de Santa Jorgina

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. La Llegenda de Santa Jorgina Per què en els contes els protagonistes han de ser sempre els nois? DONCS NOOOOO! Al menys en aquesta història …

  2. En un poble llunyà, o potser proper, no se sap…Vivia i encara viu una noiaque es deia Jorgina i que sempre havia volgut ser cuinera. Un dia vaaparèixer un drac per l’horitzó ,que treia foc per la boca o pel nas, no es veiaclarament. Semblava un volcà! El poble estava aterroritzat doncs cada dia tenia que sacrificar una persona, fins que un dia li va tocar a la Jorgina.

  3. Però ella no tenia por! Va decidir enfrontar-s’hi. I va pensar que seria bona idea cuinar-lo per fer un bon banquet. Drac a la planxa. Ummm!! Quin sopar! Però encara no es podia fer il·lusions…

  4. Mentre la Jorgina preparava la salsa, el drac s´anava acostant al poble. La Jorgina va sentir un bon terrabastall. BROOOMM!!! Oh, mare meva! - va exclamar la Jorgina quan va veure el drac que s´acostava al poble.

  5. Llavors de la sang van sortir patates fregides que vautilitzar per acompanyar el drac a la planxa que la Jorginahavia preparar amb tan de gust per el banquet d’aquella nit. • I totsvan viure grassos i feliços! La Jorgina va mirar el drac fixament, cara a cara , i li va clavar per sorpresa el ganivet de la cuina a la panxa. FI

More Related