ANÀLISI SINTÀCTIC, MORFOLÒGIC I LÈXIC Estefania Ferrer del Río

1. ANÀLISISINTÀCTIC, MORFOLÒGIC I LÈXICEstefania Ferrer del Río

2. Adjectius i adverbis

3. ὀλίγου : adjectiu quantitatiu (amb valor adverbial). Posició predicativa. • ἄριστοι : Adjectiu qualificatiu (és un adjectiu substantivat). Posició predicativa • ἑπτέτεις: nomplmasc contracte (forma àtica i èpica), adjectiu predicatiu, posició atributiva. • κάλλιστος : adjectiu qualificatiu (està substantivat, puix acompleix la funció de Subj) Posició predicativa • μεγάλῃ: adjectiu qualificatiu, posició atributiva. • σοφώτατος: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • δικαιότατος: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • σωφρονέστατος: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • ἀνδρειότατος: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • ἀχρειότατον: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • ἐλεύθερος: adjectiu relacional (perquè prové d’un substantiu), Posició predicativa. És un adjectiu en grau superlatiu. • ὄντως: adverbi • ἄφοβον: ac sgmasc, adjectiu relacional, posició atributiva. • ἀδεᾶ: ac sgmasc(forma dòricaieòlica), adjectiu qualificatiu, posició atributiva. • Δοῦλον: ac sgmasc, adjectiu qualificatiu, posició atributiva. • οὐχ: adverbi de negació • μὴ : adverbi de negació • ὅσα: nom sgfem (foma dòric i eòlica), posició atributiva. • ἀκόλουθα: ac plneut, adjectiu relacional, Posició predicativa. • Σῆς: gen sgfem (forma àtica, èpica i jònica), posició atributiva.

4. Substantius

5. Παῖς (παιδὸς, παῖδες, παῖδα ): nom apel·latiu, concret, contable i individual.Nom mas sg • γυναικὸς : nom apel·latiu, concret, contable i individual. Gen fem sg • τροφοῦ : Gen mascdual apel·latiu, concret, contable i col·lectiu. • βασιλέα : nom apel·latiu, no concret, no contable i col·lectiu (perquè suposa molt serfs al servei). Ac neutsg. • μέλη : nom apel·latiu, concret, contable. Ac fem sg • τιμῇ : Dat fem sg apel·latiu, concret, contable, indica situació. • ἵππους : nom apel·latiu, concret, contable i individual. Ac mascpl • διδασκάλους : nom apel·latiu, concret, contable i individual. Ac mas pl • θήρας : gen fem sg nom apel·latiu, concret, incontable, col·lectiu, indica moviment. • ἐτῶν : Gen neutpl apel·latiu, concret, contable, indica quantitat. • παιδαγωγοὺς : nom apel·latiu, concret, contable i individual. Ac mascpl • Περσῶν : nom propi, concret, contable. Ac mascpl • θεραπεία: nom apel·latiu, concret, contable i col·lectiu (suposa una sèrie de tècniques, etc.). Ac fem sg • Βίου: nom apel·latiu, concret, contable (hi ha moltes vides, tenint en compte que es personifiquen) i col·lectiu (per tal que hi haja vida, ha d’haver òrgans, etc.). Gen mascsg • ἡδονῶν: nom apel·latiu, concret, contable i col·lectiu. Gen neut pl.

6. Βασιλεύς: nom apel·latiu, concret, contable i individual. Nom amscsg • δείσῃ : Dat fem sg apel·latiu, no concret, no contable, indica situació. • Ἀλκιβιάδη: nom propi, concret, contable, individual. Vocsgmasc • Περικλῆς : nom propi, concret, contable, individual. Nom mascsg • Ζώπυρον : nom propi, concret, contable, individual. Ac mascsg • Ζωροάστρου : nom propi, concret, contable, individual.Genmascsg • Ὡρομάζου : nom propi, concret, contable, individual. Gen mascsg • ἀνταγωνιστῶν : nom apel·latiu, concret, contable i Col·lectiu. Gen mascpl • τροφήν : ac fem sgapel·latiu,no concret, no contable. • Παιδείαν: nom apel·latiu, no concret, no contable i Col·lectiu. Ac fem sg • ἐραστής: nom sgmasc, nom apel·latiu, concret, contable i individual. Gen fem sg • εὐνούχων : nom apel·latiu, concret, contable i Col·lectiu. Gen amscpl • Γενέσεως:sg fem gen (forma àtica) nom apel·latiu, no concret, no contable i individual. • Τροφῆς: sg fem gen (forma àtica, èpica i jònica) • παιδείας: nounsg fem gen (forma àtica, èpica i eòlica) nom apel·latiu, no concret, no contable i Col·lectiu • ἔπος: sgneut ac nom apel·latiu, no concret, contable i col·lectiu

