1 / 44

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS. CURS 2006-2007. BASE DE L’INFORME.

huyen
Télécharger la présentation

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS CURS 2006-2007

  2. BASE DE L’INFORME • Aquest informe respon a l’obligació del CEIB establerta en el punt 2 de l’article 8 del Decret legislatiu 112/2001, on consta que amb caràcter anual, ha d’aprovar per majoria absoluta i fer públic un informe sobre l’estat del sistema educatiu de les Illes Balears.

  3. No obstant això, és per primera vegada que el Consell Escolar de les Illes Balears realitza aquest informe i reuneix les dades del sistema educatiu de la nostra comunitat autònoma, corresponents al curs 2006-2007, en un mateix informe que possibilita una anàlisi més interrelacionada de les dades, perquè els elements que configuren el sistema educatiu que s’han reunit aquí no actuen per separat, sinó que uns són causa o conseqüència dels altres.

  4. Qüestions prèvies • Per què el curs 2006-2007? Perquè són les darreres dades completes que tenim • Son dades definitives • Elaboració pel propi consell amb participació i aprovació amb el màxim consens

  5. ESTRUCTURA DE L’INFORME • L’informe s’ha estructurat en quatre apartats que constitueixen l’eix sobre el qual gira tot l’ensenyament: context, alumnat, centres i professorat. D’aquesta visió global se’n deriven les aportacions, valoracions, conclusions i propostes que s’extreuen del conjunt de la informació aportada. El final de cada un dels capítols inclou un apartat de conclusions i recomanacions

  6. (1) Context geogràfic, demogràfic, lingüístic i econòmic. • En aquest apartat hi ha una descripció dels aspectes geogràfics, demogràfics, lingüístics i econòmics més importants de les Illes Balears.

  7. (2) Alumnat. • A l’informe, les referències sobre alumnat es presenten en base a la mateixa estructura així com està ordenat el sistema educatiu. S’analitzen les dades dels alumnes d’educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius. També es comenten dades d’altres ensenyaments i de programes concrets. • L’estudi de cada etapa inclou referències a la matrícula total per illes i per titularitat de centre, a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, a l’alumnat estranger, als resultats acadèmics, a l’absentisme i a la conflictivitat.

  8. (3) Centres. • En aquests capítol es fa una anàlisi dels centres educatius de les Illes Balears per titularitat de centre (públics, privats-concertats i privats), tant del règim general com de l’especial, incloent-hi aspectes relacionats amb el seu funcionament. • A més, també inclou l’estudi dels apartats relacionats amb els Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP), els Equips d’Atenció Primerenca (EAP), els equips de suport a l’ensenyament en llengua catalana, els camps d’aprenentatge, els equipaments informàtics i noves tecnologies, les eleccions als consells escolars dels centres i les associacions de pares i mares d’alumnes.

  9. (4) Professorat. • El curs 2006/07 la plantilla de professorat de les Illes Balears estava formada per un total de 14.288 docents, dels quals 10.186 pertanyien a l’ensenyament públic i 4.102 al privat. • En aquest capítol es realitza una anàlisi de la plantilla del professorat segons la seva especialitat educativa, la seva pertinença a l’ensenyament públic o privat, la seva la situació laboral, la formació i l’oferta pública de places docents. • El personal no docent de l’ensenyament públic també està inclòs en aquest capítol.

  10. (5) La situació del sistema educatiu de les Illes Balears en relació als objectius de 2010 de la Unió Europea. • El curs escolar 2006/07 és el primer de l’aplicació de la Llei Orgànica d’Educació. Un dels principis d’aquesta llei consisteix en un compromís decidit amb els objectius plantejats per la Unió Europea per als propers anys. Aquest compromís es va concretar en l’Informe 2006: Objetivos Educativos y Puntos de Referencia 2010. Conferencia de Educación. Ministerio de Educación y Ciencia (2007), on es posa de manifest la necessitat que el nostre sistema educatiu aconsegueixi els objectius europeus el 2010. Perquè això sigui possible cal que totes les administracions educatives col·laborin per aconseguir aquesta fita.

  11. L’informe conclou amb un capítol de mesures urgents per a la millora del sistema educatiu. • En aquest capítol es resumeixen els aspectes més destacats dels capítols anteriors. El Consell Escolar de les Illes Balears esmenta aquelles qüestions que encapçalarien un paquet de mesures urgents dirigides a millorar la situació del nostre sistema educatiu.