7. Verbs

8. τρέφεται :3ª sg pres ind veu m/p de δοκῶσιν • Εἶναι: pres inf act d’εἰμί • Προστέτακται: 3ª sgperfind reduplicat veu m/p de προστάσσω • ἐπιμέλεσθαι :inf de pres veu m/p d’ἐπιμελέομαι • Γενομένου: part aor veu mitj gen mascsg de γίγνομαι • ἔσται:3ª sg fut ind veu mitj d’εἰμί • μηχανᾶσθαι: inf de pres contracte veu m/p de μηχανάομαι • ἀναπλάττοντας : part pres act ac masc pl (forma àtica) d’ἀναπλάσσω • Κατορθοῦντας: part pres contracte veu act accplmasc de κατορθόω • δρῶντες :part pres contracteveu act nom masc pl (forma tantàtica, èpica, dòrica com eòlica) de δράω • Εἰσιν:verb 3ª pl pres ind act enclític d’εἰμί • γένωνται :3ª plaor veu mitj de γίγνομαι • Φοιτῶσιν:3ª pl pres ind act contracte (forma tantàtica, èpica, dòrica com eòlica) de φοιτάω • ἄρχονται :3ª pl pres ind veu m/p d’ἄρχω • ἰέναι:verbinf pres act d’εἶμι • γενόμενον :part aor veu mitj ac mascsg de γίγνομαι • Παραλαμβάνουσιν: 3ª pl pres ind veu act (forma tantàtica, èpica, dòrica com eòlica) de παραλαμβάνω • ὀνομάζουσιν:3ª pl pres indveu act (forma tantàtica, èpica, dòrica com eòlica) d’ὀνομάζω • ἐξειλεγμένοι :part perf veu m/p nom mascpl d’ἐκλέγω • δόξαντες :part aor veu act nom mascpl de δοκέω

9. διδάσκει : 3ª sg pres reduplicat ind veu act de διδάσκω • ἔστι: 3ª sg pres enclíticindveu act d’εἰμί • ἀληθεύειν :inf pres contracteveu act (forma àticaièpica) d’ἀληθεύω • ἄρχεσθαι : inf pres veu m/p d’ἄρχω • ἐθίζηται : 3ª sgpressubjveu m/p d’ἐθίζω • ἄρχων: part pres veu act nom mascsg d’ἄρχω • Δουλεύων: part pres veu act nom mascsg de δουλεύω • Παρασκευάζων: part pres veu act nom mascsg de παρασκευάζω • ὄντα : part pres veu act ac mascsg d’εἰμί • ἐπέστησε :3ª sgaorindveu act (causal) d’ἐφίστημι • διῆλθον :3ª plaorind veu act de διέρχομαι • ἦν :1ª sg imperfect indveu act d’εἰμί • δηλῶσαι :infaor veu act de δηλόω • εἰπεῖν :infaorcontracteveu act (forma àtica, èpicaidòrica) d’εἶπον • εἴ: 2ª sg pres ind veu act d’εἰμί • τυγχάνει : 3ª sg pres ind veu act de τυγχάνω • ὤν: part pres veu act nom mascsg d’εἰμί