  12. SOBRE EL CONTEXT En ressaltam: • Augment població illes • Augment població capitals • Increment població estrangera • Despesa pública • Proposta finançament

  13. Població

  14. Gràfic població capitals

  15. Població estrangera

  16. Distribució geogràfica de la densitat de població estrangera per municipis <10 % >10 <20% >20%

  17. Despesa pública en educació en relació al PIB

  18. Finançament • Els pressuposts de la Conselleria d’Educació i Cultura de 2007 experimentaren un increment del 6,64 % respecte del curs anterior, tot i això hauria d’augmentar encara més el finançament de l’educació no universitària, tenint presents les singularitats de cada illa, l’augment de la població i l’augment de la població estrangera en edat d’escolarització obligatòria. En qualsevol cas, el percentatge d’inversió en educació s’hauria d’incrementar fins al 6% del PIB.

  19. SOBRE L’ALUMNAT En ressaltam: • Matrícula • Taxa abandonament d’estudis • Fracàs escolar • Ràtios • Alumnat estranger

  20. Variacions de les matrícules

  21. Matrícula • En el període de deu anys entre el 1997 i el 2007 es produeix un augment del 6,80% de la matrícula, però aquest percentatge amaga desigualtats i oscil·lacions en la progressió en determinades etapes educatives i en determinats cursos, especialment en ensenyament no obligatori.

  22. Comparació 10 anys

  23. Taxes d’escolarització • Comparant la matrícula d’alumnes amb el cens d’habitants, es dedueix que gairebé la totalitat dels alumnes en edat d’estudiar a educació primària i secundària obligatòria estan escolaritzats. Comparant les dades del padró municipal d’habitants amb la matrícula d’educació infantil, hom pot deduir que hi ha un 44% d’infants que no estan escolaritzats.

  24. Abandonament escolar prematur • L’any 2005, la taxa europea d’abandonament prematur del sistema educatiu estava en el 16,9 % i la taxa a Espanya era molt alta (30,8 %), sols superada per Portugal i Malta. Aquest mateix any la xifra d’abandonament corresponent a la població de les Illes Balears era del 40%, dada sols superada per Ceuta i Melilla (43,2 %)

  25. Evolució de la taxa d’abandonament escolar

  26. Fracàs escolar

  27. Valors mitjans

  28. Comparativa mitjana

  29. Index SEC • L’índex SEC reflecteix el nivell econòmic, social i cultural de l’entorn familiar i és un element corrector dels resultats.

  30. PROPOSTA SOBRE FRACÀS • Això podria indicar que les causes del fracàs escolar poden estar relacionades amb aspectes de caràcter socioeconòmic, d’absentisme i conflictivitat, per la qual cosa les administracions haurien de preveure els recursos humans i materials que permetessin la recuperació d’aquest sector de l’alumnat, així com preveure les situacions de risc que es poguessin produir.

  31. Dades de ràtios Per nivell educatiu: • Educació infantil: La ràtio és baixa a l’ensenyament privat, mentre que superen el promig els ensenyaments públic i concertat. • Educació primària: La ràtio més baixa és a l’ensenyament públic i més alta als ensenyaments concertat i privat. • Educació secundària obligatòria: Ràtio per sota del promig a l’ensenyament públic i més alta als ensenyaments concertat i privat. Per titularitat de centre: • Ensenyament públic: Les ràtios són altes a Menorca i Eivissa, mentre que a Mallorca i a Formentera són lleugerament més baixes. • Ensenyament concertat: Ràtios altes a Mallorca i Eivissa, mentre que Menorca i Formentera estan per sota del promig. • Ensenyament privat: A Mallorca és més baixa que a Eivissa. • Proposta: creació de nous centres i noves unitats

  32. PROPOSTA SOBRE RÀTIOS • Els desequilibris en les ràtios que afecten les diferents etapes, centres i illes, fan recomanable dur a la pràctica mesures correctores. El Consell Escolar de les Illes Balears ja s’ha pronunciat respecte d’aquesta qüestió i ha fet les recomanacions oportunes per a les etapes preobligatòria, obligatòria i postobligatòria que són les següents: • Educació infantil-1: 8 alumnes (de 0 a 2 anys); 12 alumnes (d’1 a 3 anys). • Educació infantil-2 i primària: 20 alumnes • ESO: 25 alumnes • Batxillerat: 30 alumnes

  33. ALUMNAT ESTRANGER

  34. Proposta alumnat estranger • L’alumnat estranger s’ha incrementat els darrers cursos. A les Illes Balears hi ha al voltant de 20.000 alumnes estrangers originaris de 91 nacionalitats diferents, gairebé la meitat dels quals no tenen per llengua materna alguna llengua romànica, la qual cosa és una dificultat escolar afegida quan l’alumnat s’incorpora a nivells d’ESO, batxillerat o cicles formatius. Es detecta un estancament de la matrícula de l’alumnat estranger en els centres concertats, així com un increment notable en els centres públics, situació que es dóna a totes les etapes. Aquesta distribució desigual de l’alumnat faria necessària una distribució més equitativa entre centres públics i concertats que permetés compensar el desequilibri actual i afavorir la integració.