10. Articles, determinants i pronoms

11. ὁ: article determinat nom mascsg • οἳ: pronom relatiu nom mascpl (introdueix una or subsubs en funció de subj) • οἷς:pronom relatiu dat mascpl (introdueix una or subsubs en funció de CI) • τὰ: article determinat ac neutpl • τοῦ: article determinat gen mas sg • ταῦτα: pronom determinant ac neutpl • τοῦτο: pronom determinant ac neutsg • τοὺς: article determinat ac mascpl • τούτων: pronom determinant gen mascpl • τὰς: article determinat gen fem sg (forma eòlica i dòrica) • τὸν: article determinat ac mascsg • οὓς:pronom relatiu ac mascpl (introdueix una or subsubs en funció de CD). Però ací és emprat com en Homer, on usa relatius a mode d’article. • ἐκεῖνοι: pronom determinant nom mascpl • τὴν: article determinat ac fem sg • τῶν: article determinat gen mascpl (substantivitza un sintagma preposicional) • ὧν: pronom relatiu gen mascpl • ὡς: pronom relatiu ac mascpl (forma dòrica) • σοὶ: pronom possessiu de segona persona dat mascsg • τούτοις : pronom determinant dat mascpl • τῆς: article determinat gen fem sg • τις: pronom indefinit nom mascsg • σου: pronom possessiu de segona persona gen mascsg • οὐδενὶ: article indefinit dat mascsg • ὁτουοῦν :pronom gen neutsg

12. Acusatius

13. δοκῶσιν: sg fem acc • ἀναπλάττονταςτὰμέλητοῦπαιδὸςκαὶκατορθοῦντας: construcció d’acusatiu absolut on ἀναπλάττοντας és el nucli verbal de la primera oració coordinada per καὶ, τὰμέληel CD un complement inherent, τοῦπαιδὸς el modificador del CD, un CN, i κατορθοῦνταςés el nucli verbal de la segona oració coordinada. Or subadvtemp. CCT • δὶςἑπτὰγενόμενονἐτῶντὸνπαῖδα: construcció d’acusatiu absolut on γενόμενονés el nucli verbal, τὸνπαῖδα és el seu subjecte concordat, δὶςἑπτὰἐτῶν és el complement inherent que indica el temps físic del xiquet. Or. Subadvtemp. CCT. • οὓςβασιλείουςπαιδαγωγοὺς: sintagma nominal, complement inherent del verb, CD. Acusatiu propi. • μαγείαν: sintagma nominal, complement inherent del verb, CD. Acusatiu propi. • τοῦτο: sintagma nominal, complement inherent del verb, CD. Acusatiu propi. • τὰβασιλικά: sintagma nominal, Acusatiu de relació. • πρῶτον: acusatiu adverbial temporal • παιδαγωγὸν: sintagma nominal, complement inherent del verb, CD. Acusatiu propi. • τὸνἀχρειότατον: acusatiu d’aposició oracional de παιδαγωγὸν • ΖώπυροντὸνΘρᾷκα: acusatiu d’aposició oracional. τὸνΘρᾷκα és l’aposició del nucli del sintagma, Ζώπυρον. • τὴνἄλλην: • τροφήντεκαὶπαιδείαν: correlació de dos complement inherents del verb, en funció de Cd, ambdós són acusatius propis. • ἱκανά: acplneut (és un adjectiu)

14. Conjuncionsi partícules

15. ἀλλ' : conjunció coordinada adversativa • ἂν : partícula causal • ἄν:conjunció condicional contracta d’ἐάν • τε : conjunció coordinada copulativa (correlació) • καὶ : conjunció coordinada copulativa • ὅτι : conjunció subordinada completiva • ἐπειδὰν :conjunció subordinada temporal • μὲν : parataxi quasiasindètica • δὲ : parataxi quasiasindètica • ὅταν : conjunció subordinada temporal • εἰ : conjunció subordinada condicional • ὅπως :conjunció subordinada • ἢ: conjunció coordinada disjuntiva

16. Datius

17. δείσῃ: dat sg fem (forma àtica, èpica i jònica), datiu simpatètic. • σοι*: datiu règim del preverbi del verb principal, datiu d’interés • σοὶ *: datiu ètic • *aquests dos jaestananalitzatsmorfològicamentanteriorment

18. Genitius

19. τῶν: article determinat (substantivitza) • ἀξίας:gen sg fem (formà àtica, dòrica i eòlica) • τοῦγενομένου: or de part atributiu • ἐτῶν : genitivusqualitatis • Περσῶν: genitiu del tot (indica el tot del que s’extrau una persona). • τοῦὩρομάζου: genitiu patronímic (mascsg). • θεῶν: genitiu d’encareiximent • τῶνἡδονῶν: genitiu del tot • τῶνοἰκετῶν: genitivusloci • τῶνἀνταγωνιστῶν: genitivusauctoris. • καὶτροφῆςκαὶπαιδείας: genitivusinherentiae • Ἀθηναίων: genitiu del tot (indica el tot del que s’extrau una persona). • σου: genitiu possessiu

20. Nominatiusi vocatius(funciósintàctica, puix la semànticaestà comentada en adjectius i substantius)

21. ὁ παῖς: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • οἳ: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • ἄριστοι: complement predicatiu del subjecte, aposició • οἱπαῖδες: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • ἐκεῖνοι: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • ἐξειλεγμένοι: nucli verbal de l’or de part apositiu respecte al subjecte • οἱἄριστοι: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • δόξαντες: nucli verbal de l’or de part apositiu respecte al subjecte • ὅ σοφώτατος: l’article substantivitza l’adjectiu, formant tots dos el nucli del SN , en funció de subjecte • ὁ δικαιότατος: l’article substantivitza l’adjectiu, formant tots dos el nucli del SN , en funció de subjecte • ὁ σωφρονέστατος: l’article substantivitza l’adjectiu, formant tots dos el nucli del SN , en funció de subjecte • ὁ ἀνδρειότατος: l’article substantivitza l’adjectiu, formant tots dos el nucli del SN , en funció de subjecte • ὁ μὲν: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, l’article substantivitza la partícula, subjecte • ὁ δικαιότατος: l’article substantivitza l’adjectiu, formant tots dos el nucli del SN , en funció de subjecte • Βασιλεύς: complement predicatiu del subjecte, aposició • ὁ δὲ: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, l’article substantivitza la partícula, subjecte • Περικλῆς: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • τις: Nucli del sintagma nominal, complement inherent, subjecte • Ἀλκιβιάδη: vocatiu • δρῶντες : nucli verbal de l’or de part apositiu respecte al subjecte

22. Preposicionsi sintagmespreposicionals

23. μετὰτοῦτο: contrucció preposicional amb règim en acusatiu, és una preposició pròpia, indica l’espai temporal que hi ha entre el subjeecte i allò designat. Valor temporal. CCT • ὑπὸγυναικὸςτροφοῦὀλίγου: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia,indica allò que el subjecte assenyala com a inferior a si mateix. Valor figurat. • ὑπ' εὐνούχων: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia, indica allò que el subjecte assenyala com a inferior a si mateix. Valor figurat. • περὶβασιλέα: contrucció preposicional amb règim en acusatiu, és una preposició pròpia, indica la seua extensió. Valor local. • ἐνμεγάλῃτιμῇ: contrucció preposicional amb règim en datiu, és una preposició pròpia, indica una localització delimitada amb exclusió de moviment. Valor figurat. • ἐπὶτοὺςἵππους: contrucció preposicional amb règim en acusatiu, és una preposició pròpia, indica la imatge de contacte amb una superfície. Valor figurat. • ἐπὶτοὺςτούτωνδιδασκάλους: contrucció preposicional amb règim en acusatiu, és una preposició pròpia, indica la imatge de contacte amb una superfície. Valor figurat. • ἐπὶτὰςθήρας: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia, indica la imatge de contacte amb una superfície. Valor figurat. • ἐνἡλικίᾳ: contrucció preposicional amb règim en datiu, és una preposició pròpia, indica una localització delimitada amb exclusió de moviment. Valor local/figurat. • διὰπαντὸςτοῦβίου: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia i indica la duració en el temps. Valor temporal. • ὑπὸμιᾶς: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia, indica allò que el subjecte assenyala com a inferior a si mateix. Valor figurat. • ἐναὑτῷ: contrucció preposicional amb règim en datiu, és una preposició pròpia, indica una localització delimitada amb exclusió de moviment. Valor figurat. • ὑπὸγήρως: contrucció preposicional amb règim en genitiu, és una preposició pròpia, indica allò que el subjecte assenyala com a inferior a si mateix. Valor figurat.