  35. PROPOSTA CENTRES: INFRAESTRUCTURES I MAPA ESCOLAR • L’actual distribució de la població, amb l’augment demogràfic de les localitats, l’aparició de nous nuclis urbans i el corresponent augment de la població escolar de diferents etapes educatives, fa imprescindible una revisió de les noves necessitats d’infraestructures educatives i la seva ubicació. Això implica l’elaboració d’un mapa escolar consensuat amb els sectors de la comunitat educativa, capaç de cobrir les necessitats a mig i llarg termini. Aquesta previsió hauria de tenir en compte el repartiment equitatiu de l’alumnat nouvingut, el de necessitats educatives especials i el de compensació educativa. Seria recomanable que els nous centres fossin dissenyats com a models integrals de les diferents etapes educatives. Les necessitats sociolaborals de les Illes Balears estan en evolució constant i fan imprescindible que l’oferta educativa s’hi adapti, especialment en els cicles formatius de formació professional, de les escoles oficials d’idiomes i de l’ensenyament de persones adultes.

  36. Serveis complementaris • Els serveis complementaris que ofereixen els centres educatius és desigual i en el decurs de l’informe ha quedat evident el seu ús i les mancances. Els centres educatius haurien d’oferir, de manera generalitzada i independentment de la seva etapa i titularitat, els serveis de menjador, transport i escola matinera, per tal de garantir aquests serveis a tot l’alumnat.

  37. SOBRE EL PROFESSORAT En ressaltam: • Excessiu nombre de professorat interí • Necessitat de formació permanent

  38. Excés professorat interí a l’ensenyament públic • A les Illes Balears el percentatge de plantilla interina a l’ensenyament públic és el més alt de tot l’estat, essent especialment alt entre el professorat d’educació secundària a Menorca i a les Pitiüses; alhora hi hagué un descens d’oferta pública d’ocupació en el curs 2006/07 respecte del curs anterior, molt evident en el cos de mestres i en el de formació professional. Aquesta realitat obliga a l’arbitri de mesures contundents dirigides a solucionar l’actual situació, amb més oferta pública de places docents, tenint en compte la situació de cada illa i les necessitats de les diferents especialitats dels cossos.

  39. Formació del professorat • La millora de la qualitat de l’educació i l’adaptació a les noves situacions educatives estan directament relacionades amb la formació permanent del professorat. S’ha d’augmentar l’oferta de cursos de formació, adaptada als actuals reptes i a les situacions previsibles, d’acord amb els canvis socials que es produeixen, per poder garantir la qualitat de l’ensenyament i la millora del sistema educatiu, prioritzant els cursos de formació en centres per a millorar els seus resultats acadèmics i cobrir les seves necessitats educatives.

  40. VALORS I ALTRES ASPECTES PROPOSTES

  41. Educació ambiental. • La comunitat educativa s’ha de comprometre en l’educació per a la sostenibilitat mediambiental, fomentant actituds positives i compromeses envers l’entorn, incorporant pràctiques de racionalització dels recursos naturals: reducció, reutilització, reciclatge i consum responsable.

  42. Valoració social de l’educació • L’educació és una responsabilitat social que implica els diferents agents que hi participen directament i la societat en general. Aquesta és una realitat inqüestionable que hom no pot defugir. Cal, per tant, la valoració, sensibilització i participació en el sistema educatiu que garanteixi l’educació i la formació de la societat futura en els valors humans.

  43. Potenciar la participacio • Essent els pares i mares membres actius i responsables del procés educatiu dels seus fills i filles, cal que l’Administració faciliti la seva formació i participació, com per exemple impulsant la creació d’escoles de pares i mares, potenciant l’associacionisme dels pares i mares, impulsant lleis governamentals que potenciïn la conciliació laboral i tenir possibilitat d’assistir a les reunions de tutories que es convoquin, elaborant mesures de participació activa dins el procés educatiu (consells escolars, comissions d’absentisme escolar, comissions d’escolarització...).

  44. Finalment, el CEIB... • Demana l’aplicació efectiva en el sistema educatiu de les Illes Balears dels principis de coeducació, igualtat entre ambdós sexes i no discriminació per raons de gènere.

More Related